dijous, 31 març de 2011

Quatre gotes i temperatures amunt

Mapa de temperatures màximes previstes per aquest divendres.


Avui s'ha constatat com després del matí ennuvolat que hem tingut amb algun plugim residual, les temperatures ràpidament han anat cap amunt gràcies al sol que ha fet a partir de migdia. Algunes màximes s'han enfilat clarament per sobre dels 20ºc, com els 23,4ºc que han assolit a La Bisbal o els 22,3ºc de Verges, sembla que aquestes temperatures plenament primaverals es tornaran a repetir aquest divendres i el proper dissabte, sobretot a l'interior, on l'efecte de la temperatura baixa del mar no arriba.

Arran de costa, tal com ja vaig comentar ahir, les màximes poden ser més baixes i rondar els 16/20ºc, degut a la mateixa marinada que refeda l'ambient i fins i tot, no podriem descartar que apareguessin alguns bancs de boira d'advecció fregant la costa. Aquests bancs de boira solen formar-se al damunt del mar quan les aigües marines són molt fredes i ens entra una massa d'aire càlid en nivells mitjos de la troposfera, situació típica de la primavera, tot i que també pot donar-se en altres estacions.

Pel que fa a les dades del dia., temperatura màxima 17,8ºc, mínima 11,9ºc. Estat del cel, ennuvolat fins a migdia, amb predomini del sol a la tarda. Pluja 0,4mm. Vent predominant de component sud a 8/10km/h de mitjana, ratxa màxima 23km/h. Estat de la mar amb mar arrissada al matí i marejol a la tarda. Pressió atmosfèrica màxima 1026hpa, mínima 1023hpa. Humitat relativa màxima 90%, mínima 77%. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest divendres

Aquest divendres a Palamós s'espera un dia assolellat. A la resta de la demarcació tindrem un panorama semblant, amb alguns núvols baixos cap al Pirineu. No es preveu pluja.

La temperatura pot pujar fins 16/19ºc a la costa, fins a 20/25cº a l'interior i fins a 16/18ºc al Pirineu. La mínima també serà força elevada, només baixarà fins a 10/13ºc a la costa, fins a 8/10ºc a l'interior i fins a 3/6ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de tramuntana o restarà en calma fins la matinada de divendres. Al matí hi haurà vent fluix de garbí o calma. A la tarda tindrem vent de garbí o llebeig a 10/12 nusos. A la nit continuarà el garbí o llebeig a 12/15 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma fins la matinada de divendres. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà entre marejol i maror generalitzada. A la nit quedarà maror generalitzada.

Carbó a les Gavarres

La carbonera en plena construcció. Font: http://forallac.com/cat/


Des de temps immemorials, un dels nombrosos recursos que l'home havia explotat en el massís de les Gavarres era el de la llenya per fer carbó. Per tal de reviure unes escenes del nostre patrimoni etnològic que s'han anat perdent, amb l'entrada d'altres formes d'energia com els combustibles fóssils, a Forallac (Baix Empordà) cada tardor es realitza una carbonera que amb els anys s'ha convertit en tota una festa pels veïns de Forallac i de la resta de les contrades.

El que va començar en un primer moment siguent una activitat de marcat caràcter pedagògic i antropològic, a la vegada que lúdic, ha esdevingut un dels actes festius i culturals més singulars del municipi. En un principi, però, aquesta popular festa no es va fer a Forallac. Els seus promotors van ser els emprenedors membres de l'associació Amics de les Gavarres, precursors de la conservació i la revalorització del patrimoni del massís, que l'any 1993 van engrescar dos excarboners, en Lluís Pla i en Simon Cruanyes, per encendre una carbonera al mas Baulida, a Sant Sadurní de l'Heura, al costat del camí dels Metges.

L'experiència va néixer amb l'objectiu que la gent interessada en la vida al massís de les Gavarres pogués veure com s'elaborava carbó vegetal fins no fa gaire, just quan la seva explotació va deixar de ser rendible a conseqüència de les noves formes d'energia que van anar sorgint. També pretenia ser un petit homenatge a tot aquella gent que amb el seu treball i sacrifici formen part de la nostra història col.lectiva.

Nou escenari

L'escenari d'aquesta exitosa festa, que des d'un primer moment va atreure nombrosos visitants, va anar canviant fins que l'any 1996 es va començar a fer a Forallac, al paratge conegut com el Sobellàs, de Sant Climent de Peralta, una de les darreres places carboneres del massís. Des d'un primer moment, els responsables de l'organització de la carbonera han estat l'Associació d'Amics del Cau dels Pins, de Sant Climent i Santa Susanna de Peralta, que han comptat amb el suport de l'Ajuntament.

Tota una festa

La pila s'encén el mes d'octubre —durant la primera i la segona setmana, generalment— i al llarg d'aquests dies sempre hi ha un carboner dia i nit, que vetlla perquè la combustió sigui la correcta. Els carboners, però, passen poques hores sols. Durant el dia s'hi acosten moltes persones i grups escolars, i a la nit també hi ha força ambient. Fins i tot hi ha gent que decideix acampar i passar la nit al costat de la pila. També cal dir que hi ha qui aprofita l'excusa per dinar i fer xefla en un entorn natural privilegiat. Durant aquests dies, a més, s'organitzen actes paral.lels, vinculats amb la difusió del patrimoni natural, patrimonial i humà, del massís de les Gavarres. Tot plegat converteix aquests dies el Sobellàs en l'epicentre de l'activitat lúdica i cultural del municipi, i en un dels indrets de la comarca més concorreguts.

Reportatge sobre la carbonera a la Revista del Baix Empordà:

http://forallac.com/cat/dmdocuments/RBE_carbonera.pdf



Vídeo de l'espai del Medi Ambient.

dimecres, 30 març de 2011

Volant per sobre els núvols 2a part


Bonic cumulunimbus a sobre l'Atlàntic que traspassa la seva pròpia enclusa (fenòmen denominat "Overshooting"). Aquests tipus de tempestes poden ser molt violentes.


La perturbació responsable de tota la inestabilitat que afectava les Illes Canàries, el passat 11 de març, enviava un sistema frontal moderadament actiu que provocà nombroses tempestes i ruixats a tot l'arxipèlag com la que veiem a la imatge superior.


Mapa sinòptic del passat divendres 11 de març, amb una perturbació de 1005 hpa al nord de les Illes Canàries, responsable de totes aquestes nuvolades. Aquesta borrasca es veia atrapada entre l'anticicló del sud-oest de Groenlàndia i el del Mediterrani.


Imatge de radar del matí del divendres 11 de març , on s'observen molts nuclis de precipitació afectant les illes i també a sobre l'Atlàntic.


Més cúmuls de gran desenvolupament vertical que creixien gràcies a la borrasca existent, alimentada per l'energia que es despren d'un mar que es troba a prop dels 18/20ºc.


En aquesta imatge s'aprecien les impressionants parets nuvoloses d'un cumulunimbus que descarregava al damunt del mar., en aquest moment l'avió començava a descendir i va passar-hi molt a prop.


Continuarà...

dimarts, 29 març de 2011

Plugims i mar més calma

Imatge de radar de quarts de sis de la tarda on es veuen les traces de precipitació que ens afectaven.


Després d'un matí mig ennuvolat, aquesta tarda ens han arribat algunes febles precipitacions, amb un registre testimonial de tant sols 1,6mm. A la resta del Baix Empordà tampoc han estat gaire generoses, com a quantitats més destacades trobem 8,2mm a Bellcaire, 5,0mm a La Bisbal, 2,0mm a Calonge o 1,4mm a Verges.
En canvi, en punts situats més a l'interior com són la meitat nord del Gironès, la Garrotxa, el Ripollès o a prop del Montseny, hi trobem quantitats força més destacades com els 17,0mm de St. Feliu de Pallerols, 14,8mm a Osor i a Canet d'Adri, 13,8mm a Olot, 12,2mm a Llanars o 6,1mm a Celrà, tot això fins fa poca estona, tot i que encara s'escapen alguns plugims.

Un altre factor destacat, ha estat la desaparició del fort onatge que ens ha estat afectant les últimes jornades, ja que arran de costa hem tingut entre mar arrissada i marejol al llarg de la jornada, mar endins hi ha hagut entre marejol i maror (ones de 0,4/0,6m) segons la boia de Palamós.

Altres dades del dia., temperatura màxima 14,7ºc, mínima 9,5ºc. Pluja 1,4mm. Vent fluix de direcció variable, ratxa màxima 18km/h mestral. Pressió atmosfèrica màxima 1018hpa, mínima 1015hpa. Humitat relativa màxima 92%, mínima 75%. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós es preveu un dia amb predomini del sol, però amb intervals nuvolosos de tipus baix i mig, més importants a l'interior al llarg de la tarda. Durant les immediates hores encara pot caure alguna roina a la meitat sud i oest de Girona. Al llarg del dia no es descarta que caigui algun ruixat en punts de muntanya de la meitat oest de la demarcació.

La temperatura pot pujar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 16/21ºc a l'interior de l'Empordà i fins a 10/15ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 9/11ºc a la costa, fins a 4/8ºc a l'interior i fins a 0/4ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de direcció variable o restarà en calma fins la matinada de dimecres. Al matí entrarà vent de component sud a 6/8 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de component sud o calma. A la nit s'espera terral molt fluix o vent en calma., al nord del Cap de Begur hi pot haver tramuntana a 8/12 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol o maror mar endins, fins la matinada de dimecres. Al llarg de la jornada s'espera la mateixa situació.

Mapa d'onatge previst per dimecres a la tarda. Observeu com serà molt poc important.

Volant per sobre els núvols


Cumulunimbus vist des de l'avió.


Avui posarem el primer tast del que ha donat de si, en forma d'imatges, el nou viatge que he realitzat a les estimades Illes Canàries, on podreu veure els paisatges i els elements naturals que he tingut la sort de contemplar.

Com no podia ser de cap altre forma, les primeres imatges són les que ens dóna l'atalaia privilegiada que representa l'avió, on tot i els nombrosos cristallets de gel que van aparèixer entre els vidres de la finestreta, la càmera se n'ha ensortit prou bé i ha pogut captar alguns núvols molt interessants.

De les fotografies d'aquest primer reportatge realitzades el passat 11 de març al matí, el que crida més l'atenció és la gran quantitat de núvols de desenvolupament vertical que hi havien a sobre l'oceà Atlàntic, fruit de l'arribada d'una perturbació que acompanyava aire fred d'origen polar, en nivells alts i mitjos de la troposfera. Aquest aire fred es veia impulsat per un anticicló situat al sud-oest de Groenlàndia, juntament amb les baixes pressions que hi havien a l'oest Península.
Tot aquest aire fred que acompanyava la borrasca afavoria el creixement de grans nuvolades a sobre el mar, les quals van acabar en tempesta i altres fenòmens que aniré comentant en noves entrades.


Mapa de llamps del passat 11 de març. Observeu com hi van haver moltes descàrregues a prop de les Canàries i a Madeira.


Núvols de tempesta on la part superior arriba a sobrepassar una capa de núvols alts, possiblement cirroestratus o altostratus, procedents d'encluses d'altres tempestes o de les mateixes.


Fileres de torres de cúmulus congestus envoltades per núvols alts. Aquest núvols poden generar els típics ruixats de primavera o tardor, que deixen anar molta aigua en poca estona.


Més cúmuls que creixien amb força, amb un possible cumulunimbus al fons de la imatge.


Torres il.luminades pel sol, amb un blanc espectacular, i que arriben a sobrepassar un capa de núvols alts.


Renglera en forma de tren convectiu on veiem varis cumulunimbus. Com a mínim n'hi han quatre disposats de forma paral.lela i amb les corresponents encluses, on alguns arriben a sobrepassar-les tímidament.


Continuarà...


dilluns, 28 març de 2011

Butlletí climàtic del mes de febrer

La falta de pluges del mes de febrer ha afectat greument a alguns conreus de l'interior.


"Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el mes de febrer ha estat termomètricament càlid a gran part de Catalunya, especialment a gran part del Pirineu i del Prepirineu. A la Costa Brava i punts de la depressió Central ha estat normal, en aquest últim cas, probablement per la presència de la boira. Pluviomètricament, el mes ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a una àmplia zona que abraça el terç nord del país i al litoral i prelitoral de la demarcació de Tarragona. En canvi, a la Val d'Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes s'ha de qualificar com a plujós. El mes de febrer ha estat marcat per l'episodi de vent fort que va afectar el Principat els dies 21 i 22, i que sobretot va afectar les Terres de l'Ebre, Costa Daurada, Alt Empordà i zones més elevades del Pirineu, Prepirineu i Montseny."

A Palamós, durant el passat mes de febrer tant sols van caure 5,8mm, amb la qual cosa es pot considerar que va ploure només un 12% del que marca la mitjana situada en 48,8mm. Pel que fa a la resta de la comarca, el panorama és molt similar, no obstant, alguns punts situats al nord han rebut una mica més de precipitació i cap a Platja d'Aro la precipitació ha estat gairebé testimonial.

En referència a la temperatura mitjana a Palamós, aquesta ha sigut de 7,6cº, això representa que ha sigut -1cº inferior a la mitjana. A la resta del Baix Empordà la situació ha estat similar, amb l'excepció d'alguns punts de la meitat nord, on la temperatura encara ha sigut més baixa.

Per veure l'informe complet de tot Catalunya accediu al següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/Butlletins%20i%20resums%20climatics/Butlletins%20mensuals/2011/pdf/Butlleti_febrer_2011.pdf

diumenge, 27 març de 2011

Quatre gotes i garbinada

Mapa de pressió en superfície previst per dimecres. Observeu que l'anticicló ens entra amb forma de falca.

Poca pluja ens ha portat la perturbació que ens ha creuat i el front que portava associat, de fet tampoc és que anem necessitats d'aigua precisament. A Palamós, un petit ruixadet ens ha deixat 0,2mm que no ha tret ni la pols., a la resta del Baix Empordà tampoc ha plogut gaire, com a dades més destacades trobem Monells amb 1,8mm, La Bisbal amb 1,4mm o La Tallada amb 1,0mm. On si que ha plogut amb més ganes ha estat a la part nord de l'Alt Empordà, on gràcies a alguns ruixats i tempestes de tarda han pogut recollir, per exemple, 16,8mm a la Jonquera, 16,2mm a Darnius o 4,0mm a Castellò d'Empúries, acompanyats per una mica de calamarsa.

Sembla que aquests ruixats de tarda es poden anar mantenint fins dimecres, especialment a l'interior i zones de muntanya. No obstant, com podeu observar a la imatge superior, l'anticicló tornarà a partir de dimecres, amb un augment notable de les temperatures. El que si ha estat força destacable ha sigut el vent fred i molest de llebeig, el qual ha bufat amb insistència des de dissabte a la tarda, amb una ratxa màxima que avui ha arribat als 40km/h i una velocitat mitjana de 20km/h.

Pel que fa a altres dades del dia, la temperatura màxima s'ha quedat en els 14,5cº, mínima 12,5ºc . El cel s'ha mostrat amb nuvolusitat força compacta al matí i predomini del sol a la tarda. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror generalitzada. La pressió ha oscil.lat entre els 1015/1008hpa i la humitat ha rondat el 82/96%. Dades de meteoclimatic.com, meteocat .com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós es preveu un dia amb predomini del sol. A la resta de demarcació al llarg de la tarda hi podria caure algun ruixat cap a les zones muntanyoses de l'interior, en especial cap al Ripollès.

La temperatura màxima rondarà els 14/16ºc a la costa, els 16/20cº a l'interior i els 10/15ºc al Pirineu. La mínima pot ser d'uns 6/9ºc a la costa, d'uns 2/5ºc a l'interior i d'uns -2/2ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a uns 6/8 nusos durant la matinada de dilluns., al nord del Cap de Begur hi pot haver tramuntana a 15/20 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A partir de migdia entrarà vent de garbí a 6/8 nusos. A la nit s'espera vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar de fons de sud-oest fins la matinada de dilluns, amb marejol o maror. Al llarg del matí tindrem marejol arran de costa i maror mar endins igual com a la tarda, amb mar creuada al nord del Cap de Begur. A la nit hi haurà la mateixa situació.

Neu al Líban


Imatge de satèl.lit amb les muntanyes libaneses nevades.
Font: http://earthobservatory.nasa.gov/


El Líban, estat del Pròxim Orient situat a l'oest d'Àsia i fronterer amb Síria i Israel, està banyat per les aigües del Mar Mediterrani. Això podria fer-nos pensar en platges assolellades i ciutats històriques, com els ports de Sidó i Tir. No obstant això, al país també hi trobem altes muntanyes que es cobreixen amb un mantell blanc a l'hivern., aquestes muntanyes nevades contenen nombroses estacions d'esquí. De fet, el nom del Líban deriva de la paraula semítica "lbn" que significa "blanc", en referència a les muntanyes cobertes de neu o als penya-segats de pedra calcària.

La imatge de l'encapçalament, presa des del satèl.lit Terra de la NASA el passat 17 de març, posa en relleu les dues cadenes muntanyoses principals, anomenades Jebel Líban i Jabal ash Sharqi.

Les dues serralades es van cobrir amb un metre de neu, uns dies abans de la captura de la imatge, durant un temporal de finals d'hivern, segons van dir els diaris locals.
La neu no és un fenomen inusual al Líban, on les estacions d'esquí estan obertes tres mesos a l'any. A l'hivern del 2010-2011, les estacions d'esquí van obrir a mitjans de desembre i s'espera que es mantinguin obertes fins a finals de març o principis d'abril. Igual que el sud de Califòrnia, que està a la mateixa latitud i té un clima similar, el Líban rep nevades a les altes muntanyes, on les temperatures són més fredes. A la imatge també podem observar la neu que hi ha a Síria.



Cedres del Líban enmig de la neu.


Tot seguit farem un repàs a grans trets, de la geografia, el clima, la vegetació i la hidrografia del Líban.

El relleu libanès és bastant muntanyós i es pot dividir en quatre grans unitats estructurals, que se succeeixen d'oest a est. Primerament trobarem una franja costanera bastant estreta, on s'assenten els nuclis de població principals., en segon lloc es troba la Serralada del Líban, una massa calcària amb una alçada màxima superior als 3.000 m., en tercer lloc hi ha la depressió sinclinal de la Bekaa, i, finalment, la Serralada de l'Antilíban, que constitueix el límit natural amb Síria.

A la franja costanera s'esglaonen una sèrie de terrasses formades durant el plistocè que s'eleven fins a 100 metres sobre el nivell del mar. La serralada del Líban, més elevada al nord que al sud, arriba a la seva altitud màxima, i la de tot el país, en el Kurnat as-Saud (3.088 m).

L'Antilíban, més a l'est, s'aixeca fins als 2.814 m en la seva prolongació meridional. En ambdues serralades predominen les calcàries mesozoiques del Juràssic i del Cretaci, ja que formaven un sistema únic que va ser dividit en dos pel procés de formació de la Vall del Gran Rift. La part enfonsada correspon a la depressió de la Bekaa, i s'estén entre els 800 i 1.200 m d'altitud.

El clima del Líban està influït per dos factors: el relleu i la proximitat o llunyania del mar. Es distingeixen, per tant, un clima costaner, bastant àrid i temperat, de caràcter netament mediterrani, un clima de muntanya i un clima àrid i sec, més a l'est.
A Beirut, la pluviositat anual oscil·la entre els 800 i 900 mm, i la temperatura mitjana de gener i agost és de 14,4º C i de 25,6º C, respectivament, i a la vessant oest de la Serralada del Líban s'assoleixen els 2.000 mm de precipitacions anuals. La fossa sinclinal és molt més seca, amb menys de 400 mm a l'any.

El litoral té hiverns suaus i estius llargs i càlids. A la muntanya els hiverns són freds, amb freqüents gelades.

La vegetació és típicament desèrtica a la franja costanera i també, en general, a les regions poc elevades, segons el tipus de sòl, predomina la màquia o la garriga. Els avets i els cedres es troben en alguns paratges de muntanya situats entre els 1.000 i els 2.000 m., amb boscos de faigs, avets i cedres a les muntanyes del nord, amb frondosos boscos de pins i alzines a les vessants de les muntanyes meridionals. El bosc cobreix el 0,7 % de la superfície total del país.

Pel que fa a la hidrografia, els rius, en general, tenen un règim torrencial. Els dos més importants del país són el Leontes Litani i l'Orontes Assi, amb cabals permanents.

Informació extreta de:
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada i http://earthobservatory.nasa.gov/

divendres, 25 març de 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa sinòptic previst per aquest diumenge. Observeu com tenim una perturbació al damunt (lletra T).


Aquest cap de setmana de canvi d'horari (recordem que diumenge a les dues de la matinada s'haurà d'avançar el rellotge una hora i llavors seran les tres) , es podrà dividir en dues meitats, ja que esperem un dissabte amb algunes estones de sol i un diumenge més inestable amb alguns ruixats o tronades irregulars i típiques d'aquesta estació, degut al pas per damunt nostre d'una perturbació.

Dissabte es preveu un dia amb predomini del sol, però amb el pas de nombrosos núvols baixos i també núvols en altres nivells durant la tarda, els quals cobriran el cel completament a partir del vespre. No s'espera pluja, amb l'excepció de punts muntanyosos de l'interior on hi pot caure algun ruixat de tarda.

La temperatura màxima pot pujar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 17/21ºc a l'interior de la demarcació i fins a 10/15ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/9ºc a la costa, fins a 3/5cº a l'interior i fins a -1/2ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix i de direcció variable fins la matinada de dissabte., al nord del Cap de Begur hi pot haver tramuntana a 8/10 nusos. Al matí tindrem vent de component sud molt fluix o restarà en calma. A la tarda hi haurà vent de llebeig a 10/15 nusos igual com a la nit.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar de fons de xaloc o migjorn, amb maror generalitzada, fins la matinada de dissabte. Al llarg del matí tindrem mar de fons del sud, amb marejol o maror generalitzada. A la tarda i a la nit es mantindrà la maror generalitzada. A partir de la nit quedaria entre marejol i maror.


Aquest diumenge a Palamós es preveu un dia força ennuvolat, amb cel cobert a la tarda. Al llarg de la tarda i fins al vespre/nit poden descarregar alguns ruixats o focus tempestuosos a qualsevol indret, més importants a la zona interior de la demarcació, amb una cota de neu que anirà baixant dels 1800m fins als 1500m a finals del dia.

La temperatura màxima pot ser una mica més baixa a l'interior i estable o un xic més alta a la costa. La mínima serà més elevada a tot arreu.

El vent al nostre sector bufarà de llebeig a uns 14/18 nusos, amb ratxes superiors al llarg de la matinada i matí de diumenge. El llebeig es mantindrà a 14/18nusos al llarg de la tarda. A la nit amainarà i quedarà vent fluix de direcció variable o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada al llarg de tot el dia.


Mapa de vent en superfície previst per diumenge. Observeu com s'espera garbinada.

Entrevista a Francisco Doblas, cap de l'Institut Català de Ciències del Clima


Francisco Doblas. Foto: Jordi Play/El Temps


Us poso una entrevista molt interessant que el setmanari "El Temps" va realitzar a Francisco Doblas, cap de la unitat de predicció de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i investigador de l'informe del canvi climàtic de l'IPCC.

Francisco Doblas Reyes (Madrid, 1968) és el cap de la unitat de predicció de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), i un dels 800 investigadors que participen en l’elaboració del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

― Sou un dels 800 investigadors que participen en l'elaboració del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU. Què ha d'aportar aquest nou estudi, que es farà públic l'any 2014, respecte a la diagnosi anterior?

― En aquest cinquè informe farem servir models de simulació de les variacions del canvi climàtic més complexos, que ens permetran de valorar els cicles del carboni tant a l'oceà com a la terra i més components. Alhora, hi ha una diferència fonamental entre el quart i el cinquè informe de l'IPCC, i és que en aquesta ocasió abordarem un problema diferent, la predicció climàtica a curt termini, és a dir, que s'intentaran obtenir estimacions sobre quin serà el risc de diversos escenaris de canvi climàtic a un termini màxim de trenta anys, d'aquí a l'any 2040. Amb això esperem poder oferir informació més propera a la societat i als diversos sectors econòmics que hi estan interessats i que es troben afectats pel canvi climàtic, de manera que puguin fer ús d'aquesta informació per a adaptar-se a les diverses possibilitats de canvi en temperatura, precipitacions, patrons de vent, etc, a escala global.

― El comportament de l'home és un agent que pot desvirtuar les prediccions que farà l'informe?

― Quan fem prediccions, tenim en compte allò que succeeix en el sistema climàtic: el clima canvia contínuament, d'una estació a una altra, i l'impacte antropogènic té lloc a escala global. Les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle es distribueixen ràpidament a tot el planeta, igual com els aerosols d'origen antropogènic. Amb això vull dir que les accions de l'home afecten molt poc la classe de prediccions que aquest informe realitza a curt i mitjà termini, entre allò que succeirà d'aquí a uns mesos i un màxim de vint anys, fonamentalment perquè el temps de residència dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és molt llarg, és a dir, les emissions –per exemple, la contaminació dels cotxes o els aerosols a les zones industrials– residiran a l'atmosfera durant dècades. És allò que anomenem canvi climàtic compromès, derivat de les emissions produïdes els darrers 150 anys. En aquest sentit, s'hi pot fer molt poca cosa des del punt de vista humà.

― Però no ens hem de quedar plegats de braços.

― No, el procés de mitigació de les emissions té efectes en escales temporals una mica més llargues, més enllà de deu anys, vint o trenta. Naturalment, si no comencem a mitigar ara, d'aquí a dues dècades estarem molt pitjor.

― Catalunya va viure una etapa de sequera el 2007, i els experts prediuen que hi ha una alta probabilitat que durant els anys vinents es repeteixi. La gestió de la sequera va ser si més no dubtosa. Què s'hi pot fer, en vista a noves situacions com aquella?

― Com a climatòleg, la meva resposta és que allò que es pugui fer a l'àmbit governamental correspon als polítics; els científics només podem facilitar tota la informació que tinguem i educar la societat perquè no se sorprengui per les variacions del clima. Sempre hi ha hagut períodes de sequera molt pronunciats a tot l'arc mediterrani. La sequera del 2007, que va comportar restriccions en el subministrament d'aigua, no va ser gaire diferent de les que hi havia hagut els darrers 10.000 anys. La única cosa que potser pot canviar en el futur, els 20-100 anys vinents, és la freqüència d'aquests períodes. El fet realment perillós no és que hi hagi una sequera, sinó que n'hi hagi de seguides. I la societat no està preparada per a afrontar aquest risc climàtic amb les eines de què disposem avui.

― Ens hem d'espantar?

― Més aviat ens hem de conscienciar. La comunitat científica hem de continuar treballant per a poder facilitar la millor informació per a assignar probabilitats que siguin fiables i útils a les persones que prenen les decisions de gestió d'aquests fenòmens. Als científics ens cal prou suport social per a poder continuar realitzant la nostra tasca.

― Els científics no teniu prou suport de la societat?

― Encara hem de fer una feina molt difícil: connectar amb la societat i explicar els problemes de la mena de feina que fem. La societat es pren seriosament la qüestió del canvi climàtic, però ens costa molt d'accedir-hi. Ens calen recursos per a poder fer documentals informatius, butlletins, etc., i en una situació de crisi com l'actual és pràcticament impossible d'obtenir finançament per a aquesta tasca informativa. És una qüestió de diners, no té cap misteri. Si hi ha diners per a poder educar la població, l'impacte social dels nostres treballs serà molt més fort.

― Una part de la societat n'està prou conscienciada, s'organitza en associacions per a lluitar contra el canvi climàtic. Us calen, però, més altaveus als mitjans de comunicació?

― La tasca que fan aquestes associacions és molt important, però hi ha una manera molt més professional d'arribar a tota la societat, que són, efectivament els mitjans de comunicació. En aquest sentit, hi ha un model molt clar, la cadena britànica BBC. Dedica prou diners a la informació sobre el clima per a tenir professionals formats des del punt de vista científic i comunicatiu. Aquesta vocació de servei de la BBC no hi és pràcticament ni a Catalunya ni a cap altre lloc de l'Estat espanyol. Si no tenim accés a la població per a explicar tant els riscos com els problemes a què ens enfrontem a l'hora de facilitar informació fiable, el ciutadà entendrà ben poc per què fem determinades coses i per què necessitem diners per a continuar fent la nostra feina.

― Hi ha lobbies econòmics i polítics que miren de fer la traveta a qualsevol intent de lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Quina força real creieu que tenen?

― És cert que hi ha lobbies que miren de minimitzar la importància dels efectes del canvi climàtic o de retardar l'aplicació d'accions, però aquestes posicions no afecten la nostra tasca diària. De fet, com a participant en l'elaboració del cinquè informe de l'IPCC tinc l'obligació de fer el seguiment dels treballs que publiquen tant els científics que estan convençuts que les variacions climàtiques tenen un origen antropogènic com els que opinen que l'impacte antropogènic en el canvi de clima no és rellevant. Des del punt de vista polític, és cert que les cimeres que s'organitzen entorn del canvi climàtic acaben en no res o en molt poc.

― No hi ha dos bàndols, davant el canvi climàtic?

― Per als científics no hi ha dos bàndols, només hi ha la recerca de la veritat. Com a científic, no hi ha conflicte en aquest sentit, per bé que socialment cadascú tingui la seva opinió. En ciència, no compten les opinions, compten les hipòtesis, els experiments i les dades.

― Les grans inundacions, com la que no fa gaire ha passat a Austràlia, es poden associar als efectes del canvi climàtic?

― Les recents inundacions d'Austràlia tenen relació amb el fenòmen de la Niña. Aquesta mena de fenòmens es poden predir amb uns quants mesos d'antelació. Aquest aspecte s'ha treballat força els darrers vint anys i, per exemple, ja se sabia feia mesos que hi havia un risc de precipitació intensa al sud-est d'Austràlia. El govern estava preparat, però la gestió d'aquesta inundació no ha estat pas òptima. Aquesta precipitació tant intensa ha succeït just al final d'un període de sequera força pronunciat, de manera que, independentment del fet que les precipitacions fossin més altes d'allò que estem habituats, el sòl no estava preparat per a absorbir una quantitat tant gran de precipitacions. Però associar aquest fenòmen al canvi climàtic requereix l'ús de les eines que es fan servir en un camp de l'estudi del canvi climàtic anomenat detecció i atribució. Aquestes anàlisis intenten associar una probabilitat al fet que un fenòmen concret tingui relació amb el canvi climàtic.

― Només es pot treballar amb probabilitats? No hi ha certeses, en el comportament del clima?

― No es pot associar un fenòmen concret amb seguretat al canvi climàtic d'origen antropogènic, ningú no ho fa.

― El 8 de març del 2010 a Catalunya hi va caure una gran nevada, que va col.lapsar el país. Així com es preveuen nous episodis de sequera, es tornaran a repetir precipitacions sòlides brusques com aquesta?

― Al quart informe sobre canvi climàtic de l'ONU s'anunciava que la probabilitat de nevades en zones com la Mediterrània decreixerien amb el temps, sobretot a partir de final del segle XXI. L'explicació és senzilla: puja la temperatura d'1ºC o 2ºC, i aleshores baixa la probabilitat que les precipitacions siguin en forma sòlida. Això no vol dir que al final del segle XXI no hi haurà nevades. N'hi haurà, però la probabilitat que siguin tant intenses o freqüents com ho són ara serà molt més baixa.

Font: http://www.ecodiari.cat/

dijous, 24 març de 2011

Petit terratrèmol a Sta. Cristina


Imatge de la Vall de Solius des del castell.

Avui quan faltaven cinc minuts per dos quarts de dues de la tarda, hi ha hagut un petit terratrèmol a la Vall de Solius (sud-oest de Sta. Cristina d'Aro), en ple Massís de l'Ardenya. Aquest petit sisme de 2,7 graus en l'escala de Richter, segons l'Instituto Geográfico, no ha causat cap tipus de dany i que es tingui constància ningú l'ha notat. Per veure l'informe del terratrèmol accediu al següent enllaç:

http://www.ign.es/ign/layoutIn/sismoDetalleTerremotos.do?evid=1051975&zona=1.

Pel que fa a les dades del dia de Palamós, la màxima ha pujat fins a 14,2ºc i la mínima ha sigut de 6,5ºc. El cel s'ha mantingut serè, amb algun núvol baix i alt decoratiu. El vent ha bufat molt fluix amb component variable, ratxa màxima 16km/h de l'est. El mar s'ha mantingut amb maror mar endins (ones d'1m segons la boia) i entre marejol i maror arran de costa, mar de fons de xaloc. La humitat ha oscil.lat entre el 73/93% i la pressió s'ha mogut entre els P 1031/1034hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest divendres

Aquest divendres a Palamós es preveu un dia amb nuvolusitat variable, més abundant al matí i al vespre, la qual pot tapar completament el cel en alguns moments. No es preveu pluja.

La temperatura pot pujar fins a 12/14cº a la costa, fins a 14/18ºc a l'interior de la demarcació i fins a 9/14cº al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/8cº a la costa, fins a 2/5cº a l'interior i fins a -4/1 al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de direcció variable o restarà en calma fins la matinada de divendres. Al matí tindrem vent de component sud a 6/10nusos. A la resta de la jornada es mantindrà el vent del sud a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar de fons de xaloc al llarg de tot el dia, amb maror generalitzada. Al llarg de la nit la mar de fons pot anar a menys.

Tsunamis a prop nostre


El tsunami de Lisboa de l'any 1755. Font:http://ca.wikipedia.org/wiki/Tsunami

Arran del terratrèmol i posterior tsunami que va afectar recentment el Japó, molta gent s'haurà preguntat si un fenòmen similar es podria repetir en algun altre indret del món, en especial al Mediterrani, i posar en risc, tal i com ha passat al Japó, la seguretat de les centrals nuclears.

A partir d'un article publicat al diari "Independant" i mencionat a www.diaridegirona.cat/ el senador francès Roland Courteau (autor d'un informe molt complert sobre els riscos de tsunamis al mar Mediterrani) té clara la resposta. Considera que cap mar ni oceà s'escapa d'aquest fenòmen natural.

Courteau avala la seva afirmació en les estadístiques. "Només durant el segle XX es van censar 911 tsunamis a tot el món. El 76 per cent dels quals es va produir al Pacífic, el 10 per cent al mar Mediterrani, un altre 10 per cent a l'Oceà Atlàntic i el 4 per cent restant a l'Oceà Índic", explica.
"Precisament l'últim tsunami que es va produir a l'Oceà Índic va causar la mort de 250.000 persones", afegeix Courteau qui precisa que un tsunami té sempre una causa geològica.

Malgrat que els terratrèmols poden tenir lloc a qualsevol punt del Planeta, Courteau reconeix que si es produeix aquest fenòmen al mar Mediterrani "sempre serà més feble i, per tant, el tsunami també". Segons aquest expert, però, hi pot haver excepcions en què la intensitat del sisme sigui més elevada de l'habitual. "Sicília i Grècia ja ho han viscut, per desgràcia", va assegurar.

Insta a la prevenció

Tal i com recull el mateix rotatiu, el senador Roland Courteau recomana a les autoritats reconèixer el risc i apostar per la prevenció.
El seu extens treball ha servit de base per crear una central d'avís al Mediterrani (CENALT) que es posarà en funcionament a partir de l'any vinent. El centre estarà ubicat al municipi francès de Bruyère-le-Chatel. En total s'invertiran 14 milions d'euros per posar-lo en marxa.
El CENALT estarà equipat amb diversos instruments per mesurar fenòmens naturals com ara les inundacions. Aquests s'ubicaran en diverses zones del mediterrani. Un dels objectius de la central serà instal·lar instruments d'avís com ara sirenes o taulers lluminosos per avisar a la població.


TSUNAMIS A ESPANYA

Espanya no és aliena al perill de les grans onades que poden generar els sismes submarins. De fet, dades de l'Institut Geogràfic Nacional acrediten que n'ha patit 24 des de l'any 218 abans de Crist.

L'última visita d'aquest fenòmen natural a Espanya es va produir el 27 de maig de 2003, quan un terratrèmol a la costa d'Algèria va generar un petit tsunami que va elevar el mar uns 2m a Maó i Palma de Mallorca i va provocar danys a nombroses embarcacions. Segons Emilio Carreño, director de la xarxa sísmica espanyola, dels 24 tsumanis que han afectat a Espanya en els últims 22 segles, només un ha assolit la categoria de desastrós, la que s'assigna a aquells amb més poder destructiu.

Va ser el l'1 de novembre de 1755, quan un terratrèmol de 8,5 graus en l'escala de Richter generat al sud-oest del cap de San Vicente (Portugal) va deixar en ruïnes Lisboa i va aixecar una onada de 15 metres d'altura que va matar 2.000 persones a la costa atlàntica andalusa, en especial a la ciutat de Cadiz. Encara avui dia, quan s'excava un quilòmetre terra endins per fer alguna construcció, surten restes marines de procedents del tsunami.

En principi, les edificacions modernes haurien de resistir l'embat d'una onada gegant, com va passar amb el tsunami d'Indonèsia, on els grans hotels van quedar en peu mentre les edificacions més humils van ser enrunades. En cas de tsunami el millor seria anar als pisos elevats.

Segons El Centre Internacional d'Informació sobre Tsunamis, els pisos més alts d'un edifici modern podrien servir de refugi "segur" per a aquelles persones que no tinguessin temps d'abandonar la costa.
La Xarxa Sísmica Nacional ha identificat dues zones d'Espanya especialment exposades a patir un tsunami: la costa del Mediterrani, a causa de l'activitat sísmica del mar d'Alborán i del nord d'Algèria, i la costa atlàntica andalusa, que pot patir les conseqüències de la falla existent al banc de Gorridge, on rar és el dia que no es produeix un terratrèmol de magnitud tres o quatre. Aquests escenaris indiquen que les costes de la Mediterrània probablement patiran tsunamis amb major freqüència, però de menor intensitat, fins i tot només perceptibles pels mareògrafs, mentre que les de l'Atlàntic corren el risc de ser afectades per menys sismes submarins, però més forts que els anteriors.

És d'esperar que un tsunami desastrós només podria passar a l'Atlàntic., el risc que es produeixi un fenòmen com aquest és real i no cal desestimar-lo. No obstant, pot ser que ni les nostres generacions ni les altres ho vegin, o tot el contrari.

Les ones dels tsunamis es poden propagar a velocitats de fins a 800 quilòmetres per hora, gairebé com un avió comercial, segons el centre internacional que els estudia, tot i que la seva rapidesa depèn de la profunditat de les aigües. A les aigües costaneres la seva velocitat es redueix, però al mateix temps l'altura de l'ona augmenta. En el cas de Les Balears, l'ona generada pel terratrèmol d'Algèria del 2003 va arribar a Maó en 40minuts.

Si un sisme submarí en el banc de Gorridge provoqués un tsumani, es calcula que les onades trigarien a arribar a Huelva de 45 a 50 minuts i uns deu minuts més a Cadis. S'ha de tenir en compte que des que es detecta el fenòmen, primer s'ha d'assegurar el que pot passar per no donar una falsa alarma i llavors transmetre la informació., entre una cosa i l'altre passen 30 minuts per molt ràpid que s'actuï, és a dir, que les autoritats disposarien com a molt de 30 minuts per prendre mesures.

La Xarxa Sísmica Nacional està revisant l'estat de tots els sistemes d'alerta sísmica, estudia posar a alta mar sensors de pressió que confirmin l'alerta d'onades gegants i està sospesant la possibilitat de crear algun organisme encarregat de vigilar aquesta amenaça natural.


GRANS TSUNAMIS HISTÒRICS AL MEDITERRANI



Mapa de les falles del volcà Etna (Sicília)


Segons wikipedia.org entre el 1650 aC i 1600 aC (la data exacta encara es debat) va haver-hi un tsunami engendrat per una gran explosió a l'arxipèlag volcànic de Santorini. L'explosió, d'origen volcànic, va ser precedida d'un fort terratrèmol i va destruir completament l'antiga ciutat de Thera. El subsegüent tsunami arribà a la costa nord de Creta, a 70 km, i en va destruir literalment la costa, on habitava l'antiga Civilització Minoica. Es creu que l'explosió del Santorini fou molt superior a la del Krakatoa.

Probablement, la dramàtica destrucció de la civilització Minoica fou la font de Plató pel mite de l'Atlàntida. També es creu que aquest tsunami podria haver estat la base dels episodis de grans inundacions descrites en diversos textos jueus, cristians o islàmics.

Un altre dels tsunamis més greus que ha afectat el Mediterrani és el que va afectar a Sicília i tot el Mediterrani Oriental al voltant del 6000 aC.
Per aquelles dates, el costat oriental de l'Etna es va esfondrar al mar provocant un tsunami tant potent que va devastar no només Sicília i la Itàlia Meridional, sinó tot el Mediterrani Oriental. Segons l'opinió dels investigadors això va ser, a més, el responsable de l'abandonament dels primers assentaments urbans sobre la costa de l'Orient Mitjà, entre elles la ciutat de Atlit-Yam, al nord d'Israel, les ruïnes de la qual estan submergides a centenars de metres de la costa. Segons les comprovacions de geofísics i vulcanòlegs, la catàstrofe de l'Etna de fa 8.000 anys podria repetir-se de nou (esperem que sigui en un futur llunyà), com assenyala el lent esllavissament cap al Mar Jònic de la paret est del volcà, per efecte de l'impuls de la Falla Pernicana.

Atlit-Yam és una localitat de la costa prop de l'actual ciutat de Haifa al nord de l'estat d'Israel, als peus del famós Mont Carme que va donar origen al culte de la homònima Verge en edat cristiana. A una distància entre els 200 i els 400 metres de la costa, a una profunditat d'una desena de metres sota el nivell del mar, els arqueòlegs subaquàtics israelians, coordinats per Ehud Galili, supervisor de les antiguitats israelianes, van descobrir a partir de l'any 1984 les restes d'un assentament humà que fa uns 8.000 anys havia de trobar-se a la superfície.
Prop de les ruïnes de les construccions de pedra edificades per l'home (els exemplars més antics constatats fins ara) els estudiosos han recuperat els estris de pedra i os, hams, restes d'espines de peix, i ossos d'animals tant salvatges com domèstics, com ovelles, cabres i porcs, a més de gossos. I naturalment moltes varietats de llavors vegetals, començant per cereals com blat, ordi que per descomptat havien de ser cultivats, juntament amb llenties, raïm, i lli. La troballa en aquell lloc de 65 esquelets enterrats regularment segons les costums funeràries, tant a sota de les restes dels habitatges (per exemple a la ciutat de Jericó, a més de Çatal Hüyük) com per fora, testimonia, a més de la presència d'una sofisticada cultura religiosa, també la consistència numèrica dels habitants en aquell assentament i de la seva relativa prosperitat.

Un element, però, va atreure l'atenció dels arqueòlegs. Les restes d'una gran quantitat de peix sense consumir dels habitants ben ordenats, potser com a provisió d'ús propi o potser també per a intercanvis comercials. Per això els arqueòlegs van treure la conclusió que el poble va ser abandonat de sobte i la població va fugir sense ni tan sols tenir temps d'emportar-se menjar. La conclusió més lògica fins fa uns anys semblava donar raó a la hipòtesi de Michael Baigent, ja que la pujada del nivell del mar probablement al voltant del 6500 aC, semblava el factor més probable de l'abandonament definitiu del poble, per part dels seus habitants, degut a l'inexorable avanç del mar.

La presència de les ruïnes submergides de Atlit-Yam sembla demostrar que havien d'existir molts assentaments urbans semblants al llarg de les costes (encara sense descobrir) que un cop amenaçats pel creixent nivell del mar van ser abandonats pels seus habitants, de manera més o menys precipitada. Llavors s'haurien refugiat a les zones internes i altes, per a posteriorment fundar o establir-se en centres com Jericó i Katala-Huyuk, portant els seus coneixements i les seves tradicions (com l'ús de sepultar els seus propis difunts sota el paviment de casa). El record del desastre provocat pel mar hagués quedat inesborrable en aquelles poblacions, com una por ancestral, i això podria explicar també algunes característiques arquitectòniques d'aquesta antiga ciutat, com les típiques cases amb l'entrada des de la teulada (potser construïdes per si succeís una imprevista irrupció de l'aigua).


El volcà Etna en erupció vist des de la EEI. Font:http://es.wikipedia.org/wiki/Etna

Però des de fa poc, exactament des de desembre del 2006, un estudi de l'Istituto Nazionale di Geofísica i Vulcanologia (INGV) de Pisa, ha fet que els arqueòlegs hagin donat més detalls sobre la reconstrucció d'aquells esdeveniments antics, arribant a conclusions encara més inquietants.

L'abandonament d'Atlit-Yam i altres assentaments semblants, va ser provocat pel mar, però no provocat principalment de l'efecte del desglaç, sinó per un succés encara més catastròfic, és a dir un enorme tsunami desencadenat per l'esfondrament d'una part de l'Etna en el que seria l'actual mar Jònic.

Actualment la vessant oriental de l'Etna està recorreguda per una profunda depressió coneguda com a Vall del Bove, una zona deshabitada i sense vegetació que més d'una vegada en la història de les erupcions va recollir els flux de lava fins a la seva fi, impedint així que arribés a la zona habitada de més avall. Fins a la primera meitat del segle dinou, quan la vulcanologia estava encara en un moment de desenvolupament, molts naturalistes europeus van debatre sobre l'origen d'aquesta conca, com l'alemany Leopold von Buch.

El científic sicilià Carlo Gemmellaro (1787-1866) va proporcionar en els mateixos anys l'explicació correcta, és a dir, que la Vall del Bove va ser generada per l'esfondrament d'un costat del con de l'Etna. Les restes materials d'aquest enorme col.lapse ara són visibles a la pendent del volcà, en un dipòsit de deixalles geològics denominat Chiancone, prop de l'actual localitat de Riposto, sobre la costa jònica.

Els estudis portats pel profesor Enzo Boschi, president de l'INGV, i dels geofísics Maria Teresa Pareschi i Massimiliano Favalli, van establir que la quantitat de material volcànic afectat per l'esfondrament va ser d'uns 35 quilòmetres cúbics, i això, al voltant de 6000 aC, va arribar a mar escampant-se sobre els fons fins a una distància de 20 quilòmetres de la costa, com ha estat comprovat per les anàlisis submarines. No obstant això, el més impactant va ser que la gran quantitat de material que es va trobar a la mar va provocar un mega-tsunami amb onades superiors als 40 metres, probablement el tsunami més gran que hagi passat mai durant la història humana. A través d'una simulació per ordinador, comparant-la amb l'estat actual dels sediments marins en el fons del Mediterrani, els investigadors de l'INGV de Pisa, reconstrueixen fins els mínims detalls, pas a pas, el moviment de la terrible muralla aquàtica. Pocs minuts després de la seva formació, les onades gegants es van abatre sobre les costes de la Sicília Oriental sense aconseguir passar al Mar Tirrè gràcies a l'obstacle de l'Estret de Messina. Després d'un quart d'hora, van començar a submergir tota la ribera jònica de Calàbria i de Pulla, per a posteriorment abatre's sobre Albània on van arribar al voltant d'una hora després de l'esfondrament de l'Etna. Les grans onades, que van anar directes cap a aquest país, van arribar a Grècia al cap d'un parell d'hores, una mica més reduïdes amb una alçada de 10-15 metres, però igualment devastadores. Després li va tocar a la costa nord-africana: Tuníssia, Líbia i Egipte van ser assolats, tres hores després, per les onades que anaven directes al sud, amb una alçada de 8-13 metres.

Finalment, tres o quatre hores després, el tsunami va arribar a la costa oriental de la Mediterrània, des de la ribera de la Turquia meridional fins a la ribera xipriota, siriana, libanesa i israelita, també agafant per sorpresa als habitants de Atlit-Yam. L'altura de les ones s'havia reduït una dècima part pel que fa a les provocades immediatament per l'Etna, adquirint així la dimensió i la intensitat, per fer una comparació, amb les del tsunami que es va abatre a Indonèsia a finals del 2004. Van ser prou devastadores, com per provocar víctimes i convèncer els terroritzats supervivents d'allunyar-se definitivament de la "ira del déu del mar" per a fundar ciutats noves i més segures en els altiplans de les regions internes.

Però l'equip d'investigadors de l'INGV de Pisa, analitzant els fons de la Mediterrània Oriental, va descobrir més detalls que podrien revelar-se com una cosa inquietant. Sota els sediments remoguts pel tsunami del 6000 aC hi ha més sediments que són fruit dels esfondraments anteriors de la paret oriental de l'Etna en èpoques encara més remotes. El fenòmen és visible en els fons del Golf de Sirte, al mar de Líbia, que per la particular conformació geogràfica "en forma de lent" amplifica l'acció pertorbadora de les ones gegants al fons del mar. Llavors aquests esdeveniments catastròfics podrien repetir-se amb regularitat al llarg de milers d'anys, i el nostre volcà es podria col.lapsar una altra vegada provocant en un futur un altre gegantí tsunami a les aigües del Mar Jònic.

Un senyal que ho presagia, segons els investigadors de l'Institut de Vulcanologia de Catània, seria provocat pel lent però progressiu lliscament (al voltant de 1-2,7 cm a l'any) de la Falla Pernicana, una fractura geològica que travessa el con de l'Etna al llarg del vessant nord-oriental, fins arribar a la costa prop de la localitat de Fiumefreddo (pròxima al ja esmentat Chiancone).
Segons les recerques i els mesuraments dels mateixos vulcanòlegs amb instruments geodèsics i els GPS, aquesta falla, sotmesa a les pressions del magma a l'interior, en els últims anys ha accelerat el desplaçament natural a través de la mar d'una part del costat oriental del volcà. En especial, durant l'erupció del novembre del 2002, on hi va haver més desplaçaments de 1-2 cm al dia, amb despreniments i obertura d'esquerdes sobre el terreny i en la calçada. El lliscament de la Falla Pernicana, a qui també es deuen els terratrèmols a la zona de Fiumefreddo el 2002, està afectat, entre altres coses, per la particular morfologia interna de l'Etna, composta, a més de materials volcànics, per antiquíssimes capes d'argila sobre les quals les dues vores que componen la falla llisquen amb un temps i intensitat diferent (més ràpid a la part que s'allarga cap a sota del Mar Jònic).

Informació extreta de: http://www.cataniacultura.com/


dimecres, 23 març de 2011

Dia Meteorològic Mundial 2011


Cartell del Dia Meteorològic Mundial d'aquest any. Font:
http://www.wmo.int/worldmetday/index_es.html

Cada 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial, els seus 189 Membres i la comunitat meteorològica internacional celebren el Dia Meteorològic Mundial amb l'elecció d'un tema escaient. Avui es commemora l'entrada en vigor, el 1950, del Conveni pel qual es va establir l'Organització. Posteriorment, el 1951, l'OMM va ser designada organisme especialitzat del sistema de les Nacions Unides.

El tema d'enguany és "El clima i tu ".

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'anglès World Meteorological Organization) és una organització intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 189 territoris i estats membre.

L'OMM és hereva de l'antiga Organització Meteorològica Internacional (International Meteorological Organization - IMO), fundada a Viena (Àustria) l'any 1873. El Servei Meteorològic de Catalunya, SMC (creat l'any 1921) havia pertangut a l'IMO. Tanmateix, el caràcter intergovernamental de l'OMM fa que només hi pugui pertànyer l'Instituto Nacional de Meteorología i que el SMC en quedi exclòs.

L'OMM té la seva seu central a la ciutat de Ginebra (Suïssa). En el darrer 14è congrés celebrat a Ginebra el maig de 2003, van ser escollits com a secretari general i president el francès Michel Jarraud i el rus Alexander Bedritsky, respectivament.



Bandera de la OMM.

Els objectius de l'organització són:

Facilitar la cooperació mundial amb l'establiment de xarxes d'estacions per fer observacions meteorològiques així com observacions geofísiques, hidrològiques i altres relacionades amb la meteorologia.

Promoure l'establiment i manteniment de sistemes per a l'intercanvi ràpid d'informació meteorològica.

Promoure l'estandardització d'observacions meteorològiques i assegurar la publicació uniforme d'observacions i estadístiques.

Promoure les aplicacions de la meteorologia en l'aviació, navegació per mar, l'agricultura i altres activitats humanes.

Promoure activitats i la cooperació entre serveis meteorològics i hidrològics.

Fomentar la recerca i la formació en el camp de la meteorologia.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

dimarts, 22 març de 2011

Avui ha tornat la pluja


Imatge captada aquest matí per la càmera de tv3 on s'observen gotes de pluja.


Després de l'episodi plujós que hi va haver entre el 12 i el 17 de març, avui hem tingut algun ruixat poc important amb un total de 0,4mm recollits. Aquesta nova aparició de ruixats, d'altre banda, tant típics de la nova estació que ha començat, ha estat possible gràcies a la permanència d'un lleuger flux de llevant i a l'arribada d'un petit embossament d'aire fred, el qual també ens ha portat una devallada de les temperatures.

El més destacable dels darrers dies, va ser el temporal de xaloc que hi va haver sobretot durant el cap de setmana del 12 al 13 de març, amb ones que arribaven als 4/5m d'alçada i les quantioses pluges. Com a resum d'aquestes precipitacions, el dia 12 van caure 43,0mm, el dia 13: 2,6mm, el dia 14: 7,4mm, el dia 15: 14,8mm, el dia 16: 7,8mm i el dia 17: 0,4mm., a partir d'aquestes dades i de les pluges anteriors, es pot establir que durant aquest mes ja han caigut 97,6mm.

Per més informació sobre el període de pluges accediu al següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Noticies/2011/03Marc/pdf/notainformativa16032011.pdf

Pel que fa a les dades d'avui., temperatura màxima 13,2mm, mínima 7,3mm. Pluja 0,4mm. Estat del cel amb nuvolusitat variable, cúmuls.Vent de component nord i est, a 10/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 48km/h. Estat de la mar amb maror arran de costa i forta maror mar endins, mar de fons de llevant. Pressió màxima 1032hpa, mínima 1029hpa. Humitat relativa màxima 92%, mínima 57%. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós s'espera un dia assolellat, amb alguns núvols baixos poc importants al matí., a la resta de demarcació els núvols baixos poden ser més importants a la tarda, especialment cap al Pirineu i interior de la Selva. No s'espera pluja.

La temperatura pot pujar fins a 13/15ºc a la costa, fins a 15/17ºc a l'interior i fins a 8/12ºc al Pirineu. La mínima pot rondar els 6/9ºc a la costa , 1/5ºc a l'interior i -5/0ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i est a 8/10 nusos fins la matinada de dimecres. La resta de la jornada es mantindrà el llevant o gregal a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar de fons de llevant, amb maror generalitzada, al llarg de tot el dia.

Dades astròmiques d'aquesta primavera




Després de la previsió meteorològica de la primavera que vaig fer en un anterior article (vegeu http://tempspalamos.blogspot.com/2011/03/previsio-per-aquesta-primavera.html)., avui faré esment a les dades astronòmiques, aquestes molt més exactes i conegudes des de fa molts anys.

La primavera astronòmica a l'hemisferi nord, va començar aquest passat dilluns a les 0h21m hora oficial. Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores. El diumenge dia 27 de març tindrà lloc el canvi d'hora i recuperarem l'horari d'estiu. Quatre setmanes més tard, el 24 d'abril, serà el diumenge de Pasqua. L'estiu s'iniciarà el dia 21 de juny.

Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i a la tarda es pon un minut més tard. O sigui, que el temps en què el sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.

Aquesta primavera es preveu que l'activitat del Sol, caracteritzada per la presència a la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, on a la Terra s'aprecia en forma d'alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars, continuarà dins el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre del 2008 i s'espera que arribi al seu màxim al maig de 2013. Segons les estimacions realitzades pel NOAA i el "Space Weather Prediction Center", durant aquesta primavera el nombre de taques solars arribarà a valors d'entre 40 i 70. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol.


Eclipsis

Al llarg de la primavera hi haurà dos eclipsis. El dia 1 de juny hi haurà un eclipsi parcial de Sol que serà visible a l'est d'Àsia i als extrems més septentrionals d'Amèrica del Nord i Europa. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un eclipsi total de Lluna que tindrà lloc dues setmanes més tard, el dia 15 de juny, i serà completament visible a la nostra zona, a les Illes Balears, a la resta de la península i a les Illes Canàries es veurà gairebé tot l'eclipsi total, excepte el seu començament.

El primer contacte amb la penombra començarà a les 19h 25m (hora catalana), l'eclipsi parcial serà visible a partir de les 20h 23m i el total a partir de les 21h 22m. Arribarà al màxim a les 22h 14m, l'eclipsi total finalitzarà a les 23h 3m, el d'ombra acabarà el dia 16 de juny a les 0h 0m i el de penombra a les 1h 1m.

Observació nocturna del cel a la primavera

Com és habitual, és preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova, en aquest cas el 3 d'abril, el 3 de maig i l'1 de juny), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.

Lluna plena

La primera lluna plena de la primavera tindrà lloc el 18 d'abril, i el diumenge següent (24 d'abril) Diumenge de Pasqua. En aquesta primavera tindrem dues llunes plenes: l'1 de maig i el 15 de juny.

Visibilitat dels planetes

A l'alba podrem observar Venus, Mart, Júpiter i Urà. Saturn serà visible durant tota la nit al principi de la primavera, en canvi, només serà visible a la primera part de la nit al final de la primavera, a més el dia 3 d'abril es produirà el seu màxim acostament anual a la Terra, aconseguint el seu disc un diàmetre de 19,4 ".

Pluges de meteors

La pluja més important de la primavera sol ser la de les Eta Aquàrides, el seu màxim té lloc pels voltants del 5 de maig.

Constel.lacions

Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i Lleó.

Canvi d'hora

El canvi d'hora es produeix, com és habitual, a l'inici de l'últim diumenge de març. A les 2h de la matinada del proper diumenge 27 de març s'haurà d'avançar el rellotge fins a les 3h, d'aquesta manera aquest dia tindrà una hora menys.

Font: http://www.ign.es/ign/main/index.do

dijous, 10 març de 2011

TANCAT PER VACANCES

Tres vídeos de llamps espectaculars




Us poso els darrers vídeos de llamps que he trobat. La seva caiguda ben a prop de la persona que està filmant i la seva visió no deixen mai indiferent, amb el perill que això representa.













dimecres, 9 març de 2011

Dissabte pot tornar a ploure


Mapa sinòptic previst per aquest dissabte. Observeu la borrasca amb vents de xaloc que tindrem.


Els models meteorològics semblen continuar indicant, tal com ja vaig avançar el diumenge, que dissabte ens visitaran les pluges amb una perturbació molt activa, acompanyada per vents molt humits de xaloc, amb la qual cosa, les pluges i el temporal marítim estan assegurats. Ara com ara, podrien caure pluges generals a tota la demarcació al llarg de tot dissabte, amb acumulacions que rondaran els 50/100mm. Aquests tipus de situacions, són les que més aigua ens poden deixar a la nostra comarca i en especial a les Gavarres.
Aquesta aigua pot ser molt bona notícia per les reserves de cares a la primavera, sempre parlant en condicional, ja que mai es pot dir blat si no és al sac i ben lligat.
Una altre bona notícia pot ser la gran nevada que pot caure al Pirineu gironí, amb acumulacions que no m'estranyaria que arribessin als 70/100cm, per sobre dels 1500/1600m, fet que pot ser molt beneficiós per les reserves hidrològiques i per les estacions d'esquí, que podran comptar amb uns bons gruixos de neu.

Pel que fa a les dades del dia a Palamós, la temperatura ha pujat fins a 12,4ºc i la mínima ha sigut de 5,2cº. El cel s'ha presentat molt ennuvolat, amb algunes clarianes a la tarda. El vent ha bufat molt fluix de component variable, ratxa màxima 15km/h. L'estat de la mar s'ha presentat amb mar de fons de llevant, amb maror arran de costa i forta maror mar endins.
La humitat ha rondat el 77/89% i la pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 1023/1026hpa. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous es preveu un dia amb predomini del sol, però també amb intervals de núvols baixos, més importants arran de mar.

La temperatura pot pujar fins a 12/14ºc a la costa, fins a 14/18ºc a l'interior i fins a 8/14ºc al Pirineu. La mínima pot rondar els 4/7ºc a la costa, els 1/3ºc a l'interior i els 0/-5ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud fluix o estarà en calma, fins la matinada de dijous. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit tindrem vent de garbí a 6/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar de fons de llevant, amb maror generalitzada, al llarg de tot el dia.

Impuls a l'aprofitament de la biomassa forestal

Imatge d'un bosc arrassat a la Vall de Bell-lloc per la nevada del 8 de març, amb quantitats ingents de biomassa acumulada.

L'Associació Catalana de Municipis (ACM), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Consorci Forestal de Catalunya (CFC), la Federació d'Empresaris Instal.ladors de Catalunya (FERCA) i Qnorm, amb el suport del SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010, han posat en marxa una iniciativa conjunta per promoure la implantació de la biomassa forestal i analitzar la seva viabilitat com a energia alternativa a les energies convencionals.

El projecte s'emmarca dins de la iniciativa INNObiomassa, una estratègia integrada per a la consolidació del sector emergent de la biomassa tèrmica com a font d'ocupació, que té la finalitat de promoure la implantació de la biomassa forestal i evolucionar cap a un model de sostenibilitat energètica, tot generant llocs de treball.

Montserrat García, adjunta a direcció del CTFC, i Roser Mundet, enginyera de Forests del CFC, expliquen que aquest projecte, que es portarà a terme al llarg de tot l'any, consta de quatre grans accions: diagnosticar el consum i el potencial d'aprofitament energètic; promoure la formació professional i la creació d'ocupació; impulsar la certificació d'un producte de qualitat i donar a conèixer i divulgar els resultats obtinguts. La primera acció, que es desenvoluparà en els propers sis mesos, es portarà a terme de forma paral.lela en sis àrees pilot de Catalunya: el Gironès, el Montnegre i Corredor, l'Anoia, el Solsonès, la Noguera, la Ribera d'Ebre i el Priorat. Aquestes àrees han estat escollides “per tenir una important massa boscosa, o bé per tenir taxes d'atur altes i perquè són representatives de les diferents singularitats del territori català. I perquè, fins al moment, no s'hi ha desenvolupat cap iniciativa semblant”, apunta Mundet.

En el marc d'aquesta primera acció s'analitzarà la disponibilitat de biomassa i la demanda energètica en cada una de les àrees pilot i s'hi promourà la implantació de la biomassa forestal. L'enginyera de Forests del CFC explica que s'oferirà als municipis que en formen part la possibilitat d'avaluar energèticament les instal.lacions municipals pel què fa a sistemes de climatització i elaborar-los, si s'escau, una proposta d'alternativa. També s'elaborarà un full de ruta per determinar línies a seguir en l'àmbit energètic i de la biomassa. Els resultats i les conclusions de l'anàlisi de la disponibilitat de biomassa i la demanda energètica es preveuen donar a conèixer a finals de juliol d'aquest any.

Catalunya és un país de boscos. Segons dades del 3r Inventari Forestal Nacional (IFN), Catalunya, amb una superfície de més de 3 milions d'hectàrees, té una superfície forestal d'1,9 M d'hectàrees (un 60% del total) i d'aquestes, 1,6 M d'hectàrees són boscos. Els boscos representen el 51% de la superfície total de Catalunya. Una part important d'aquests boscos es troben subexplotats a causa de l'abandonament progressiu que s'hi està donant provocat per la manca de rendibilitat econòmica de les explotacions forestals.

Cada any els boscos acumulen més i més biomassa, ja que del que creixen en fusta només se n'aprofita 1/3 part cada any. L'aprofitament energètic de la biomassa ajuda a fer que Catalunya evolucioni cap a un model de sostenibilitat energètica de futur i a crear nous llocs de treball, fet fonamental en l'àmbit rural ja que fixa població afavorint la cohesió social i territorial.

Font: http://www.ecodiari.cat/


dimarts, 8 març de 2011

Ja ha passat un any del desastre


Imatge de les barques de la platja en plena nevada. Font:
http://marintim.blogspot.com/2010/03/el-museu-de-la-pesca-sota-la-neu.html


Avui es compleix un any de la terrible nevada del 8 de març del 2010. El que va començar com una pluja d'aigua-neu durant el matí, a partir de la tarda es va convertir en una tempesta de neu que va degenerar en la més gran nevada ocurreguda des de l'any 1985.
Aquesta gran nevada amb neu humida i pesada va col.lapsar Catalunya, i en especial les comarques gironines, va deixar més de 450.000 usuaris sense llum i més de 215.000 alumnes sense classe, i va afectar 149 trams de carretera.
En alguns indrets, com per exemple, en alguns masos i urbanitzacions, es van estar onze dies sense llum, tal com va passar a Llagostera. A Palamós, depenent del barri, ens vam quedar entre tres i quatre dies sense subministrament elèctric, el qual va poder retornar, en molts casos, gràcies als generadors elèctrics que va facilitar la companyia elèctrica. Malauradament, aquesta manca d'electricitat també va causar vàries intoxicacions per l'ús inadecuat de generadors elèctrics i fins i tot una víctima mortal a Ultramort.


Malauradament, un any després, la recuperació dels boscos de les comarques de Girona i en especial el Massís de les Gavarres està sent més lenta del que es preveia, i això ha fet incrementar el risc d'incendis. Segons el Consorci Forestal de Catalunya, només s'ha netejat un 40% de la superfície afectada. Només cal endinsar-se pels camins principals de les Gavarres i comprobareu com els boscos són una selva impenetrable que s'ha convertit en un veritable polvorí, amb zones completament arrassades i irrecuperables.
La visió d'arbres escapçats o arrencats, alguns d'ells centenaris, corriols tallats i muntanyes de residus forestals, configuren un paisatge dantesc i representen un gran entrebanc en la capacitat de regeneració del boscos.

Encara hi ha molta feina de neteja i actualment les brigades contractades per la Generalitat, treballen en vuit zones estratègiques en un pla de prevenció que consisteix en un tractament de la vegetació per tal d'evitar la propagació d'un possible foc i també en la retirada de les restes que encara queden de la nevada. Paral.lelament, nombrosos grups de voluntaris o brigades contractades pels ajuntaments i altres administracions, també estan arranjant espais d'ús públic, senders i elements patrimonials per deixar-los a punt.


Al següent vídeo veureu com estan els boscos i els treballs que es realitzen a la Vall de Bell-lloc (Palamós) i a l'ermita de Sta. Llúcia (La Bisbal):

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3410530


Mentrestant, els alcaldes de les poblacions afectades dubten de les intervencions fetes a la xarxa elèctrica i creuen que, si es repetís un temporal com el de fa un any, les conseqüències serien molt similars.

La nevada va blincar més d'un centenar de torres de mitja i alta tensió. Els alcaldes de les principals poblacions gironines afectades no creuen que la xarxa elèctrica aguanti un temporal similar. Segons el portal www.3cat24.cat, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, pensa que "les conseqüències serien les mateixes", ja que diu que no té "la certesa que se n'hagi millorat el material". En la mateixa línia, l'alcaldessa de Castell i Platja d'Aro, Dolors Padilla, lamenta que només s'hagi canviat el material de les torres elèctriques, però que no les hagin reforçades.

En el moment dels fets, els consistoris van criticar la gestió de les elèctriques, amb un manifest signat per més de la meitat dels ajuntaments gironins. En alguns d'aquests pobles s'han comprat generadors perquè no torni a succeir una apagada com la de fa un any.

Per la seva banda, la companyia elèctrica ha defensat que, si es repetís un temporal de les mateixes característiques, es produirien menys avaries. Endesa, a més, assegura que, en cas que calgués, tindrien capacitat per instal·lar els generadors necessaris. Malgrat tot, adverteix que per evitar noves apagades cal tenir la xarxa preparada i, per aquest motiu, aquest any preveu invertir 50 milions d'euros a les comarques de Girona. Entre particulars i empreses, Endesa va rebre 44.000 reclamacions per l'apagada, de les quals ja se n'han atès el 85%, mentre que la resta està en fase de peritatge.

Esperem que la propera nevada que tinguem es quedi en una simple anècdota i no en un mal son per a moltes famílies.

Al següent vídeo trobareu un magnífic reportage sobre la nevada, que va realitzar la Televisió Costa Brava:

http://tvcostabrava.xiptv.cat/video/36733/resum-2010:-la-nevada?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562


dilluns, 7 març de 2011

Mar calma tot esperant el temporal


Mapa d'onatge previst per les sis del matí d'aquest dimarts.


La calma que ha presentat el mar al llarg de la jornada, no sembla pas indicar la important alteració que patirà al llarg de les properes hores. Res més lluny de la realitat, ja que els mapes continuen pronosticant que al llarg de la matinada anirà entrant mar de fons de llevant, fins arribar a forta maror generalitzada i maregassa mar endins (ones superiors als 2,5m)., així doncs, tal com diu la cançó "no et fiis mai de la calma".

Els més observadors, hauran pogut comprobar com ja han aparegut els primers indicis de canvi de temps, ja que el vent ha anat rolant a est o nord-est, juntament amb l'aparició de nombrosos núvols baixos a la costa o boira alta, al llarg d'aquest vespre, la qual començava a retallar la silueta de les Gavarres i empitjorava la visibilitat.

Pel que fa a les dades del dia de Palamós, la màxima ha pujat fins a 13,4ºc i la mínima ha sigut de 5,1ºc. El cel s'ha mostrat serè, amb l'aparició d'alguns bancs de núvols baixos al vespre. El vent ha bufat amb terral nocturn i amb component est i nord-est a 5/10kmh la resta de la jornada. L'estat de la mar s'ha mostrat amb marejol mar endins i mar calma o arrissada arran de costa. La humitat s'ha mogut entre el 68/88% i la pressió ha oscil.lat entre els 1020/1026hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós tindrem un dia ennuvolat, però sense precipitacions., no obstant, podran caure algunes roines o plugims cap al Ripollès, Garrotxa, Alberes i interior de la Selva, amb una cota de neu que rondarà els 1000m, baixant fins els 800m a partir del vespre.

La temperatura pot pujar fins a 11/14ºc a la costa, fins a 8/10ºc a l'interior i fins a 3/7ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 7/9ºc a la costa, fins a 2/5ºc a l'interior i fins a -3/1ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component est i nord-est, a 12/14 nusos fins la matinada de dimarts. Al matí tindrem vent de llevant o xaloc a 8/10 nusos. A la tarda hi haurà vent de llevant a 6/8 nusos. A la nit tindrem vent en calma o molt fluix de llevant.

L'estat de la mar s'anirà alterant fins arribar a forta maror generalitzada a partir de la matinada i primeres hores del matí, amb àrees de maregassa (ones de 2,5m o superiors). Al llarg de la jornada hi haurà la mateixa situació. Precaució amb la navegació.

Fronts de ratxa a Austràlia


Tempesta on s'observa un front de ratxa amb forma d'arcus.
Font: http://fr.wikipedia.org/wiki/Front_de_rafales


Un front de ratxa és l'indret delimitat per l'aire fred que es desploma en una tempesta i l'àrea adjacent.
En aquest indret es produeix un canvi sobtat en la força del vent i un refredament similar al que provoca el pas d'un front fred, però en un àrea petita (front de mesoscala). Les fortes ràfegues de vent són degudes als corrents descendents del núvol, que acompanyen el descens de la precipitació i l'aire més fresc i sec situat en nivells mitjos de la troposfera.

La massa d'aire frontal que provoca una tempesta, es caracteritza per la presència d'aire càlid i humit a baixa altura i per la presència d'aire sec i fresc a major alçada. Aquesta fet deriva en molta inestabilitat i això provoca que l'aire de la superfície terrestre pugi en una mena de corrent ascendent. A mesura que aquest aire puja, la humitat es condensa en el nivell on la temperatura arriba al punt de saturació, que acabarà derivant en un núvol que es convertirà en cumulonimbus.

El nucli de la precipitació en el núvol, situat a molta alçada, acaba sent massa pesat per a que el corrent ascendent pugui sostenir-lo. A continuació, comença a baixar i quan surt del núvol, les gotes es comencen a evaporar, perquè l'aire no està saturat. Això elimina l'energia d'evaporació parcial o total de l'aire que envolta la precipitació i això el farà tornar més fred que l'aire adjacent, tot refredant el terreny.

Depenent del tipus de tempesta, els fronts de ratxa poden tenir formes diferents:

En una tempesta d'una sola cèl.lula, el corrent descendent és més o menys perpendicular al terra i el front de ratxa es va estenent simètricament al voltant de la cèl.lula en forma de cercle concèntric, com l'onada creada per una pedra llançada verticalment en una bassa.

En una tempesta multicel.lular o en una supercèl.lula el seu moviment i el cisallament del vent amb l'altura, fa que el front de ratxa tendeixi a formar un arc en la direcció del moviment de les tempestes.
En el cas d'una línia de torbonada o en un Derecho, el front de ratxa forma una llarga filera a la part frontal del sistema.


Un front de ratxa pot generar altres fenòmens de temps sever, ja que poden ser un punt focal per a la rotació del mesocicló present en una supercèl.lula i formar tornados.

A vegades els fronts de ratxa de cèl.lules de tempesta diferents es poden trobar i generar un eix vertical de rotació, provocant un núvol de pols, i fins i tot, l'anomenat "gustnado" en anglès.


El vídeo que podreu veure a continuació, va ser filmat per uns "caçatempestes" australians el passat 20 de gener. Es tracta d'un verdader decàleg de fronts de ratxa, entre d'altres fenòmens, com la visió d'uns terrenys inundats, corrents ascendents, pannus, cortines de precipitació,etç... i per acabar un arc de Sant Martí. Un verdader espectacle de la naturalesa que aquests caçatempestes van tenir la sort de filmar.




diumenge, 6 març de 2011

Anticicló i vent de llevant


Mapa sinòptic previst per dimecres. Observeu com l'anticicló d'Itàlia ens fa incidir vents allevantats.


Després del cap de setmana de Carnaval assolellat que hem tingut, sembla que l'anticicló es vol quedar amb nosaltres, almenys fins el cap de setmana següent., no obstant, l'anticicló moltes vegades no és sinònim de temps assolellat, tal com vam comprobar aquest passat dijous i divendres, on tot i haver-hi altes pressions la pluja ens va afectar, ja que el vent allevantat i la presència d'aire fred en capes altes i mitges de la troposfera, ens donava unes condicions favorables pel creixement de nuvolades. Aquesta propera setmana tornarem a comprobar com tot i haver-hi altes pressions, la nuvolusitat podrà ser molt abundant., això es notarà a partir de demà al vespre i en dies posteriors.
Aquest augment de la nuvolusitat serà degut al trasllat de l'anticicló cap a l'est, la qual cosa pot permetre que el vent sigui de component marítima, de l'est i sud-est, amb l'aport d'humitat que això representa., tot i així, no es preveu que aquesta nuvolusitat ens pugui portar pluges, almenys fins dissabte, on la perturbació que hi ha al sud de la Península es podria apropar a nosaltres. A mar, aquesta situació de vent de llevant o xaloc es notarà amb forma d'un progresiu augment de l'onatge, fet que pot complicar notablement la navegació.

Pel que fa a les dades del dia de Palamós, la temperatura ha pujat fins a 14,3ºc i la mínima ha sigut de 5,1ºc. El dia s'ha presentat assolellat, amb alguns núvols alts decoratius. El vent ha bufat amb terral nocturn i a la tarda ha entrat el garbí a 10/20km/h de mitjana, ratxa màxima 27km/h. El mar s'ha mantingut amb marejol o maror mar endins i mar plana o arrissada arran de costa La humitat ha oscil.lat entre el 90/61% i la pressió s'ha mogut entre els 1018/1020 hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns es preveu un dia assolellat fins a primeres hores de la tarda. Al llarg de la tarda la nuvolusitat anirà en augment fins deixar el cel encapotat. No s'espera pluja.

La temperatura pot pujar fins a 13/15ºc a la costa, fins a 15/17ºc a l'interior i fins a 8/12ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/7ºc a la costa, fins a 2/4ºc a l'interior i fins a -6/1ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de direcció variable o restarà en calma fins la matinada de dilluns. Al matí tindrem vent fluix de llevant. A la tarda hi haurà vent de llevant a 8/10 nusos. A la nit tindrem llevant a 12/14 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins, fins la matinada de dilluns. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà maror generalitzada, amb mar de fons de llevant. A la nit s'espera maror arran de costa i forta maror mar endins, sobretot a les zones més exposades a llevant. Precaució amb la navegació, ja que al llarg de la nit el temporal es pot intensificar amb forta maror generalitzada.



Mapa d'onatge previst per la matinada de dimarts.