L'estiu de 2026 esdevé el més càlid mesurat a Catalunya

El balanç estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunta que l’anomalia de temperatura mitjana de l’estiu ha estat igual o superior als +3,0 °C a més del 80% del país respecte del període de referència 1991-2020.

Destaca la persistència de la calor amb rècord de dies amb temperatura igual o superior als 40 °C (20).

A Barcelona les nits tòrrides ascendeixen a 59, una dada inèdita.

L'estiu meteorològic de 2026, que comprèn els mesos de juny, juliol i agost, és el més càlid registrat a Catalunya, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. “La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada”, apunten els experts i expertes en climatologia del Meteocat. Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades ambtemperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu.

Les dades analitzades

L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre. “Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", expliquen.

Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.

Estiu sec amb excepcions

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estatinferior als 10 mm. A més, a dia d’avui alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que segueix creixent, com per exemple Mollerussa amb 111 dies. “Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l'Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l'estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Mes a mes

Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.

Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost. L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles. També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974.

Font: meteo.cat

La temperatura de l’aigua del mar a l’estiu bat rècords i s’enfila 2,3 ºC per sobre de la mitjana

L’estiu del 2026 ha estat el més càlid des que hi ha registres oficials, segons el Meteocat. Seguint la mateixa tendència, la temperatura de l’aigua del mar en superfície a les costes catalanes també ha trencat tots els rècords: 26,1°C de mitjana, més de dos graus per sobre de la del període 1982-2022. De fet, tant juliol com agost s’anoten la temperatura mitjana més alta mai registrada, amb 27°C i 28,4°C en superfície, respectivament. I juny no bat el rècord, però per poc, i és el segon més càlid al mar (23,7°C de mitjana) des del 1982. Són dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) facilitades a l’ACN, i que també mostren temperatures màximes mensuals inèdites els tres mesos d’estiu.

Segons els registres de temperatura màxima i mitjana d’ICATMAR a partir de dades del satèl·lit Copernicus, el litoral català s’ha escalfat aquest estiu molt per sobre de la mitjana climàtica, gairebé en consonància amb el que ha passat amb la temperatura ambiental. Si les estacions del Meteocat han registrat una anomalia de temperatura superior als 3 graus en bona part del país, al mar l’increment respecte de la mitjana de quaranta anys (1982-2022, de 23,8 °C) ha sigut de 2,3 graus, una anomalia mai vista.

Anomalia de la temperatura del mar en superfície a l'estiu

Concretament, la temperatura mitjana durant el període juny-agost s’ha situat en els 26,1 graus centígrads. Mai, almenys des del 1982, s’havien superat els 26 °C de temperatura mitjana, ni tan sols el tòrrid estiu del 2022, que ostentava el rècord absolut fins ara amb 25,9 graus.

Dels tres mesos de l’estiu 2026, el juny és l’únic que no ha assolit la temperatura mitjana mensual més alta de la sèrie, amb 23,7 graus, i queda en segon lloc només per darrere del juny de l’any passat (24,1 °C). Al juliol es va arribar per primera vegada als 27 graus de temperatura mitjana, i l’agost també fa miques tots els registres amb 28,42 graus de temperatura mitjana, gairebé 3 per sobre de la mitjana de tots els mesos d’agost (1982-2022) i mig grau per sobre del darrer rècord, el 2022.

Evolució de la temperatura de l'aigua del mar a l'estiu

Rècord de màximes al juny, juliol i agost

Pel que fa a les temperatures màximes, mes a mes s’han anat batent els respectius rècords mensuals. Els 27,3 graus anotats al juny no tenen precedents, ni tampoc els 28,4 del juliol ni els gairebé 30 del mes d’agost (29,5).

Màximes superiors als 30 °C a Barcelona i l’Ebre

Per sectors, les anotacions de temperatura de l’aigua en superfície de les diverses boies de Ports de l’Estat a l’àrea de Catalunya, també ofereixen registres extraordinaris aquest estiu. Destaquen, en particular, els més de 30 graus de temperatura màxima que es van assolir tant davant de la costa barcelonina com a prop del Delta de l’Ebre, respectivament, el mes d’agost. Les boies de Begur i de Tarragona van superar respectivament els 29 graus aquest mateix mes.

Pel que fa a temperatures mitjanes, en totes quatre boies s’ha superat l’anterior marca. La més elevada ha estat la boia situada al davant de les costes ebrenques, amb 26,9 graus de temperatura mitjana al llarg de l’estiu, seguida dels 26,8 de Tarragona, 26,2 a Barcelona, i 24,1 a Begur.

Registre de temperatures de l'aigua del mar l'estiu 2026

Font: ACN

Aquest divendres 28 d'agost tindrem un eclipsi parcial de Lluna

Després de l’eclipsi solar total que es va veure el passat 12 d’agost, aquest mes encara ens regalarà una altra cita astronòmica d’alt nivell. Ara podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Lluna, el proper divendres 28 d’agost a la matinada.

Què és un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna succeeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és a dir, quan la Lluna entra en la zona d’ombra de la Terra. Això només pot passar en fase de lluna plena, perquè allò que veurem realment és l’ombra de la Terra projectada sobre la superfície del satèl·lit.

D’eclipsis de Lluna, n’hi ha de dos tipus: els parcials i els totals. En el primer cas, que serà el que podrem observar el 28 d’agost, només una part de la Lluna entra dins l’ombra fosca de la Terra. L’altra part continua il·luminada pel Sol. En canvi, en un eclipsi lunar total, tota la Lluna entra dins l’ombra de la Terra. Durant la totalitat, la Lluna no sol desaparèixer del tot: pot adquirir un color vermellós o ataronjat, conegut popularment com la Lluna de sang. Això passa perquè una mica de llum solar travessa l’atmosfera terrestre i es desvia cap a la Lluna.

Val a dir que aquest mes d’agost era inevitable que tinguéssim un eclipsi de Lluna, atès que en vam veure un de solar. Els eclipsis solars sempre en porten associat un de lunar, generalment amb dues setmanes de diferència. Això és possible perquè la inclinació de l’òrbita de la Lluna permet que s’arrengleri amb el Sol i la Terra en fases consecutives de lluna nova i lluna plena.

On es podrà veure i quan serà el millor moment?

Aquest 28 d’agost, el 93% de la cara visible de la Lluna entrarà al llindar de la Terra, la qual cosa permetrà d’observar-la amb tons vermellosos a causa de la dispersió de Rayleigh, tot i que no assolirà la fase de la totalitat. Això vol dir que, malgrat que és possible que puguem veure aquestes tonalitats vermelloses, no veurem allò que es coneix com una Lluna de sang, perquè l’eclipsi no serà total.

L’eclipsi parcial lunar serà visible a simple vista. El fenomen començarà a les 4.34 i acabarà a les 7.52. El moment màxim serà a les 6.13 de la matinada. No obstant això, la Lluna es pondrà abans que finalitzi la fase de parcialitat i, per tant, no podrem veure el fenomen al complet.

Quina és la millor manera d’observar l’eclipsi lunar?

A diferència d’un eclipsi solar, per a veure l’eclipsi lunar no calen ulleres homologades ni cap mena de protecció o utensili. Es pot observar fàcilment a ull nu.

Per a veure’l bé, cal tenir una bona visió en direcció oest, que és per on es pon la Lluna. Com que la Lluna ja es trobarà relativament baixa a l’horitzó a la matinada, caldrà cercar un cel ben obert en direcció oest. Un altre bon truc per a observar el fenomen amb plenes garanties és evitar de tenir cap a l’oest muntanyes o edificis alts que ens en puguin tapar la visió.

Finalment, pot ser una bona idea d’usar uns prismàtics per a fer més precisa i intensa l’observació de l’eclipsi. No són imprescindibles, però us permetran d’apreciar encara millor el contrast entre la zona il·luminada i l’ombra de la Terra.

Font: https://www.vilaweb.cat/

Preparats per l'eclipsi total de sol d'aquest dimecres 12 d'agost

Franja de totalitat de l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026, al seu pas per Catalunya i les illes Balears / © Xavier Jubier
 

Aquest dimecres 12 d’agost de 2026, el cel de Catalunya oferirà un dels fenòmens astronòmics més impressionants que es poden observar: un eclipsi solar total. Per primera vegada en 121 anys, la Lluna cobrirà completament el Sol des d’una part del territori, enfosquint el cel i convertint el dia en nit durant un breu interval de temps.

Els eclipsis totals de sol són successos poc freqüents i només es poden veure des d’una franja molt concreta i estreta de la Terra. L’últim eclipsi solar total visible des de Catalunya va ser el 30 d’agost de 1905. El 2026, la franja de totalitat travessarà el terç sud del nostre territori, amb localitats com Tarragona i Lleida gaudint de la visió completa del fenomen.

L’eclipsi es produirà al vespre, entre les 19.30 i les 21.00 hores, depenent de la ubicació. La fase de totalitat, el moment més esperat, tindrà una durada màxima d’un minut i mig en algunes zones de les comarques del sud de Tarragona. En el moment de la totalitat de l’eclipsi, el Sol es trobarà a una altura de menys de 5 graus (mesura astronòmica habitual que indica que estarà molt a prop de l’horitzó), fet que pot condicionar la visibilitat en funció de l’orografia de la zona.

Cap al nord, l’eclipsi serà parcial, amb el Sol cada vegada menys cobert per la Lluna. Per exemple, a Barcelona s’enfosquirà un 99,7 %, mentre que a Girona el percentatge baixarà fins al 98,8 %. Tot i que aquestes xifres indiquen una foscor gairebé total, fins i tot un 0,1 % del Sol visible (és a dir, un 99,9 % de parcialitat) impedeix veure bona part dels fenòmens característics d’un eclipsi total, com la mateixa atmosfera del Sol (corona solar), que es fa visible quan s’oculta l’astre, o les perles de Baily, unes «gotes de llum» que apareixen al voltant de la Lluna a causa del seu relleu irregular.

Els eclipsis solars requereixen molta precaució a l’hora d’observar-los. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus. Fins i tot en el cas d’un eclipsi de sol parcial, és imprescindible utilitzar filtres solars homologats (com ulleres especials certificades) o mètodes indirectes, com la projecció amb telescopis especialitzats.

La poca freqüència amb què es produeixen aquests fenòmens fa preveure que milers de persones es desplacin cap a la franja de totalitat per presenciar-lo en directe.

L’experiència d’eclipsis anteriors arreu del món indica que aquests esdeveniments generen un gran moviment de visitants, amb una demanda d’allotjament elevada i un augment significatiu del trànsit. Els problemes principals s’acostumen a produir durant la tornada, quan moltes persones inicien el viatge de tornada alhora (mentre que l’anada sol ser més esglaonada). Per aquest motiu, és important que les administracions implicades planifiquin adequadament la gestió de mobilitat i infraestructures per evitar col·lapses i garantir la difusió d’informació rigorosa per a una observació segura de l’eclipsi.

En aquest sentit, recollint la proposta de l’IEEC, el Govern de Catalunya ha acordat la creació de la comissió interdepartamental per a la coordinació i la gestió de les accions relacionades amb l’eclipsi solar total, amb l’objectiu de coordinar les accions del Govern que garanteixin la millor gestió de les situacions derivades d’aquest fenomen, especialment en els àmbits de la recerca i la divulgació científica, la gestió d’espais d’observació, la mobilitat, la promoció turística, la seguretat i la prevenció sanitària.

Observa l'eclipsi amb seguretat

Un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles.

Aquest risc és present en els instants previs i posteriors a la totalitat de l’eclipsi, i durant tot el fenomen en el cas de les zones en què només sigui parcial, com passa a Barcelona i Girona. Per això és imprescindible utilitzar sempre mètodes d’observació segurs i homologats.

Per gaudir de l’espectacle de manera segura hi ha diferents opcions. El mètode més conegut són les ulleres amb filtre solar, que han d’estar certificades segons la norma ISO 12312-2.

Per seguretat, què no has de fer mai

Evita observar l'eclipsi amb:

Ulleres de sol convencionals.

Radiografies, vidres fumats, CD o filtres casolans.

Telescopis, prismàtics, càmeres o mòbils sense filtres solars homologats.

Aquests sistemes no protegeixen la vista i poden provocar danys permanents.

Tampoc hem de mirar el Sol a través de cap instrument òptic (càmera de fotos o binocles, per exemple) si no compta amb el filtre adequat, que s’ha de situar sempre davant de l’objectiu.

Com han de ser les ulleres?

Utilitza únicament ulleres específiques per a l'observació d'eclipsis que:

Incorporin el marcatge CE.

Indiquin el compliment de la norma ISO 12312-2.

Identifiquin el fabricant o l'importador.

Estiguin en bon estat, sense ratllades, forats ni desperfectes.

És recomanable comprar-les en establiments especialitzats i de confiança.

Dispositiu especial per facilitar desplaçaments

L'autopista AP-7 serà l’eix principal de mobilitat durant aquesta jornada i per preservar-ne la capacitat viària i prevenir congestions importants, des de l’SCT es recomana als usuaris utilitzar altres vies per distribuir els desplaçaments segons la destinació d’observació de l’eclipsi:

C-25 i A-2 per als desplaçaments cap a les comarques de Ponent.

AP-2 per accedir a zones d'observació com Lleida, les Borges Blanques, Valls o Prades.

A-7 i N-340 per als moviments entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

D’altra banda, es preveu un augment significatiu del trànsit en diverses vies secundàries properes a les zones d'observació:

N-340 i A-7 (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre).

A-27 (Alt Camp).

N-240 (Conca de Barberà i Ponent).

T-11 i N-420 (Baix Camp, Ribera d'Ebre i Terra Alta).

Font: https://web.gencat.cat/ca/inici

Videoresums de la 36ª International Vila de Palamós Optimist Trophy

Videoresum del passat dijous 12 de febrer. 

Les proves de la primera jornada de la 36ª Palamós International Optimist Trophy, es van haver de suspendre degut a l'alerta per vent intens de component oest que va emetre la Generalitat de Catalunya. Malgrat tot, a l'Empordà i a la major part de Girona, el vent fort va brillar per la seva absència, tal com apuntaven els models meteorològics i l'experiència de la gent entesa des de feia dies. Aquesta alerta innecessària, prohibia totes les activitats esportives a l'aire lliure i es va perdre un dia que tenia unes bones condicions per a la pràctica de la vela.

   

Videoresum del passat divendres 13 de febrer. 

La meteorologia va condicionar clarament de forma negativa el segon dia de competició. En aquesta ocasió, la flota no va poder disputar cap mànega a la badia de Palamós a causa de la pluja, la inestabilitat atmosfèrica i la manca de vent. Després de la suspensió de dijous per l'alerta vermella decretada a Catalunya, divendres les previsions favorables no es van complir. El vent del sud va ser insuficient i va acabar desapareixent després de l'arribada d'un front de pluges i va obligar el Comitè de Regates a cancel·lar la jornada malgrat diversos intents. Amb vistes a la tercera jornada, l'organització va decidir avançar l'inici de les proves amb sortida prevista a les 09.00 hores.

 

Videoresum del passat dissabte 14 de febrer. 

El vent de tramuntana va permetre finalment l'estrena de la 36ª Palamós International Optimist Trophy després de dues jornades sense regates. Amb intensitats d'entre 8 i 10 nusos i ratxes de fins a 18, es van poder disputar tres proves decisives a la badia de Palamós. El canadenc Will Keilty liderava la classificació general després de guanyar les tres mànegues del dia i arribava invicte a la jornada final. L'espanyol Oliver Iglesias ocupava la segona posició, seguit del britànic Jonny Rogers. Completaven el Top 5 Stijin Oosterhaven i Briggs Kossman. La jornada va ser especialment exigent per a la flota de 360 ​​vaixells, amb sortides avançades i múltiples intents fins que el vent es va estabilitzar passat el migdia. Després de vuit hores a l'aigua, el campionat quedà encarrilat i el diumenge entrà en joc el primer descart coincidint amb la quarta prova.

 

Videoresum del passat diumenge 15 de febrer. 

El britànic Jonny Rogers es proclamà guanyador absolut de la 36ª Palamós International Optimist Trophy, una regata que va reunir 360 joves regatistes de 23 països i on es van disputar sis mànegues al llarg de quatre dies. El brasiler Manuel Bragança i el nord-americà Briggs Kossman van completar el podi final. L'ucraïnesa Anhieshka Madonich es va emportar el títol femení, mentre que l'italià Andrea Bonvicini va ser el vencedor en categoria Sub12. 

Espanya va aconseguir el triomf a la 20 Nations Cup, confirmant la seva gran actuació col·lectiva a Palamós. Després de dues jornades en blanc, el campionat es va poder resoldre amb tres proves dissabte i tres diumenge, en condicions exigents i amb un alt nivell competitiu.

Vídeos i informació procedents del canal de Youtube Tripulante18 by Jaume Soler

Videoresums de la 49ª Palamós Christmas Race

 

El vent no va aparèixer a l'estrena de la 49ª Palamós Christmas Race el passat divendres 19 de desembre.

Els 350 regatistes van estar esperant a terra fins que a les 14.30 hores es va cancel·lar oficialment la jornada. La vela és un esport que depèn al cent per cent de la meteorologia, el mar i el vent. Això és el que ha passat a la primera jornada de la 49ª Palamós Christmas Race, en què la flota no s'ha pogut fer al mar a causa de l'absència total de vent. Això ha provocat que a les 14.30 hores s'ha hissat la bandera AP d'ajornament sobre A, que indicava el final de la jornada, de manera que les tripulacions van començar a desmuntar les embarcacions.

 

El vent tampoc va aparèixer durant el passat dissabte 20 de desembre i tot es va centrar a les dues darreres jornades. La segona jornada de la 49ª Palamós Christmas Race el vent no va fer acte de presència a la badia, provocant que novament a les 14.30 hores es donés per finalitzada la jornada sense que les tripulacions poguessin ni tan sols sortir de port, ja que el vent tot just va superar un nus la badia.

 

El passat diumenge 21 de desembre, després de dues jornades en què la manca de vent havia marcat l'inici de la 49ª Palamós Christmas Race, finalment va caldre esperar la tercera jornada de regates per viure el que és la vela en la seva màxima dimensió i el que ens té acostumats en aigües de la badia de Palamós. 

L'aparició d'un vent del sud-oest entre 9 i 13 nusos va permetre que es poguessin disputar quatre proves per a 420, ILCA 6, ILCA 4 i Europe i cinc per a 29er. Quatre tripulacions espanyoles i una dels Estats Units foren les primeres a liderar la famosa regata internacional.

 

El passat dilluns 22 de desembre, la 49ª Palamós Christmas Race va acabar de forma èpica en un últim dia com feia anys que no es recordava amb condicions exigents de vent, pluja i fred, per tancar una edició en què es va passar de les calmes en les dues primeres jornades, al bon vent i condicions espectaculars en les dues últimes, coincidint amb l'arribada del vent de garbí i la tramuntana. 

Totes les classes van disputar tres mànigues, tancant la Christmas Race amb un total de set proves disputades a totes la classes. Tres victòries espanyoles amb els catalans Ramon Figueras (CN Costa Brava-Vela Palamós) a Europe, Marc Araba (CN Arenys de Mar) a ILCA 4 i els balears Asier Jaudenes i Diego Coronat (CN S'Arenal-CM Sant Antoni de la Platja) a 420. Mentre que a 29er el triomf  fou pels neerlandesos Jeroen i Rik Dieperink (WS Braassemermeer) i a ILCA 6 per al britànic Toby Wagget (Derwent Reservoir SC).

Vídeos i informació procedents del canal de Youtube Tripulante18 by Jaume Soler

XXIX premi Cirera d'Arboç

Palamós gaudeix de la 49ª edició de la Christmas Race

 

Després de dues jornades en les quals la falta de vent havia marcat l'inici de la 49 Palamós Christmas Race, finalment va caldre esperar a la tercera jornada de regates per a viure el que és la vela en la seva màxima dimensió i al que ens té acostumats en aigües de la badia de Palamós. Hem pogut parlar amb en Ramon Figueras i la Giulia Sandri, qui són dos regatistes locals.

XXXVè guardó Joan Xirgo

Aquest diumenge 21 de desembre comença l'hivern astronòmic

L'hivern de 2025-2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest diumege 21 de desembre a les 16 hores 3 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2026 amb el començament de la primavera.

Es considera que l'hivern a l'hemisferi nord comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. Aquest jorn, l'astre rei arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més curt. Com a resultat d'això, aquest és el dia amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar. Al començament de l'hivern, aquest circumstància també s'anomena solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).

Cal tenir present que el començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'estiu a l'hemisferi sud.

El cel durant l'hivern del 2025-2026

Les nits hivernals són llargues i sovint asserenades, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2025-2026 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.

Durant l'hivern, podrem veure en fosquejar el planeta Saturn, al qual s'unirà Júpiter a començaments de gener, i Venus a partir de mitjans de febrer. A mesura que passin els mesos, Saturn anirà apropant-se al Sol desapareixent al capvespre a l'inici del mes de març. Per la seva banda, Mercuri farà la seva aparició durant el capvespre al llarg del febrer.

D'altra banda, el cel d'hivern començarà amb Júpiter i Mercuri ben visibles. Aquest últim desapareixerà del cel de l'albada a començaments de gener, i reapareixerà a mitjans de març. Al seu torn, el planeta gegant deixarà de veure's a mitjans de gener.

A més dels diferents planetes, en fosquejar, el cel de l'hivern ens mostrarà algunes de les constel·lacions més apreciades pels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. En aquest grup hi destaquen Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse, Taure, amb la vermellosa Aldebaran, Ca Major amb Sírius l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pól·lux. La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb d'altres adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern per ser característic dels vespres de l'estació.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2025-2026 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 3 de gener, l'1 de febrer i el 3 de març.

El 3 de gener de 2026 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 6 de juliol del 2026.

Durant l'hivern del 2025-2026 hi haurà dos eclipsis, un anul·lar de Sol i un altre total de Lluna. L'eclipsi solar tindrà lloc el 17 de febrer, i la fase anular es podrà observar des de l'Antàrtida, l'oceà Antàrtic i el sud de l'oceà Índic. El de Lluna serà el 3 de març i es veurà des d'Amèrica, l'est d'Àsia i d'Oceania. Des de Catalunya no seran visibles.

Algunes curiositats sobre l'hivern

Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això es dona perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. En aquest moment la Terra es mou més ràpid a la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença.

L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà entre els dies 20 i 22 de desembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.

Tot i que el dia del solstici d'hivern coincideix amb el que te menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostres latituds, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores de Sol, a comparar amb les 15 hores de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d´estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és de sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

El mes de setembre destaca per episodis de xàfecs intensos i diversos fenòmens meteorològics extrems

Treball de camp de l'esclafit entre el Berguedà i el Lluçanès el 13 de setembre. Font: Meteocat

Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunten a un setembre amb una distribució de la pluja molt irregular i intensa; un contrast habitual en el primer mes de tardor.

D'entre els episodis de pluja destaquen els del 21 de setembre al prelitoral central amb rècord a Montserrat i els aiguats del diumenge 28 i dilluns 29 de setembre, que deixaren rècords de pluja acumulada a les estacions meteorològiques d’Amposta i els Alfacs.

Com fenòmens meteorològics extrems s’han localitzat 6 esclafits i 10 mànegues marines.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha analitzat les dades climatològiques principals del mes de setembre i en destaquen la pluja intensa i irregular, així com una temperatura lleugerament alta. Pel que fa als episodis més plujosos, el 21 de setembre les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte i els aiguats dels dies 28 i 29 al delta de l’Ebre van assolir rècords històrics de pluja amb 276 mm a Amposta, el valor més alt en més de 30 anys de dades. “Malgrat que les dades de pluja acumulada són rellevants i s’han batut alguns rècords, no podem considerar que hagi estat una situació anòmala de pluges per a una tardor mediterrània”, apuntà Aleix Serra, cap de l’equip de Control de Qualitat de Dades. 

En aquest període s’han registrat 6 esclafits i 10 mànegues marines, amb especial rellevància per l’episodi de l’1 de setembre a la Tordera. “Aquest fenomen va ser especialment destacat perquè va arribar a tenir ratxes de 150 km/h amb diversos danys ocasionats a boscos i teulades”, explica Oriol Rodríguez, tècnic del Meteocat.

Tot i que el conjunt del país ha estat plujós respecte la mitjana climàtica, un punt destacable és que la distribució ha estat molt desigual. El Prepirineu, la conca mitja i alta del Llobregat i el delta de l’Ebre han viscut un setembre molt plujós, mentre que a comarques com les Garrigues o l’Urgell s’han recollit menys de 5 mm. Aquest contrast és típic del setembre, un mes en què poden coincidir aiguats torrencials a la costa amb escassa precipitació a l’interior.

Episodis tempestuosos importants

Pel que fa al detall d’aquesta precipitació, el 21 de setembre, les tempestes van deixar més de 100 mm al voltant del massís de Montserrat i al Port del Comte. A Montserrat – Sant Dimes es van recollir 129,3 mm, el dia més plujós dels 22 anys de dades de l’estació. El setembre s’ha convertit també en el mes més plujós de la seva sèrie, superant qualsevol precedent anterior. Anteriorment, entre els dies 8 i 9 i 12 i 13 de setembre, fronts atlàntics van deixar pluges intenses al Prepirineu i al quadrant nord-est, amb registres com els 97,4 mm a Castellbisbal (Vallès Occidental). En aquest episodi es va mesurar també un nou rècord de precipitació en 1 minut a la XEMA: 7,8 mm a la Quar (Berguedà).

Els aiguats més destacats, però, van arribar amb les restes de l’ex-huracà Gabrielle els dies 28 i 29 de setembre, quan es van superar àmpliament els 100 mm al Baix Ebre i Montsià. Destaquen els 301,4 mm en només 24 hores a Amposta, amb intensitats de fins a 92,3 mm en una hora i 171,2 mm en dues hores. Altres registres rellevants són els 214,1 mm als Alfacs i els 149,6 mm a l’Aldea, que també han superat els seus màxims històrics.

Fenòmens meteorològics extrems

A banda dels aiguats, setembre també ha estat excepcional pel nombre i la intensitat dels fenòmens violents. S’han localitzat 6 esclafits, entre els quals destaca un entre el Berguedà i el Lluçanès, i un a la Tordera (Maresme) la matinada de l’1 de setembre. “Entre els esclafits que hem analitzat, crida l’atenció el cas de la Tordera, perquè es va assolir amb ratxes estimades de fins a 150 km/h i danys extensos a vegetació i teulades”, explica Rodríguez. També es van registrar afectacions per vents d’intensitat inferior al Vallès Oriental i a la Selva.

Pel que fa a les mànegues marines, s’han detectat 10 en total, principalment al litoral central i sud. El cas més remarcable es va produir a Vilassar de Mar (Maresme), on un mateix nucli convectiu va generar simultàniament fins a sis mànegues marines, un fet poc habitual, si bé el setembre és un dels mesos de l’any amb més probabilitat d’aquest fenomen.

Temperatura lleugerament càlida

L’anomalia de la temperatura del mes ha estat poc destacada: lleugerament per sobre de la mitjana, sobretot al terç sud, però dins la variabilitat recent. El setembre de 2024 va ser més fred i el de 2023 més càlid.

En conjunt, aquest setembre es recordarà per la combinació de pluges torrencials amb rècords històrics i nombrosos fenòmens meteorològics extrems, un reflex del caràcter típicament irregular d’aquest mes de transició entre l’estiu i la tardor.

Font: Meteocat

Un estiu climatològic amb rècords de temperatura i un increment de les nits tropicals

 

Segons un dels darrers informes del Servei Meteorològic de Catalunya, l’estiu climatològic de 2025 (juny, juliol i agost)  fou el segon més càlid des que es tenen registres juntament amb 2003, i per darrere del 2022, i el més càlid en els 121 anys de l’Observatori Ebre.

Destaca la persistència de la calor i els dies que s’han superat els 40 ºC (16 en total), que marca un nou rècord.

Les dades apunten a un nou escenari per les nits d’estiu prop de la costa, on gairebé totes són tropicals i les tòrrides comencen abans del període canicular.

La temperatura del mar al juny i juliol ha sigut la més alta registrada per aquests mesos, cosa que pot afavorir la intensitat de les tempestes de tardor.

Per fer aquest balanç, el SMC (Meteocat) ha analitzat les principals variables i revela que ha estat l’estiu més càlid dels últims 121 anys a l’Observatori de l’Ebre. “Malgrat viure un juliol molt plujós, Catalunya entra als rànquings de temperatura, i estem davant d’un dels estius més càlids des que es tenen registres, només per darrere del 2022. Seguim estant mínim 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020”, indicà Albert Aparicio, tècnic del Meteocat. 

Pel que fa a l’Observatori Fabra de Barcelona, també centenari, l’estiu passat va ser un dels tres més càlids de la sèrie amb un nou rècord de temperatura màxima en un mes d’agost amb 38,9ºC (el dia 16). Els dos trets més destacables d’aquesta calorada de 2025 són la seva persistència -l’any amb més dies seguits de calor intensa- i les temperatures màximes -es bat el rècord de dies per sobre dels 40ºC. Concretament, s’han superat els 40 ºC almenys en una estació meteorològica un total de 16 dies, per sobre dels 14 dies de 2022, que era el màxim fins ara. Segons digué Marc Prohom, cap de Climatologia, aquesta situació marca una tendència: “les darreres dècades rarament se superaven els 40 ºC a Catalunya, però ara cada cop és més freqüent i afecta a més àrees geogràfiques”. Així mateix, les dades apunten a un nou escenari per a les nits d’estiu, ja que enguany gairebé totes han estat tropicals (per sobre dels 20 ºC) al litoral i la meitat de les nits tòrrides (per damunt dels 25 ºC) s’han produït fora del període canicular (abans del 15 del juliol). En global, s’incrementen entre 4 i 6 nits tropicals per decenni al país.

D’entre els resultats també cal destacar que la temperatura del mar és la més alta registrada pels mesos de juny i juliol, amb el rècord de 26,8 ºC el dia 18 de juliol (mesurada a l’Estartit, per l’observador Josep Pascual). El mes d’agost es va recuperar una mica, “gràcies als vents del sector de tramuntana que van afavorir que aflorés aigua més freda del fons cap a la superfície”, explicà Aparicio. Malgrat això, tots tres mesos van tenir 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica (1998-2022) i “una temperatura tan elevada al mar a l’estiu disminueix el seu efecte termoregulador, alhora que augmenta l’energia disponible perquè es desenvolupin tempestes durant la tardor”.

Noves nits d’estiu

En el clima mediterrani, les nits tropicals són freqüents a l’estiu i especialment al litoral. Tanmateix, les dades del Servei Meteorològic apunten que cada cop se’n registren més, ja que comencen abans temporalment i durant més mesos. Concretament, a la façana litoral, s’incrementen a un ritme de 4 a 6 nits tropicals per decenni, és a dir, que actualment es registren entre 30 i 45 nits més amb aquestes condicions comparades amb mitjans del segle vint. Si ens centrem en les sèries centenàries de l’Observatori Fabra i l’Observatori de l’Ebre, la dada apunta que és en els darrers 40 anys que s’ha produït el salt principal. Així, s’ha passat d’unes 20 nits tropicals per any durant la dècada dels 80, a més de 50 nits tropicals per any en el cas de l’observatori barceloní. Segons apuntà Prohom al respecte, “s’està observant que les nits tropicals al litoral ja no són freqüents, sinó una nova normalitat”.

Pel que fa a les nits tòrrides, que encara són més caloroses (no baixen de 25 ºC), no són tan freqüents, però cal destacar que cada cop comencen abans. Precisament, aquest estiu s’han donat un total de 36 nits d’aquest tipus, sols superat pels anys 2022 (47) i 2003 (51), i és l’any amb més nits tòrrides que es produeixen fora del període canicular (que va del 15 de juliol al 15 d’agost). La primera es va detectar a l’observatori de Can Bruixa (Barcelona) el 19 de juny.

Respecte a la temperatura nocturna, l’increment és de 0,29 ºC per decenni des de 1950, si calculem una mitjana estacional. Enguany, la durada d’aquesta calor nocturna també ha estat remarcable, ja que s’ha assolit, novament, un nou rècord, amb una ratxa de 31 nits a l'Ebre i 19 nits al Fabra, amb una temperatura mínima extremament càlida.

Calor intensa i duradora

Entrant en detalls, les dades mostren que l’estiu de 2022 roman com el més càlid registrat i el 2025 entraria en segona posició. Malgrat tot, si es posa el focus en les diferents regions, s’observa que en alguns sectors de Ponent, el terç sud del país i punts del litoral i prelitoral aquest estiu sí que ha estat el més càlid, fins i tot per davant de 2003 i 2022. D’aquí que la sèrie centenària de l’Observatori de l’Ebre estigui davant d’un nou rècord.

Pel que fa a la mitjana climàtica, tot i un juliol més suau, l'estiu ha estat 2 ºC per sobre la mitjana a la major part de Catalunya, i a les zones del litoral, prelitoral, serra dels Ports i Pirineu Occidental s'han superat els 2,5 ºC. Més enllà de la mitjana, “un dels aspectes més rellevants d'aquest període estival ha estat la persistència dels dies amb una temperatura clarament superior a la mitjana, que és de rècord en molts punts”, apuntà Prohom. Als observatoris històrics de l'Ebre (Roquetes, Baix Ebre) i Fabra (Barcelona) s'han assolit 28 i 20 dies consecutius amb valors de calor extrema, respectivament, prenent els valors diaris de la temperatura màxima (diürna) i atribuïbles al període de finals de juny i principis de juliol.

Dies de 40 ºC

Si aportem una visió més global a les dades del passat estiu climatològic i ho comparem amb tot el que portem de segle, s’observa que fins al 2017 no sempre s’assolia una temperatura tan alta per sobre dels 40 ºC i és a partir d’aquest moment que comença a repetir-se cada any. El màxim de dies assolit per sobre del llindar en un estiu fins ara eren 14 dies, el 2022, que se supera enguany amb 16 i fa veure que queden molt lluny els anys 2016, 2014, 2013 o 2010, on cap dia superava els 40 ºC i no teníem unes extremes tan acusades, “estem davant d’un registre inèdit aquest any”, apuntà Prohom. Concretament, s’ha superat el llindar de calor intensa almenys un dia al 82% de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) -en 152 de les 184 estacions.

Al llarg de l’estiu de 2025 s’ha donat una temperatura màxima de 40ºC un total de 7 dies durant el mes de juny, 2 dies a principis de juliol i 7 dies més durant l’onada de calor de l’agost (que sumen els 16 del rècord). Per posar un exemple, actualment l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) està situat en un dels sectors del país on actualment se superen relativament sovint els 40 ºC. Ara bé, van haver de passar gairebé 80 anys fins que els va mesurar per primer cop, l’any 1982. Posteriorment, els va superar també un sol dia els estius de 1987, 1994, 2003, 2010, 2012, 2016 i 2017. Una freqüència clarament a l’alça que s’ha accentuat els últims anys, amb 7 dies aquest 2025 (41,6 ºC el dia 17 com a màxima anual).

Les Gavarres recuperen el bosc autòcton amb la tala de més d’11 hectàrees d’eucaliptus

El passat juliol ha estat un dels més plujosos dels darrers 100 anys a Catalunya

En alguns punts de la Catalunya Central i prelitoral va ser el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Es trenca de manera radical la inèrcia del juny, un mes excepcionalment càlid, i fins i tot, a punts de l’interior s’ha donat el juliol més fresc des del 2014.

En el conjunt de Catalunya, el juliol de 2025 fou un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Les acumulacions de pluja han multiplicat per 2, 3 o fins i tot 4 l’escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país. Tot i això, la naturalesa irregular de la pluja d’estiu fa que aquest rècord de conjunt no es traslladi necessàriament a la majoria d’estacions de forma individual. 

El contrast amb la temperatura també ha estat destacable: després d’un juny excepcionalment càlid, el mes de juliol va trencar aquesta inèrcia tèrmica i va acabar amb registres més habituals per l’època en el conjunt. Fins i tot a punts de l’interior el balanç fou fresc, amb valors de temperatura mitjana que no es veien des del 2014.

Els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, però van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets:

El 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm del dia 5 a Anglès (la Selva).

El 12 de juliol, el pas d'una petita DANA va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de pluja fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral.

Del 23 al 24 la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central i el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).

Això sí, el Pirineu occidental a presentat una de les poques excepcions, amb un juliol sec o clarament per sota del que seria habitual. 

Tot i la irregularitat típica de la pluja d’estiu, l’impacte d’aquests episodis ha estat prou generalitzat per a considerar juliol com un mes extremament plujós en el conjunt del territori, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950. Aleix Serra, cap de l’Equip de Control de Qualitat de Dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), apunta que “es tracta d’una situació molt poc freqüent, ja que el mes de juliol és, fora del Pirineu, el mes que climàticament té una pluja més escassa.”

En relació a la temperatura, el mes va arrencar càlid, en la tònica del juny, però la irrupció de successives masses d’aire més fresc al llarg del mes acabà deixant un balanç de juliol càlid a prop de la costa (amb anomalies d’entre +1 i +2 °C), però notablement menys càlid o fins i tot fresc a l’interior i a les àrees de muntanya. “En sectors del Prepirineu i del nord de la Catalunya Central ha estat el juliol més fresc des del 2014, amb valors fins i tot per sota de la mitjana climàtica”, comenta Anna Rius, cap de Serveis Climàtics.

En conjunt, hi ha zones on el mes de juny va ser més càlid que el juliol, especialment en àrees de muntanya i de l’interior, un fet inusual en el patró climàtic habitual. En canvi, a bona part de la costa el juliol ha estat lleugerament més càlid, probablement per la inèrcia tèrmica del mar. Cal tenir en compte que aquestes comparacions es fan sobre la temperatura mitjana, que integra tant les màximes com les mínimes diàries.

Font: meteo.cat

Dijous 21 d'agost: torna la pluja, temperatura a la baixa i bandera vermella a la Fosca

Les platges de Gran-Ridaura de Castell-Platja d'Aro i la platja de cala Fosca de Palamós, es troben amb bandera vermella 🚩 per mala qualitat de l'aigua

Prohibit 🚫 el bany

— Protecció civil (@emergenciescat) August 21, 2025

L'onada de calor que deixà rècords de temperatura per la banda alta del termòmetre, especialment durant els dies 16 i 17 d'agost, va passar a la història durant les jornades posteriors.

Tal com es preveia, el dijous 21 d'agost l'estiu inclement ens va donar un respir. Després del temps infernal del cap de setmana anterior, el pas d'un embossament d'aire fred en altura, va fer que la pluja tornés a fer acte de presència i amb ella també s'observà un clar descens del mercuri, el qual ja havia començat uns dies abans, tot i que era més percebut pels termòmetres que no pas pels nostres cossos. 

La temperatura màxima del dijous 21 d'agost va marcar 23,3 ºC a la Fosca, a comparar amb els 35,8 ºC del dia 16, i a Palamós-barri Vell hi van haver 23,5 ºC, a comparar amb els 34,9 ºC del mateix dissabte.

Pel que fa a les precipitacions, la pluja va venir acompanyada per alguns llamps. En total es van recollir 19,2 mm al carrer Xaloc, 14,7 mm a Sant Joan-nucli antic, 14,6 mm a la Fosca, 14,5 mm a la Pietat, 8,0 mm al carrer Joan Vilar i 7,1 mm al carrer Enric Vincke.

D'altra banda, un dels efectes col·laterals dels ruixats un xic intensos que caigueren, va ser la contaminació que patí l'aigua del mar a la Fosca. Aquest fet va obligar a posar la bandera vermella de prohibició al bany. 

Protecció Civil va explicar a la xarxa X que la decisió responia a informes tècnics de qualitat.  L'aigua de la platja presentava paràmetres que desaconsellaven el bany. Les causes podien estar relacionades amb vessaments, corrents o acumulació de bacteris. Les anàlisis definitives permeten determinar l'origen concret del problema ambiental.

L'avís no volia dir que tota la platja estigués greument contaminada. Però establia que hi ha un risc per a la salut dels usuaris. Empassar aigua o romandre molt de temps al mar pot ser perillós en aquests casos. Per això es va decretar la prohibició estricta de banyar-se a la zona.

Mapa de llamps del dijous 21 d'agost.

Imatge composada dels radars meteorològics del dijous 21 d'agost al migdia.

Cel cobert, pluja i la platja de Sant Antoni sense banyistes el dijous 21 d'agost a les dues i deu minuts. Font: càmera web de Calonge i Sant Antoni

Sant Climent de Peralta celebra la 30ª edició Festa del Segar i del Batre

Llancen per primer cop diverses boies a Roses que aniran a la deriva per analitzar la temperatura i els corrents del mar

S'han llençat les boies en diferents punts del Golf de Roses. / Maria Garcia

El Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura, a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR), ha dut a terme el primer llançament de diverses boies de deriva per analitzar i mesurar la temperatura de la mar i els corrents del Mediterrani. Les primeres boies s'han col·locat a Roses, però la previsió és estendre la iniciativa a la resta del litoral durant els propers dos anys. El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que l'objectiu és crear una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí. Les dades obtingudes s'integraran al sistema global d'observació oceànica.

Una boia de deriva és un dispositiu flotant que es desplaça amb els corrents marins. Està equipat amb un GPS i amb sensors per mesurar la temperatura, la salinitat i altres paràmetres. En funció del model, registra els indicadors a una fondària diferent per tal d'obtenir informació de la columna d'aigua.

Aquest dimarts s'ha dut a terme el primer llançament de boies a la deriva per diferents punts del golf de Roses. L'investigador del CSIC, Jordi Isern, explica que s'han desplegat quatre flotadors per mesurar corrents superficials de fins a un o dos metres de fondària. A banda, s'han llençat quatre boies que mesuren corrents subsuperficials i també la temperatura de l'aigua. Després, un aparell -anomenat 'Argo'- és l'encarregat d'elaborar perfils verticals de manera autònoma de la temperatura, salinitat i pressió, fins als 2.000 metres de profunditat.

En total es llençaran un centenar de boies al llarg del litoral català. / Maria Garcia

Isern ha exposat que han utilitzat aparells que mesuren a diferents fondàries, "perquè no hi ha el mateix corrent a un metre que a quinze metres sota l'aigua". Les boies transmeten les dades via satèl·lit i poden tenir una vida de fins a tres o quatre anys. "Però n'hi ha que acaben embarrancant o que les perdem", ha assenyalat.

El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que tota la informació que recullin s'utilitzarà per "millorar la predicció dels estocs pesquers, per temes de seguretat marítima per si hi ha un vessament de contaminants, o fins i tot per preveure el canvi climàtic i els efectes que han de venir".  A més, també serviran "per verificar i millorar els models de predicció d'oceanografia operacional".

La costa catalana, mesurada amb boies i radars

Impulsat pel Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura -a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR)- el desplegament d'aquestes boies forma part del primer Pla estratègic pluriennal de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí.

Una de les boies surant davant la costa de Roses. / Maria Garcia

En la primera fase es van desplegar una xarxa de radars d'alta freqüència que mesuren els corrents superficials a la costa catalana, i la segona fase és el llançament de diferents tipus de boies.

Aquest és el primer experiment per validar els nous sistemes operacionals d'ICATMAR i se centrarà a analitzar els corrents al nord del litoral català, al llarg de la plataforma continental, en condicions d’estiu. La previsió és llençar un centenar de boies al llarg de la costa catalana durant els pròxims dos anys.

Les dades obtingudes en aquesta campanya s’integraran al sistema global d’observació oceànica.

Font: https://www.emporda.info/comarca/2025/07/22/mar-temperatura-boies-mediterrani-corrents-119953891.html

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro

Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

SOS Costa Brava denuncia el robatori de les balises de protecció a Cap Roig – Castell

 

Només tres dies després de la seva instal·lació, les balises de protecció a les cales de l’espai Natura 2000 Cap Roig – Castell han estat arrancades i robades, en un acte que posa en perill la seguretat de les persones i confirma la manca de control i vigilància efectiva en aquest entorn natural protegit. 

Les balises, instal·lades amb retard per l’Ajuntament de Mont-ras i destinades a delimitar espais segurs per al bany, l’snorkel i altres activitats respectuoses amb el medi, han estat violentades amb premeditació i nocturnitat. 

Aquesta acció irresponsable, comesa per embarcacions d’esbarjo que actuen amb total impunitat, suposa un nou atac al fràgil equilibri ecològic del litoral.

El juny del 2025 és el mes més càlid des que es tenen registres

 

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juny de 2025 superà en temperatura elevada el juny de 2003, que era el rècord vigent fins ara a Catalunya, amb anomalies de +4ºC per sobre de la mitjana i rècord de 12 nits tòrrides a la ciutat de Barcelona.

L’històric Observatori Fabra va registrar la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i un rècord d’insolació solar.

A grans trets, el mes va ser sec a tota Catalunya i molt sec al litoral i prelitoral, amb xifres de 0 mm de pluja a la regió metropolitana.

La primera quinzena de juny tan càlida (vegeu informe del SMC) ja feia sospitar que podíem fer front al mes més càlid des que es tenen registres a Catalunya. Amb el tancament del mes, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirmà que el juny de 2025 va tenir la mitjana de temperatura més alta de l’històric, per sobre del juny de 2003, el qual tenia el rècord fins ara. Concretament, ens situem en una anomalia de temperatura de 4 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020. A més, malgrat que les màximes diàries no foren les més altes de l’històric (les supera el 2019), “cal destacar que la calor fou persistent durant tot el mes, amb molts dies que superaren la mitjana”, apuntà Anna Rius, cap dels Serveis Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

També la pluja va ser protagonista en aquest recull del mes de juny: hi hagué una absència total de precipitacions a sectors del litoral i del prelitoral, com per exemple la regió metropolitana de Barcelona, amb 0 mm de pluja. El que sí que va tenir Catalunya, i en especial Barcelona, és un bon nombre de nits que no van baixar de 25 ºC, les conegudes com nits tòrrides: un total de 12 nits a la ciutat comtal, que suposen el rècord de país i rècord en un mes de juny des que es tenen registres (l’anterior era de 2003 amb 10 nits). 

“Un dels motius principals és l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats”, indicà Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. Aquesta situació també s’evidencia a l'històric Observatori Fabra (depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), que registrà la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i 342,5 hores d’insolació (rècord). A nivell català, el dia 29 més de la meitat de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), 100 de 182 actives, van enregistrar nit tropical i el dia 30, 8 estacions van detectar nit tòrrida.

Per sobre dels 40 ºC

Pel que fa a la xifra per sobre dels 40ºC, set dies del passat mes de juny superaren el valor de temperatura 40 °C, en un lloc o altre, i en estacions com a Vinebre (la Ribera d’Ebre), aquest llindar es superà consecutivament els darrers 3 dies del mes, arribant el dia 28 fins als 42,9 ºC, el valor de temperatura màxima més elevat del mes a Catalunya. A banda de la Ribera d’Ebre, també es van superar els 40 ºC a les comarques del Priorat, Alt Empordà, Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Pallars Jussà i Terra Alta entre el 21 i el 30 de juny.