L'estiu astronòmic del 2025 a l'hemisferi nord ha començat avui dissabte 21 de juny a les 4 hores 42 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Aquest dia l'astre rei arriba al seu punt més elevat sobre l'horitzó al migdia i descriu el seu arc més llarg en el cel. Com a resultat d'aquest fet, avui dissabte és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet).
Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.
Què veurem al cel durant l'estiu del 2025?
Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel nocturn. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.
El cel, després de la posta de Sol, al començament de l'estiu ens mostrarà Mart i Mercuri, siguent aquest darrer visible fins a finals de juliol. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.
El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Venus i Saturn, encara que aquest darrer s'anirà acostant cada cop més al Sol. Júpiter serà visible des de començaments de juliol, mentre que Mercuri es podrà veure des de començaments d'agost fins a principis de setembre.
A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2025 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb el seu màxim cap al 12 d'agost. D'altra banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 10 de juliol, el 9 d'agost i el 7 de setembre.
El 3 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, l'anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va passar el 4 de gener.
Durant l'estiu del 2025 tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que succeirà el 7 de setembre i un eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 21 de setembre. El primer serà visible des d'Europa, Àsia i Oceania. A Espanya la Lluna sortirà amb la totalitat ja començada. El segon es podrà veure des del Pacífic Sud, Nova Zelanda i l'Antàrtida.
Algunes curiositats sobre l'estiu
Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.
L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.
Tot i que el dia del solstici d'estiu és el que té el nombre més gran d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici d'estiu té 15 hores de Sol, a comparar amb les les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d'hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és, per tant, de sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.