El temps a Palamós

Barretets vermells (Euonymus europaeus L.)

2012-01-30T10:00:00.000+01:00

Barretets vermells o barretets de capellà a les Gavarres (Romanyà de la Selva).

En algunes raconades del massís de les Gavarres, de tan en tan apareixen uns curiosos fruits de color vermell que destaquen per sobre els colors críptics de l'estació hivernal. Aquesta curiosa planta de la família de les celastràcies, és coneguda popularment com a barretets de capellà, barretets vermells, boneter o evònim.

Considerat com un arbust, més que un arbre, assoleix de 3 a 6 m d'alt, rarament fins a 10 m. Sol crèixer en llocs ombrívols i frescos, a la vora de rieres i torrents, en sòls profunds i rics en nutrients. Quan les branques són joves tenen quatre ratlles formant unes cantonades. Les fulles són oposades, entre lanceolades i el·líptiques de 3 a 8 cm de llargada o superiors i d'1 a 3 cm d'amplada amb el marge finament serrat. A la tardor les fulles prenen un color vermell brillant abans de caure.

Branques joves de boneter a l'estiu.

Les flors són hermafrodites són blanques o verdoses, força petites d'uns 8 a 10 mm, normalment amb 4 pètals i 4 estams., apareixen en agrupacions de 2 a 5 flors aguantades per un llarg peduncle i amb un calze de 4 sèpals.

El fruit és una càpsula que madura a la tardor i agafa un color vermellós, d'altre banda, apareix dividit en 4 lòbuls que contenen una llavor taronja envoltada per un aril, tot prenent l'aparença d'un barret de capellà anomenat bonet.

Cal anar amb compte, ja que és verinós i conté varis alcaloides com la teobromina i la cafeïna., així i tot, antigament, els fruits secs i pulveritzats, s'utilitzaven com a insecticida contra els àcars i els polls. També els feien servir contra les afeccions hepàtiques i biliars i per via externa contra la sarna.

Detall dels fruits amb els seus llargs peduncles.

És una planta nativa d'Europa, des d'Irlanda i sud d'Escandinàvia al nord d'Espanya i fins a Sicília, arriba a Lituània per l'est, Àsia Menor i Caucas. Als Països Catalans només es troba a Catalunya, principalment a la meitat est.

Càpsules madures i obrint-se per deixar anar les llavors de color taronja.

Cal destacar la gran diversitat de noms populars que rep aquesta planta en llengua castellana:

Agracejo, aliso negro, arraclán, boj, boje, boj montés, bonetero, bonete turco, bonetillo, boz, bujo, ervonimo, evónimo, evonimo, falso boj, falso boje, husera, matapiejos, matapiojos, monetillo, monrollonera, palo de cuatro carreras, palo de cuatro carretas, árbol madari catuba, usera, vólivo.

Detall de la planta i els seus fruïts a l'estiu quan encara són verds.

Tramuntanada freda i cel de neu

2012-01-29T21:20:00.001+01:00

Imatge captada avui diumenge on s'observa el cel de neu a sobre Palamós.

Tal com es preveia, el vent fort de tramuntana i la sensació acusada de fred han sigut els protagonistes d'aquest cap de setmana que deixem enrera. Com podeu observar a la imatge superior, l'estat del cel d'avui diumenge s'ha presentat cobert per una capa uniforme d'altostratus tot donant la típica aparença de cel de neu, on fins i tot, s'apreciava alguna virga.

Malgrat aquesta aparença de cel de neu, a Palamós aquest matí tan sols ha arribat a roinejar, en canvi, en algunes poblacions costaneres de l'Alt Empordà es té constància de la caiguda d'alguna volva de neu fins arran de mar empesa pel vent de tramuntana., no obstant, a partir dels 300 m si que ha caigut una lleugera enfarinada a la zona de l'Albera i al cap de Creus.

Cal destacar que el dissabte al vespre i fins la nit, caigueren algunes febles precipitacions en forma líquida. Les quantitats més destacades al Baix Empordà foren els 4,4 mm de Palamós-La Fosca, els 4,2 mm de Palafrugell, els 4,0 mm de Sant Feliu de Guíxols o els 3,4 mm de La Bisbal d'Empordà.

Pel que fa a les ratxes màximes de vent del nord, avui diumenge s'ha arribat fins a 116 km/h a Portbou, 84 km/h a Darnius, 79 km/h a Castelló d'Empúries, 76 km/h a Palamós, 74 km/h a Sant Miquel de Fluvià o 71 km/h a Calonge-Mas Pallí.

L'ambient gèlid causat per l'arribada d'un embossament d'aire fred en nivells alts i mitjos de la troposfera, ha arribat amb valors d'uns -35,3º C a 500 hpa i d'uns -2,3º C a 850 hpa, segons el radiosondatge de Barcelona., això s'ha traduït en les màximes més baixes del que portem d'hivern, les quals, al Baix Empordà s'han mogut entre els 5,8º C de Begur i els 7,5º C de Sant Feliu de Guíxols., en canvi, les mínimes no han baixat gaire degut a l'efecte del vent, ja que aquest meteor s'encarrega de barrejar les masses d'aire., gràcies a això, a la nostre comarca les mínimes han oscil·lat entre els 2,8º C de La Bisbal i els 5,2º C de Palamós-La Fosca.
També s'ha de tenir en compte que la temperatura de sensació, tal com vaig apuntar en un anterior article, s'ha mostrat molt baixa, arribant en alguns moments a -5º C, degut a la combinació d'un vent sostingut de 30 km/h i una temperatura real de 6º C.

Altres dades destacades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 6,8º C, mínima 5,2º C. Estat del cel cobert amb roines i virgues. Vent de tramuntana a 20/30 km/h de mitjana, ratxa màxima 76 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins i marejol o maror arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 80 %, mínima 56 %. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dilluns

A Palamós preveiem un dia fred i ventós però dominat pel sol, amb algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia també serà molt fred i assolellat.

La temperatura màxima rondarà els 8/10º C a la costa i interior, i els -4/7º C al Pirineu. La mínima pot ser especialment baixa a les zones elevades del Pirineu i en llocs resguardats del vent., a la costa pot baixar fins a 0/5º C, fins a -4/0º C a l'interior i fins a -11/-4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 25/30 nusos, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns., mar endins pot bufar a 34/38 nusos. Al matí hi haurà vent de tramuntana a 20/24 nusos., mar endins pot bufar a 30 nusos. A la tarda bufarà vent del nord a 12/16 nusos., mar endins pot bufar a 24 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana 4/8 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 15 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí i a la tarda tindrem una situació similar. A la nit s'espera marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, amb mar de fons de nord.

Imatge de la nevada anecdòtica que ha caigut a Espolla (Les Alberes)., a partir d'uns 300 m hi havien 2 cm. Font: meteo.cat., Roger Rogeli.

Nevada a Palamós

2012-01-28T18:25:00.001+01:00

Les previsions de neu ja s'han complert!! Us poso un vídeo espectacular de la nevada que ha caigut a Palamós. Les imatges corresponen a l'Avinguda Catalunya.

Previsió pel cap de setmana

2012-01-27T21:35:00.000+01:00

Mapa de temperatura i alçada geopotencial a 850 hpa previst per diumenge a les 18:00h. Observeu com ens entra una massa d'aire fred d'uns -5º C a aquelles alçades, acompanyant el vent de tramuntana.

Aquest dissabte a Palamós cal esperar una jornada marcada per un ambient cada vegada més fred. L'estat del cel vindrà caracteritzat per la presència de nuvolositat abundant en tots nivells i alguna clariana esporàdica, amb potents nuvolades mar endins. No esperem precipitacions. A la resta de la demarcació el dia es presentarà amb un cel molt variable, a més, existeix la possibilitat d'un lleuger rebuf a partir de la tarda que podria fer crèixer alguna nuvolada al sector sud de la costa i a prop del Montseny, amb precipitacions que serien en forma de neu a uns 500/600 metres d'alçada i en forma de calamarsa o calabruix fins arran de mar.

La temperatura màxima pot rondar els 10/13º C a la costa, els 10/12º C a l'interior i els 0/9º C al Pirineu. La temperatura mínima es pot donar al final del dia., al Pirineu pot baixar fins a -8/-2º C, fins a 0/3º C a l'interior i fins a 4/8º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 12/16 nusos, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., mar endins pot bufar a 24 nusos. Al matí hi haurà vent de tramuntana a 8/12 nusos., mar endins pot bufar a 20 nusos. A la tarda bufarà vent de tramuntana a 10/14 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 25 nusos. A la nit hi haurà la mateixa situació, encara que amb el pas de les hores el vent es pot intensificar.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins i al nord del cap de Begur, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí i a la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit s'espera un progressiu empitjorament, fins a quedar forta maror mar endins i marejol o maror arran de costa.

Aquest diumenge a Palamós el dia es presentarà amb molta sensació de fred. Altre vegada l'estat del cel vindrà marcat per l'abundant nuvolositat, amb alguna tímida clariana. No és descartable que pugui caure algun floc de neu fins arran de mar durant la tarda/vespre. A la resta de la demarcació el dia també estarà força ennuvolat, amb possibilitats que caigui algun ruixat al sud de la Costa Brava de matinada o primeres hores del dia, amb una cota neu que rondarà els 300/400m, independentment, es pot escapar alguna feble nevada al Pirineu i també, de forma anecdòtica, a partir del vespre a la zona de l'Empordà fins arran de mar.

La temperatura seguirà baixant al llarg del dia., la màxima rondarà els 8/11º C a la costa, els 5/8º C a l'interior i els -5/5º C al Pirineu. La mínima es pot donar al final del dia i serà inferior a la de la jornada anterior.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 18/22 nusos, durant la matinada de diumenge., mar endins pot bufar a 25/30 nusos. Al matí hi haurà tramuntana a 16/20 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur s'assoliran 30/34 nusos. A la tarda bufarà vent de tramuntana a 20/24 nusos., mar endins pot bufar a 34 nusos. A la nit hi haurà la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la matinada i matí de diumenge. A la tarda hi haurà maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins. A la nit s'espera una situació similar.

Mapa de vent en superfície previst per diumenge a la tarda. Mar endins es preveu tramuntana a 32 nusos.

La tempesta del segle: impacte d'un gran temporal sobre el litoral català

2012-01-27T11:00:00.001+01:00

Mapa batimètric de la costa catalana. Foto: UB.

El 26 de desembre del 2008, un violent temporal va afectar bona part de les costes del nord de Catalunya i va causar-hi pèrdues humanes i econòmiques. Fou el fenomen meteorològic més extrem enregistrat en els darrers 25 anys a la Mediterrània nord-occidental, amb vents de força inusual, des del Golf de Gènova fins al litoral català, i onades de fins a 14 metres. Aquest episodi, de caràcter excepcional –es calcula que se'n produeix un cada 125 anys– també va deixar la seva petjada en els ecosistemes marins, tot malmetent les comunitats biològiques costaneres i alterant els cicles de transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, tal i com descriu ara un nou article publicat a PLoS ONE , resultat d'una recerca dirigida pel catedràtic Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines de la UB.

Encara no es coneix bé quin és l'impacte de fenòmens naturals extrems com les grans tempestes sobre els grans fons marins, que acullen el conjunt d'ecosistemes més gran i desconegut del planeta. «La idea que les grans fondalades marines són regions permanentment encalmades és falsa. Hi ha una potent connexió entre els fenòmens atmosfèrics i la transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, amb uns impactes més forts del que mai s'havia pensat» explica Miquel Canals, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines.

L'efecte Robin Hood del temporal en l'ecosistema marí

El nou treball descriu com la tempesta del dia de Sant Esteve del 2008 va accelerar tots els processos d'erosió i transport de sediments des de la costa fins a les grans fondalades marines i va facilitar el transport de grans quantitats de carboni orgànic als ecosistemes profunds. En canvi, els efectes del temporal sobre algunes comunitats biològiques costaneres, soterrades per grans volums de sediments, van ser catastròfics.

Tal com explica Anna Sanchez-Vidal, primera autora de l'article i membre del GRC Geociències Marines de la UB, «per efecte del temporal, grans volums de sediments foren erosionats de les zones més somes, afectant de forma molt negativa les comunitats bentòniques marines, com per exemple, les praderies de Posidònia. Ara bé, el que hem vist és que un impacte negatiu en l'ecosistema costaner pot tenir, al mateix temps, un efecte beneficiós a grans profunditats, doncs provoca una injecció massiva de carboni orgànic d'origen marí a través dels canyons submarins». En paraules del catedràtic Miquel Canals, «podríem parlar d'un efecte Robin Hood, que en aquest cas vol dir que un fen0men natural com el temporal de Sant Esteve del 2008 perjudica els ecosistemes costaners, més rics, però beneficia els més pobres, que són els ecosistemes que hi ha a milers de metres de fondària».

Fotografia dels efectes de la tempesta a 8-12 metres de profunditat davant la costa de Tossa de Mar. Foto: Jordi Regàs.

Fins a 1500 metres de fondària

En l'estudi, els experts comparen diversos indicadors geoquímics i sedimentològics abans, durant i després del temporal, en mostres obtingudes mercès a línies instrumentades amb correntímetres i trampes de partícules instal·lades pel GRC Geociències Marines a la zona del canyó submarí de Blanes. «Aquests instruments –comenta el professor Antoni Calafat, del GRC Geociències Marines — ens han aportat dades de les variables oceanogràfiques que ens han permès conèixer les propietats de les masses d'aigua i les característiques de les partícules que sedimenten fins a profunditats de 1500 metres».

«Era previsible que la tempesta tingués un impacte directe sobre els fons marins» apunta Anna Sànchez-Vidal. «El que ens ha sorprès és trobar la major quantitat de carboni orgànic associat als sediments de gra més fi, que és la fracció sedimentària que es transporta a més distància, i és la de major volum i temps de residència en suspensió més llarg a les aigüies de la conca marina més profunda».

La Mediterrània: un escenari d'extraordinari interès científic

La Mediterrània és una de les regions més ciclogèniques de l'hemisferi Nord durant l'hivern. Per als científics, un temporal extrem com el del 26 de desembre del 2008 ofereix una oportunitat única per conèixer com responen els sistemes naturals sota condicions límit. Segons els autors, encara cal aprofundir molt més per conèixer l'impacte global sobre els ecosistemes marins profunds dels processos oceanogràfics d'alt nivell energètic governats per les condicions atmosfèriques i sensibles al canvi climàtic global, com ara les tempestes i les cascades submarines.

Les cascades submarines, formades pel refredament d'aigües superficials, són fenòmens estacionals que, de forma periòdica, també comporten la injecció massiva i ràpida de matèria i d'energia a l'oceà profund. El GRC Geociències Marines desplega una activitat d'avantguarda científica en l'estudi de la Mediterrània com a àrea de referència mundial en estudis oceanogràfics i dels ecosistemes marins.

En l'estudi, publicat ara al PLoS ONE, també hi han participat els experts Galderic Lastras i Rut Pedrosa (Dept. Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines UB); Bernat Hereu i Javier Romero (Dept. Ecologia UB); Melisa Menéndez i Raúl Medina (Universitat de Cantàbria); Joan B. Company (ICM-CSIC), i Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC). La recerca ha estat realitzada amb el suport dels projectes HERMIONE (“Hotspot Ecosystem Research and Man's Impact on European Seas”) de la Comissió Europea, i DOS MARES (“Cañones y taludes profunDOS en los MARES Mediterráneo y Cantábrico: desde la sincronía entre forzamientos externos a los recursos vivos”) , del Pla Nacional d'I + D + I.

Més informació

Vídeos del Temporal de Sant Esteve

Article extret de: http://www.ecodiari.cat/

Tramuntana i sensació de fred acusada

2012-01-26T21:45:00.003+01:00

Mapa de ratxes màximes de vent previst per la matinada del proper dissabte.

El vent fred i sec de tramuntana que entrarà els propers dies, degut a l'arribada en forma de falca de l'anticicló de les Azores, provocarà que la temperatura de sensació, o sigui, la temperatura que nota el cos humà, sigui sensiblement inferior a la temperatura real reflexada pels termòmetres.
Aquesta major sensació de fred experimentada per les persones o animals, es produeix quan es combinen la temperatura i la velocitat del vent. Excepte quan hi han temperatures elevades, el vent augmenta la sensació de fred de manera exponencial a la seva velocitat, ja que el vent afavoreix l'evaporació de la suor de la pell utilitzant la calor que necessita el nostre cos.
Perquè es pugui evaporar l'aigua en forma de suor, es requereix que les mol·lècules arribin a un estat d'energia més alt, amb la qual cosa, s'absorbeix la calor de la pell per simple conducció.

Com podeu comprobar al mapa que obre aquest article, les ratxes de tramuntana poden arribar a superar els 50 km/h la matinada i matí del proper dissabte, aquest fet proporcionarà una sensació de fred molt acusada a tot l'Empordà, com si estigués glaçant, no obstant, el vent pot impedir que els termòmetres baixin per sota dels zero graus.
També cal destacar la nevada moderada que podrà caure a la vessant nord del Pirineu el dissabte al matí, siguent més feble a la cara sud. La nevada podrà caure en totes les cotes del Pirineu Occidental i entre els 600/700 al Pirineu Oriental, de forma més feble., la temperatura real pot rondar els -8/-10º C i la sensació de fred serà d'uns -20º C.

Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 12,4º C, mínima 4,5º C. Estat del cel marcat pel Sol juntament amb alguns núvols alts i baixos decoratius. Precipitació 0,2 mm (rosada). Vent predominant de component est a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 19 km/h. Estat de la mar amb marejol o maror mar endins i mar arrissada o calma arran de costa, mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 81 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest divendres

A Palamós preveiem un dia molt variable, ja que hi hauran estones amb cel cobert per nuvolositat de tipus baix, intercalada amb algunes clarianes., no descartem la caiguda d'alguna roina. A la resta de la demarcació el dia també es presentarà amb abundants núvols baixos i algunes clarianes., cap al Pirineu estarà ennuvolat tot el dia.

La temperatura màxima continuarà en franca baixada., la màxima pot pujar fins a 11/14º C a la costa, fins a 12/15º C a l'interior i fins a 5/11 ºC al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -3/2º C al Pirineu, fins a 0/3º C a l'interior i fins a 4/7º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda bufarà vent de tramuntana a 12/16 nusos., mar endins pot bufar a 20 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 12/16 nusos., mar endins pot bufar a 24 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o mar plana arran de costa i marejol o maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem mar arrissada arran de costa i maror mar endins. A la tarda hi haurà marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la nit s'espera la mateixa situació, però hi haurà un progressiu empitjorament amb el pas de les hores.

Neu al desert del Sàhara

2012-01-26T10:00:00.003+01:00

Dones caminant pel desert cobert de neu, Algèria. (FAYEZ NURELDINE/AFP/Getty Images)

Mentre esperem com evoluciona la baixada de les temperatures prevista pels pròxims dies, els passats dies 16 i 17 de gener, l'element blanc ja va aparèixer en un indret, en principi, força sorprenent : el desert del Sàhara.

Tot i que la neu ja ha aparegut en altres ocasions al desert algerià, sobretot a la serralada de l'Atlas, no deixa de ser un fenomen força curiós, almenys pel que fa als indrets planers on ha caigut.

Neu en un oasis.

La raó d'aquestes nevades al desert, la trobem en la penetració d'aire fred polar (- 35° C a 500 hpa) que creuà la península Ibèrica i s'infiltrà amb rapidesa a la serralada de l'Atles, tot originant una pertorbació a l'oest d'Algèria, acompanyada per pluja localment abundant i neu a les muntanyes i altiplans de l'interior, sobretot al nord de Bechar i a Moughoul ksour (20 km al nord-est de la capital de la Wilaya).

Aquesta pertorbació es va desenvolupar durant el dia 17 al Sàhara central, donant lloc a pluges significatives, especialment a El Golea, Ouarlgla. Alguns dels registres més importants foren els 10 cm de neu caiguts a Naama o a Setif i els 5 cm a El Bayadh o a Ain sefra. Pel que fa a la pluja, cal destacar els 35 mm caiguts a Orà.

Imatge de Setif (1100msnm), Algèria.

Segons l'Oficina Nacional de Meteorologia d'Algèria, cal recordar que el 2011 va estar marcat per la sèrie més important de borrasques al Sàhara algerià dels últims 20 anys.
Estadísticament, a títol indicatiu, gener és el mes on ens trobem amb el major nombre de dies amb nevada, a més, es donen les temperatures més baixes en la major part de la regió.
El rècord va ser batut el gener del 2003, on es van registrar 13 dies de neu (a El Bayadh), amb registres des de molt abans del 1949.

A El Bayadh, situada a les terres altes del sud d'Orà, el passat 17 de gener es baixà fins a -15º C.

Funso: El primer gran cicló tropical del 2012

2012-01-25T10:00:00.000+01:00

El cicló tropical Funso al canal de Moçambic. Font: NASA.

Podem dir que al llarg de les darreres hores, ja s'ha format el primer gran cicló tropical de l'any.
Funso és el nom que ha rebut aquest gran sistema de baixes pressions, situat al canal de Moçambic, amb vents sostinguts que a dia d'ahir, arribaven als 217 km/h, per tant, estem davant d'un gran cicló tropical de categoria 4, segons l'escala Saffir-Simpson.

En els últims dies, s'han donat unes condicions molt favorables per la seva intensificació, tals com l'existència d'un feble cisallament, una temperatura superficial de l'aigua del mar situada al voltant dels 29° C, i un gran gruix d'aigües càlides que s'estén a gran profunditat, just al centre de la tempesta.

S'espera que Funso augmenti encara més d'intensitat, assolint vents sostinguts de 233km/h de cares a avui dimecres. Afortunadament, el centre del cicló tropical s'espera que romangui en alta mar, tot dirigint-se lentament cap al sud., no obstant, les bandes exteriors de precipitació han deixat pluges torrencials a Moçambic, provocant inundacions que han matat almenys dotze persones.
Les inundacions han escombrat la principal carretera que creua el país de nord a sud, provocant que la capital, Maputo, quedés aïllada del nord i centre del país. Les inundacions causades per Funso, foren agreujades per les abundants pluges que es donen en aquesta estació, les quals, ja van provocar fortes inundacions la setmana passada, amb el resultat de deu víctimes mortals.

Trajectòria prevista del cicló tropical Funso (clicar per ampliar imatge). Font: http://www.mtotec.com/

La tramuntana fa baixar la humitat

2012-01-24T22:00:00.003+01:00

Mapa de pressió en superfície a les 21:00h. Observeu com les isòbares romanen força juntes al golf de Lleó.

La tramuntana que ha bufat al llarg del dia d'avui, ha mantingut a ratlla la humitat relativa, sobretot durant la matinada i primeres hores del dia, fent-la baixar fins al 45 % en alguns moments., gràcies a això, les superfícies exteriors no han quedat xopes de rosada, a diferència del que anava succeïnt els darrers dies, on la humitat es ficava per tot arreu i donava la sensació que hagués plogut.

L'ambient molt més saludable d'aquest dimarts, gràcies al fet que el vent del nord deixa la seva humitat retinguda a la cara nord del Pirineu, a Palamós ha vingut acompanyat per un vent sostingut d'uns 15 km/h de tramuntana amestralada, amb una ratxa màxima de 39 km/h.

Els llocs més afectats pel vent del nord, com és habitual, s'han situat l'Alt Empordà, amb les següents ratxes màximes: Portbou 107 km/h., Castelló d'Empúries 71 km/h., Figueres 68 km/h o Llançà 58 km/h.

Pel que fa a altres dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 15,0º C, mínima 6,2º C. Estat del cel serè, amb algun núvol baix passatger. Vent de component nord tot el dia, amb una velocitat molt variable. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins (ones de 2,2 m a les 08:00h) i mar arrissada arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 45 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dimecres

A Palamós cal esperar un altre dia assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la demarcació gironina la situació serà calcada, amb algun núvol baix cap al Montseny i al sector sud de la costa.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/17º C a l'interior, fins a 13/15º C a la costa i fins 8/13º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8º C a la costa, fins a 1/4º C a l'interior i fins a -3/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de component nord a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres, mar endins la tramuntana pot bufar a 24 nusos. Al matí bufarà vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda bufarà vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component sud i oest.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem mar arrissada o calma arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de nord. A la tarda i a la nit hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins, amb una mica de mar creuada al nord del cap de Begur.

Terres fèrtils a la vora del riu Temo

2012-01-24T10:30:00.000+01:00

Paisatge molt ben conservat envoltant la vall del riu Temo, amb un celatge marcat pels cumulus humilis en transició a cumulus congestus.

El recull d'imatges que poso avui, fan palès l'harmonia del paisatge que envolta la ciutat de Bosa., en elles, comprobarem com les terres fèrtils que hi han a la vall del riu Temo, donen un paisatge agrícola d'especial bellesa.
Aquestes terres al·luvials, aportades per les crescudes del curs fluvial al llarg de milers d'anys, són idònies per l'establiment d'una gran quantitat de cultius fructícoles i hortícoles, on hi sobresurten els tarongers, les figueres, les oliveres o les carxofes.

Les muntanyes d'alçada modesta i un cel emmarcat pel blau i per alguns cumulus, s'acaben alineant en una configuració ideal.

Plantació de carxoferes. En un segon pla apareixen les cases de colors de la ciutat de Bosa amb el castell de Serravalle.

Plantació de tarongers amb les taronges ja recollides.

Figueres i algunes palmeres converteixen aquest lloc en un autèntic verger.

Camps de tarongers amb algunes tanques vegetals fetes amb xiprers esvelts, els quals protegeixen els cultius del vent fort de mestral. A l'esquerra s'observa un pany de mur, segurament pertanyent a les primeres edificacions de Bosa, ja que en aquest indret s'hi edificà el nucli primigeni.

Aquesta imatge dels xiprers protegint els camps també es pot veure a l'Empordà, en aquest cas, per protegir-los de la tramuntana. Cal ressaltar que aquestes tanques vegetals harmonitzen el paisatge i són un indret de refugi i reproducció de nombroses espècies d'ocells.

Oliveres.

Minves de gener i ametllers florits

2012-01-23T12:00:00.000+01:00

Minves de gener. Fotografia mostrada ahir a la nit a l'Espai del Temps de TV3.

Aquest any, altre vegada les altes pressions que hi solen haver a sobre el Mediterrani durant el present mes, han generat un marcat retrocés en el nivell de les aigües marines, fenomen conegut popularment com a "minves de gener" i del qual ja n'hem parlat abastament en altres ocasions.

A les imatges següents, captades ahir diumenge a la zona de la cala dels Pots i a la cala del Morro del Vedell (Palamós), es pot copçar el baix nivell que presenta el mar, tot permetent que aflorin les algues que normalment resten submergides o semisubmergides. També es pot comprobar el cel completament serè i la mar arrissada.

Un altre imatge que tampoc sol faltar a la seva cita en el mes de gener, o fins i tot, des de finals de desembre a les zones baixes, és la visió dels primers ametllers florits.
Juntament amb els ametllers, els següents en florir seran altres espècies del gènere prunus, com els albercoquers, pruners, presseguers i més tard els cirerers.

Les imatges que podeu veure són d'aquesta setmana i mostren un ametller florit a la zona de Sant Joan de Palamós.

Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents.

2012-01-22T22:25:00.008+01:00

Imatge de Sant Vicenç. Font: wikipedia.org.

Avui dia de Sant Vicenç (22 de gener), la presència sense pal·liatius de l'astre rei, ha fet bona la popular dita que diu "Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents; i allí on no hi tocarà, casa ni vinya no hi vagis a plantar".

Aquesta dita recull molt bé la saviesa dels nostres avantpassats, la qual relacionava els indrets més saludables per viure i aquells que eren més favorables pel creixement de les plantes, amb els efectes beneficiosos que otorguen els rajos solars. Com molt bé es pot comprobar, la llargada del dia i la cada vegada més elevada posició del Sol per sobre de l'horitzó, facilita que els indrets que durant l'hivern romanen ombrívols ja es vagin il·luminant.

La bonança associada amb aquest ambient assolellat, ens ha portat temperatures força agradables a les hores centrals del dia durant el cap de setmana que deixem enrera, amb màximes d'entre 18/21º C en molts indrets de la demarcació.

Alguns dels valors més elevats assolits avui són els 21,2º C de Medinyà, els 19,1º C de Sant Miquel de Fluvià o els 18,7º C de Boadella d'Empordà.

D'altre banda, sembla que aquestes temperatures força suportables, es poden veure estroncades a partir del proper divendres i en dies posteriors, degut a l'arribada d'una massa d'aire fred siberià impulsada per l'anticicló rus-escandinau i l'unió de l'anticicló de les Azores amb aquest. Com és habitual, caldrà estar atents a veure què ens diuen els mapes al llarg dels propers dies, per tal d'esbrinar l'abast i la intensitat d'aquesta fredorada i si vindrà acompanyada per precipitacions, les quals, amb mapes d'avui, podrien ser en forma de neu en indrets poc habituals....encara queda hivern.

Pel que fa a les dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 14,3º C, mínima 6,1º C. Estat del cel serè. Vent de garbí a 5/10 km/h a les hores centrals, ratxa màxima 15 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins (mar de fons de nord) i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 76 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dilluns

A Palamós cal esperar un dia assolellat, amb alguns intervals de núvols en varis nivells. A la resta de la demarcació gironina preveiem un dia molt plàcid, amb el cel enterenyinat per núvols alts i mitjos, més espessos cap a l'oest i al Pirineu, aquest fet donaria una posta de Sol rogenca.

La temperatura pot pujar fins a 15/18º C a l'interior, fins a 13/15º C a la costa i fins a 7/13º C al Pirineu. Mínimes sense grans canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns , mar endins la tramuntana pot bufar a 24 nusos. Al matí tindrem una situació similar. A la tarda bufarà vent fluix de direcció variable., al nord del cap de Begur i mar endins la tramuntana pot bufar a 24/28 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 10/14 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins bufarà a 26/30 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la tarda hi haurà marejol arran de costa i forta maror mar endins. A la nit es mantindrà la forta maror al nord del cap de Begur i mar endins, amb marejol arran de costa.

Mapa sinòptic previst per dissabte que ve. Observeu com l'anticicló rus-escandinau es vol unir amb el de les Azores, fet que impulsaria una entrada d'aire fred siberià.

La méteo al carrer: 2n element

2012-01-22T19:40:00.002+01:00

La rosa dels vents, és un dels elements més característics que trobem en els nostres carrers. En aquest cas, dóna la benvinguda a qui creua la porta d'una casa.

20º C en ple hivern

2012-01-21T11:00:00.001+01:00

Ahir divendres, la bonança que ens està portant l'anticicló hivernal, en forma d'altes pressions, isotermes properes als 8º C positius a uns 850 hpa i l'aparició d'un lleuger escalfament adiabàtic degut a l'efecte Foehn, ens donà temperatures gairebé primaverals.

Sens dubte, les màximes assolides en bona part del prelitoral gironí, durant les darreres jornades, semblen indicar que la primavera ja es troba a la cantonada, però res més lluny de la realitat, ja que en el nostre clima Mediterrani situat a mig camí de la calor subtropical i l'aire fred que en ocasions es desallotja del pol, dos i dos no són quatre., aquest fet ens pot acasionar que dins una estació determinada, de tan en tan hi pugui treure el nas algun paràmetre pertanyent a l'estació veïna.

Algunes temperatures màximes assolides ahir divendres a la demarcació de Girona:

Medinyà 19,8º C
Boadella 19,6º C
Calonge 19,4º C
Centre Castelló d'Empúries 19,3º C
Sant Miquel de Fluvià 18,8º C
Girona-Barri Vell 18,7º C
Verges 18,6º C
Celrà 18,5º C

Font: meteoclimatic.com

D'altre banda, alguns models numèrics (no tots) ens indiquen que a finals de la setmana que ve la temperatura es podria normalitzar i, fins i tot, podria haver-hi alguna precipitació., no obstant, existeix una possibilitat gens menyspreable, que el proper mes de febrer torni a estar marcat per unes temperatures més elevades del que indica la mitjana climàtica.

Model a llarg termini Ibimet. Es pot veure com la temperatura mitjana a 850 hpa pot ser superior, amb una probabilitat del 40/60 %, a la temperatura normal per l'época.

Previsió pel cap de setmana

2012-01-20T21:10:00.000+01:00

Mapa de superfície amb fronts. Observeu com estarem sota el domini de l'anticicló, el qual generarà mestral a la Provença.

Aquest dissabte a Palamós cal esperar un dia molt estable, amb alguns núvols alts decoratius. A la resta de la demarcació gironina la situació també serà plenament anticiclònica, amb algun banc de boira matinal a les valls de l'interior i nuvolositat de tipus alt a qualsevol indret, tampoc es descarta algun núvol baix en sectors costaners.

La temperatura pot pujar fins a 13/15º C a la costa, fins a 15/18º C a l'interior i fins a 7/14º C al Pirineu. La temperatura mínima pot descendir fins a -5/1º C al Pirineu, fins a -2/4º C a l'interior i fins a 5/8º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de tramuntana o restarà en calma, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., mar endins la tramuntana pot bufar a 25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable., mar endins es mantindrà la tramuntana a 25 nusos. A la tarda bufarà vent fluix de garbí., al nord del cap de Creus pot bufar mestral a 24/28 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de direcció variable o calma., al nord del cap de Creus s'espera mestral a 26/30 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Durant la resta de la jornada la situació marítima serà molt similar, amb l'excepció de la zona del cap de Creus, on hi pot haver forta maror.

Aquest diumenge a Palamós tornarem a tenir una jornada anticiclònica, amb alguns núvols alts més destacats a darreres hores del dia. A la resta de la demarcació la jornada dominical també serà força tranquil·la, amb alguna gelada nocturna a l'interior.

La temperatura màxima pot ser igual o lleugerament més baixa que el dia anterior i la temperatura mínima tampoc variarà massa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix de direcció variable o restarà en calma, durant la matinada de diumenge., al nord del cap de Creus pot bufar mestral a 25 nusos. Al matí esperem vent fluix de direcció variable, amb tramuntana amestralada al cap de Creus a 24 nusos. A la tarda bufarà vent fluix de garbí., al nord del cap de Begur esperem vent del nord-oest a 20/24 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de tramuntana., al nord del cap de Begur i mar endins pot bufar a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins, durant la matinada de diumenge., al cap de Creus hi haurà forta maror. Al matí i a la tarda esperem una situació similar. A la nit tindrem marejol arran de costa i forta maror mar endins.

Foto nocturna a la Cala Corbs

2012-01-20T11:34:00.001+01:00

La Cala Corbs de nit. Font: http://www.324.cat/ (Estanislau Oliver Curell)

La nit sempre ens dóna una visió molt particular del paisatge que tots coneixem, a més, les sensacions que es poden captar en un espai natural protegit, com és la Cala Corbs (Palamós), situada a l'Espai d'Interés Natural Castell-Cap Roig, no deixen de tenir un cert toc de misteri.

Aquesta visió particular de les hores nocturnes, la podem veure de forma molt precisa en les dues imatges captades la passada nit del 18 de gener, per l'Estanislau Oliver Curell.

Les dues imatges van ser realitzades utilitzant un període de llarga exposició.
La primera fotografia es veu la volta celest amb les estrelles difuminades degut al moviment de rotació del nostre planeta., a la part dreta és veu més llum degut a la contaminació llumínica que prové de Palamós., l'enquadrament d'un pi que sembla desafiar els elements, formant part indiscutible del paisatge de la Costa Brava, encara realça més el conjunt.

La segona fotografia fou realitzada amb un període d'exposició més curt i les estrelles es veuen tal com les podem captar a simple vista.
Una vegada més, la bellesa de les nostres cales i el el nocturn, torna a sortir ben reflexada, fins i tot durant la nit.

La Cala Corbs de nit. Font: http://www.324.cat/ (Estanislau Oliver Curell)

Cel rogent, 1036 hpa i màximes més altes

2012-01-19T21:10:00.002+01:00

Imatge de la posta de Sol d'avui dijous.

Els abundants núvols alts, dels gèneres cirrus i cirrostratus, que han poblat el nostre cel al llarg de la jornada d'avui, ens han deixat imatges de postal, amb un capvespre rogenc., no obstant, la popular dita del "Cel rogent, pluja o vent", aquesta vegada sembla que no s'hagi de complir, almenys a les nostres contrades, on no hem d'esperar pluja ni tampoc un vent destacable, tot i que durant la nit d'aquest divendres, el vent de nord pot aparèixer de forma feble en terra i de forma més important mar endins, on pot assolir els 25 nusos., així i tot, al nord del cap de Creus el mestral pot arribar als 35 nusos.
On preveiem una forta mestralada, amb vent de 30/40 nusos és a les Terres de l'Ebre i en punts elevats del Pirineu.

Un altre fet destacat d'avui dijous, ha estat la pressió atmosfèrica extraordinàriament elevada, amb una punta de 1036 hpa, juntament amb una recuperació de les temperatures, amb màximes que han pujat fins a 15/17º C en molts punts de Girona.

Aquests són alguns exemples: Medinyà 17,1º C., Calonge 16,5º C., Girona-Barri Vell 15,7º C., Mieres 15,5º C., Verges 15,2º C o Celrà 15,1º C.

Altres dades del dia a Palamós., temperatura màxima 13,7º C, mínima 3,0º C. Estat del cel enterenyinat per núvols alts. Precipitació 0,2 mm, rosada. Vent de garbí a 10 km/h de mitjana durant la tarda, ratxa màxima 23 km/h. Estat de la mar amb mar calma a primeres hores i marejol a la tarda, mar endins hi havia maror. Pressió atmosfèrica màxima 1036 hpa, mínima 1032 hpa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 65 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Mapa de temperatura i vent en superfície previst per divendres a la nit.

Previsió per aquest divendres

A Palamós es preveu un dia plàcid, amb el cel enterenyinat per núvols alts i un fort contrast de temperatura entre el dia i la nit. A la resta de la demarcació el dia serà molt similar, amb alguns bancs de boira matinals en algunes fondalades de l'interior i núvols de vent al Pirineu.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/17º C a l'interior, fins a 13/15º C a la costa i fins a 6/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -6/1º C al Pirineu, fins a -3/1º C a l'interior i fins a 3/6º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix de direcció variable o restarà en calma, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí esperem vent molt fluix de garbí. A la tarda bufarà vent molt fluix de garbí o tindrem calma., al nord del cap de Creus pot bufar mestral a 32/36 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 8/12 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins pot bufar a 24 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda esperem mar arrissada o marejol arran de costa i forta maror mar endins, amb maregassa al nord del cap de Creus. A la nit hi haurà forta maror mar endins i marejol arran de costa.

Més imatges de la posta de Sol d'avui:

Posta de Sol i núvols a Castell

2012-01-19T10:30:00.001+01:00

Les imatges idíl·liques que podeu contemplar, foren captades durant la posta de Sol del passat dilluns a la platja de Castell.
Després dels plugims que caigueren el dilluns al matí, al llarg de la tarda a Palamós s'obriren àmplies clarianes i el dia acabà amb els rajos de Sol daurats reflectint-se a les aigües del mar., malgrat tot, al damunt de les Gavarres i cap a l'oest encara hi plovia.

Encara que aquestes imatges ens trasmeten serenor, es podia veure molt clarament una forta alteració marítima lluny de la protecció que ofereix el relleu costaner, degut a un fort onatge causat pel vent de gregal, a més, les nuvolades que es veuen al fons de la imatge ràpidament es feren les protagonistes de la nit i deixaren noves precipitacions.

1035 hpa i núvols baixos

2012-01-18T21:50:00.000+01:00

Imatge captada aquesta tarda on es veuen restes de núvols baixos a sobre les Gavarres.

Tal com es preveia, les altes pressions han sigut les protagonistes del dia d'avui. Tot i que trobar-nos amb un anticicló potent durant el mes de gener es un fet molt recorrent, cal destacar que aquesta vegada s'ha assolit una pressió en superfície no gaire habitual, ja que els 1035 hpa assenyalats avui pels nostres baròmetres, són una dada molt important i reflexen el domini absolut de l'anticicló.
Aquestes altes pressions, sens dubte, generen i generaran una baixada molt important del nivell de les aigües marines, coneguda popularment com "les minves de gener".

Un altre factor que ha sobresortit avui dimecres, han estat els nombrosos núvols baixos que arribaven a cobrir el cel a primeres hores del dia, mantenint-se de forma residual la resta de la jornada i ja amb el Sol com a protagonista.

Pel que fa a altres dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 12,2º C, mínima 5,9º C. Mala visibilitat amb boirina i rosada. Vent molt fluix de direcció variable o calma, ratxa màxima 11 km/h. Estat de la mar amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins.
Pressió atmosfèrica màxima 1035 hpa, mínima 1030 hpa. Humitat relativa màxima 93 %, mínima 68 %. Dades de meteoclimatic.com i Boies de la Generalitat.

Previsió per aquest dijous

A Palamós es preveu un dia amb predomini del Sol, així i tot, hem d'esperar el pas de nombroses franges de núvols alts, més importants a la tarda., aquest fet pot donar una posta de Sol rogenca. També hi haurà boirina, sobretot a primeres hores i algun núvol baix passatger. A la resta de la demarcació el dia serà molt similar, amb nombrosos núvols alts a la tarda i algun banc de boira a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima serà més elevada que el dia anterior., pot rondar els 14/17º C a l'interior, els 13/15 º C a la costa i els 7/14º C al Pirineu. La mínima pot descendir fins a -8/1º C al Pirineu, fins a -3/2º C a l'interior i fins a 1/5º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord i oest o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous., mar endins pot bufar tramuntana o mestral a 10/15 nusos. Al matí esperem vent en calma. A la tarda bufarà vent molt fluix de garbí., al nord del cap de Creus pot bufar mestral a 12/16 nusos. A la nit hi haurà vent en calma., al nord del cap de Creus pot bufar vent de mestral a 16/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí i a la tarda hi haurà la mateixa situació, amb maror al nord del cap de Creus. A la nit hi haurà forta maror al nord del cap de Creus, marejol o maror mar endins i mar plana o arrissada arran de costa.

Mapa de vent en superfície previst per dijous a les 18:00h.

La catedral romànica de Sant Pere extramurs

2012-01-18T11:00:00.001+01:00

Cumulus fractus i cumulus humilis a l'esguard del campanar romànic de Sant Pere extramurs.

A poca distància del centre de la ciutat de Bosa, trobem l'antiga catedral romànica de Sant Pere extramurs (fora de les muralles). Aquesta joia del romànic de Sardenya, està molt ben senyalitzada i tan sols caldrà seguir un rètol situat a l'extrem sud del Ponte Vechio (Pont Vell).

Situada en un indret bucòlic anomenat Calmedia, a la riba sud del riu Temo, aquesta construcció eclesiàstica va ser la catedral de la Diòcesi de Bosa i és una de les més antigues esglésies romàniques de Sardenya.

Detall de l'absis amb les típiques arcuacions llombardes.

El llogarret de Calmedia, ja era freqüentat pels púnics. Aquest indret fou escollit pels romans per fundar la primigènia ciutat de Bosa i per construir la catedral romànica de Sant Pere, entre el 1062 i el 1073.

La Diòcesi es troba documentada des del 1073, en l'época del Bisbe Costantinus de Castro. L'enclavament de Calmedia va ser abandonat després de la fundació de la propera vila medieval (ara Bosa), construïda sota el castell de Serravalle, al segle XV.

Detall de l'absis construït amb carreus molt ben treballats de roca volcànica.

Actualment, i des del segle XV, la seu episcopal es troba situada a l'església de Santa Maria, considerada com a Co-Catedral de la Immaculada Concepció.
Posteriorment, l'antiga catedral, adquireix l'apelatiu d'extramurs (ja que es troba fora dels murs de la ciutat nova de Bosa).

Malauradament, els treballs de restauració realitzats el 1938, van alterar l'aspecte original de l'església, degut a la substitució d'alguns trams constructius.

Detall de la torre del campanar envoltada per boniques oliveres.

Façana principal.

La façana principal, que data de l'últim quart del segle XIII, s'atribueix al mestre Anselm de Como. Els quatre pilars que marquen l'alçada, per sobre de la qual es col·loquen les escultures que componen el Tetramorf, originen tres arcs de mig punt.
L'arc del mig que forma el portal, emmarca una llinda on apareix esculpida la Verge i el Nen Jesús (centre), un sant bisbe (a l'esquerra, potser Constantí Castro, que va consagrar la catedral) i els Sants Pere i Pau (als laterals).

Primer pla de la llinda de la porta.

La llinda està tallada seguint un patró d'imitació de balcons, amb arcs trilobulats sobre columnes salomòniques.

Uns altres elements destacats són els tres òculs oberts a la façana, dos a cada costat del portal i un a la part superior. Els ràfecs estan decorats amb motius d'arcs entrellaçats.

Visió general del conjunt romànic. La petita construcció sostinguda per quatre columnes situades al cim de la façana, es considera la signatura del Mestre Anselm.

L'interior té tres naus, dividides per arcs de mig punt sobre pilars rectangulars. La nau central té un sostre de fusta, mentre que els dos laterals tenen voltes de creueria.

Abundants cumulus vistos a l'exterior de l'església i les muntanyes que envolten la vall del riu Temo.

L'anticicló torna amb força

2012-01-17T22:05:00.006+01:00

Mapa de pressió en superfície previst per dimecres a migdia. Observeu com tindrem un potent anticicló a sobre nostre.

Després de les pluges anecdòtiques de les dues darreres jornades, sembla que l'anticicló hivernal torna amb força, de fet, avui dimarts a la nostre vila ja s'ha assolit una pressió en superfície molt elevada, arribant fins a 1030 hpa.
Com podeu contemplar al mapa que obre aquest article, les altes pressions continuaran amb nosaltres al llarg d'aquest dimecres i fins la setmana que ve, com a mínim. Amb aquest panorama, altre vegada les boires de l'interior i l'ambient agradable a migdia, lluny d'aquests indrets de l'interior del país, seguiran sent les protagonistes.

D'altre banda, el llevant anticiclònic i el pas d'una pertorbació entre el dilluns i el dimarts a la matinada, regaren el Baix Empordà de forma minsa, però suficient per humitejar els nostres camps i boscos.

Aquests són alguns dels registres més significatius (darreres 48h): Begur 13,8 mm., Les Olives 12,9 mm., Sant Feliu de Guíxols 12,0 mm., Verges 11,4 mm., Palamós 10,2 mm., Palamós-La Fosca 9,8 mm o Calonge-Mas Pallí 7,8 mm.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 11,8º C, mínima 7,0º C. Estat del cel mig ennuvolat de bon matí i asserenat la resta del dia. Pluja 7,4 mm. Vent de tramuntana o gregal a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 32 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 1,95 m a les 10:00h) i maror arran de costa, mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1030 hpa, mínima 1022 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 76 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dimecres

A Palamós cal esperar un dia assolellat, amb algun núvol baix residual a primeres hores. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, amb un predomini de l'astre rei i algun banc de boira a les valls pirinenques., també poden aparèixer alguns núvols baixos al sector sud de la costa.

La temperatura màxima pot rondar els 12/14º C a la costa i interior i els 6/11º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -8/-1º C al Pirineu, fins a -2/3º C a l'interior i fins a 4/7º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres., mar endins pot bufar a 12/16 nusos. Al matí esperem la mateixa situació. A la tarda bufarà vent del nord a 4/8 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar tramuntana a 12/16 nusos. A la nit hi haurà vent fluix del nord o tindrem calma., mar endins i al nord del cap de Creus pot bufar vent del nord a 16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror mar endins, amb mar de fons de gregal, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí i a la tarda hi haurà marejol o maror arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la nit s'espera mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins.

Vídeos dels efectes de la pluja gelant

2012-01-10T10:00:00.001+01:00

Els vídeos que veureu a continuació, són un clar exemple dels greus problemes que pot ocasionar el fenomen de la pluja gelant ("engelant" no és correcte).
Aquest curiós i perillós fenomen meteorològic, a vegades, tot i que de forma no tan exagerada com als Estats Units, també sol succeir al nostre país, tal com va passar el passat 20 de desembre al Pirineu lleidatà.

La pluja gelada (tempesta de gel als EUA), és un tipus de precipitació que comença a caure des dels núvols a la superfície en forma de neu, a grans altures., malgrat tot, a mesura que va baixant es fon completament quan travessa una capa d'aire amb una temperatura per sobre dels 0ºC.
Tot seguit, aquesta aigua líquida es troba amb l'aire estancat que ha quedat al fons de les valls o les planes, el qual té una temperatura inferior als 0ºC, aquest fet provoca que l'aigua adopti un estat de subfusió (vegeu el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Subfusi%C3%B3)
Aquesta aigua llavors es congelarà en impactar contra qualsevol objecte que trobi, podent-se acumular grans quantitats de gel, de fins a diversos centímetres.

Normalment, la pluja gelant s'associa amb l'aproximació d'un front càlid i l'existència d'aire fred amb una temperatura igual o inferior als zero graus, que queda atrapada en els nivells més baixos de l'atmosfera.

A Amèrica del Nord, per exemple, això passa quan un sistema de baixes pressions es mou des de la vall del riu Mississipi cap a les muntanyes Apalatxes i la vall del Riu Sant Llorenç, a l'estació hivernal, i hi ha un anticicló més a l'est. L'aire càlid del golf de Mèxic, és amb més freqüència, el detonant de les precipitacions de pluja gelant.

L'aire càlid, en una situació d'inversió tèrmica, és forçat a ascendir i altera dramàticament la temperatura en capes mitges de la troposfera, al voltant dels 800 hpa. Si l'advecció és prou forta per escalfar diversos graus una capa prima per sobre el punt de congelació i en un breu període, o una capa més gruixuda lleugerament per sobre dels 0°C, per un període més llarg, la neu que caigui en aquesta capa es fondrà i es convertirà en gotes de pluja, les quals es congelaran en contactar amb el sòl, si aquest està a una temperatura inferior als 0ºC.

Sovint, la pluja gelant pot causar importants apagades elèctriques. Els cables coberts amb gel es tornen extremadament pesats, la qual cosa provoca que es trenquin els pols de suport, els aïllants i les línies. Així mateix, les branques dels arbres cobertes pel gel acumulen molt pes i poden trencar-se i desplomar-se sobre la línia elèctrica. D'altra banda, el gel que es forma a les carreteres fa molt perillosa la conducció. A diferència de la neu, el gel humit produeix una reducció en la tracció, i els vehicles són més proclius a lliscar i a sortir de la carretera amb el més petit revolt.

Els efectes a la vegetació poden ser greus, atès que les plantes no poden suportar el pes del gel. Alguns arbres, com les coníferes, poden ser víctimes de les tempestes de gel en la mesura que les seves acícules poden atrapar el gel, però no són capaços d'aguantar el seu pes.

La méteo al carrer: 1r element

2012-01-09T11:30:00.001+01:00

Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós.

Molts dels elemens arquitèctònics o decoratius que ens apareixen al davant dels nostres ulls, quan passegem pels carrers i places de Palamós, ens evoquen una història molt lligada amb la meteorologia del nostre petit país.

Tot i passar relativament desapercebuts per moltes persones, només cal prestar la mínima atenció per descobrir el que jo anomeno "la méteo al carrer"., és a dir, qualsevol objecte relacionat directament amb els factors meteorològics que influencien el nostre clima i per consegüent, les nostres vides.
Molts d'aquests objectes són clarament visibles degut a la seva grandària, com per exemple, les canonades que recullen l'aigua de pluja que cau a les nostres teulades, les teules que les protegeixen o els nombrosos embornals que trobem als nostres carrers. Altres poden passar més desapercebuts, com per exemple, un parallamps o bé algun petit element decoratiu, com una rosa dels vents mig amagada.

Avui començaré una mena de petit recull, en forma d'imatges, on mostraré alguns dels elements relacionats amb la meteorologia que poblen els nostres carrers. De ben segur que molts us seran ben familiars.
Aquests elements aniran apareixent de mica en mica al blog, com si fossin petites dosis de meteorologia.

Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós. El penell porta la data de l'any 1.957.

Avui començarem el nostre viatge a la Punta del Molí, indret on trobem el far de Palamós, amb un bonic panell datat de l'any 1.957 al capdamunt, juntament amb un parallamps.

Aquest indret orientat cap al sud, rep el nom de la Punta del Molí, ja que antigament s'hi situava un primitiu molí de vent i a més, aquests indret rocós protegia el port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal. El far i la punta estan orientats a migdia.

Tot i que és un dels fars més antics de Catalunya, ja que la instal·lació va entrar en actiu l'1 de setembre del 1865., a l'any 1975 es va reformar l'estructura de manera molt important, a causa de les greus esquerdes que tenia el far originari, provocades, principalment, pels bombardejos que va patir durant la Guerra Civil i, sobretot, com a conseqüència de l'explotació de la pedrera per construir el Moll Nou.

Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós.

El far és una torre prismàtica hexagonal i el seu focús lluminós està situat a uns 23 metres per sobre del nivell del mar. La llampada que emet és un grup de 1+4 esclats cada 20 segons i la longitud de l'esclat arriba a les 12 milles.

Com podeu veure a les imatges, està coronat per una cúpula grisa, aïllada de la casa de servei i fa de punt de referència per a la recala al port de la nostre vila.

Actualment està plenament integrat al teixit urbà de Palamós, cal ressaltar, que va ser, juntament amb el de Calella (Maresme), un dels primers fars electrificats a l'Estat Espanyol, aprofitant l'arribada de la xarxa elèctrica a Palamós el 1917.

El far de Palamós amb els elements esmentats al seu capdamunt.

Una altre setmana anticiclònica

2012-01-08T22:00:00.001+01:00

Mapa sinòptic previst pel proper dimecres. Observeu com tindrem un domini absolut de l'anticicló.

Tal com ja vaig apuntar en un anterior article, l'anticicló tossut que per estadística ens sol acompanyar en aquestes dates, es quedarà amb nosaltres almenys una setmana més., amb aquesta situació el binomi de Sol i boires està garantit.
Malgrat tot, nosaltres encara podem estar contents, ja que almenys, el passat dilluns la pluja en forma d'intensos ruixats ens va acompanyar., contràriament, a la majoria d'indrets del nostre país les úniques precipitacions comptabilitzades, des del passat mes de novembre, han estat d'objectes arrencats pel vent.
Aprofitant que parlem de vent, cal destacar que el passat sis de gener, Dia de Reis, el vent de tramuntana va bufar amb especial intensitat.

Aquestes són algunes de la ratxes més destacades a les nostres comarques: Portbou 138,4 km/h., Ulldeter 123 km/h., Núria 119 km/h., Figueres 98 km/h., Castelló d'Empúries 97 km/h., Bellcaire d'Empordà 97 km/h., Verges 87 km/h., Palamós 87 km/h o Palamós-La Fosca 84 km/h.

Dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 14,2º C, mínima 4,4º C. Estat del cel serè, amb algun núvol alt anecdòtic. Vent de garbí a 10 km/h de mitjana a les hores centrals, ratxa màxima 26 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa, mar de fons de nord. Pressió atmosfèrica màxima 1027 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 54 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dilluns

A Palamós cal esperar un dia assolellat. A la resta de la demarcació el dia serà similar., no obstant, apareixeran alguns bancs de boira matinal a les valls de l'interior i algun núvol baix al sud de la Costa Brava degut a un lleuger rebuf.

La temperatura màxima rondarà els 13/16º C a la costa i interior, i els 6/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 4/8º C a la costa, fins a -2/3º C a l'interior i fins a -8/2º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord, a uns 14/18 nusos, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns., al nord del cap de Begur i mar endins pot bufar a 24/28 nusos. Al matí esperem vent de tramuntana a 12/15 nusos., mar endins pot bufar a 24 nusos. A la tarda bufarà vent del nord a 6/10 nusos., mar endins pot bufar a 25 nusos. A la nit hi haurà vent fluix del nord., mar endins i al nord del cap de Begur encara pot bufar a 18/22 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Durant la resta de la jornada la situació serà similar.

Mapa de vent i temperatura en superfície previst per dilluns a les 12:00h. Observeu com hi haurà tramuntana.

Cel rogent i previsió pels propers dies

2012-01-05T21:50:00.000+01:00

Imatge del cel rogent que hem tingut aquesta tarda.

La presència d'abundant nuvolositat en varis nivells, amb una predomini d'altocumulus lenticularis, ha mantingut una vigília de Reis amb el cel mig ennuvolat. Com si fos un regal, abans de la cavalcada, Ses Magestats Reials ens han portat un cel rogent molt fotogènic.

Pel que fa a altres dades d'avui dijous., la temperatura només ha pujat fins a 11,0º C i la mínima s'ha quedat en els 5,9º C. El vent ha bufat molt fluix amb component variable, ratxa màxima 21 km/h SW. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1028 hpa, mínima 1015 hpa. Humitat relativa màxima 90 %, mínima 77 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Núvol de foc a la posta de Sol d'avui dijous.

Previsió pel divendres, Dia de Reis

A Palamós tindrem un dia assolellat, amb abundants núvols alts, sobretot a primeres hores, fet que pot comportar una altre albada rogenca. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat, amb pinzellades de núvols alts a qualsevol indret i núvols més compactes al Pirineu, on no es descarta que caigui alguna feble precipitació cap a la Cerdanya o el Ripollès.

La temperatura màxima pot rondar els 12/14º C a la costa i interior i els 2/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8º C a la costa, fins a 0/4º C a l'interior i fins a -3/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana amestralada a uns 20/25 nusos, amb ratxes superiors, al llarg de la nit/matinada de dijous a divendres., mar endins es poden assolir 35/40 nusos. Al matí preveiem vent del nord a 16/20 nusos., mar endins pot bufar a 25/30 nusos. A la tarda tindrem vent de tramuntana a 22//26 nusos., mar endins pot bufar a 35 nusos. A la nit esperem vent del nord a 12/16 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 35/40 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. La resta de la jornada es mantindrà el temporal de nord.

Núvol de foc a la posta de Sol d'avui dijous.

Previsió pel cap de Setmana

El dissabte a Palamós cal esperar un dia assolellat, amb alguns núvols baixos matinals. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat, amb agun interval nuvolós al Pirineu i a la costa.

La temperatura màxima no experimentarà grans canvis, mantenint-se força freda., la mínima podria ser una mica més baixa que el dia anterior.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord, a uns 12/16 nusos, durant la matinada de dissabte., al nord del cap de Begur pot bufar a 35/40 nusos. Al matí esperem vent fluix de direcció variable o calma., al nord del cap de Creus pot bufar tramuntana a 25 nusos. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit hi haurà vent fluix del nord., mar endins i al nord del cap de Begur encara pot bufar a 20/25 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la matinada de dissabte. Al matí hi haurà marejol arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda i a la nit hi haurà la mateixa situació, amb maregassa al golf de Lleó.

El diumenge a Palamós es tornarà a presentar assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, no obstant, ja pot aparèixer algun banc de boira a les valls de l'interior.

La temperatura màxima pot ser similar o lleugerament més elevada i la mínima serà més baixa.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, durant la matinada de diumenge., a les hores centrals pot entrar vent fluix de garbí. Al nord del cap de Creus hi pot haver tramuntana a 12/16 nusos. A la nit s'espera vent del nord a 4/8 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 16/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i amb maror o forta maror mar endins, durant tota la jornada, amb mar de fons del nord.

Bosa, la ciutat senyorial del riu Temo 2a part

2012-01-05T10:00:00.001+01:00

Entrada al nucli històric de Bosa amb el Castell de Serravalle al damunt. Imatge presa des dalt el Pont Vell. A la dreta veiem la Concatedral de la Immaculada.

La bellesa del riu Temo, es pot contemplar perfectament des del Lungotemo (passeig del riu), on ens acompanyarà una renglera de palmeres canàries, les quals, ara com ara, sembla que estan al marge dels estralls de l'escarabat morrut...creuem els dits perqué així es mantinguin.

Imatge del Lungotemo amb alguns cumulus força destacats a la dreta de la imatge.

La història de Bosa és llarga i distesa. Tot i que el primer assentament de la ciutat romana que originà la població, va ser construït aigües amunt del riu Temo, hi ha sospites que a l'emplaçament actual ja hi havia un assentament fenici.

L'antic emplaçament romà mai va ser abandonat, tot i les invasions àrabs patides. Hagueren de passar molts anys abans no s'abandonés., aquest fet tingué lloc de manera paulatina a partir de l'any 1.062, quan es va iniciar la construcció de la catedral dedicada a Sant Pere, i més tard, amb la construcció del Castell de Malaspina (Serravalle) a l'any 1.112 . A partir d'aquest moment comença un lent procés de trasplantament urbà de l'antiga a la nova seu.

Vista de Bosa des de l'altre abanda del Pont Vell, a prop d'on comença el camí que ens porta a la catedral romànica de St. Pere.

A principis del segle XIV, amb l'amenaça patent d'una invasió per part de la Corona d'Aragó, el castell i el poble situat a baix, encara no eren un centre urbà únic, i cadascú manté la seva individualitat jurídica.
El castell va ser ampliat i reforçat diverses vegades, a partir del 1.300, per la casa dels Arborea Mariano i es convertí en la seva base d'operacions en la lluita contra els catalano-aragonesos.
El 1.388, es signà un tractat de pau solemne entre els Arborea i la Corona d'Aragó, fet que els permeté conservar una certa forma d'autonomia municipal.

Imatge bucòlica d'unes barques de pesca tradicionals a prop del Pont Nou.

El 1499, una pragmàtica de Ferran el Catòlic, concedeix a Bosa el títol de ciutat reial, amb tots els honors i privilegis associats a aquest títol. En aquest moment, la funció dels terratinents és exercir una mena de protectorat sobre la ciutat i l'interès dels senyors feudals en la possessió del castell disminueix, provocant el seu declivi. No obstant això, la ciutat continuà amb una gran vitalitat artesanal i comercial, tot i que la població no creixia.

Barques de pesca amb reflexos a les aigües del riu Temo., al fons es veu el Pont Nou.

Cases típiques amb un encant especial ja que tenen unes façanes molt acolorides., les podem trobar al llarg del Lungotemo.

Des del segle XIX fins a l'actualitat, el creixement urbà es realitza amb la construcció d'habitatges modestos que conserven l'estètica de l'indret.
El creixement de la població sempre ha estat poc destacable, tot i que al segle XIX es produirà una transformació urbana important, però sense causar gaires estralls en el paisatge. Gràcies al feble creixement del nombre d'habitants, Bosa ha arribat fins als nostres dies amb un paisatge urbà i un entorn natural molt autèntic.

Estampa típica amb la roba estesa.

Dades rellevants del mes de desembre a Palamós

2012-01-04T10:00:00.000+01:00

El mes de desembre ha sigut molt sec i el Sol ens ha acompanyat. També ha sigut càlid, ja que la temperatura mitjana mensual ha superat en 1,4º C la mitjana climàtica.

Temperatura màxima absoluta: 18,0º C, el dia 22.

Temperatura mínima absoluta: 1,4º C, el dia 19.

Temperatura mitjana mensual: 11,0º C (mitjana climàtica 9,6º C)

Mitjana de les temperatures màximes: 14,6º C (mitjana climàtica 13,7º C)

Mitjana de les temperatures mínimes: 7,4º C (mitjana climàtica 5,6º C)

Humitat relativa màxima absoluta: 96 %, els dies 9 i 12.

Humitat relativa mínima absoluta: 22 %, el dia 25.

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1037 hpa, el dia 26.

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 998 hpa, el dia 16.

Ratxa màxima de vent: 72 km/h, el dia 29.

Dies de precipitació (3 dies en forma de rosada): dia 9 (0,2 mm), dia 11 (0,2 mm) i dia 12 (0'2 mm).

Precipitació total: 0,6 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)

Dades de meteoclimatic.com i càlculs realitzats amb les mateixes.

Bosa, la ciutat senyorial del riu Temo

2012-01-03T11:30:00.002+01:00

La ciutat de Bosa vista des del Castell de Serravalle. Al fons ens apareixen uns meandres del riu Temo.

La ciutat fluvial de Bosa manté les petjades del seu passat senyorial a cada cantonada., el seu estat de conservació, sense edificis estridents, és digne d'admiració.

Aquesta ciutat situada a la vall del riu Temo (Sardenya), pertany administrativament a la província d'Oristano i el seu terme municipal s'exten al llarg de 135,67 km2, des de les muntanyes que l'envolten fins al mar.

Una altre visió de Bosa des de dalt el Castell de Serravalle.

Històricament, el municipi es troba ubicat a l'antiga subregió coneguda com a Planàrgia.

Una inscripció fenícia (actualment desapareguda), que data del segle IX aC, documenta per primera vegada l'existència d'una tribu ètnica anomenada Bs'n, la qual es considera que donà origen aquest nom.
Des d'un bon principi, el nom de la ciutat fou sempre el mateix., fins i tot, l'ètnia bosanus, apareix en una inscripció en llatí corresponent a la primera època imperial. El nom de Bosa també l'utilitzà Ptolomeu, a l'Itinerari d'Antonino (Cosmografia de Ravenna), i al llarg de tota l'Edat Mitjana.

Plaça de la Constitució, situada al centre de la ciutat.

Detall d'un curiós rellotge que sobresurt de la façana d'una de les nombroses esglésies que hi podem trobar.

Trenet turístic situat en un dels carrers més típics.

Bosa és l'únic nucli poblacional de l'illa de Sardenya construït al costat de la desembocadura d'un riu, el qual, és navegable per embarcacions de poc calat al llarg d'uns 5-6 km.
Degut al seu emplaçament, Bosa ha patit algunes inundacions a causa del desbordament del riu, la més catastròfica tingué lloc a l'any 1606.

Antigues barques de fusta amarrades a prop del Pont Vell (Ponte Vecchio).

Barca de pesca situada a prop del Pont Vell. El mar dista uns dos quilòmetres d'aquest indret.

Construccions típiques situades a la riba del riu Temo amb els seus reflexos a les aigües manses.

Al llarg de la riba del riu Temo que creua la ciutat, trobem unes antigues construccions amb una arquitectura molt característica.
La majoria d'aquestes interessants construccions, estan relacionades amb activitats artesanals i industrials que foren abandonades, restant els antics magatzems.

Una de les activitats més destacades fou una antiga indústria de curtits de la pell., tot i el seu passat industrial, actualment els magatzems creen uns magnífics jocs de reflexos a l'aigua, que fan les delícies dels pintors o dels fotògrafs.

Antics magatzems reflectits a les aigües del riu.

El riu Temo té uns 55 km de llargada, un cabal mitjà de 10m3/s i la seva conca hidrogràfica abarca uns 124 km2.
Neix al Monte Calarighe (Villanova Monteleone (SS)) a una alçada de 473 msnm.

El riu Temo al seu pas per Bosa.

Continuarà...

Primeres pluges de l'any 2012

2012-01-02T21:55:00.002+01:00

Imatge de radar d'avui dilluns a les quatre de la tarda.

Tot i que el primer dia de l'any 2012 començà amb temperatures màximes que s'enfilaren fins a 20º C a la Bisbal d'Empordà o 19º C a Castell d'Aro, avui dilluns, el segon dia de l'any, la situació meteorològica ha estat diametralment oposada.
El pas d'un sistema frontal completament desgastat, ha generat un situació de rebuf, amb vent de mestral als dos extrems de la costa i vent de xaloc entre el nord del Baix Empordà i el Garraf. Aquesta situació ha provocat el creixement de potents nuvolades, les quals, han descarregat alguna calamarsada acompanyada per tempesta, com la que ha caigut a Girona, juntament amb pluges força destacades a tot el Baix Empordà.

Recull de dades més destacades de precipitació d'avui a la tarda a la nostre comarca: Monells 8,1 mm, Castell d'Aro 7,2 mm, Palamós-La Fosca 6,4 mm, La Bisbal d'Empordà 6,4 mm, Les Olives 6,0 mm, Palamós 4,6º C, Palafrugell 3,2º C, Serra de Daró 3,1 mm, Verges Ponent 2,8 mm o La Tallada 2,5 mm.

Imatge d'aquesta tarda on es veu l'aspecte que tenia el cel abans de les pluges.

Altres dades d'aquest dilluns a Palamós., temperatura màxima 14,4º C, mínima 10,9º C. Estat del cel ennuvolat amb ruixats de tarda. Pluja 4,6 mm. Vent de llebeig a 10/20 km/h de matinada i vent de direcció variable la resta del dia, ratxa màxima 50 km/h SW. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins durant tot el dia i maror o marejol arran de costa, mar de fons de SW. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1016 hpa. Humitat relativa màxima 86 %, mínima 60 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.

Cortines de precipitació al damunt del mar.

Previsió per aquest dimarts

A Palamós preveiem un dia amb predomini del Sol acompanyat per algun núvol alt i baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, amb algunes boires a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima pot rondar els 13/15º C a l'interior, els 12/14º C a la costa i els 7/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/7º C a la costa, fins a 0/4º C a l'interior i fins a -5/0º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts., al nord del cap de Begur pot bufar a 20/25 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda hi haurà vent de garbí a 4/6 nusos. A la nit esperem vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons del sud-oest i mar de vent del nord, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la tarda s'espera mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la nit tindrem mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins.

Obertura de clarianes després de la pluja.

Mar de fons.

Posta de Sol.

Vídeo llarg del tornado de l'Espluga de Francolí

2012-01-02T10:30:00.001+01:00

Captura de vídeo del tornado de l'Espluga de Francolí.

Tot i que anteriorment ja havia pogut visualitzar algun vídeo molt breu, de tan sols uns pocs segons, on apareix el famós tornado que afectà la població tarragonina de l'Espluga de Francolí, el 31 d'agost de l'any 1994., recentment, he tingut l'agradable sorpresa de topar amb un vídeo de tres minuts de durada, on es veu aquest espectacular fenomen, el qual, s'assembla als nombrosos vídeos que ens arriben des dels Estats Units.
Encara recordo el telenotícies on es mostraren les impactants imatges que tingueren un ampli ressó mediàtic al llarg de moltes jornades.

Mapa sinòptic de la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre del 1994. Observeu com s'intueix un solc d'aire fred en alçada i l'existència d'una baixa relativa secundària, al sud de Catalunya.

El pas d'un solc d'aire fred en alçada a finals d'estiu, topà amb tota l'energia alliberada per l'escalfament del Sol i l'aire càlid i humit del Mediterrani, generant una situació explosiva que acabà amb el pas d'una línia de tempestes que escombrà bona part del país.

Eren quarts de cinc de la tarda del 31 d'agost del 1994, quan l'arribada d'una tempesta (segurament es tractava d'una supercèl·lula) a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), generà un potent tornado, el qual, segons testimonis presencials, tocà terra al sud-est del poble, a uns 1.000m de distància, i es dirigí cap al al nord-oest, arrancant molta vegetació i provocant alguns estralls en construccions agrícoles.

Al llarg del seu recorregut canvià de direcció vàries vegades., primer va creuar el riu Francolí, arrencant molts arbres de ribera i cultius. Llavors es dirigí cap a la carretera i les vies del tren canviant altra vegada de direcció, dirigint-se cap a l'oest/oest-nord-oest.

En el seu moviment erràtic, fins i tot, s'enfilà per un turó situat a l'est de la població, a tan sols 200 metres de les cases, allí arrencà els pals d'una línia elèctrica i en va trencar els cables., a més, en aquesta zona també va tombar pins.

El tornado tingué categoria F2 i F1 en la major part del recorregut, amb un vent que arribà als 150/190km/h.
Pel que fa al seu diàmetre, es calcula que arribà als 100 o 150 metres, tot i que en alguns sectors arribà als 200 metres d'amplada. La seva duració es situaria en una franja que va dels 20 als 40 minuts.

Aquestes dades situen el tornado de l'Espluga de Francolí com un dels tornados més forts i duradors que han afectat Catalunya, segons es tingui constància.

Supercèl·lules 2011 i explosió convectiva a Eslovènia

2011-12-31T16:05:00.000+01:00

L'anticicló tossut que ens sol afectar en els mesos hivernals (i també a l'estiu), sembla que ens vol continuar aportant una mica de monotonia meteorològica.
Fins que no ens arribi la primavera o la tardor i ho poguem veure en directe, us poso un parell de vídeos filmats en la modalitat "time-lapse", on podreu gaudir d'un autèntic espectacle de la naturalesa, amb una mica més de moviment i amb les tempestes com a protagonistes.

D'altre banda, la primavera i la tardor són les estacions que m'agraden més, meteorològicament parlant, ja que tenen unes temperatures més agradables i, sobretot, pel fet de tenir una atmosfera molt més dinàmica que l'hivern o l'estiu, on a la costa solem gaudir d'unes bones pertorbacions primaverals i del creixement de potents tempestes tardorenques, alimentades per les aigües càlides del Mediterrani.

En el primer vídeo que obre aquest article, veurem un resum de la temporada de tempestes severes i supercèl·lules, esdevinguda aquest any que deixem enrera, a la regió del sud dels Alps i al Corredor dels Tornados (EUA).

Al segon vídeo, filmat el 12 de setembre del 2011, al sud-oest d'Eslovènia, es pot veure el creixement d'uns potents cumulus, els quals són una autèntica bellesa. A veure si a la primavera i a la tardor de l'any 2012 podem veure moltes torres com aquestes! Es recomana visualitzar els vídeos a pantalla completa

Els altocumulus lenticularis d'avui divendres

2011-12-30T19:00:00.001+01:00

Altocumulus lenticularis vistos al damunt de Les Gavarres, Barri del Figuerà (Sant Joan de Palamós).

La penúltima jordada d'aquest any 2011, ens ha volgut premiar amb la presència d'uns bonics i espectaculars altocumulus lenticularis, els quals semblaven les naus d'habitants d'altres planetes.

Aquests núvols mitgencs formats a sotavent del Pirineu, romanien estàtics, i gràcies a l'existència d'una capa d'humitat del 70/80 % a uns 5.500 metres i el vent del nord que hi bufava a uns 20/30 nusos, han ajudat a la seva formació i a que poguéssin viatjar fins a nosaltres.
Fixeu-vos com apareixen núvols sobreposats., aquesta peculiar disposició és deguda a les ondulacions que pateix el vent al creuar el Pirineu. Amb cada ondulació es forma un núvol a la part elevada de la mateixa, quedant la part baixa lliure de nuvolositat

Mapa de vent i humitat a 5.500 metres d'avui a les 15:00h. Observeu els paràmetres anteriorment comentats.

Altocumulus lenticularis des de Vall-llòbrega.

Altocumulus lenticularis des de Vall-llòbrega.

Altocumulus lenticularis sobreposats. Imatge captada des del camí de Fitor (Forallac) mirant cap al nord, Massís de les Gavarres.

Altocumulus lenticularis sobreposats. Imatge captada des del camí de Fitor mirant cap al nord, Massís de les Gavarres.

Dades d'avui divendres a Palamós., temperatura màxima 14,1º C, mínima 3,9º C. Estat del cel assolellat, amb alguns altocumulus lenticulars a la llunyania, els quals han donat una posta de Sol espectacular mirant cap al sud-oest. Vent de component oest, a 5 km/h de mitjana, ratxa màxima 37 km/h W. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa.
Pressió atmosfèrica màxima 1029 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 81 %, mínima 40 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Exposició: "Un segle de temporals a Sant Feliu" i "1911 Sobreviure a la Tempesta"

2011-12-30T11:00:00.000+01:00

Imatge de l'exposició. Font: http://www.guixols.cat/web/

El passat dissabte 17 de desembre, a Sant Feliu de Guíxols, es va inaugurar la mostra temporal “Un segle de temporals a Sant Feliu” i “1911 Sobreviure a la Tempesta”, que va comptar amb la presència d'un centenar de persones i també la col·laboració de la coral Cypsella que oferí un petit concert de temàtica marinera.

La mostra explica com la ciutat ganxona que ha viscut del mar i pel mar, no ha estat exempta dels perills que el propi mar ocasiona quan es torna brau.
En aquesta exposició hi trobareu un repàs fotogràfic de més de cent anys de temporals i naufragis, de la caseta de salvament de nàufrags, així com un espai dedicat als pescadors i les seves embarcacions. També es recorda el gran temporal de llevant ocorregut entre el 31 de gener i l'1 de febrer del 1911, gràcies al Museu d'Història de Cambrils, el qual, va fer una descripció acurada del desastre i de les conseqüències a les costes del Maresme, Tarragona i València on van morir més de 140 pescadors i mariners. Vegeu el següent article

L'exposició és podrà veure a les sales d'exposicions del Museu d'Història (Edifici Monestir), del 17 de desembre al 12 de febrer del 2012.

Podeu veure algunes de les imatges de temporals que l'Associació Fotogràfica de Sant Feliu de Guíxols ha cedit per l'exposició, a l'enllaç següent (la penúltima foto està realitzada a la cala s'Alguer, Palamós):

http://www.flickr.com/photos/museuhistoria/6558738047/in/set-72157628536296361/

Vídeo de la noticia on veureu una bona explicació de l'exposició:

Núvols de vent

2011-12-29T21:10:00.002+01:00

Posta de Sol d'avui amb núvols de vent.

El vent intens i persistent de tramuntana que ha bufat aquest dijous, ha vingut acompanyat per una notable sensació de fred i per l'arribada de nombrosos núvols alts de formes allargassades i aerodinàmiques, degut a l'efecte el vent.
La posta de Sol d'avui, ens ha mostrat la imatge que podem veure a sobre aquestes línies, on podem apreciar aquests núvols alts característics d'una situació de vents forts.

Algunes de les ratxes més intenses que ha deixat la tramuntana són els 124 km/h de Portbou, 101 km/h a Castelló d'Empúries, 80 km/h a Cabanes, 77 km/h a Roses o 72 km/h a Palamós.

Dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 12,6º C, mínima 5,1º C. Estat del cel amb predomini del Sol però enterenyinat per núvols alts. Vent de tramuntana a 20/30 km/h de mitjana, ratxa màxima 72 km/h. Estat de la mar amb marejol arran de costa i forta maror mar endins., al cap de Begur hi havia maregassa, amb una alçada significant de 4,45 m a les 12:00h. Pressió atmosfèrica màxima 1029 hpa, mínima 1026 hpa. Humitat relativa màxima 88 %, mínima 31 %. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado.

Mapa de pressió atmosfèrica a nivell del mar d'aquesta tarda, podeu veure les isòbares molt juntes.

Previsió per aquest divendres

A Palamós preveiem un dia amb predomini del Sol, però sense acabar de fer net, ja que romandran alguns núvols alts i mitgencs tot el dia, a més, també es formaran alguns núvols baixos a la tarda. A la resta de la demarcació el dia es presentarà amb un domini del Sol i pel pas de nombrosos núvols alts i mitgencs, els quals poden arribar a cobrir el cel a partir de la tarda, especialment a la meitat nord, on no es descarta que hi caigui alguna roina.

La temperatura màxima pot pujar fins a 12/15º C a la costa i interior, i fins a 1/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 2/4º C a la costa, fins a -5/1º C a l'interior, amb més fred a les fondalades i en llocs arrecerats del vent, i fins a -9/1º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 22/26 nusos amb ratxes superiors, durant la nit/matinada de dijous a divendres., nord del cap de Begur pot bufar a 30/35 nusos. Al matí tindrem vent fluix de component nord., al nord del cap de Begur pot bufar a 20/24 nusos i al nord del cap de Creus pot bufar a 35/40 nusos. A la tarda hi haurà vent fluix de direcció variable, amb tramuntana amestralada a 25/30 nusos al nord del cap de Begur. A la nit preveiem una situació similar.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Durant la resta de la jornada hi haurà marejol arran de costa i forta maror o maregassa mar endins

Mes imatges de la posta de Sol d'avui marcada pels núvols alts:

Dos dimoniets causen una gran sorpresa

2011-12-29T11:00:00.001+01:00

Els dimoniets poden aparèixer a qualsevol indret, sempre que es donin certes condicions tèrmiques i de vent, amb una marcada diferència de temperatura entre l'aire que hi ha arran de terra i el que es troba a certa alçada., aquest fet provoca que puguin aparèixer en els indrets, i sobretot, en els moments més inesperats.

Tot i que la majoria de vegades apareixen en llocs molt oberts en plena natura, el primer vídeo ens mostra un curiós dimoniet al bell mig d'una ciutat. Cal destacar que els dimoniets apareixen en temps serè, i a diferència dels tornados que poden acompanyar les tempestes més intenses i poden causar grans danys, els dimoniets tan sols aixequen pols i objectes lleugers.

El segon vídeo, ens mostra l'aparició d'un dimoniet al mig de la celebració del dia de l'esport, just a l'hora de dinar, causant una gran expectació.
Podreu comprobar com el seu pas aixeca una carpa que hi ha al mig del camp, però en canvi, no causa cap desperfecte en una carpa molt més gran i que serveix de menjador. Observeu el curiós moviment erràtic que el caracteritza i tampoc us perdeu els crits de la gent.

Tramuntanada per aquest dijous

2011-12-28T21:40:00.003+01:00

Mapa de temperatura i vent en superfície previst per aquest dijous a les 15:00h.

Després de la relativa calma que hem tingut les darreres jornades, aquest dijous començarà amb l'entrada d'una forta tramuntanada, segons es despren dels models numèrics.
El pas d'un front completament desgastat i l'entrada de l'anticicló de les Azores en forma de falca, amb pressions que al seu centre arriben als 1040 hpa, farà que les isòbares estiguin molt juntes, facilitant una entrada sobtada del vent del nord.

Aquesta forta tramuntanada pot portar ratxes superiors als 126 km/h a les zones típiques, sobretot a l'Alt Empordà, des de primeres hores del dia, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
També ha emès un avís per vent superior als 90 km/h als indrets més elevats del Pirineu.

Imatge de satèl·lit on es veu el front que s'apropa pel nord-oest de la Península.

Pel que fa a les dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 13,4º C, mínima 4,6º C. Estat del cel serè. Vent de mestral molt fluix de matinada i vent de garbí a 5 km/h de mitjana a partir del migdia, ratxa màxima 15 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa, mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1034 hpa, mínima 1029 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 71 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Mapa de vent en superfície previst pel Mediterrani occidental a les 18:00h.

Previsió per aquest dijous

A Palamós s'ha d'esperar un dia ventós i assolellat, amb sensació de fred degut al vent. El Sol estarà acompanyat pel pas de nombrosos núvols alts, i de bon matí també hi hauran molts núvols mitgencs (núvols de vent), amb possibilitats d'una albada rogenca. A la resta de la demarcació hi dominarà el Sol i el vent pot ser el protagonista a l'Empordà i Pirineu, on es pot emportar la poca neu que hi queda., la sensació de fredor pot ser marcada.

La temperatura màxima pot pujar fins a 10/13º C a l'interior i a la costa, i fins a 0/9º C al Pirineu, amb una progressiva devallada del termòmetre als indrets més elevats. La mínima pot baixar fins a 4/6º C a la costa, fins a -3/3º C a l'interior i fins -8/-1º C al Pirineu, donant-se la mínima al final del dia als cims de les muntanyes.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, la nit de dimecres., al nord del cap de Begur pot bufar a 20/24 nusos. A la matinada de dijous tindrem vent del nord a 24/28 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà a 35/40 nusos, amb ratxes superiors. A la resta de la jornada s'espera la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Durant la resta de la jornada hi haurà maror arran de costa i maregassa mar endins, amb ones que poden superar els 3,5 m., a alta mar es poden assolir els 4,5 m d'alçada significant. Es desaconsella la navegació.

Mapa d'alçada significant de l'onatge previst per dijous a la tarda. Observeu com pot arribar a 4,5 m a alta mar.

"Time-lapse" d'una posta de Sol a Palafrugell

2011-12-28T18:30:00.002+01:00

Us poso un vídeo en format "time-lapse", d'una posta de Sol del passat 19 de desembre a Palafrugell.

El vídeo l'he pogut trobar gràcies al seu autor MHB, el qual és un seguidor d'aquest blog.
Sobretot no us perdeu a partir del minut 2:06...el cel queda completament de color vermell!

La Península Ibèrica de nit

2011-12-28T14:00:00.000+01:00

La imatge de l'encapçalament, ens mostra com es veu la Península Ibèrica (590.000km2) a la nit, des de 360 km d'alçada.

Com es pot observar, en ella hi destaquen per sobre de tot, les llums de les ciutats d'Espanya i Portugal tal com les veuen els astronautes de l'Estació Espacial Internacional (ISS).
Les grans àrees metropolitanes són molt visibles, ja que apareixen emmarcades per grans zones il·luminades, en elles s'inclouen Madrid i Lisboa.
També hi destaca molt la ciutat de Sevilla, que es fa visible al nord de l'Estret de Gibraltar.

La xarxa de petites ciutats i pobles situats al llarg de la costa i a l'interior, donen fe de la magnitud de la presència humana en el paisatge ibèric.
La difuminació de les llums de la ciutat, està provocada per la presència de núvols prims (imatge de l'esquerra i al centre), també es veuen alguns núvols feblement il·luminats per la Lluna.

Tot i que més enfosquits, les llums de França són visibles a prop de la línia de l'horitzó a la part superior esquerra, mentre que les llums del nord d'Àfrica són més visibles a la dreta.

La tènue línia de color daurat i verd, amb aparença de luminiscència atmosfèrica, està causada perqué la radiació ultraviolada ionitza les molècules de gas de l'atmosfera superior, en paral·lel a l'horitzó.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov/

Neix una nova illa al Mar Roig

2011-12-28T10:00:00.000+01:00

Imatge de l'erupció submarina de El Hierro.

Tot i que l'erupció submarina de El Hierro va acabar en aigua de borrages, a uns quants milers de quilòmetres de distància, concretament al davant de la costa oest del Iemen, hi ha nascut una nova illa.
Després dels maldecaps que reportà l'erupció volcànica submarina a la població i a la fauna piscícola de la zona de la Restinga (El Hierro), és una llàstima que no sorgís cap mena d'illot ni petita illa, o tan sols un escull, ja que això hagués esdevingut un atractiu turístic de primer ordre.

Imatge captada el 24 de d'octubre del 2007 pel satèl·lit Terra de la NASA. Observeu com entre les dues illes només hi ha aigua.

Segons informes de premsa, els pescadors del Mar Roig, van ser testimonis de l'aparició de sortidors de lava que arribaven fins a 30 metres d'altura, el passat 19 de desembre.

Aquestes erupcions, en forma de columnes de fum, foren captades pels satèl·lit Aqua i Terra, els dies 20 i 22 de desembre. Mentrestant, l'Instrument de Monitorització de l'Ozó (OMI), situat a bord del satèl·lit Aura de la NASA, va detectar nivells elevats de diòxid de sofre, indicant aquesta erupció.

Finalment i segons es despren d'unes espectaculars imatges de satèl·lit, ha aparegut una nova illa volcànica, encara sense batejar. A diferència de El Hierro, la inseguretat i la inestabilitat política que hi ha en aquesta regió, no han permés un estudi sobre el terreny de l'esmentat fenomen.

Imatge captada el passat 23 de desembre pel satèl·lit Terra de la NASA. Observeu com apareix una tercera illa i una gran columna de cendra volcànica i vapor d'aigua.

La imatge del 23 de desembre del 2011, mostra una illa on abans hi havia una superfície d'aigua ininterrompuda.

L'activitat volcànica es va produir al llarg del Grup de Zubair, conjunt de petites illes situades al davant de la costa oest del Iemen. Aquestes illes estan alineades més o menys, de nord-oest a sud-est. Aquesta regió forma part de la Falla del Mar Roig, on les plaques tectòniques africana i aràbiga es separen i augmenten el tamany de l'esmentat mar.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov/

Anticicló fins l'any que ve

2011-12-27T22:00:00.002+01:00

Mapa sinòptic previst per l'1 de gener del 2012. Observeu com tindrem anticicló.

L'anticicló dinàmic que ha dominat les darreres jornades, sembla que voldrà romandre amb nosaltres fins l'any que ve, segons es despren del mapa que obre aquest article. Malgrat les altes pressions, amb valors que avui han arribat fins a 1035 hpa a Palamós, la jornada d'avui dimarts, ha vingut marcada per l'arribada de bandes de nuvolositat, procedents del flanc més exterior d'un embossament d'aire fred en alçada que ha afectat les Balears i el nord d'Àfrica. A casa nostre, aquestes nuvolades han arribat a deixar alguna roina, i a més, també s'observava mar de fons de llevant o gregal.

Pel que fa a les dades més rellevants dels passats 24, 25 i 26 de desembre, la temperatura més elevada s'assolí el dia de Nadal amb 14,4º C i la més baixa arribà a 4,8º C el dia de Sant Esteve, a part de la fred, el factor més rellevant va ser el vent de tramuntana, encara que va anar de més a menys, arribant a 60 km/h de ratxa màxima el dia 24 i a 55 km/h el dia 25. L'estat del cel es presentà assolellat, amb algun núvol alt decoratiu.

Dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 13,7º C, mínima 3,9º C. Estat del cel amb núvols baixos i grans clarianes. Pluja inapreciable. Vent en calma de matinada i vent de tramuntana o provences a 10 km/h de mitjana la resta del dia, amb una ratxa màxima de 37 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 1,64 m a les 16:00h) i marejol arran de costa, amb mar de fons de gregal o llevant. Pressió atmosfèrica màxima 1035 hpa, mínima 1033 hpa. Humitat relativa màxima 90 %, mínima 62 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Imatge de la mar de fons i el cel ennuvolat d'aquesta tarda.

Previsió per aquest dimecres

A Palamós preveiem un dia assolellat, tot i que de bon matí hi poden haver abundants núvols baixos. A la resta de la jornada es pot mantenir algun núvol baix decoratiu i també apareixeran núvols alts a la tarda. A la resta de la demarcació també hi dominarà el Sol, juntament amb algun banc de boira a les fondalades de l'interior i glaçades nocturnes, exceptuant la línia costanera, tot i que puntalment també hi poden arribar, sobretot a les desembocadures de rius i rieres.

La temperatura màxima pot rondar els 13/15º C a la costa i interior i els 7/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -10/2º C al Pirineu, amb més fred a les valls que als cims, fins a -5/0º C a l'interior i fins a 0/5º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda hi haurà vent del nord a 4/8 nusos., al nord del cap de Begur pot bufar a 18/24 nusos. A la nit preveiem la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de llevant, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà marejol arran de costa i una mica de maror mar endins, amb mar de fons, igual com a la tarda. A la nit tindrem forta maror mar endins i marejol arran de costa amb mar de fons del nord.

Recull de més imatges d'aquesta tarda on s'observen els nombrosos núvols baixos que hi havien i la mar de fons:

Posta de Sol a Palamós

2011-12-27T18:30:00.000+01:00

Posta de Sol a Palamós. Font: http://jaumeoller.blogspot.com/

La setmana passada el pas de diferents fronts nuvolosos molt desgastats, formats per núvols alts i mitjos, propicià que gairebé tots els dies tinguessim postes i sortides de Sol espectaculars.
Us poso un altre exemple, en forma d'una bonica posta de Sol captada des de la nostre badia.
La imatge va ser publicada a l'interessant blog de l'Associació Fotogràfica Jaume Oller de Granollers.

El Castell de Serravalle (Bosa)

2011-12-25T10:00:00.001+01:00

El Castell de Serravalle domina tota la població de Bosa i sembla que vol fer la competència als cumulus congestus.

La població de Bosa, situada a la vora del riu Temo, es caracteritza per tenir un nucli urbà força compacte i amb les cases enfilant-se per la vessant d'un turó que domina tota la vall. Al cim d'aquest turó s'erigí el magestuós castell de Serravalle.
Cal destacar que originalment, el primer nucli poblacional es trobava més cap a l'interior, a la riba oposada del Temo, just a l'indret on actualment hi trobem una interessant catedral romànica coneguda com Sant Pere extramurs, de la qual en parlarem en un proper article.

Vista del Castell de Serravalle dominant la vall del riu Temo. Actualment la població de Bosa s'ha anat estenent per l'estuari d'aquest riu.

L'actual poble de Bosa, amb els palaus i les esglésies del casc antic, el castell i la catedral romànica de Sant Pere extramurs, és una de les ciutats fluvials més turístiques de l'illa de Sardenya.

El seu centre històric s'anomena Bosa "nova", refundada a la vora del riu Temo, a prop del port fluvial.
Amb el pas dels segles, el poble es va estendre des del riu fins arribar a les vessants del turó, constituïnt-se el districte de Costa, al cim del qual es va construir el castell de Serravalle, situat a 81 msnm.

Tot i que s'anomeni Castell de Serravalle, de manera popular es batejà com a Castell de Malaspina, ja que la fortalesa fóu construïda el 1.112 per la família dels Malaspina, originària de la Toscana i establerta a l'illa de Sardenya. Tot el complex fortificat ocupa una hectàrea i el castell en concret, té una superfície de 2.000 metres quadrats.

Muralla i torre de la zona sud, vista des del camí d'accés al castell.

La fortalesa, actualment segueix sent objecte d'estudis i d'excavacions arqueològiques, per tal de redefinir clarament la seva història i les seves actuacions.
En general, s'identifiquen tres fases cronològiques diferentes a la primera planta, segurament del segle XII, una part de la qual pertany a la paret nord, incloent-hi una torre.

Muralla del castell, torre i porta adovellada d'entrada. Per arribar-hi s'ha de seguir a peu per un camí esgraonat no gaire llarg. A dalt del turó s'hi pot anar amb cotxe o bé s'hi pot pujar a peu, seguint un costerut camí empedrat que s'enfila des de baix el poble.

Al començament del segle XIV es va fer la reconstrucció de la torre nord-est, tipològicament similar a les torres de Sant Pancraç i de l'Elefant, situades a Cagliari i erigides entre el 1.305 i 1.307.
La torre està feta amb carreus ben treballats de roca volcànica, sense merlets, però acaba en una sèrie de mènsules. Es divideix en tres plantes i presenta un excel·lent estat de conservació.

Torre nord-est. És la més altiva i està perfectament restaurada. A prop seu hi ha un auditori modern fet amb carpes.

Després d'aquesta torre es va construir la gran muralla, incloent set torres de diferents formes, així com altres parets per defensar el castell, just a l'indret on es troba l'església de la Mare de Déu de Sos Regnos Altos.

Vista general del pati d'armes amb ametllers plantats. Al fons es veu la torre nord-est i la carpa de l'auditori. Potser seria interessant posar un auditori semblant al Castell de Sant Esteve de la Fosca??

Una altre torre defensiva al sector nord-oest del castell.

La mateixa torre amb el cel amenaçador.

Església de la Mare de Déu de Sos Regnos Altos.

La nostra Senyora de Sos Regnos Altos és un petit temple, inclós dins de les muralles del castell. Al seu interior hi ha uns interessants frescos de l'escola espanyola, realitzats entre els segles XIV i XV.

La capella original del castell-palau de Bosa, va ser construïda al segle XIV i dedicada originalment, a Sant Joan i més tard a Sant Andreu.
Al segle XIX, es dedicà a l'actual Mare de Déu de Sos Regnos Altos , després del descobriment a l'any 1847, entre les ruïnes del castell, d'una imatge de fusta que representa la Mare de Déu.

La capella, de formes petites i senzilles, no té elements arquitectònics importants. L'interior consta d'una sala, remodelada en diverses ocasions (especialment a l'àrea del santuari), rectangular, amb una armadura de sostre de fusta i un absis semicircular.
Durant la restauració del 1972, sortiren a la llum els frescos de les parets laterals i la contrafaçana. Aquests frescos del segle XIV, foren dissenyats originalment com a part d'un cicle, d'acord amb els estudis realitzats. Malauradament, la composició pictòrica patí danys en una época indeterminada, degut a la reconstrucció de l'absis.

Detall dels interessants frescos descoberts. A sobre es veu l'Últim Sopar i l'Adoració dels Tres Reis. A sota es veuen molts sants i santes.

Les escenes pintades inclouen representacions d'escenes evangèliques (com l'Adoració dels Reis Mags i l'Últim Sopar (a la paret de l'esquerra), diversos sants, la Verge i els episodis de la seva vida (Martiri de Sant Llorenç, Sant Jordi i el drac , l'Anunciació, al taulell), i a la paret de la dreta, l'única representació localitzada a Sardenya de l'Encontre dels tres vius i els tres morts.

Sant Jordi i el drac. A sota apareix l'arcàngel Sant Gabriel i la Verge Maria.

Els frescos estan a sobre els tres murs originals de l'església, que va ser ampliada més tard, afegint el cor i l'absis. Es creu que foren pintats per un autor desconegut de l'escola espanyola durant un període anterior al 1.370.

Al llarg de la paret esquerra, que procedeix de l'absis de la porta principal, es pot veure a la part superior, les representacions de l'Adoració dels Mags i l'Últim Sopar, en la qual, de forma seqüencial, es representa a Jesucrist, Joan, Judes, Pere, Andreu, Felip, Jaume el Vell, Tadeu, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Simó i Jaume el Menor. També hi ha una representació dels doctors de l'Església i els Evangelistes.

A la part inferior estan representats Santa Llúcia i Maria Magdalena, a la qual s'afegeixen una sèrie de sants, Santa Marta, Santiago el Major, Santa Eulàlia, Santa Àgueda, Santa Agnès, Santa Bàrbara, Victòria Santa Reparata Santa, Santa Margherita , Santa Cecília, Santa Ursula Savina.

Representació de l'Encontre dels tres vius i els tres morts amb l'eremita fent d'intermediari.

A la part superior de la barra estan representats Sant Martí i el pobre i Sant Jordi matant el drac. Són visibles a la part baixa, Santa Escolàstica, Sant Constantí i Santa Elena, l'arcàngel Gabriel i la Verge Maria. Al costat de la porta principal hi ha Sant Cristòfol.

A la part superior de la paret de la dreta es mostren una sèrie de sants desconeguts, mentre que la part inferior es representa l'Encontre dels tres vius i els tres morts, i el martiri de Sant Llorenç.

El Castell de Serravalle al fons de la imatge.

Previsió per Nadal i Sant Esteve

2011-12-23T21:15:00.000+01:00

Aquest dissabte, vigília de Nadal, a Palamós preveiem un dia assolellat i ventós, amb un marcada sensació de fred, juntament amb algun núvol baix decoratiu i algunes nuvolades importants mar endins. A la resta de la demarcació el dia serà similar, amb una progressiva baixada de les temperatures i vent molt intens a l'Alt Empordà i als cims del Pirineu, on hi pot haver torb, amb ratxes de vent superiors a 100 km/h. Es recomana no fer ascensions de muntanya ni tampoc realitzar activitats marítimes.

La temperatura màxima pot rondar els 13/15º C a la costa, els 11/13º C a l'interior i els -1/10º C al Pirineu, amb sensació de fred molt acusada, sobretot als indrets més elevats. La temperatura mínima pot tenir lloc al final del dia., pot baixar fins a -10/-1º C al Pirineu, fins a 0/4º C a l'interior i fins a 5/8º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, durant la nit del divendres., al nord del cap de Begur pot bufar a 35 nusos. A la matinada i matí de dissabte, pot bufar vent de tramuntana a 24/28 nusos., siguent superior mar endins i al nord del cap de Begur on pot arribar a 35/40 nusos, amb ratxes superiors. A la tarda hi haurà la mateixa situació, igual com a la nit.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror o maregassa mar endins (ones de 4 m), durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí s'espera maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins. Aquesta situació es mantindrà la resta de la jornada.

Diumenge, dia de Nadal, a Palamós ens espera un dia fred i assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat.

La temperatura pot ser una mica més baixa que el dia anterior, amb mínimes negatives a l'interior, especialment als indrets no afectats pel vent.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 12/16 nusos, durant la matinada del diumenge., mar endins pot bufar a 25 nusos. Al matí tindrem vent de tramuntana a 6/10 nusos., mar endins pot bufar a 15/20 nusos. A la tarda hi haurà vent del nord a 4/8 nusos., mar endins pot bufar a 15 nusos. A la nit hi haurà aire de tramuntana, mantenint-se a 15 nusos al nord del cap de Begur.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge, amb mar de fons del nord. Al matí s'espera la mateixa situació, igual com a la tarda. A la nit preveiem mar arrissada arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons del nord.

Mapa sinòptic previst pel dia de Nadal. Observeu com tindrem anticicló.

Dilluns, dia de Sant Esteve, a Palamós cal esperar un dia assolellat. A la resta de la demarcació el dia serà idèntic.

La temperatura no experimentarà grans canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 8/12 nusos, durant la matinada del dilluns. Al matí tindrem aire de tramuntana o calma. A la tarda hi haurà vent fluix de garbí. A la nit bufarà vent de garbí a 4/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins, durant la matinada del dilluns. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit preveiem una situació similar.

L'endemà dimarts, a Palamós i a la resta de la demarcació, l'anticicló mantindrà l'ambient molt estable, amb un augment de la temperatura diürna i una devallada de les mínimes a l'interior, sobretot a les valls.

El vent podrà bufar de garbí a 8/12 nusos a les hores centrals del dia i l'estat de la mar es pot mantenir amb marejol arran de costa i maror mar endins.

La contaminació del trànsit mata a la ciutat de Barcelona

2011-12-23T12:00:00.000+01:00

La font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Foto: Montserrat Escayola.

Investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l'IDAEA-CSIC de Barcelona informen que la font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Utilitzant dades del 2003 al 2007, els resultats de l'estudi publicat a Environmental Health Perspectives, indiquen que un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per sobre de la mitjana (o un augment del 8% per cada 10 micrograms de PM2.5 procedents del trànsit). Posteriorment ho és la pols que sorgeix de la construcció, els sulfats procedents del transport marítim i la indústria.

Aquest estudi analitza per primera vegada a Europa “l’impacte en la mortalitat de 26 substàncies químiques diferents de contaminació atmosfèrica” i mostra que "les partícules procedents del trànsit són més tòxiques que les que tenen un altre origen, pel fet que hi ha més quantitat de partícules ultrafines i components químics de les mateixes" recalca el Dr. Jordi Sunyer, codirector del CREAL .

Un altre dels coordinadors de l'estudi, el Dr. Bart Ostro, afegeix que “la identificació dels components més tòxics de PM2.5, partícules en suspensió de la contaminació, pot ajudar a millorar l’eficàcia de les intervencions”. Afegeix que també "pot ajudar a les persones a determinar la millor manera de reduir la seva exposició". Per exemple, la identificació del trànsit com una important font de contaminació suggereix que la gent ha de minimitzar l'exposició durant les hores punta. Un últim avantatge de la identificació de les fonts més importants, és que ens pot ajudar a comprendre els processos biològics reals, pels quals, la contaminació causa problemes de salut.

Cal afegir que els investigadors Xavier Querol i Aurelio Tobías de l’IDAEA-CSIC són co-coordinadors de l'estudi. Les partícules PM2.5 de fonts que s'han identificat principalment en l'estudi són el trànsit, la sal del mar, els nitrats, la indústria, la combustió de combustibles derivats del petroli, minerals, sulfats i pols del camins.

Tant la Comissió Europea com l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, han indicat que la informació sobre les fonts d'emissió de les partícules fines més tòxiques ha de ser una prioritat de la recerca.

El futur d'aquesta recerca

El proper pas és el projecte MedPARTICLES, finançat per la Unió Europea, que aplica aquest mètode en alguns països mediterranis com França, Itàlia, Grècia i Espanya (Barcelona, Madrid i Huelva).

A més, atès que l'estudi de Barcelona utilitza un conjunt de dades relativament petites, és important replicar aquesta anàlisi amb més dades (és a dir, tenint en compte més anys) així com una anàlisi similar per altres ciutats d'altres països, determinar els productes químics de la barreja de les PM2.5 tòxiques i determinar quina part de la població és particularment susceptible a les fonts de contaminació.

Article de referència:

http://ehp03.niehs.nih.gov/article/info%3Adoi%2F10.1289%2Fehp.1103618

Font: http://www.ecodiari.cat/

L'hivern arriba amb temperatures màximes de 18/21º C

2011-12-22T22:15:00.001+01:00

Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel proper dissabte.

Avui, com he comentat anteriorment, a les 06:30h ha arribat l'hivern astronòmic, encara que les temperatures que hem tingut ens diguin el contrari.
Segons el radiosondatge de Barcelona, avui a les dotze del migdia a uns 1500 metres d'alçada, hi havia un bon matalàs d'aire càlid, amb una temperatura que arribava a 13,8º C, siguent molt elevada per l'época de l'any., això s'ha traduït en uns valors màxims que han arribat fins als 18/21º C en molts indrets de la demarcació gironina.

Algunes de les temperatures màximes més elevades que s'han assolit avui dijous, són els 20,9º C de Medinyà, 20,8º C a Valleta, 20,3º C a Castelló d'Empúries, 19,8º C a Calonge, 19,2º C a La Bisbal d'Empordà, 18,8º C a Bellcaire d'Empordà o 18,6º C a Figueres.
Les mínimes a la nostra comarca també han sigut prou elevades, ja que s'han mogut entre els 5,0º C de La Bisbal i els 8,4º C de Sant Feliu de Guíxols.

Aquesta bonança, sembla que es podria veure estroncada a partir del cap de setmana, degut la formació d'una baixa a Ligúria i a la posició de l'anticicló estirat d'oest a est, fet que permetrà una entrada d'aire fred de l'interior d'Europa, amb un reforç del vent del nord., malgrat aquesta baixada de les temperatures, amb valors que es podran acostar als 0º C a 1500 m d'alçada, al llarg de la propera setmana les temperatures tornaran a pujar.

Pel que fa a la darrera jornada de la Christmas Race, altre vegada s'ha pogut gaudir d'un bon dia de regates, tot i que el seu inici s'ha hagut de posposar un parell d'hores degut a l'absència del vent, el qual, ha bufat de garbí a partir del migdia a uns 5/7 nusos.

Dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 18,0º C, mínima 7,8º C. Estat del cel assolellat amb abundants núvols alts. Vent d'aire de tramuntana de matinada i de bon matí, amb SW a 5/10 km/h a partir del migdia. Estat de la mar amb forta maror (ones de 1,8 m a les 09:00h) mar endins i marejol arran de costa, mar de fons de nord. Pressió atmosfèrica màxima 1026 hpa, mínima 1021 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 52 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest divendres

A Palamós es preveu un dia assolellat, amb l'aparició d'algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació també hi dominarà el Sol, amb alguna boirina o banc de boira en alguna fondalada., també pot aparèixer algun núvol baix al llarg del dia i a qualsevol indret.

La temperatura màxima rondarà els 15/18º C a la costa i interior i els 12/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -1/5ºC al Pirineu, fins a 2/6º C a l'interior i fins a 7/10º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de dijous a divendres., mar endins pot bufar a 20/24 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda hi haurà vent de llebeig a 4/8 nusos. A la nit entrarà vent de tramuntana a 5/10 nusos, però amb el pas de les hores anirà augmentant d'intensitat.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí s'espera mar arrissada arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons del nord. A la tarda hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit i sobretot, a la matinada del dissabte, preveiem un augment progressiu de l'onatge, fins quedar forta maror o maregassa mar endins i marejol o maror arran de costa.

Espectacular inestabilitat Kelvin-Helmholtz a Birmingham, Alabama

2011-12-22T19:00:00.003+01:00

Espectacular inestabilitat Kelvin-Helmholtz als EUA.

Una vegada més, des de terres americanes, ens arriben imatges espectaculars d'un fenomen meteorològic.

El passat 16 de desembre, a l'aeroport de Birmingham, Alabama, es va poder observar el curiós fenomen conegut com a inestabilitat Kelvin-Helmholtz.
Tot i que és un fenomen observat en vàries ocasions al nostre país, especialment en núvols que es troben a molta alçada, com els cirrus o els altocumulus., el que realment fa molt especial les imatges que ens arriben des dels EUA, és el fet que el fenomen es faci visible gairebé arran de terra, en uns núvols baixos i amb una magnitud molt important.

Una inestabilitat Kelvin-Helmholtz, es forma degut a l'existència de dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, situats en dos nivells troposfèrics molt propers entre si, però amb característiques dispars, ja que es mouen amb unes velocitats i amb unes densitats diferents entre si.

Vídeo del fenomen succeït a Alabama:

Tècnicament, la inestabilitat Kelvin-Helmholtz succeix en un flux situat dins d'un fluid continu o quan hi ha suficient diferència de velocitat a través de la interfície entre dos fluids.
La teoria pot usar-se per predir la presència d'inestabilitat i la transició cap a un flux turbulent, en fluids de diferents densitats i movent-se a velocitats desiguals.

Hermann Ludwig von Helmholtz, físic i metge alemany, juntament amb Lord Kelvin, físic britànic, van estudiar al segle XIX, la dinàmica de dos fluids de diferents densitats, quan reben la influència d'una petita pertorbació, com per exemple, una ona introduïda en el límit de connexió dels fluids. Aquests científics donen nom al fenomen.

Ona de Kelvin-Helmholtz feta visible degut a l'existència de nuvolositat al mont Duval, Austràlia. Font: wikipedia.org.

2011, l'any més càlid de la sèrie històrica

2011-12-22T14:00:00.002+01:00

Sèrie de temperatures mitjanes (de l'1 de gener al 30 de novembre). Font: www.aemet.es

Recentment, l'Agència Estatal de Meteorologia, ha comunicat que l'any 2011 s'està comportant com l'any més càlid de la sèrie històrica. Les elevades temperatures que fins ara han pogut experimentar a l'Estat Espanyol, provoquen que el 2011 estigui tenint un caràcter extremadament càlid, amb una temperatura mitjana de 16,7º C, la qual supera en 1,49º C el valor mitjà del període de referència 1971-2000.
Aquest fet situa el present any com el més càlid de la sèrie històrica, a data 30 de novembre, amb una temperatura mitjana lleugerament per sobre de la de l'any 2006 que era el més càlid fins ara, amb 16,67º C.
Pel que fa a les precipitacions, ha plogut un 7% menys del que és normal.

Excepte a les Balears i en parts de Canàries, on les anomalies tèrmiques no arriben al valor de +1º C (encara que segueix sent un valor molt elevat), a la resta de l'Estat, el valor de l'anomalia mitjana oscil·la entre +1º C i +2º C.
On han tingut uns valors més elevats, d'uns +2º C, ha sigut al sud de Castella-la Manxa i algunes zones del País Basc i Catalunya.

Els dos primers mesos de l'any van ser una mica més càlids del que és normal i en tots dos, les temperatures mitjanes es van situar en una mitjana de 0,5º C per sobre dels valors normals. Després d'un mes de març amb temperatures pràcticament normals, tant el mes d'abril com el mes de maig van ser extremadament càlids a tot l'Estat Espanyol, amb unes temperatures mitjanes que van superar, respectivament, en 3,9º C i 2,9º C els corresponents valors normals.

El mes d'abril del 2011 va ser el més càlid en el conjunt de l'Estat, des de l'any 1951, amb més d'un grau de diferència respecte a l'any 1997 que havia estat l'any amb el mes d'abril més càlid, fins ara., mentre que el mes de maig va ser el tercer més càlid de l'esmentada sèrie històrica, només superat pel dels anys 1964 i 2006.

Pel que fa al trimestre estiuenc, es destaca que els mesos de juny i agost van ser molt càlids, amb una anomalia tèrmica mitjana de 1,5º C i 1,4º C, respectivament, mentre que el mes de juliol va tenir temperatures normals i va ser, curiosament, l'únic mes de l'any amb una anomalia tèrmica negativa de -0,1º C, siguent el mes de juliol menys càlid des del 2002.

Finalment, el trimestre setembre-novembre, seguint la mateixa tònica que es ve observant des de l'inici de l'any 2011, ha resultat molt càlid, amb unes temperatures mitjanes 1,8º C superiors al valor mitjà normal, sempre prenent com a referència el període 1971-2000.
El valor més elevat entre les anomalies tèrmiques mitjanes mensuals, es va observar al mes d'octubre amb +2,1º C, seguit del setembre amb +1,8º C i novembre amb 1,6 º C.

Les temperatures més elevades de l'any 2011 es van registrar al final de la segona desena d'agost, amb valors extrems que el dia 19 assoliren 42,5º C a Morón de la Frontera i 42,0º C a Sevilla-San Pablo i a Badajoz- Base de Talavera la Real.
També són importants les elevades temperatures registrades a l'última desena de juny, especialment entre els dies 26 i 29 al centre i nord peninsulars, registrant-se 41,º C a Bilbao-aeroport el dia 27 de juny i 40,9º C a Orense el dia 2. D'altra banda, cal destacar les temperatures diürnes excepcionalment altes que es van registrar a la primera desena d'abril, amb un valor màxim de 37,4º C a Múrcia el dia 9 d'abril, així com en la primera quinzena d'octubre, amb valors màxims per sobre de 35º C a l'oest d'Andalusia, amb un màxim de 36,5º C a Jerez el 12 d'octubre.

L'episodi de fred més important de l'any va ser el que va afectar la península en l'última desena del mes de gener, en què la fred va ser especialment intensa entre els dies 22 i 23. Les temperatures van baixar per sota de -10º C en zones muntanyoses i en alguns punts dels dos altiplans peninsulars. El valor mínim, en estacions principals, es va registrar el dia 23 de gener a Molina de Aragón amb -13,º C. Entre les capitals de província destaquen els valors registrats a Terol, amb -13 º C el dia 23 de gener i Sòria, amb -10,4º C el dia 26 de gener.

Percentatge de precipitació en relació a la mitjana, en el període comprès entre l'1 de gener i el 14 de desembre del 2011. Font: www.aemet.es

Precipitacions

L'any 2011 està siguent una mica més sec del normal en el conjunt de l'Estat Espanyol, on el dèficit de pluges més acusat es troba a l'extrem nord peninsular. La precipitació mitjana fins el 14 de desembre, arriba als 555 mm, quedant-se al voltant d'un 7% per sota del valor normal.

L'any va començar amb unes precipitacions una mica per sota dels valors normals, de manera que la precipitació mitjana en el conjunt dels mesos de gener i febrer es va situar al voltant d'un 15% per sota del seu valor mitjà normal.
Les precipitacions del trimestre primaveral van ser, per contra, lleugerament superiors al valor normal. Això va ser a causa de les abundants precipitacions del mes de març que van superar la mitjana en més d'un 65%., mentre que els mesos d'abril i maig van tenir precipitacions situades dins la mitjana.

Després d'un estiu sec, on la precipitació mitjana al conjunt de l'Estat, es quedà un 35% per sota del valor normal trimestral, el mes de setembre va ser el més sec de l'any, atès que la precipitació mensual només va ser una tercera part del que marca la mitjana , siguent el mes de setembre més sec des del 1988.
Octubre també va ser relativament sec, encara que no tant com el setembre, amb una precipitació mitjana mensual que es va quedar un 35% per sota del valor normal.
Per contra, el mes de novembre va ser humit a molt humit a la major part de l'Estat, especialment a prop del Mediterrani, amb una precipitació mitjana un 40% superior al valor normal d'aquest mes, de manera que durant el novembre, es va reduir notablement el dèficit de pluges acumulat des del mes de juny.

Al mapa superior, veiem que tan sols s'ha produït un superàvit relatiu de precipitacions a la major part de Catalunya, especialment acusat al litoral nord, així com en algunes parts de les Balears i Canàries i en algunes àrees d'Extremadura, sud de Castella i Lleó i àrees litorals d'Andalusia i València.
A la resta de l'Estat Espanyol, les precipitacions s'han quedat, en general, per sota del que és normal, siguent un 25 % inferiors a la mitjana, especialment a la franja nord peninsular que s'estén des del nord de Galícia fins al nord d'Aragó, així com en zones de Castella-la Manxa i al nord d'Andalusia.

Entre les situacions que van donar lloc a precipitacions intenses, cal destacar les que es van registrar al llarg del novembre, en concret entre els dies 4 i 6, quan hi van haver precipitacions importants al País Basc i al nord-oest de Navarra, arribant a totalitzar en alguns punts quantitats superiors als 200 mm, així com entre els dies 19 i 23 de novembre, en els que es van registrar precipitacions molt intenses a Múrcia, nord de València i extrems nord i sud de Catalunya. En aquest episodi, es va registrar el dia 18 de novembre a Múrcia-San Javier, el valor més elevat de precipitació diària en els observatoris principals, amb 144,9 mm.

L'hivern astronòmic ja ha arribat

2011-12-22T09:00:00.001+01:00

L'hivern astronòmic ha arribat avui a les 06.30h del matí (recordem que l'hivern climàtic començà l'1 de desembre). Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies i 23 hores. La primavera s'iniciarà el dia 20 de març del 2012.

L'inici de l'hivern

Com sempre cal recordar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas que ens ocupa, l'hivern arriba quan el Sol assoleix la seva posició més austral. El dia que això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data, coincideix el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions, també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.
Aquesta major proximitat al Sol, provoca que durant l'hivern la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica (segons la tercera llei de Kepler) i per tant, això fa que la durada d'aquesta estació sigui la més curta.

Durada del dia

Si anomenem col·loquialment "durada del dia" al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui serà el dia de menor durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, si ho comparem amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida, on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de desembre), té lloc el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta de Sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat, però no és així: això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferent a l'eix d'aquesta el·lipse. Això també provoca que entre un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol fictici, hi hagin desajustos. El dia en què el Sol es pon més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any vinent.

Distància al Sol

En aquestes dates també es dóna el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament succeirà el pròxim 5 de gener, on estarà a una distància un xic superior als 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (5 de juliol de 2012).

Observació nocturna del cel a l'hivern

La primera lluna plena de l'hivern serà el 9 de gener del 2012, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern tindrem dues llunes plenes, el 7 de febrer i el 8 de març del 2012.

Mart, molt brillant, serà visible gairebé tota la nit, des de després del capvespre fins l'alba. Venus i Júpiter apareixeran en forma d'estels vespertins, mentre que Saturn serà un estel del matí.

Pluges de meteors

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es produeix cap al 3 de gener.

Al llarg de l'hivern no hi haurà cap eclipsi.

Informació proporcionada per Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)

Roines al matí i bona jornada de regates

2011-12-21T20:50:00.001+01:00

Imatge captada a quarts de deu del matí per la càmera de TV3. Observeu com estava ennuvolat.

La jornada d'avui dimecres, ha començat amb el cel ennuvolat i la caiguda d'algunes roines o plugims., no obstant, no han deixat precipitació apreciable als nostres pluviòmetres.
Aquest cel ennuvolat i la presència del vent de tramuntana durant la matinada, ens han deixat unes mínimes molt més altes que dies enrera, ja que s'han mogut entre els 5,4º C de Les Olives i els 9,4º C de Palamós-La Fosca.
Les temperatures màximes també han patit una bona recuperació, arribant fins als 15 o 16º C a tota la comarca.

Pel que fa a la Christmas Race, el vent fluix i variable que bufava de bon matí, ha anat girant a SW, a 7/10 nusos a partir del migdia, permetent que s'hagin pogut disputar totes les mànegues previstes.

Altres dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 14,9º C, mínima 9,2 º C. Estat del cel ennuvolat de bon matí i més clarianes la resta del dia, amb capvespre rogent. Pluja inapreciable.
Estat de la mar amb maror mar endins (forta maror de matinada) i marejol arran de costa. Vent del nord a 4/10 nusos de matinada, vent fluix de direcció variable al matí i vent de garbí a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 29 km/h a partir de migdia.
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 67 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dijous

A Palamós s'ha d'esperar un dia assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, amb una clara pujada dels termòmetres.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/20º C a l'interior, fins a 15/17º C a la costa i fins a 8/15º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -2/5º C al Pirineu, fins a 2/8º C a l'interior i fins a 8/12º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 15/20 nusos, durant la nit/matinada de dimecres a dijous., mar endins pot bufar a 35 nusos. Al matí tindrem vent de tramuntana a 12/18 nusos. A la tarda hi haurà vent de component nord a 8/12 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 35 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 10/15 nusos., mar endins bufarà a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. La resta de la jornada preveiem una situació similar.

Mapa de vent en superfície previst per dijous al migdia. Observeu com assenyala vent de tramuntana.

Més costa verge entre l'Alguer i Bosa

2011-12-21T10:00:00.001+01:00

Tram costaner lliure d'edificacions fins on s'allarga la vista, amb alguns cumulus decoratius.

Reconforta saver que no totes les costes del Mediterrani, han patit la destrucció i l'especulació urbanística que trobem al nostre país.

Les imatges que podeu veure avui, és un altre tram de costa salvatge, lliure d'edificacions, on apareix un petit exemple, del paisatge que caracteritza el tram de costa localitzat en els 54 km que separen les ciutats de l'Alguer i Bosa, al nord-oest de Sardenya.

Al llarg d'aquest sector costaner, s'observen unes extensions inèdites al nostre país, on trobar 2 km de costa ben conservat és gairebé un miracle, ja que en molts sectors no es distingeix on acaba un poble i on comença un altre.

Penyassegats, illots, caps i petites cales, conformen l'orografia del litoral en els més de 50 km que separen les dues ciutats.

Imatge del mateix lloc on apareixen alguns stratocumulus.

Al llarg de la carretera que uneix les dues ciutats, apareixen alguns miradors on ens podem aturar amb el cotxe per contemplar aquest meravellós paisatge, gairebé inabastable. Tot i que aquí no es veu perqué no ens hi vam aturar, en alguns indrets apareixen petites cales i alguna platja de poca extensió, que trenquen la preeminència dels penyassegats.

Al llarg del trajecte, les úniques edificacions visibles són algun "xiringuito" de platja i alguns estables pel bestiar que pastura les muntanyes que es desplomen fins al mar, algunes de les quals tenen alçades molt considerables, com el Monte Mannu (800 msnm) o el Monte te Pittada (788 msnm).

Zona de pastura, amb el terreny sense gaire vegetació.

En aquests terrenys hi pasturen ramats d'ovelles, vaques, cavalls i porcs.
Cal destacar que amb la llet de les ovelles de Sardenya, es realitza un saborós formatge anomenat pecorino sardo, cosa que jo puc confirmar.

Per més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Pecorino_Sardo

Estable i petita casa de camp a sobre els penyassegats on pasturen les ovelles., al davant de les dues construccions s'entreveuen els ramats.

Cala de còdols que s'obre a sota els penyassegats.

Observeu el desnivell que presenten les vessants muntanyoses cobertes de màquia mediterrània, formada entre d'altres, per savines, oliveretes, llentiscles, garrics i lleterases.

Pujada de temperatura i vent favorable

2011-12-20T22:15:00.001+01:00

Imatge captada per la càmera de TV3 avui dimarts a la tarda . Observeu la nuvolositat abundant que hi havia.

Després de la manca de vent que tingué lloc ahir dilluns, la jornada de regates d'aquest dimarts ha complert les espectatives i el vent de garbí no ha faltat. Gràcies als 4/8 nusos que bufaven del SW, s'han pogut disputar les regates previstes.

Si el vent no ha mancat, la recuperació de les temperatures també ha fet acte de presència. Les màximes assolides avui al Baix Empordà s'han situat entre els 12,4º C de Verges i els 14,0º C de Calonge. Pel que fa a les mínimes, si ahir van ser negatives a tot l'interior, avui ja han superat amb escreix els 0º C.

Mínimes d'aquest dimarts a la nostre comarca: Verges 1,5º C., Bellcaire d'Empordà 1,7º C., Palafrugell 2,2º C., Calonge 2,9º C., Sant Feliu de Guíxols 4,8º C o Palamós (la Fosca) 5,4 º C.

Dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 13,4º C, mínima 5,7º C. Estat del cel amb núvols en varis nivells i clarianes, amb capvespre rogent. Vent de garbí a 10 km/h de mitjana al migdia, ratxa màxima 31 km/h. Estat de la mar amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa, mínima 1017 hpa. Humitat relativa màxima 80 %, mínima 59 %. Dades de meteoclimatic.com

Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós s'espera un dia amb núvols abundants en tots nivells i algunes clarianes. A la resta de la demarcació hi haurà un dia molt semblant, fins i tot, podran escapar-se algunes roines disperses o alguns plugims a qualsevol indret, sobretot al nord, amb una cota de neu que anirà pujant dels 1900 m fins als 2400 m.

La temperatura màxima pot pujar fins a 12/14º C a la costa i interior, i fins a 5/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/9º C a la costa, fins a 0/5º C a l'interior i fins -6/2º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 14/18 nusos, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres., mar endins pot bufar a 35 nusos. Al matí la tramuntana anirà amainant amb el pas de les hores., al principi bufarà a 8/12 nusos però pot quedar en calma a primeres hores de la tarda. Avançada la tarda hi haurà vent fluix de direcció variable. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 12/18 nusos., mar endins bufarà a 30/34 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà la mateixa situació, amb mar de fons de nord. A la tarda i a la nit el mar s'anirà alterant fins quedar marejol arran de costa i forta maror mar endins.

Espectacular tempesta elèctrica des de Palamós

2011-12-20T19:30:00.002+01:00

Espectacular cumulunimbus. Font: http://www.astroemporda.net/

El passat dissabte, en Francesc Pruneda, conegut observador del nostre cel, va poder captar la bonica imatge que podem veure a sobre aquestes línies.

Amb la primera glopada d'aire fred que ens entrà dissabte al vespre, van crèixer molts cumulus que adoptaren colors rogencs amb la posta de Sol. Mar endins, aquests cumulus es van convertir en un magestuós cumulunimbus o núvol de tempesta amb abundant aparell elèctric.

Segons es comenta a la web http://www.astroemporda.net/

"el cel estava completament destapat, però a l'horitzó es veia un concert de llamps, durant uns 10 minuts era un continu, un llamp cada 20 segons aproximadament. Aquesta foto, a més, va aparèixer al programa El temps migdia de TV3, del diumenge 19 de desembre."

Us recomano entrar a la web abans mencionada, ja que hi podreu veure més fotografies de l'àmbit meteorològic més recent i una gran quantitat de fotografies astronòmiques molt interessants dels nostres cels.

Washi, un altre desastre a les Filipines

2011-12-20T10:30:00.000+01:00

Altre vegada, les Filipines s'han vist afectades per la fúria d'un fenomen meteorològic extrem. Si el passat 26 de setembre i el 4 d'octubre, els Tifons Nesat i Nalgae ja causaren greus efectes al seu pas per l'arxipèlag, aquesta vegada ha estat el pas d'una tempesta tropical anomenada Washi, la causant d'un desastre d'enormes dimensions, tan per l'elevat nombre de víctimes mortals com per les destrosses causades.

El passat setze de desembre el pas de la tempesta tropical Washi, va desencadenar pluges torrencials al nord-oest de Mindanao i vents sostinguts de 100 km/h. Les inundacions resultants van deixar centenars de morts o desapareguts.

A la imatge superior, podem observar les precipitacions caigudes entre el dia 15 i el migdia del 19 de desembre. Els punts de color blau fosc ens indiquen àrees de pluges molt fortes, superiors als 350 l/m2., la major superfície afectada per la pluja intensa es troba al nord-oest de Mindanao.
La imatge es va fer amb dades combinades de precipitació, obtingudes a partir dels mesuraments de varis satèl·lits, pertanyents a la Missió de Mesura de Pluges Tropicals (TRMM).

La major part de la pluja caigué el divendres 16 de desembre.
La pluja va precipitar amb intensitat sobre un mateix punt, degut a l'efecte palanca de les vessants de muntanya, situades a prop de poblacions costaneres.
El fet que la precipitació més important caigués de nit, va agafar per sorpresa als habitants mentre aquests dormien i molts no es van poder escapar de les aigües desfermades.

Les inundacions van deixar 957 morts i 1.582 ferits el 20 de desembre., la majoria de les víctimes mortals es troben en dues ciutats: Cagayan De Oro i la ciutat de Iligan. Gairebé 340.000 persones han estat afectades pel desastre.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov

Poc vent i glaçades

2011-12-19T21:50:00.003+01:00

Posta de Sol d'avui dilluns a sobre les Gavarres.

Tot i que ahir va començar amb vent favorable, avui la Christmas Race s'ha vist afectada per la manca de vent, ja que com sol passar en moltes ocasions, el vent de tramuntana gairebé no ha passat del cap de Begur.

Els únics que han pogut navegar han estat els 49r, els quals han disputat una sola màniga., així doncs, el vent ha tornat a fer una mala passada, ja que els sis nusos de tramuntana que bufaven quan han sortit els 470, ràpidament han amainat fins quedar en calma., les altres categories ni tan sols han sortit.

Un altre factor que ha caracteritzat el dia, han estat les baixes temperatures, amb unes màximes que s'han quedat entre els 8,3º C de Bellcaire d'Empordà i els 11,2º C de Calonge i unes mínimes que han baixat sota zero a tota la comarca, excepte a la primera línia de mar.

Aquestes són les mínimes d'avui dilluns al Baix Empordà: Verges -1,7º C., Calonge -1,6º C., Bellcaire d'Empordà -1,4º C., Les Olives -1,3º C., La Bisbal d'Empordà -1,1º C., Palafrugell -0,3º C., Palamós (La Fosca) 1,3º C o Sant Feliu de Guíxols 1,4º C.

Pel que fa a les dades d'avui dilluns a Palamós., temperatura màxima 9,8º C, mínima 1,4º C. Estat del cel amb núvols i clarianes. Vent del nord-nord-oest a 5 km/h de mitjana, ratxa màxima 24 km/h, amb molts moments de calma. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrisada o marejol arran de costa, mar de fons de nord.
Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1021 hpa. Humitat relativa màxima 78 %, mínima 50 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest dimarts

A Palamós preveiem un dia amb núvols en tots nivells i clarianes., la temperatura es pot recuperar una mica. A la resta de la demarcació el dia serà molt semblant, amb molta fred de bon matí, tot i que a migdia es pot notar una recuperació del termòmetre.

La temperatura màxima pot pujar fins a 14/16º C a l'interior, fins a 13/15º C a la costa i fins a 1/11º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -10/2º C al Pirineu, fins a -3/2º C a l'interior i fins a 0/3 a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 4/8 nusos, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí tindrem vent de garbí a 6/10 nusos. A la tarda s'espera vent fluix de direcció variable o calma. Al vespre/nit hi haurà vent del nord a 12/16 nusos., mar endins pot bufar a 30/35 nusos

L'estat de la mar es mantindrà amb maror mar endins i marejol o mar arrissada arran de costa, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà la mateixa situació, amb mar de fons de nord igual com a la tarda. A la nit tindrem marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins (ones de 3,3 m).

Grans nuvolades a mar i bonics reflexos

2011-12-19T12:45:00.001+01:00

Cumulunimbus capillatus incus i cumulus congestus al darrera de les illes Formigues. Observeu també els blancalls aixecats pel fort vent de tramuntana.

L'entrada d'aire fred que va arribar ahir a la tarda, va permetre el creixement de potents nuvolades a sobre el mar. Aquesta situació, sol coincidir amb l'aparició de forts vents del nord i una notable devallada de la temperatura., de fet, hi ha alguna dita que relaciona aquest creixement de grans nuvolades, amb una baixada de les temperatures, com per exemple, "Si trona a marina, guarda't de roba fina" o "Nuvolades a la costa, el fred a la porta".

Segons el radiosondatge de Barcelona, realitzat a les dotze de la nit passades, a uns 500 hpa hi havien -29,3º C i a 850 hpa hi havien uns -2º C.
El fort gradient tèrmic, entre els -29,3º C que entraven en altura i els 16/17º C positius que té l'aigua del mar en superfície, segons les boies que Puertos del Estado té a Palamós i a Capdepera (Mallorca), facilitava un ràpid ascens de les masses d'aire humit que trobem a sobre el Mediterrani i el creixement de grans núvols de desenvolupament vertical.

Mapa de llamps d'ahir. Observeu com entre les cinc i les sis de la tarda apareixen algunes descàrregues a sobre el mar i entre Mallorca i Menorca.

Aquests núvols de tempesta, es va veure clarament com anaven cap a les Balears, seguint el vent del nord que bufava en altura.

Cumulunimbus capillatus incus a sobre el mar.

Cumulunimbus amb la formació d'una enclusa. Observeu com el núvol creix fins que s'aplana el seu cim.

Nuvolades a sobre el mar, vistes des del Passeig de les Pites.

Gran torre creixent a sobre el mar.

El Sol i la presència d'algun núvol baix creava preciosos reflexos a sobre el mar.

Reflexos a sobre el mar des de Cap Gros.

Cumulunimbus capillatus incus i cumulunimbus calvus darrera les Illes Formigues.

Nuvolades al darrera de les Muntanyes de Begur.

Cumulunimbus, cumulus congestus i cumulus mediocris al darrera de les Illes Formigues, amb blancalls a mar.

Cumulunimbus capillatus incus.

Vista general de la filera de cumulus congestus i cumulunimbus que es veien mar endins. Anaven cap a Mallorca.

La Christmas Race comença amb vent fred de tramuntana

2011-12-18T21:05:00.005+01:00

Un grup d'embarcacions tornant a port després d'un excel·lent dia de regates.

La Christmas Race (regata internacional de vela) aquest any ha començat amb bon peu, tot i la fred que feia.

El vent, principal condicionant de l'esport de la vela, ha començat bufant a 30 nusos al llevar-se el dia i semblava que podria fer la guitza a la regata, ja que bufava una mica massa fort. Amb el pas de les hores, sortosament, la tramuntana ha amainat un xic i s'ha mantingut entre els 15/20 nusos. Aquest vent ha anat molt bé, ja que ha bufat de manera constant i en la mateixa direcció, fet molt favorable pel desenvolupament de totes les regates previstes.

Segons informació publicada a la web de la regata:

http://www.christmasrace.org/,

en aquesta edició, més d'un centenar de tripulacions i de dos-cents regatistes representant a 14 països diferents, participaran des d'avui i fins el dijous que ve, dia 22 de desembre, en aquesta tradicional cita nadalenca creada per les Classes Olímpiques, que se celebra des de fa 36 anys en aigües de la badia de Palamós (Girona).

La Christmas Race és la primera de l'any 2012 a efectes de la Federació Internacional de Vela (ISAF) i és l'única prova del calendari espanyol inclosa des dels seus inicis en el Circuit Eurolymp, format per vuit regates europees triades per la Federació Europea de Vela (EUROSAF). La Christmas Race és uns regata puntuable per al Rànquing Mundial i Europeu de Classes Olímpiques. Aquest any també ha estat designada per la Real Federació Espanyola de Vela com a Copa d'Espanya, per a les classes 470 Masculí i Femení i 49*er.

Aquest any, la Palamós-Christmas Race s'ha establert una sola seu, situada en les instal·lacions del Club Nàutic Costa Brava, on estan els Laser Standard, Laser Radial, 470 Masculí i Femení i 49er. En les quatre primeres jornades està previst que se celebrin tres mànigues diàries i en la jornada del dijous, l'última, els deu primers de cada classe disputaran la fase final, denominada Medal Race, que és una prova barlovent-sotavent d'uns 30 minuts de durada i on la puntuació té valor doble i no és descartable.

La coincidència de dates de la Palamós-Christmas Race 2011 amb els Mundials de Classes Olímpiques que finalitzen aquest diumenge en Perth (Austràlia), i que han servit com a classificatoris pels Jocs Olímpics de Londres 2012, ha fet que la regata palamosina mantingui el nivell participatiu i al no haver pogut assistir els pre-olímpics de Londres, sí ho facin les tripulacions que a partir del proper any iniciaran el camí cap als Jocs Olímpics de Rio 2016. Així equips com l'espanyol, francès o britànic, han optat per enviar a Palamós els seus equips de futur, pensant, sobretot, en la cita brasilera.

En l'edició d'aquest any les grans promeses de la vela espanyola no faltaran a la cita, en la classe Laser Radial hi serà Elisabeth Llargués, campiona del món de la classe Europe, a la qual acompanyaran Paula Escuder, Julia Barro i Sara Hernández. En Laser Standard Willy Altadill, Joaquín Blanco, Miquel Noguer, Marc Miró, Ignasi López, Bernat Galí, Jordi Capella, Gerard Tell i Guillermo Flores. En 49er debutarà el campió del món juvenil de la ISAF, Jordi Xammar competirà al costat de Gianluca Semeraro, en aquesta classe també hi trobarem tàndems com els d'Alfredo González/Iago López o Diego Botin/Pablo Turrado. En 470 Femení hi seran Barbara Cornudella/Sara López i Alba Bou/Julia Subirà i en 470 Masculí ho farà el campió d'Espanya Pedro Marí al costat d'Antonio Terrasa, David Mas/Alfonso Echegaray o Macià Alemany/César Conde, entre d'altres.

Foto mostrada a l'Espai del Temps de TV3.

Des de sempre, Palamós ha estat en un camp de regates clàssic a Europa i els diferents equips ja es troben des de fa diversos dies entrenant en aquestes aigües. Els 14 països participants són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Estònia, França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Mònaco, Polònia, Portugal, Rússia i Ucraïna.

Està previst que se celebrin un total de dotze proves en totes les classes (3 per dia) en els tres camps de regata, excepte en el de 49er que seran setze, més una en la Medal Race. L'hora prevista d'inici de les proves, si les condicions meteorològiques són favorables, serà tots els dies a les 11 hores.

Pel que fa a les dades meteorològiques de la jornada d'avui diumenge., temperatura màxima 11,5º C, mínima 5,4º C. Estat del serè amb predomini del Sol i alguns núvols baixos decoratius, amb creixement de potents nuvolades mar endins. Vent de tramuntana a 20/25 km/h de mitjana, ratxa màxima 53 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 2,15 m a les 15:00h) i marejol o maror arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1020 hpa, mínima 1015 hpa. Humitat relativa màxima 71 %, mínima 34 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Recull d'imatges de l'entrada a port de les embarcacions:

On podem trobar +32º C i -26º C a poca distància?

2011-12-18T10:00:00.001+01:00

Hi ha pocs indrets del nostre Planeta que responguin a la pregunta que encapçala aquest article. Un dels emplaçaments on té lloc aquest curiós fenomen, és a la llunyana península de Kamtxatka (extrem nord-oriental de Rússia), concretament al volcà Kizimen (2.376 msnm).

La península volcànica de Kamtxatka, situada a Sibèria, conté dues cadenes muntanyoses formades per volcans actius, els quals són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, des de l'any 1996. També s'ha de destacar la gran sismicitat de la regió, amb importants i freqüents terratrèmols.

El volcà Kizimen, recentment, s'ha mostrat molt actiu, ja que la darrera erupció va tenir lloc el passat 13 de desembre. Les cendres expulsades pel volcà arribaren fins als 10.000 metres d'alçada. L'activitat sísmica i les anomalies tèrmiques van començar a augmentar a principis de desembre, culminant en aquesta nova erupció., malgrat tot, el Kizimen ha estat en erupció de forma esporàdica des del 2009.

La imatge de l'encapçalament, on es veu un gran núvol de cendra procedent del volcà Kizimen, al mig d'una regió coberta de neu i gel, fou captada pels satèl·lits Terra i Aqua de la NASA, en color natural, el passat 14 de desembre. El satèl·lit Terra va ser el primer en passar per l'extrem oriental de Rússia a les 11:05 am, hora local., al cap d'una hora i cinquanta minuts, hi passà el satèl·lit Aqua. Aquest diferència de temps, ens ofereix una visió acurada del moviment del núvol de cendres, el qual va moure´s cap al sud i l'est.

La dada més sorprenent i curiosa, però, ens la donen els observadors que formen l'equip que controla les erupcions volcàniques de Kamtxatka.

Segons els científics de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, s'han detectat importants rius de lava i fluxos piroclàstics (allaus de roques enceses, cendres i residus d'aigua) en els flancs oriental i nord-oriental del volcà Kizimen.
D'acord amb les seves observacions, la temperatura de l'aire a prop del cim del volcà rondava els 32 graus centígrads, mentre que la temperatura de l'aire a la regió circumdant era de -26 graus...58 graus de diferència!

Degut a les petites partícules abrasives que formen la cendra volcànica, es manté l'alerta vermella pel que fa a la navegació aèria al nord-oest del Pacífic, en particular per als avions que volen baix. La cendra volcànica és molt perillosa, ja que pot quedar encallada en els motors a reacció, provocant fallades dels motors. No obstant, no hi ha cap amenaça per als habitants de la regió, a causa de la ubicació remota del Kizimen.

Font:http://earthobservatory.nasa.gov/

Fotos i vídeos del temporal d'ahir

2011-12-17T11:30:00.001+01:00

Us faig un recull de les imatges que vaig poder captar ahir divendres, on es veu el fort temporal de mar, amb grans ones rompent contra els blocs del Moll Nou.

Al final també trobareu tres vídeos on s'aprecia la forta alteració marítima, causada per la mar de fons del sud-oest i el mar de vent d'entre llebeig i ponent.
Com sol passar amb temporals tant forts com el d'ahir, les barques no van poder sortir a pescar.

Cal destacar que per la seva orientació, els temporals de garbí o llebeig i en ocasions també els de xaloc, incideixen directament contra el Moll Nou, afectant-lo amb tota la seva intensitat.

Dades del fort temporal i previsió

2011-12-16T21:30:00.004+01:00

Imatge del fort temporal de mar que hem tingut avui divendres. Fotografia mostrada a l'Espai del Temps de TV3.

Tal com es preveia, el fort vent d'entre llebeig i ponent i el temporal marítim, han estat els fenòmens meteorològics més destacats de la jornada d'avui divendres. Com podeu observar a la imatge superior, les onades de mar de fons de llebeig esquitxaven a l'altre costat del Moll Nou i gairebé el sobrepassaven. Segons la boia de Puertos del Estado, a les 14:00h hi havia una alçada significant de l'onatge que arribava als 3,32 m mar endins, amb mar de fons del sud-oest i mar de vent de l'oest-sud-oest.

El vent de llebeig o ponent, començà a bufar en plena matinada, de manera sostinguda, a 25/30 km/h i amb una ratxa màxima de 87 km/h. Aquest fort vent ha complert les previsions i a partir de quarts de sis de la tarda gairebé ha encalmat, fins i tot, ha bufat una mica de llevant.

Aquest vent aponentat, ha fet pujar el termòmetre fins als 17,7º C i la mínima també ha estat més elevada que dies enrera, ja que només ha baixat fins a 11,9º C. Un altre efecte del vent ha sigut el descens de la humitat relativa, fins a un mínim del 52 %, en canvi el màxim s'ha situat en el 69 %.

L'estat del cel s'ha presentat amb predomini del Sol i abundants núvols alts i mitgencs, amb algun núvol baix. Pel que fa la pressió atmosfèrica, aquesta ha pujat fins a 1019 hpa i ha baixat fins a 998 hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Mapa sinòptic previst per diumenge a les 18:00h. Observeu com ens entra una glopada d'aire fred.

Previsió pel cap de setmana

Aquest dissabte a Palamós, hem d'esperar un dia assolellat, però amb més fresca que dies enrera. Apareixeran alguns núvols baixos decoratius i abundants núvols mitgencs de cares a la tarda. A la resta de la demarcació el dia també estarà dominat pel Sol, amb el creixement d'alguns núvols a la meitat sud de la costa, on fins i tot, no es descarta que hi caigui algun petit ruixat a la tarda/vespre.

La temperatura màxima pot pujar fins a 12/14º C a la costa i interior i fins a -2/7º C al Pirineu, amb més fred als cims que a les valls. La temperatura mínima pot baixar fins a -7/3º C al Pirineu, fins a -1/4º C a l'interior i fins a 5/8º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 10/15 nusos, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., a prop del cap de Creus pot bufar mestral a 35/40 nusos. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable, amb mestral a 20/25 nusos a prop del cap de Creus. A la tarda s'espera vent de component nord i est a 6/8 nusos., al nord del cap de Begur es mantindrà el mestral a 15/20 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component nord., mar endins i al nord del cap de Begur hi haurà vent de mestral a 15/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror o forta maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí hi haurà maror arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda i a la nit s'espera la mateixa situació, amb mar de fons.

Aquest diumenge a Palamós es preveu un dia assolellat i fred, amb algun núvol alt i mig decoratiu. A la resta de la demarcació el dia es presentarà igual, amb alguns núvols baixos a la zona pirinenca. Les temperatures podran ser més baixes que el dia anterior.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 8/12 nusos, durant la matinada de diumenge., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 24 nusos. Al matí tindrem vent de tramuntana a 14/18 nusos., mar endins es poden assolir 24 nusos. A la tarda es reforçarà la tramuntana, bufarà a 24/28 nusos arran de costa i a 35 nusos mar endins. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda i a la nit esperem maror arran de costa i forta maror mar endins, amb àrees de maregassa.

Activitat: Les principals aus nocturnes dels nostres boscos

2011-12-16T18:00:00.001+01:00

Rapinyaire nocturn.

Aquest dissabte 17 de desembre a 2/4 de 4 de la tarda, hi ha preparada una xerrada pels aficionats a l'ornitologia. Quines són les principals aus nocturnes dels nostres boscos?

La xerrada es fa a les dependències de l'Àrea de Medi Ambient, a l'Espai del Barri (Carrer Mn. Jacint Verdaguer).

La proposta es complementa, el mateix dissabte a la nit, amb una sortida nocturna per l'espai natural protegit de Castell-Cap Roig per tal d'observar, oir i identificar aquestes aus nocturnes.

Organitza: Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós, dins les propostes del programa Aquesta tardor retrobem el bosc, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels boscos.

Font: http://www.palamos.cat/

Alerta per fort vent

2011-12-16T07:30:00.001+01:00

Mapa de ratxes vent previst per aquest migdia. Observeu com poden superar àmpliament els 80 km/h a la nostre zona.

Des de la passada matinada, a Palamós ja hem tingut una entrada sobtada d'un fort vent entre ponent i llebeig, amb vent sostingut de 25/30 km/h i ratxes que superen els 60 km/h.
Aquest vent de component oest, degut a la seva procedència, es veu obligat a sobrepassar els nombrosos obstacles orogràfics que troba al seu camí, com el massís del Montseny o la serralada Transversal i pateix fortes fluctuacions en la seva intensitat, tal com podem observar.

Aquesta situació, curiosament, és molt semblant al vent de tramuntana, el qual també veu alterada la seva intensitat quan sobrepassa el relleu pirinenc, degut a les marcades ondulacions del seu flux, les quals es tradueixen en forma de fortes ratxes de vent. Malgrat aquesta semblança amb el vent de tramuntana, la situació de vent aponentat com el que estem tenint, es produeix en comptades ocasions a la nostre zona.

També cal destacar, que igual com la tramuntana, aquest vent aponentat deixa tota la humitat a contravent de les serralades i afavoreix que aquesta es mantingui molt més baixa que dies enrera.

A Palamós, es preveu que aquesta situació de fort vent vagi a la baixa al llarg de la tarda.

Avís de protecció Civil

La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat manté en fase d'alerta el Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT per risc de fortes ventades.

L’episodi de forts vents durarà tot el dia, amb ratxes superiors a 90 km/h a tot el territori català i les afectacions més importants es donaran durant la tarda i vespre-nit als extrems nord-oest i sud de Catalunya.

El vent serà de component oest i bufarà especialment reforçat als punts elevats.

A més, és molt probable que a les comarques del Montsià, el Baix Ebre i el
Baix Camp les ratxes de vent superin els 126 km/h. Aquesta situació també pot donar-se, amb menor probabilitat a l'Alt Empordà i al Baix Empordà.

La Direcció General de Protecció Civil, a través del Centre de Coordinació d’Emergències CECAT, fa seguiment de la situació, l’evolució de les previsions meteorològiques i els eventuals incidents que es derivin del fenomen.

La DGPC ha recomanat als municipis:

Aplicar les mesures específiques de prevenció quant al mobiliari urbà, enllumenat dels carrers, motos i cotxes aparcats, contenidors de brossa i arbrat en general.
Recordar que cal evitar deixar elements decoratius en espais que puguin caure al carrer (tendals, para-sols, banderoles...) i assegurar tots els elements exteriors que puguin sortir volant (rètols, branques d’arbre que puguin ser arrancades pel vent...).
Es recomana anar amb precaució en totes les activitats a l’aire lliure i, si és possible, anul·leu-les.
Tenir precaució en els Ports, Clubs nàutics i Confraries de pescadors ja que cal pendre les mesures que es considerin convenients quant a amarratges d’embarcacions i pel que fa a la navegació.
Revisar les bastides, grues i elements d’obra que puguin ser arrancades pel vent i caure a la via pública.

La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat recomana extremar la precaució en les activitats a l’aire lliure i suspendre-les en cas necessari i demana que es segueixin els consells d’autoprotecció en cas de forts vents:

Si sou a casa tanqueu i assegureu les portes, finestres i tendals. Cal abaixar completament les persianes i, si són de cordó, subjectar-les adequadament. Eviteu deixar testos o d'altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses per evitar que el vent els pugui fer caure al carrer i provocar un accident.
Si sou a l'exterior vigileu amb el mobiliari urbà, l’enllumenat dels carrers, les motos i els cotxes aparcats, les grues, els contenidors de brossa, l’arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure.

·No us atureu al costat de bastides, edificis en obres i murs. Poden perdre estabilitat.
·No pugeu a llocs alts i exposats al vent, com ara les bastides o altres construccions.
·Als parcs, jardins i zones boscoses vigileu amb els arbres que puguin caure i eviteu totes les activitats amb foc. Tingueu en compte també la proximitat dels arbres als edificis.

Si heu de viatjar consulteu les prediccions del temps i l’estat de les carreteres i seguiu les recomanacions del Servei Català del Trànsit.
Si és imprescindible desplaçar-vos, tingueu molta precaució perquè us podeu trobar obstacles a la via. Cal alentir la marxa, ser prudents en els avançaments i mantenir les distàncies laterals adequades amb els altres vehicles.
Si conduïu vehicles de grans dimensions o amb remolc, extremeu les precaucions perquè teniu més risc de sortir-vos de la via o bolcar.

Si feu una activitat de lleure aneu amb compte al practicar esports a l’aire lliure i adapteu-la a les condicions meteorològiques d’aquell moment.
Si practiqueu paracaigudisme, parapent o altres esports similars tingueu present que el vent afectarà la vostra activitat.
En l’esquí, tingueu en compte que els remuntadors poden veure’s afectats pel vent.
Al mar, no navegueu i vigileu amb els amarratges de les embarcacions. No passegeu per les esculleres o espigons o zones properes al mar.
A la muntanya, extremeu les precaucions i no us apropeu ni passegeu pels penya-segats.

Temperatura amb alts i baixos

2011-12-15T21:30:00.004+01:00

Mapa de temperatura a 850hpa previst per aquest diumenge a les 12:00h. Observeu com tindrem -2/-5º C a 1500m.

Al llarg de les properes jornades, les temperatures semblaran una mena de muntanya russa. Aquest divendres veurem com el vent de ponent podrà fer pujar el termòmetre fins als 20º C en alguns indrets del prelitoral, com per exemple, l'interior de l'Empordà, el Gironès o la Selva. Cal destacar que la ventada pot ser molt forta i superar els 100 km/h als cims muntanyosos, a la zona del cap de Creus i mar endins.

Després d'aquesta pujada transitòria del termòmetre, comprobarem com a partir del proper dissabte, entre l'anticicló de les Azores i l'extensa zona de baixes pressions que creuarà el centre i est d'Europa, ens entrarà un important massa d'aire polar marítim, que podrà deixar nevades abundants a la cara nord pirinenca i una forta devallada de la temperatura, sobretot en indrets elevats.

Aquestes baixes temperatures, es farien més duradores al llarg de les nits de la propera setmana, amb glaçades generalitzades a l'interior del país., no obstant, les temperatures diürnes s'aniran recuperant de mica en mica, fins assolir valors força semblants als que hem tingut els últims dies.

Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 14,9º C, mínima 7,3º C. Estat del cel amb núvols alts abundants i predomini del Sol. Vent fluix de direcció variable, ratxa màxima 16 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa, mar de fons del sud. Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 95 %, mínima 68 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Mapa de temperatura a 850 hpa previst per la nit del dimecres, tindrem uns 10º C positius, gairebé quinze graus més que aquest diumenge.

Previsió per aquest divendres

A Palamós hem de preveure un dia amb nombrosos núvols alts i mitgencs, però el Sol serà el protagonista. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat, però amb el cel enterenyinat.

La temperatura màxima pot rondar els 18/20º C a l'interior, els 16/18º C a la costa i els 6/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -2/5º C al Pirineu, fins a 4/8º C a l'interior i fins a 10/12º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest, a 8/12 nusos, durant la nit de dijous a divendres., mar endins pot bufar vent de ponent a 25/30 nusos. A la matinada i al matí tindrem vent de llebeig aponentat a 20/25 nusos, amb ratxes superiors., mar endins es poden assolir 35 nusos. Es desaconsella la navegació. A la tarda s'espera vent de llebeig aponentat a 15/20 nusos., al nord del cap de Creus bufarà mestral a 35/40 nusos, amb ratxes superiors. A la nit hi haurà vent de mestral a 10/14 nusos., mar endins i al nord del cap de Creus hi haurà vent de mestral a 35/40 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà forta maror arran de costa i maregassa mar endins (ones de 3 metres). A la tarda i a la nit s'espera maror arran de costa i forta maror mar endins.

Mapa d'alçada significant de l'onatge previst per divendres al migdia. Observeu el fort temporal que hi haurà.

Albada i capvespre rogent a Palamós

2011-12-15T10:00:00.001+01:00

El dia de Santa Llúcia, Palamós es despertà amb aquesta magnífica imatge.

El dia de Santa Llúcia, va ser un veritable espectacle d'albades i capvespres amb colors encesos a tot el país.

Les dues espectaculars imatges que podeu veure, van ser captades per Maria Carme Joanals Botet, des del mirador privilegiat d'algun edifici alt del Passeig del Mar, el passat 13 de desembre. Les fotos foren publicades al portal de notícies http://www.324.cat/

La posta de Sol del passat 13 de desembre vista des del Passeig del Mar de Palamós. La badia adoptà un color vermellós, com en les millors ocasions.

La platja de La Pelosa i el Parc Nacional d'Asinara

2011-12-14T10:30:00.001+01:00

En primer pla la Torre de la Pelosa, l'illa Plana i l'illa Asinara al fons de la imatge.

Al nord de Stintino, just al costat del Cap Falcó, extrem nord-occidental de Sardenya, apareix la famosa platja de La Pelosa, considerada com una de les millors de tot Sardenya.

Aquesta platja d'especial bellesa, té unes magnífiques vistes al Golf d'Asinara i a l'illa del mateix nom. Es caracteritza per tenir una sorra molt fina de color blanc i un mar blau turquesa, amb aigües somes.
Un altre tret definitori és la bonica torre de defensa existent, anomenada la Torre de la Pelosa, en referència al petit illot on fou construïda i a la platja del mateix nom. La torre de l'any 1578, posseix les característiques arquitectòniques pròpies de la majoria de torres de guaita i de defensa construïdes durant la dominació de la Corona d'Aragó.

La Torre de la Pelosa envoltada d'aigües turqueses.

La Torre de la Pelosa i l'illot del mateix nom, es trobem entre l'illa de Sardenya i la petita illa coneguda com "Isola Piana" (Illa Plana), utilitzada com a terrenys de pastura pels animals que realitzaven la transhumància, els quals eren transportats en vaixells de pesca que pertanyien a la família dels "Berlinguer". Amb l'abandó de la transhumància, la família Berlinguer donà aquesta illa a l'Estat, amb la condició que es conservés en estat natural.

La platja de La Pelosa sembla pertànyer a un país tropical. Observeu l'illa Plana., al fons amb un relleu muntanyós apareix l'illa Asinara.

A l'illa Plana, de grandària modesta, no hi ha cap mena de relleu destacable, d'aquí vé el seu nom. La seva costa és diferent depenent del sector. La part interior de la costa, la que mira Sardenya, està a gairebé el mateix nivell del mar, amb trams de sorra., de fet, hi ha moltes badies pintoresques protegides dels efectes dels temporals de mar. En canvi, el costat extern, el que dóna mar de fora, és molt accidentat, amb altures que superen els tres metres, constituïdes per esquists metamòrfics, similars als que trobem al Cap Falcó.

La flora de l'illa consisteix en la típica màquia mediterrània, amb prevalença de llentiscles i savines.

La fauna està composta principalment per aus, com gavines, corbs marins i espècies d'ardèids. També hi han tortugues, serps i llebres.

Imatge del litoral rocós amb la Torre de la Pelosa.

Primer pla d'una roca metamòrfica amb tafonis (forats produïts per la meteorització).

Més al nord de l'illa Plana, a poca distància, trobem l'illa Asinara amb una extensió de 52 km2. Aquesta illa de dimensions més grans, va ser la llar dels primers habitants de Stintino, abans que l'Estat els obligués a marxar l'any 1885, degut a la creació d'una presó d'alta seguretat. Gràcies a la creació d'aquesta presó, actualment l'illa Asinara és una de les més grans del Mediterrani sense construccions i actualment és un Parc Nacional.

El clima de l'illa és típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos i secs. La temperatura mitjana del mes més fred, febrer, és de 10,8° C, mentre que el mes més calorós, agost, és de 23,3° C. La pluja és molt escassa i arriba a una mitjana de 480,6 mm per any.

L'illa Asinara i l'illa Plana des de la platja de La Pelosa. Observeu la vegetació dunar composta per savines.

El Parc Nacional de l'Asinara, primer va començar siguent una àrea natural protegida, establerta per decret del 28 de novembre del 1997. Tot el territori del Parc Nacional és l'illa Asinara que administrativament pertany al municipi de Porto Torres i és d'accés restringit, només amb acompanyament per guies del parc.

El decret que estableix el Parc Nacional i el Parc i Àrea Marina Protegida de l'illa Asinara, va ser publicat el 2002. La història del parc, però, començà a partir del 1967, amb una conferència celebrada a Porto Torres, on es discutí la possibilitat de retornar l'illa al municipi. En aquell moment la presó encara estava en actiu i no fou tancada fins l'any 1997.

El seu punt més alt és la Punta de l'Est (408 m), seguit per la Punta del Mestre (265metres), Punta Tumbarino (241 metres), la Muntanya Ruda (215 metres) i Punta Marcutza (195 metres). També hi han petites àrees planes, a Cala Reale i Cala Forns.

La vegetació apareix molt degradada a causa d'excés de pasturatge, degut a les espècies introduïdes per l'home (cabres domèstiques, mufló i senglar), aquest fet dóna més rellevància a la presència d'Euphorbia (Euphorbia dendroides), que, com a tòxic, no és propicia pel pasturatge dels herbívors. Com a curiositat, cal destacar que el símbol de l'illa és una espècie única i molt curiosa de rucs blancs que viuen salvatges, d'origen incert.

Només a la zona de Tria Mannu és pot veure una petita formació de boscos originals d'alzines (Quercus ilex).
En l'actualitat, l'Autoritat del Parc, en col·laboració amb l'Agència Forestal de Sardenya, està prenent mesures per a capturar espècies introduïdes per l'home, per tal de permetre que la vegetació torni a crèixer.

Savines a les dunes de la platja de La Pelosa.

La flora de l'illa té, aproximadament, els mateixos components que els de la veïna Sardenya. Als penyassegats i zones rocoses apareix el fonoll marí (Crithmum maritimum), el Lotus cytisoides i el Limonium acutifolium. Les costes sorrenques (la majoria) estan dominades per junceum, Ammophila littoralis, Otanthus maritimus i el Pancratium maritimum.

Les àrees dominades per formacions de màquies i matollars, apareix la savina (Juniperus phoenicea), la lleterassa (Euphorbia dendroides), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la falguera (Pteridium aquilinum), el maimó (Tamus communis), el cap d'ase (Lavandula stoechas) i l' estepa (Cistus monspeliensis).

Dunes de la platja de La Pelosa.

Passarel·les i escales de fusta que eviten l'erosió de les dunes.

Cartell on s'exposen les sancions per no respectar la normativa de l'indret.

La platja de la Pelosa és molt freqüentada a l'estiu. Per salvaguardar-la de la massificació, està estrictament prohibit trepitjar les dunes i recollir qualsevol cosa., per vigilar-ho, a l'estiu s'hi instal·len càmeres de seguretat i si es recull quelcom que formi part de l'entorn natural, es poden rebre fortes sancions.

Abundants núvols alts i forta maror

2011-12-13T21:45:00.001+01:00

Posta de Sol d'avui des de Calonge.

La jornada d'avui dimarts ha estat protagonitzada per l'ambient assolellat. Malgrat tot, el Sol s'ha vist acompanyat per nombrosos núvols alts, procedents de l'oest de la Península, els quals, es dirigien cap a l'est impulsats pels forts vents de ponent que bufen en alçada.

Curiosament, tot i que el vent de garbí aponentat no ha entrat amb gaire força, des de la línia de costa es podien observar els blancalls aixecats pel fort vent, tan sols unes poques milles mar endins. De fet, aquesta alteració marítima ens ha arribat en forma de mar de fons del sud-oest, amb maror arran de costa., mar endins, però, segons la boia de Puertos del Estado, a la una de la tarda hi havia forta maror, amb una alçada significant de l'onatge que arribava a 1,71 metres, degut al fort vent de garbí aponentat que hi bufava.

Com era d'esperar, tota aquesta nuvolositat de tipus alt, ens ha obsequiat amb una albada i un capvespre rogenc, com mostra la imatge de l'encapçalament.

Pel que fa a altres dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 15,9º C, mínima 7,7º C. Vents predominants del nord-oest i del sud-oest fluixos, ratxa màxima 27 km/h SO. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 91 %, mínima 58 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Imatge captada aquest dimarts des de la Fosca, on es veuen nombrosos núvols alts.

Previsió per aquest dimecres

A Palamós es preveu un altre dia amb predomini del Sol, però amb el cel enterenyinat per abundants núvols alts i mitgencs., fins i tot, al llarg de la tarda/vespre poden aparèixer núvols baixos, amb possibilitats que caigui alguna roina. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, amb la caiguda, durant la tarda/vespre, d'algun petit ruixat o alguna roina dispersa, sobretot al sector de l'Alt Empordà.

La temperatura màxima rondarà els 17/19º C a l'interior, els 15/17º C a la costa i els 7/13º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -3/6º C al Pirineu, fins a 5/7º C a l'interior i fins a 8/12º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà de garbí aponentat a 15/20 nusos, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres., mar endins pot bufar a 25 nusos. Al matí tindrem vent de garbí o ponent a 6/10 nusos., mar endins pot bufar a 15/20 nusos. A la tarda s'espera vent fluix de direcció variable igual com a la nit, amb estones de calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi pot haver la mateixa situació. A la tarda s'espera marejol arran de costa i maror mar endins, igual com a la nit, amb mar de fons.

Nombrosos núvols alts enterenyinant el cel aquesta tarda.

Espectacular tornado a l'Alguer

2011-12-13T19:00:00.000+01:00

El tornado de l'Alguer.

El passat tres de desembre, es va formar una espectacular tromba marina que es passejà pel davant de la Costa del Corall, a l'Alguer.

Segons testimonis presencials, portava un moviment de translació nord-sud, fins que va tocar la costa., i lluny de dissipar-se com sol ser habitual, es va convertir en un tornado, ja que va estar una bona estona al damunt de terra, tot aixecant una gran polseguera, però sense causar cap dany destacable.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

2011-12-13T10:30:00.001+01:00

Santa Llúcia a l'ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí. Font: http://www.festes.org/

Si un refrany ha fet fortuna arreu (no només en la nostra llengua), en relació a Santa Llúcia i la celebració de la seva festivitat és aquest: "Per Santa Llúcia, un pas de puça", que vol fer referència al fet que, per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.

Ara bé, com podem comprovar avui dia de Santa Llúcia, això no és així, ja que fins al solstici d'hivern, el 22 de desembre, o més ben dit l'endemà, no es fa realitat el que la frase diu. Què ha succeït, doncs? Els nostres avis, no hi veien bé?

Cal explicar que el refrany és força antic i recull l'experiència pràctica (com ho fan bona part de tots ells) i d'observació dels nostres avantpassats, pels quals el solstici d'hivern, en el calendari astronòmic, s'esqueia dos dies abans de Santa Llúcia, o sigui, l'11 de desembre. Com pot ser això?, ens preguntarem. L'explicació és ben senzilla.

Amb tot, la saviesa popular ha volgut arreglar aquest desgavell entre Santa Llúcia i el fet que anuncia, i ha fet néixer aquest altre, no menys cert:

"Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix, fins que el Nen Jesús no neix."

En altres territoris de parla catalana, com a Mallorca, aquesta lluita entre la nit i el dia s'expressa així: "Per Santa Llucia, llarga és sa nit i curt es dia" (o "s'allarga sa nit i s'acurça es dia") o "Per Santa Llucia, minva la nit i creix lo dia".

Una altra creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal, amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, el poble menut ha acabat sentenciant: "De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos".

L'home sempre ha volgut fixar el pas del temps per tal de regular la seva vida, la seva feina..., i poc a poc, amb els segles, cada cop ha anat millorant aquest còmput. Un dels calendaris que més vigència ha tingut en el món occidental (per no dir Europa) ha estat l'anomenat "julià", en honor a qui fou el seu impulsor, Juli Cèsar. Però aquest calendari va anar produint, amb el pas dels anys, un considerable distanciament entre el calendari astronòmic i l'oficial, de fins a deu dies, que no es corregí fins al 1582, quan entrà en vigor el calendari "gregorià", que encara avui utilitzem, fruit de la reforma impulsada pel papa Gregori XIII.

Així doncs, quan els nostres avis, per allà l'edat mitjana, començaren a establir les diferents llengües romàniques (entre elles la nostra, el català), Santa Llúcia s'esqueia després del solstici (d'aquí, "un pas de puça"), mentre que amb la reforma gregoriana, que va arreglar el desgavell cronològic de segles, la festivitat se celebra abans d'aquest, quan la nit encara guanya terreny al dia.

El fet de la conservació d'aquest refrany, com tants d'altres, més enllà de la seva inexactitud actual, és, per altra part, una mostra fefaent de la seva vitalitat i el seu arrelament en el llenguatge quotidià.

Santa Llúcia a la catedral de Barcelona. Font: http://www.festes.org/

A més, aquest refrany, cal dir-ho, el podem trobar acompanyat de tota una tirallonga de refranys encadenats, dels quals, n'és la capçalera, que fan referència a aquest progressiu allargament de les hores de llum. El més escoltat és aquest:

"Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; i per Reis, ase és qui no ho coneix",

tot i que encara en podem trobar alguna versió més llarga que fa un bon repàs a tot el cicle de festes del començament de l'hivern:

"Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Ninou, un pas de bou; per Reis, un pas d'anyell; per Sant Antoni, un pas de dimoni."

Altres refranys amb aquesta festa com a protagonista són "De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal" o "Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal". Ambdós fan esment dels dies que manquen per a la gran celebració cristiana del naixement de Jesús. Si el primer d'ells és força entenedor, en el cas del segon els estudiosos de la cultura popular han volgut identificar aquest "la Bisbal" i, entre les moltes solucions aportades, les més reeixides són o bé que faci referència a la capella de Santa Llúcia annexa a la catedral de Barcelona, al davant del palau episcopal, o bé a una ermita dedicada a la santa, propera a la Bisbal d'Empordà.

De fet, quant a referències a santuaris on la santa hi és advocada, trobem encara una altra dita: "Santa Llúcia del Puigmal, tretze dies abans de Nadal". En aquest cas, es tracta d'una ermita propera a Sant Joan de les Abadesses, de força anomenada a la contrada, on el diumenge més proper a la festivitat hi té lloc un aplec.

També podem trobar refranys que ens parlen de tasques agrícoles ben pròpies d'aquest moment de l'any. Una de molt important a les nostres comarques, i en bona part del nostre àmbit geogràfic immediat, és la collita de l'oliva i el seu premsat per fer-ne oli, i així escoltarem: "Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva", en referència al millor moment per fer-ho.

I si després d'haver llegit tot això sobre refranys referents a aquesta festa, encara us voleu fer l'orni, no teniu més que exclamar: "Com si em diguessis Llúcia", que no vol dir altra cosa que "no ho entenc" o "no sé de què (o de qui) em parles".

Clar que no podem acabar aquest article sense desitjar-vos un "Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!", fent referència tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici (ben mancats en els nostres dies).

Informació extreta de: http://www.carrutxa.org/

Anticicló fins dissabte (com a mínim)

2011-12-12T21:20:00.001+01:00

Mapa sinòptic previst pel dissabte que ve, model GFS. Observeu com la disposició nord-sud que adoptarà l'anticicló de les Azores permet una notable entrada d'aire fred.

La major part d'aquesta setmana, ara com ara, sembla que estarà dominada pels vents de llebeig o ponent, els quals, aquest dimarts ja poden ser forts i amb unes temperatures diürnes força soportables., situació propiciada per una marcada circulació zonal.
L'estabilitat que ens porta aquesta situació anticiclònica, segons el model nord-americà GFS, es pot veure trencada a partir del dissabte que ve, coincidint amb una disposició nord-sud de l'anticicló de les Azores i una entrada d'aire fred molt destacable, en forma d'un profund tàlveg que podria creuar quasi tot Europa, amb temperatures plenament hivernals, d'uns -5º C a 850 hpa i -35º C a 500 hpa.

La refrescada també seria molt considerable a casa nostre, ja que la temperatura a 850hpa, pot baixar 10º C. Si avui tenim uns 5º C a aquelles alçades, el proper diumenge ens podrien afectar isotermes de -5º C.
Tot això amb mapes d'avui i segons el model americà, ja que altres models numèrics, com l'europeu o l'anglès, ens envien el gruix de l'aire fred més cap a l'est i en latituds no tant baixes. En properes prediccions veurem com acaba tot plegat.

Pel que fa a les dades d'avui dilluns a Palamós., temperatura màxima 15,1º C, mínima 6,3º C. Estat del cel amb predomini del Sol i alguns núvols baixos decoratius. El vent ha bufat amb component nord molt fluix de matinada i amb component sud-oest durant el matí, a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 27 km/h. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror mar endins, mar de fons de nord i mar arrissada arran de costa. Rosada 0,2 mm. Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1015 hpa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 64 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Mapa sinòptic del model europeu, previst per dissabte. En aquest cas la irrupció d'aire fred més forta aniria cap a l'est.

Previsió per aquest dimarts

A Palamós preveiem un dia dominat pel Sol, no obstant, poden aparèixer alguns núvols baixos decoratius i núvols alts enterenyinant el cel. A la resta de la demarcació el dia també serà molt plàcid, amb molta fred de nit i temperatura més soportable de dia.

La màxima pot rondar els 14/17º C a la costa i interior i els 7/14º C al Pirineu. La mínima pot rondar els -6/4º C al Pirineu, els -1/5º C a l'interior i els 6/9º C a la costa .

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component variable, durant la nit de dilluns a dimarts, o restarà en calma. Al llarg de la matinada pot entrar vent de llebeig a 12/16 nusos. Al matí tindrem vent de llebeig o ponent a 20/24 nusos. A la tarda s'espera vent de llebeig o ponent a 15/20 nusos. A la nit hi haurà vent de llebeig o ponent a 12/16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada, durant la nit de dilluns a dimarts., al llarg de la matinada s'anirà alterant fins quedar maror generalitzada. Al matí s'espera maror o forta maror arran de costa i forta maror maror mar endins. A la tarda i a la nit hi haurà maror arran de costa i forta maror mar endins.

Mapa de vent en superfície previst per dimarts al matí. Observeu la forta garbinada prevista.

Stintino, capital de la vela llatina, 2a part

2011-12-12T11:00:00.001+01:00

Barques amb aparell de vela llatina al port vell de Stintino.

L'origen de la vela llatina és desconegut. A la caiguda de l'Imperi Romà, el 476 dC, tots els vaixells tenien veles rodones. Després d'aquesta data, les fonts d'informació sobre els vaixells i la navegació a la Mediterrània són inexistents, en el transcurs de diversos centenars d'anys. Fins a finals del segle IX, els manuscrits grecs no representen miniatures de vaixells amb veles triangulars a sota d'una verga inclinada.

Les barques tradicionals donen belles estampes a Stintino.

Aquestes veles, que fins avui dia s'han anomenat llatines, probablement van ser introduïdes a la Mediterrània pels àrabs, però ningú sap si el seu origen és àrab o polinesi. Fins al segle XIII, la vela llatina va ser d'ús exclusiu a la Mediterrània, però després d'aquesta època i sota la influència nòrdica, s'inicia una etapa de retorn a la vela rodona, la vela llatina s'utilitzava en tota la costa europea, especialment com a vela de messana en els vaixells grans.

Segurament va arribar al mar Bàltic durant la segona meitat del segle XV i aproximadament en la mateixa època en què va arribar la tècnica de construcció al màxim o de costat llis; fins a mitjan segle XVIII, la vela llatina es va emprar internacionalment com a vela de messana, que va ser substituïda per la vela cangrea. Les galeres de defensa costanera de la marina sueca, continuaren utilitzant aquestes veles mentre es van emprar aquests tipus de vaixells, l'últim dels quals es va construir el 1749. Però avui dia, aquesta vela només es pot veure a les embarcacions petites de la Mediterrània, al Mar Roig i al golf Pèrsic.

Per més que diguin, les barques de fusta tenen un encant especial que no es troba en les modernes embarcacions de fibra de vidre.

La vela llatina és una vela de tallant, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. Els grans dhows d'Aràbia encara naveguen d'aquesta manera des del Golf Pèrsic als ports de l'Àfrica Oriental, fins a Zanzíbar. Mai naveguen cenyint, sinó que van amb el vent en popa durant el monsó del nord-est i tornen amb el monsó del sud-oest fins al Golf Pèrsic. Per tant, queden limitats a un viatge per any, igual que els vaixells de càrrega indis de gra, que fan només un viatge a l'any fins a Rangoon, a carregar arròs per Ceilan.

La vela llatina s'enverga a una perxa que rep el nom d'antena. Aquesta antena pot estar formada per una, dues o tres peces. La part més gruixuda, i que queda a baix i a proa, rep el nom de Car i la part més prima, que queda a popa i alçada, rep el nom de Pena. Si l'antena és d'una embarcació gran o ja és vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada quimelca.

Car, pena i quimelca s'uneixen amb unes lligades de cap prim que s'anomenen enginyes.

Els tres costats de la vela llatina reben el nom de gràtil o caient de proa (el costat on va inserida la vela a l'antena); pujament o faldar (el costat que queda abaix, dins la barca); i el tercer és la baluma o caient de popa, que és vertical i marca l'alçària de la vela.

Els tres angles de la vela o punys reben el nom d'on van lligats, així el puny de car és el de proa; el puny de pena és el que queda alt i el puny d'escota és on es lliga dit cap.

Al gràtil hi ha una filera d'ullets menuts que serveixen per envergar la vela a l'antena, amb l'ajut d'uns caps curts i prims anomenats botafions.

L'antena on s'enverga la vela pot ser de llargària variable, en funció de les característiques de l'embarcació. L'antena va agafada al pal per dues bandes, per l'amant, que serveix per hissar-la, i per un estrop, la trossa, que serveix per fixar-la al pal. Al car de l'antena s'hi fixen dos caps els davants, que serveixen per controlar la inclinació de l'antena, i l'orsapop, que serveix per treure el car de l'antena cap a fora o cap a popa de la barca.

Si la llargària de l'antena és considerable, s'hi lliga un cap anomenat osta, que serveix per reforçar la pena quan hi ha vents intensos.

Una variant de la vela llatina és la vela de martell, de forma trapezoïdal. S'utilizava en embarcacions petites, com per exemple en el gussi, perquè necessitava menys maniobres per navegar de cenyida o fent viratges constants.

Al port vell també hi trobem algunes magnífiques barques grans de pesca a motor, però fetes de fusta.

L'arribada dels motors a la dècada dels anys 20 i inicis del 30 del segle passat, ràpidament la condemnaren a l'oblit i gairebé va desaparèixer. Amb l'arribada dels motors, molts patrons desarmaren la vela llatina. Malgrat tot, moltes embarcacions construïdes amb motor abans de la Guerra Civil, a causa de la poca força que tenien, podien anar aparellades amb floc i vela de martell, també anomenada gadonga, per ajudar, sobretot, a l'hora d'arrossegar la xarxa o en cas d'avaria. A més, durant la postguerra, la manca de combustible i el racionament, van fer ressorgir la necessitat d'anar a la vela.

Amb la recuperació de l'economia, la compra de nous motors i el major accés als carburants, propiciaren un progressiu declivi que portà a la seva gairebé total extinció.

Imatge d'un altre dels ports que podem trobar a Stintino., es tracta de la Marina de Stintino, amb majoria d'embarcacions esportives modernes.

Malgrat una majoria de barques modernes, a la Marina de Stintino també hi han algunes joies com aquesta.

Rosada, vent en calma, mar plana i nuvolositat abundant

2011-12-11T21:25:00.002+01:00

Imatge d'avui diumenge amb abundant nuvolositat en varis nivells.

Com podeu observar a la imatge superior, captada aquesta tarda des del Puig de la Coma, l'arribada de franges nuvoloses des de l'interior peninsular, han provocat una jornada dominical amb abundant nuvolositat en varis nivells, formada majoritàriament per altocumulus, cirrocumulus, cirrus, stratocumulus i cumulus., fins i tot, l'existència d'una brisa de vent de xaloc, ha facilitat el creixement de núvols de desenvolupament vertical força amenaçadors, els quals es podien observar cap a l'horitzó.

Aquesta nuvolositat, intercalada amb clarianes, venia acompanyada per vent molt feble o en calma, juntament amb mar plana o arrissada. Un altre factor important ha sigut l'ambient estancat, el qual ha prociat unes matinades amb molta rosada, donant l'aparença que havia plogut, ja que totes les superfícies situades a la intempèrie estaven molles.

La rosada es forma quan s'arriba al "punt de rosada", valgui la redundància. El punt de rosada, és la temperatura a la qual ha de baixar una massa d'aire, perquè la humitat relativa arribi al 100%, és a dir, perquè aquesta massa d'aire quedi saturada.

El poder que té l'aire per contenir vapor d'aigua no és constant, sinó que depèn de la temperatura. Com més calent és l'aire, més quantitat de vapor d'aigua pot contenir.
Si una massa d'aire a una determinada temperatura té, per exemple, la meitat del vapor d'aigua que pot contenir a aquesta temperatura, podem dir que la humitat relativa és del 50%. Si ara baixem progressivament la temperatura d'aquest aire, la quantitat de vapor d'aigua que podrà contenir serà cada vegada menor, i per tant, la humitat relativa puja.
Quan la humitat relativa arriba al 100%, la temperatura de l'aire coincideix amb el punt de rosada i, per tant, provocarà rosada (o boira, o plugims) per eliminació de l'aigua sobrant.

Pel que fa a altres dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 14,8º C, mínima 6,6º C. Rosada 0,2 mm. Vent del NO molt fluix o en calma de matinada i vent del SE molt fluix la resta del dia, ratxa màxima 8 km/h. Estat de la mar amb mar plana o arrissada. Humitat relativa màxima 95 %, mínima 77 %. Pressió atmosfèrica màxima 95 %, mínima 77 %. Dades de meteoclimatic.com.

A la llunyania es veien alguns cumulus congestus.

Previsió per aquest dilluns

A Palamós hem d'esperar un dia amb predomini dels núvols i les clarianes, juntament amb bancs de núvols baixos o boirines matinals i també alguns núvols alts i mitjans la resta del dia. Aquesta situació es repetirà a la major part de la demarcació, a més, les boires de l'interior podran ser força espesses als llocs més enclotats.

La temperatura màxima pot pujar fins a 14/16º C a l'interior i a la costa, i fins a 4/13º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -6/4º C al Pirineu, fins a -1/5º C a l'interior i fins a 6/9º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component variable, o restarà en calma, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem vent de component nord a 6/10 nusos., al nord del cap de Begur es poden assolir els 20/25 nusos de tramuntana amestralada. A la tarda s'espera vent fluix de direcció variable o calma, amb tramuntana o mestral a 15/20 nusos al nord del cap de Begur. A la nit hi haurà vent fluix de xaloc o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí s'espera mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la tarda tindrem la mateixa situació. Durant la nit hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol mar endins, amb mar de fons del nord. En plena matinada del dimarts, podria entrar vent de llebeig o ponent a 12/16 nusos i provocar marejol o maror arran de costa i maror o forta maror mar endins.

Stintino, capital de la vela llatina

2011-12-11T15:05:00.001+01:00

Vista general de Stintino (Sardenya).

A l'extrem nord-occidental de l'illa de Sardenya, al bell mig de la península del Capo Falcone, trobem l'encantadora població de Stintino.
Degut a la gran flota d'embarcacions tradicionals que hi podem trobar, el periodista italià Mario Marzari, va rebatejar la població com a "Capital de la vela llatina".

Stintino va ser fundat el 1885, coincidint amb l'assentament de 45 famílies, la majoria relacionades amb les activitats pesqueres, procedents de l'illa propera coneguda com dell'Asinara. Anteriorment el territori formava part de la Nurra (zona agrícola i ramadera) de Sassari i estava poblat per assentaments dispersos de pastors-camperols, que vivien en refugis destinats al bestiar, anomenats "li Cuili".

Vista general del Port Vell o Port Minori, amb passarel·les plenes d'embarcacions tradicionals. Les roques triangulars de color blanc són monuments que representen veles llatines.

El poble de Stintino es convertí en un municipi autònom el 10 d'agost del 1988. Les primeres eleccions per al nomenament del consell de Stintino es van celebrar el mes de març del 1989.
El poble es situa al voltant de dues cales que acullen dos ports per a vaixells pesquers i embarcacions d'esbarjo. El port vell, anomenat "Minori" (petit) es va prolongar construïnt el port nou anomenat "Mannu" (gran). Porto Mannu compta amb 300 places per vaixells, Porto Minori en té 110 i també hi ha la Marina di Stintino amb 160 places més.

Interessant i lloable manera de compaginar l'ús del port vell amb la protecció de la vegetació autòctona. Observeu els joncs que s'hi mantenen. Llàstima que en el nostre país es prefereixi soterrar-ho tot sota el ciment i les roques.

Per arribar a Stintino des de Sassari, ens dirigirem cap a Porto Torres passant per l'autopista 131. Just en la circumval·lació de Porto Torres, als afores de la ciutat, es gira a l'esquerra (oest), o continuant cap al centre, es gira una altra vegada a l'esquerra, poc abans del port, seguint els indicadors de trànsit i arribant a la carretera de Stintino.

La festes tradicionals més importants són la festa rural de Sant Isidre al maig, el Festival de la Tonyina al juny, la Regata de Vela Llatina a l'últim cap de setmana d'agost, la festa de la Santíssima Mare de Déu de la Defensa al setembre i la festa de Sant Nicolau a finals del mateix mes.

Una altre imatge del Port Vell ple d'embarcacions tradicionals multicolors.

Una gran imatge de Sant Pere (patró dels pescadors) protegeix el port de Stintino.

Un altre detall del Port Vell amb les embarcacions de vela llatina

Per sort, a diferència de Palamós (i de la majoria de poblacions costaneres), on la visió dels antics vaixells de fusta cremant i convertits en estelles a la zona de l'antiga pedrera del port, era un fet recorrent, a Stintino van saver apreciar aquestes embarcacions, com un autèntic patrimoni del Mediterrani, el qual encara hi resta ben viu. No és per menys, ja que mai havia vist tants vaixells tradicionals reunits en un mateix lloc., fins i tot, vaig intentar comptar-los i quan anava pel centenar vaig parar!

La tradició de la vela llatina a Stintino, començà a l'Alta Edat Mitjana i des de fa centenars d'anys, també era promoguda com un factor d'esbarjo per la burgesia de Sassari, principalment per les famílies Berlinguer i Segni., aquest fet donà un gran prestigi als vaixels tradicionals i fins i tot, encara avui dia es mantenen algunes drassanes en funcionament.

Com a mitjà per a salvaguardar aquesta impressionant flota local, es creà la Regata de Vela Llatina de Stintino, la qual va ser fundada el mes de setembre del 1983, pels germans Piero i Paolo Ajello.
Actualment, es tracta de la flota de vela llatina més gran de tot Itàlia i la darrera en mantenir les característiques originals.
La primera edició de la famosa regata va ser una iniciativa "sense precedents en el panorama del vaixell italià", i va comptar amb la participació d'onze vaixells de pesca locals. Actualment pertany al Circuit Mediterrani de Vela Llatina i des de la seva creació, ha representat un gran impuls per la vela llatina i ha animat molts armadors a restaurar els seus vaixells.

De ben segur, que aquesta regata a finals d'agost, ha de ser un veritable espectacle. Les maniobres del prop d'un centenar d'embarcacions participants, ens pot recordar imatges d'altres temps que sortosament encara es mantenen.

Informació sobre la regata: http://www.regatadellavelalatina.it/

Detall dels llaguts.

La població de Stintino ret homenatge als seus mestres d'aixa amb aquest mural.

La tradicional pesca de l'almadrava també va ser molt important antigament, per això es realitzà aquest mural com a recordatori. Stintino tenia, fins i tot, una indústria conservera afavorida per les antigues salines. Malauradament, la sobrepesca ha portat fins a un punt crític la població de tonyina vermella.

El Port Vell de Stintino és un autèntic museu viu i a l'aire lliure.

A Stintino poden admirar un dels més grans tresors patrimonials del Mediterrani.

Més informació sobre el Circuit Mediterrani de Vela Llatina:

http://www.velalatinacircuit.it/

Continuarà...

Dakota del Nord, paradís tropical

2011-12-10T10:00:00.000+01:00

Us poso un vídeo filmat a l'estat de Dakota del Nord (EUA), on gran part de l'any és un autèntic paradís tropical...veient aquestes imatges m'entren ganes d'anar-hi. No us oblideu el banyador!

Més imatges i vídeo dels tritons de la piscina

2011-12-09T21:33:00.000+01:00

Tritó gaudint d'un bany relaxant a la piscina.

Aquesta tarda he tornat a veure la piscina en desús, fet que m'ha reportat una agradable sorpresa, ja que en comptes d'un tritó avui ja n'hi havien cinc (com a mínim)...sembla que cada dia n'hi han més i es preparen per reproduïr-se!

Cal destacar que les abundants pluges han ajudat a que s'omplís aquesta piscina, la qual unes setmanes abans estava mig buida i en aquests moments s'ha convertit en un formidable ecosistema pels amfibis.

Parella de tritons a l'escala de la piscina.

Breu vídeo d'un tritó nedant:

Tritó verd (Triturus marmoratus)

2011-12-09T11:00:00.001+01:00

Primer pla d'un tritó verd (Triturus marmoratus) observat a Romanyà de La Selva (Baix Empordà), massís de Les Gavarres.

Una bassa o una piscina en desús, poden ser la llar d'éssers extraordinaris, com el tritó verd (Triturus marmoratus) que podeu veure en aquestes imatges.

Aquest curiós animal, és una espècie d'amfibi urodel de la família Salamandridae, d'uns 15 o 16 cm de longitud. La seva coloració verda la distingeix d'altres tritons europeus.
Durant l'època de cria, el verd es torna més viu i el mascle adquireix una gran cresta dorsal esquitxada per ratlles verticals blanques, negres i taronges. Les larves són relativament grans, amb les brànquies vermelloses i els dits prims i llargs. La femella té una ratlla central ataronjada al dors, encara que també es pot apreciar en larves molt madures i en exemplars joves que ja hagin realitzat la metamorfosi.

S'alimenta de diversos invertebrats aquàtics, no obstant, quan conviu amb larves de tritó palmat (Lissotriton helveticus) s'alimenta d'invertebrats grans.
Habita en boscos i camps, però sempre a prop de zones aquàtiques. Normalment, no es troba a més de 1000 metres d'altitud, encara que en el Pla de la Calma (Barcelona) depassa els 1200 metres i en les llacunes de Neila (Burgos) o en les llacunes de Peñalara (Madrid) arriba fins als 1800 metres.

A la Península s'estén des de les costes occidentals de Galícia i Portugal fins al Pirineu Oriental i la costa del nord de Catalunya. Falta al Pirineu Central i en gran part de la vall de l'Ebre. El seu límit meridional s'estableix al llarg del Sistema Central, que sobrepassa en dos punts, la Serra de Gata a Càceres i la Serra de Guadarrama, a Madrid. Cap al sud-est, la seva distribució es deté en els contraforts meridionals del Sistema Ibèric septentrional, amb poblacions aïllades en àrees pròximes a la desembocadura de l'Ebre.
Les poblacions del sud peninsular, prèviament incloses en aquesta espècie, corresponen a Triturus pygmaeus, una espècie independent i ben caracteritzada a nivell morfològic i molecular.

A Portugal el límit meridional de la seva distribució no es coneix amb precisió, ja que contacta amb Triturus pygmaeus en diferents punts.
També apareix al centre i oest de França, incloent des de Marsella cap al nord, fins Versalles i la costa de Bretanya.

Àrea de distribució del Triturus marmoratus.

La diferenciació genètica entre T. pygmaeus i T. marmoratus és baixa, per la qual cosa s'espera una zona de contacte i hibridació entre ambdues espècies. No obstant això, no existeix evidència que aquest contacte s'hagi produït a Espanya, però sí un cert grau d'introgressió nuclear entre les dues espècies a Portugal i un desplaçament progressiu de T. pygmaeus cap al nord, establint-se una zona de contacte secundari amb T. marmoratus.

Tritó verd dins un piscina en desús.

El nom d'aquest animal, amb un peu a la terra i un altre dins l'aigua, prové de la mitologia grega (del grec antic Τρίτων Tritó).
Segons aquesta mitologia, tritó és un déu missatger de les profunditats marines, fill dels déus marins Posidó i Anfítrite. Sol ser representat amb el tors d'un humà i la cua d'un peix, com la versió masculina d'una sirena.

Igual que el seu pare, també portava un trident. No obstant això, l'atribut especial de Tritó era un cargol de mar que tocava com una trompeta, per calmar o elevar les ones del mar. El seu so era tan terrible que, quan el tocava fort, lograva foragitar els gegants, en imaginar que era el rugir d'una poderosa bèstia salvatge.

Segons la Teogonia d'Hesíode, Tritó habitava dins un palau daurat al fons del mar, acompanyat pels seus pares. La història dels argonautes situa la seva llar a la costa de Líbia. Quan l'Argo va desembarcar a la Petita Sirte, la tripulació va portar el veler fins al llac Tritonis, des d'on Tritó, la deïtat local, els guià per la Mediterrània.

El tritó verd colonitza tot tipus d'ambients aquàtics, normalment amb poc corrent, tant permanents com temporals, incloent basses, llacunes, pous, abeuradors, fonts i rierols o recessos d'aigua i llacunes d'alta muntanya. Sol ocupar zones amb vegetació aquàtica en les àrees on es reprodueix, ja que protegeix els ous dins de fulles doblegades.

L'estat de les seves poblacions es pot considerar en general força satisfactori, especialment a la meitat occidental de la seva distribució. Les poblacions més amenaçades són les de la Vall de l'Ebre, les del sud del Sistema Central i les de la costa gallega, cantàbrica i catalana, degut a la ràpida pèrdua dels seus llocs de posta i la progressiva destrucció del seu hàbitat, a causa de l'expansió de l'urbanisme i pràctiques agrícoles no adequades (ús abusiu de pesticides i de fertilitzants, entre d'altres). A Galícia s'ha comprovat una severa disminució d'algunes poblacions i importants pèrdues d'hàbitats de reproducció, en alguns casos, a causa de la introducció d'espècies al·lòctones de peixos i crancs de riu.

Es fa més poc abundant a mida que ens dirigim cap a l'Est i Sud a la Península, degut a una major aridesa del territori. Els principals factors d'amenaça són la desaparició dels medis aquàtics, la canalització de cursos d'aigua temporals i la degradació dels punts d'aigua permanents (menys greu al nord de la Península) i la introducció de fauna exòtica.

Per afavorir la seva conservació, cal un canvi i sensibilització en els usos agrícoles, en zones properes a basses, evitant el rentat de cisternes o galledes on s'han barrejat o usat productes fitosanitaris. Hauria d'establir-se una normativa per evitar la llaurada arran de les basses i el manteniment de vegetació natural, fins a diversos metres del màxim nivell d'ompliment de la bassa o llacuna.
També és important la restauració de pedreres i graveres abandonades, com a mitjans aquàtics beneficiosos per a amfibis, aus, etç...evitant el seu soterrament. Un exemple d'aquest fet el trobem a l'antiga Pedrera de Morena, a Mont-ras, on s'ha restaurat el seu entorn i respectat la llacuna que hi aparegué.

Fotos realitzades per tempspalamos i informació complementària extreta de wikipedia.org i www.marm.es

Vent en calma i inversions tèrmiques

2011-12-08T21:15:00.002+01:00

Mapa de pressió en superfície d'avui dijous a les 12:00h.

Quan arriba l'hivern, l'estadística ens diu que amb ell també solen arribar anticiclons persistents, propiciant una monotonia meteorològica, en forma de sol i boires.
Ocasionalment, la calma es pot trencar pel pas d'algun sistema frontal que entra en territori enemic i amb escassos efectes. Aquesta situació amb pertorbacions circulant en latituds més elevades, anticicló persistent a la nostra zona i l'arribada de sistemes frontals molt desgastats cap a nosaltres, s'anomena "situació zonal" i pot durar molt temps.

Amb altes pressions atmosfèriques, l'aire fred, com que pesa més que el calent, es diposita a les planes i fondalades, sobretot a les valls, on queda retingut i es veu incapaç de barrejar-se amb un altre tipus d'aire, especialment quan no hi ha vent.

Avui hem pogut apreciar un clar exemple d'aquest fet. Segons es despren de les dades obtingudes., a l'observatori situat als Àngels (406 msnm), avui han baixat fins a 9,2º C, contràriament al que seria habitual (la temperatura hauria de disminuir amb l'alçada) trobem que en llocs més baixos, situats ben a prop dels Àngels, han tingut més fred., per exemple, a Celrà (71 msnm) han tingut 5,3º C de mínima i a Girona-Barri Vell (75 msnm) han baixat fins a 5,5º C.

Però no cal anar gaire més lluny, ja que a Calonge-Mas Pallí (120 msnm) han tingut 11,4º C de mínima i a Calonge, a prop de la riera, (16 msnm) han baixat fins a 6,7º C.

Un altre factor important ha sigut la manca de vent que hem tingut. A Palamós només s'ha arribat a una ratxa màxima de 15 km/h i una velocitat mitjana de 2/5 km/h de component nord.
A l'estancament propi de l'anticicló, també hi hem d'afegir la manca de vent tèrmic o marinada, degut a que el Sol no pot escalfar gaire el terra, propiciant que la diferència de temperatura entre l'aire de damunt del mar i el de damunt del terra, no sigui gaire destacable.

Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 15,7º C, mínima 7,4º C. Estat del cel amb núvols baixos 4/8 i clarianes.
Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa, mar de fons de nord. Pressió atmosfèrica màxima 1030 hpa, mínima 1026 hpa. Humitat relativa màxima 92 %, mínima 68 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.

Previsió per aquest divendres

A Palamós preveiem un dia amb nuvolositat variable. De bon matí hi pot haver algun banc de núvols baixos o boirines i nombrosos núvols alts., al llarg del dia es mantindran els núvols alts i a més s'hi afegiran forces núvols mitgencs, amb possibilitats de tenir un capvespre rogenc. A la resta de la demarcació també tindran un dia marcat pels núvols i les clarianes, juntament amb bancs de boira matinal a qualsevol indret, sobretot a les fondalades.

La temperatura pot pujar fins a 15/17º C a l'interior, fins a 14/16º C a la costa i fins a 10/15º C al Pirineu. La temperatura mínima seguirà sent més baixa als cims que a les valls., al Pirineu rondarà els -6/4º C, els 0/5º C a l'interior i els 7/10º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix de direcció variable, o restarà en calma, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem vent fluix de component sud-oest o calma. A la tarda tindrem vent de llebeig a 8/12 nusos. A la nit es mantindria el vent de ponent o el vent de llebeig a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres, amb mar de fons de nord. Al matí s'espera mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit es preveu la mateixa situació.

Les pluges del novembre neguen els camps

2011-12-07T21:15:00.000+01:00

Camp inundat al Pla d'en Nau.

Després d'haver transcorregut una setmana sense precipitacions destacades, encara es poden observar els efectes de les intenses i abundants pluges del passat mes de novembre. No és per menys, ja que tal i com ja vaig avançar, entre el 19 d'octubre i el 29 de novembre ens han caigut 366,3 mm., això representa un 54 % del que plou en un any sencer (673 mm).

Aquesta barbaritat d'aigua, ha saturat el terreny i ha fet aflorar els antics aqüifers que trobem en el subsòl del Pla d'en Nau. L'alt nivell freàtic, permet que després d'un setmana sense precipitacions destacades, encara es mantinguin alguns camps negats, tot i la xarxa de recs que drenen aquest indret.

De fet, aquesta situació no és gens estranya quan es produeixen episodis de pluges abundants i persistents, sobretot, si tenim en compte que antigament, tot el Pla d'en Nau era una zona d'aiguamolls que s'omplia d'aigua quan es desbordava la riera Aubi. Aquest fet permet que encara hi hagin alguns retalls amb vegetació típica de zones humides, com uns interessants jonquerars i clapes amb vegetació de ribera.

Camps de conreu negats amb reflexos a les aigües estancades.

Camps inundats i cel mig tapat per stratocumulus.

Les pluges fan aflorar antics aiguamolls.

La zona esportiva Josep Massot i Sais envoltada d'aigua.

Camp negat i cel amb abundants núvols baixos.

Un altre camp amb les vores inundades i cobertes per llenties d'aigua. Al fons apareix el nucli antic de Sant Joan de Palamós, construït en un lloc elevat per evitar, precisament, els efectes de les aigües estancades i les inundacions., situació que es repeteix en molts pobles de l'Empordà.

Precipitació acumulada des de l'1 de setembre fins el 30 de novembre a l'Estat. Observeu com la nostre zona és un des llocs on més ha plogut.

Tant per cent de precipitació acumulada per sobre del que marca la mitjana, des de l'1 de setembre fins el 30 de novembre. Observeu com ens ha plogut el doble.

Tant per cent de la humitat acumulada al sòl en relació a la seva saturació. Observeu com a la nostre demarcació es considera com a molt humit o saturat.