Sant Climent de Peralta celebra la 30ª edició Festa del Segar i del Batre

23-24 de juliol: pluges balsàmiques

🌦️ Ara mateix descarreguen alguns ruixats localment moderats a punts del litoral i del prelitoral central i nord.

Evolució de la precipitació des de la matinada 📡👇 pic.twitter.com/zfLwlTmRBg

— Meteocat (@meteocat) July 24, 2025

Vídeo de les pluges de les darreres hores segons les imatges composades dels radars meteorològics. Font: https://x.com/meteocat

Tenint en compte la situació meteorològica que hem patit durant els darrers estius, amb rècords de calor i sequera prolongada, podem afirmar que el temps de les darreres hores ha sigut una autèntica benedicció.

Sembla que no pugui ser, però el mes de juliol ens ha dut tota una nit sencera (del 23 al 24 de juliol) amb pluja molt ben caiguda, juntament amb un ambient més típic de finals d'estiu o de tardor. En aquest sentit, cal destacar que aquest dijous 24 de juliol hem enregistrat una màxima de 24,6 ºC i una mínima de 17,9 ºC, amb predomini del cel ennuvolat.

Sens dubte, es tracta d'un fet molt poc habitual en els darrers anys, convertint-se en un autèntic regal. 

El pas d'un tàlveg d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, ens portà una accentuada inestabilitat, tot fent crèixer diversos trens de tempestes que passren ben a prop nostre. En total, entre la tempesta d'ahir al vespre i les pluges de la passada matinada, hem aconseguit acumular 33,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 32,6 mm a La Fosca, 29,5 mm al camí Vell de la Fosca, 28,4 mm al carrer Enric Vincke, 28,2 mm al port de Palamós i 23,4 mm al barri Vell. 

Aquestes precipitacions encara prenen més rellevància en aquesta època de l'any, ja que redueixen el perill d'incendi, augmentant el nivell d'humitat en el sòl i la disponibilitat d'aigua per la vegetació i la fauna.

Malauradament, però, aquest fet no es dona a tot el Mediterrani. Cap al Mediterrani oriental s'hi manté una prolongada onada de calor, amb incendis devastadors a Grècia, Turquia, Xipre o Síria.  

Imatges composades dels radars meteorològics on veiem la tempesta que ens afectà ahir dimecres a les 22:36h. 

Llancen per primer cop diverses boies a Roses que aniran a la deriva per analitzar la temperatura i els corrents del mar

S'han llençat les boies en diferents punts del Golf de Roses. / Maria Garcia

El Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura, a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR), ha dut a terme el primer llançament de diverses boies de deriva per analitzar i mesurar la temperatura de la mar i els corrents del Mediterrani. Les primeres boies s'han col·locat a Roses, però la previsió és estendre la iniciativa a la resta del litoral durant els propers dos anys. El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que l'objectiu és crear una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí. Les dades obtingudes s'integraran al sistema global d'observació oceànica.

Una boia de deriva és un dispositiu flotant que es desplaça amb els corrents marins. Està equipat amb un GPS i amb sensors per mesurar la temperatura, la salinitat i altres paràmetres. En funció del model, registra els indicadors a una fondària diferent per tal d'obtenir informació de la columna d'aigua.

Aquest dimarts s'ha dut a terme el primer llançament de boies a la deriva per diferents punts del golf de Roses. L'investigador del CSIC, Jordi Isern, explica que s'han desplegat quatre flotadors per mesurar corrents superficials de fins a un o dos metres de fondària. A banda, s'han llençat quatre boies que mesuren corrents subsuperficials i també la temperatura de l'aigua. Després, un aparell -anomenat 'Argo'- és l'encarregat d'elaborar perfils verticals de manera autònoma de la temperatura, salinitat i pressió, fins als 2.000 metres de profunditat.

En total es llençaran un centenar de boies al llarg del litoral català. / Maria Garcia

Isern ha exposat que han utilitzat aparells que mesuren a diferents fondàries, "perquè no hi ha el mateix corrent a un metre que a quinze metres sota l'aigua". Les boies transmeten les dades via satèl·lit i poden tenir una vida de fins a tres o quatre anys. "Però n'hi ha que acaben embarrancant o que les perdem", ha assenyalat.

El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que tota la informació que recullin s'utilitzarà per "millorar la predicció dels estocs pesquers, per temes de seguretat marítima per si hi ha un vessament de contaminants, o fins i tot per preveure el canvi climàtic i els efectes que han de venir".  A més, també serviran "per verificar i millorar els models de predicció d'oceanografia operacional".

La costa catalana, mesurada amb boies i radars

Impulsat pel Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura -a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR)- el desplegament d'aquestes boies forma part del primer Pla estratègic pluriennal de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí.

Una de les boies surant davant la costa de Roses. / Maria Garcia

En la primera fase es van desplegar una xarxa de radars d'alta freqüència que mesuren els corrents superficials a la costa catalana, i la segona fase és el llançament de diferents tipus de boies.

Aquest és el primer experiment per validar els nous sistemes operacionals d'ICATMAR i se centrarà a analitzar els corrents al nord del litoral català, al llarg de la plataforma continental, en condicions d’estiu. La previsió és llençar un centenar de boies al llarg de la costa catalana durant els pròxims dos anys.

Les dades obtingudes en aquesta campanya s’integraran al sistema global d’observació oceànica.

Font: https://www.emporda.info/comarca/2025/07/22/mar-temperatura-boies-mediterrani-corrents-119953891.html

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro

Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

SOS Costa Brava denuncia el robatori de les balises de protecció a Cap Roig – Castell

 

Només tres dies després de la seva instal·lació, les balises de protecció a les cales de l’espai Natura 2000 Cap Roig – Castell han estat arrancades i robades, en un acte que posa en perill la seguretat de les persones i confirma la manca de control i vigilància efectiva en aquest entorn natural protegit. 

Les balises, instal·lades amb retard per l’Ajuntament de Mont-ras i destinades a delimitar espais segurs per al bany, l’snorkel i altres activitats respectuoses amb el medi, han estat violentades amb premeditació i nocturnitat. 

Aquesta acció irresponsable, comesa per embarcacions d’esbarjo que actuen amb total impunitat, suposa un nou atac al fràgil equilibri ecològic del litoral.

El juny del 2025 és el mes més càlid des que es tenen registres

 

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juny de 2025 superà en temperatura elevada el juny de 2003, que era el rècord vigent fins ara a Catalunya, amb anomalies de +4ºC per sobre de la mitjana i rècord de 12 nits tòrrides a la ciutat de Barcelona.

L’històric Observatori Fabra va registrar la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i un rècord d’insolació solar.

A grans trets, el mes va ser sec a tota Catalunya i molt sec al litoral i prelitoral, amb xifres de 0 mm de pluja a la regió metropolitana.

La primera quinzena de juny tan càlida (vegeu informe del SMC) ja feia sospitar que podíem fer front al mes més càlid des que es tenen registres a Catalunya. Amb el tancament del mes, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirmà que el juny de 2025 va tenir la mitjana de temperatura més alta de l’històric, per sobre del juny de 2003, el qual tenia el rècord fins ara. Concretament, ens situem en una anomalia de temperatura de 4 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020. A més, malgrat que les màximes diàries no foren les més altes de l’històric (les supera el 2019), “cal destacar que la calor fou persistent durant tot el mes, amb molts dies que superaren la mitjana”, apuntà Anna Rius, cap dels Serveis Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

També la pluja va ser protagonista en aquest recull del mes de juny: hi hagué una absència total de precipitacions a sectors del litoral i del prelitoral, com per exemple la regió metropolitana de Barcelona, amb 0 mm de pluja. El que sí que va tenir Catalunya, i en especial Barcelona, és un bon nombre de nits que no van baixar de 25 ºC, les conegudes com nits tòrrides: un total de 12 nits a la ciutat comtal, que suposen el rècord de país i rècord en un mes de juny des que es tenen registres (l’anterior era de 2003 amb 10 nits). 

“Un dels motius principals és l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats”, indicà Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. Aquesta situació també s’evidencia a l'històric Observatori Fabra (depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), que registrà la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i 342,5 hores d’insolació (rècord). A nivell català, el dia 29 més de la meitat de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), 100 de 182 actives, van enregistrar nit tropical i el dia 30, 8 estacions van detectar nit tòrrida.

Per sobre dels 40 ºC

Pel que fa a la xifra per sobre dels 40ºC, set dies del passat mes de juny superaren el valor de temperatura 40 °C, en un lloc o altre, i en estacions com a Vinebre (la Ribera d’Ebre), aquest llindar es superà consecutivament els darrers 3 dies del mes, arribant el dia 28 fins als 42,9 ºC, el valor de temperatura màxima més elevat del mes a Catalunya. A banda de la Ribera d’Ebre, també es van superar els 40 ºC a les comarques del Priorat, Alt Empordà, Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Pallars Jussà i Terra Alta entre el 21 i el 30 de juny.

Diumenge sis de juliol: s'acaba la calor exagerada i la falta de pluges

Núvols Asperatus o Asperitas observats el diumenge sis de juliol sobre Palamós abans de caure la primera tempesta de la tarda.

L'onada de calor que ens ha estat afectant durant les últimes jornades del passat mes de juny i a principis del mes de juliol (llegiu la següent nota de premsa del Meteocat), per fi ha passat a la història. Després dels rècords de calor, les nits d'insomni i la sequera de les darreres setmanes, el temps ha fet un gir de 180º.

Ahir diumenge vàrem tenir un còctel explosiu que va fer crèixer els núvols convectius, coincidint amb la formació d'una línia d'inestabilitat especialment activa al nord-est de Catalunya, degut a l'arribada d'un solc d'aire fred en altura, la presència de convergència de vents en superfície i a la calor acumulada.

La manca de pluges a la nostra zona i la calor persistent i exagerada, es va acabar de forma dràstica. Primerament, l'arribada d'una tempesta amb abundant i sorollós aparat elèctric, va servir per inaugurar la tarda. Seguidament, al cap de poca estona, una tongada de ruixats intensos es va repetir fins al vespre. Fins i tot, a tres quarts de 5 de la tarda, es va tornar a inundar algun carrer de Palamós i Sant Joan, tal com detalla la notícia de Ràdio Palamós.

Aquest espectacle meteorològic que no es veia des de feia mesos, va deixar-nos 43.4mm a La Pietat, 41.2mm al nucli antic de Sant Joan, 34.6mm a La Fosca, 32.8mm al carrer Enric Vincke i 32.4mm al carrer Joan Vilar. El canvi de temps també ha renovat la massa d'aire. Avui dilluns 7 de juliol això ha acabat donant una màxima de 26.1°C i una mínima que per fi ha baixat dels vint graus, amb 19.1°C. Tot un luxe pels temps que corren.

Bassals en el que queda del Pla de Sant Joan aquest dilluns 7 de juliol.

 

Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge sis de juliol a les 16:18h. 

Gràfica on veiem el descens del mercuri coincidint amb la tempesta que caigué ahir diumenge.

Mapa de llamps d'ahir diumenge on veiem l'abundant aparat elèctric que ens afectà. 

Apareixen noves restes de la muralla de Palamós

Restes d'una torre del segle XVI que formava part del sistema defensiu de Palamós.

El passat 7 de juny, "Clau de Volta. Associació d'Art i de Patrimoni de Palamós", va informar a través de les xarxes socials que havia sortit a la llum una torre i un llenç de la muralla del segle XVI i tot un tram del baluard de Sant Joan del segle XVII, en un solar on s'han derruït els edificis en el carrer Salvador Albert i Pey de Palamós.

En teoria, degut al grau de protecció que tenen les restes històriques aparegudes, aquestes s'hauran de respectar i integrar en el projecte constructiu de l'obra que els vulgui fer en el solar.

Dibuix de Lorenzo Possi on veiem les muralles, torres i baluards que defensaven Palamós des del nord, just a la zona on ara han aparegut les restes. Agost del 1676. Font: www.fundaciomascort.com 

 

Recull de fotografies  
 

Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós

 

Cumulonimbus capillatus observat el passat 11 de maig des del paratge de l'Olivereta. El mes de maig del 2025 va ser molt plujós. S'acumularen 91,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 51,7 mm. En relació a la temperatura, el maig va ser més càlid del normal, amb 1,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. 

Temperatura màxima absoluta: 26,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima absoluta: 7,8 ºC, el dia 7. 

Temperatura mitjana mensual: 17,9 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,0 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 14,7 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,6 ºC el dia 6. 

Temperatura mínima més alta: 19,4 ºC el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 3 i 4. 

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 28.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 4. 

Ratxa màxima de vent: 52 km/h NNO, el dia 23. 

Dies de precipitació apreciable (7 dies). També pot ser rosada: dia 2 (0,4 mm), dia 5 (49,6 mm), dia 6 (1,4 mm), dia 9 (5,2 mm), dia 11 (25,4 mm), dia 22 (9,0 mm) i el dia 23 (0,2 mm).

Precipitació total: 91,2 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Una tortuga marina posa 101 ous a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Maig plujós al nord-est de Catalunya

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

Fou plujós al quadrant nord-oriental del territori, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i vessant sud del Pirineu. Molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i punts de l’Alt Empordà. A Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

Meteorològicament, el mes es va caracteritzar, tal com va passar el març i l’abril, per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu molt pertorbat, amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general i afectaven el país, sobretot a la serralada Prelitoral. A partir del dia 15 la circulació zonal es va normalitzar i a poc a poc es va retirar cap al nord deixant pas a masses més càlides de procedència subtropical, una progressiva estabilització de l’atmosfera i una notable pujada de la temperatura.

Precipitació del dia 2 al 6 de maig

Una pertorbació aïllada en els nivells mitjans de la troposfera, ubicada al sud-oest de la península Ibèrica, es va anar traslladant cap al nord-est i va creuar Catalunya entre els dies 2 i 6 de maig. La precipitació es va intensificar al quadrant nord-est, on es van acumular més 40 mm.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser els 89,7 mm de Vacarisses (Vallès Occidental), dels quals 80,5 mm van caure el dia 5, i els 87,9 mm de Salt (Gironès).

La precipitació va ser en forma de neu els dies 4 i 5, especialment al vessant sud del Pirineu i cotes més altes del Prepirineu: 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, 6 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, o 4 cm al Port del Comte (2.290 m) al Solsonès i a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya.

Precipitació del 8 al 13 de maig

Una configuració molt semblant, pertorbació al sud-oest de la península Ibèrica amb recorregut sud-oest a nord-est, va afectar el país entre els dies 8 i 13 de maig i es va intensificar al litoral i prelitoral i vessant sud del Pirineu, zones que puntualment van enregistrar més de 60 mm.

Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 105,0 mm a Navata (Alt Empordà), 95,1 mm a Martorelles (Vallès Oriental) o 85,5 mm a Palafrugell (Baix Empordà).

Al Pirineu hi va nevar, sobretot a cotes altes del vessant sud, amb més de 10 cm de neu nova entre els dies 8 i 11: 19 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça; 18 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; i 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

Precipitació els dies 18 al 21 de maig

Una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya entre el 18 i el 21 del maig que va creuar el país pel nord amb alguna tempesta que va acabar afectant el prelitoral Sud.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser 31,2 mm al Lac Redon (2.247 m) o 30,7 mm a Bagergue, a la Val d’Aran; o els 30,2 mm a Torroja del Priorat (el Priorat).

La neu es va restringir a les cotes més altes del Pirineu. Va deixar 7 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, 4 cm al Lac Redon (2.247 m) i de Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà).

Calor de ple estiu per acabar el mes

Els últims dies de mes, una dorsal a nivells mitjans i alts es va instal·lar sobre la península Ibèrica i va afavorir una clara pujada de la temperatura. Es van superar els 35 °C de màxima al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, amb 37,5 °C a Lleida – la Femosa o Alcarràs el dia 30. Entre els dies 29 i 31, 9 de les 120 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van igualar o superar el seu rècord de temperatura màxima de maig. D’altra banda, el dia 31 van descarregar tempestes al Pirineu i Prepirineu, que en alguns casos van deixar més de 20 mm.

Maig lleugerament càlid

El maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

El flux zonal que caracteritzà el mes, va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperaturava registrar anomalies moderades, més destacades al litoral i prelitoral pel domini de la circulació zonal, que queda reescalfada en arribar a la costa mediterrània. D’altra banda, cal remarcar la calorada dels darrers dies del mes, quan es van superar els 35 °C a Ponent.

Maig plujós al quadrant nord-est

Ha estat plujós al nord-est de Catalunya, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i del vessant sud del Pirineu. Ha estat molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l’Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que creuaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d’aquestes anomalies.

Irradiació solar per sobre de la normal

La insolació ha estat, en general, lleugerament per sobre de la normal climàtica a Catalunya.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/713163/maig-plujos-al-nord-est-de-catalunya

Dijous 19 de juny: boira de mar efímera per trencar la monotonia

Banc de boira d'advecció entrant sobre Palamós el passat dijous dinou de juny al migdia/primeres hores de la tarda. 

La calor anòmala i el temps assolellat que ens està afectant aquest mes de juny, va tenir un petit contrapunt durant una estona el passat dijous.

Entre quarts de dues i quarts de tres de la tarda, un extens banc de boira d'advecció va fregar el litoral de Palamós. Aquest fet provocà una reducció de la visibilitat notable arran de mar i un ambient relativament fresc, fent desaparèixer el terrible binomi de sol i calor que ens afecta.

La boira d'advecció és un fenomen típic de la primavera que durant el present any ha sigut car de veure, segurament en part gràcies a una temperatura superficial de l'aigua del mar més alta del normal que es troba a 23 ºC, uns 2,5 ºC per sobre de la mitjana.

Malgrat tenir una mar amb l'aigua no gaire freda, l'advecció d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del  Sàhara, amb anomalies positives de 4 ºC a 850 Cº, degut a la potent dorsal africana que ens afecta, unit al vent en calma, l'alta humitat i l'aparició d'inversió tèrmica a les capes baixes de la troposfera, facilitaren la formació d'aquest fenomen.

Dades del dijous dinou de juny a Palamós-barri Vell: Temperatura màx. 26,5 ºC, mín. 20,1 ºC, humitat màx. 89 %, mín. 59 %, pressió màx. 1.019 hPa, mín. 1.017 hPa, ratxa màx. de vent 29 km/h SSO.

Aquest dissabte 21 de juny ha començat l'estiu astronòmic

 

Un dia d'estiu a la platja de Palamós. Imatge d'arxiu.

L'estiu astronòmic del 2025 a l'hemisferi nord ha començat avui dissabte 21 de juny a les 4 hores 42 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Aquest dia l'astre rei arriba al seu punt més elevat sobre l'horitzó al migdia i descriu el seu arc més llarg en el cel. Com a resultat d'aquest fet, avui dissabte  és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet). 

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

Què veurem al cel durant l'estiu del 2025?

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel nocturn. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

El cel, després de la posta de Sol, al començament de l'estiu ens mostrarà Mart i Mercuri, siguent aquest darrer visible fins a finals de juliol. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Venus i Saturn, encara que aquest darrer s'anirà acostant cada cop més al Sol. Júpiter serà visible des de començaments de juliol, mentre que Mercuri es podrà veure des de començaments d'agost fins a principis de setembre.

A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2025 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb el seu màxim cap al 12 d'agost. D'altra banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 10 de juliol, el 9 d'agost i el 7 de setembre.

El 3 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, l'anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va passar el 4 de gener.

Durant l'estiu del 2025 tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que succeirà el 7 de setembre i un eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 21 de setembre. El primer serà visible des d'Europa, Àsia i Oceania. A Espanya la Lluna sortirà amb la totalitat ja començada. El segon es podrà veure des del Pacífic Sud, Nova Zelanda i l'Antàrtida.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.

L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.

Tot i que el dia del solstici d'estiu és el que té el nombre més gran d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici d'estiu té 15 hores de Sol, a comparar amb les les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d'hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és, per tant, de sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

Cirrocumulus floccus (02/06/2025)

El passat 2 de juny es van poder veure cirrocúmuls des de Romanyà de la Selva. Aquests núvols no apareixen gaire sovint i són força interessants.

Els cirrocúmuls o cirrocumulus són uns núvols alts que es troben a les capes altes de la troposfera i es formen horitzontalment. Es donen entre els 6 i 12 km d'alçada. 

Es formen a partir de cirrus o cirroestrats quan aquests són escalfats suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el cirrocúmul es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirroestrats. Si aquest no és el cas, el núvol és llavors un altocúmul.

Els cirrocúmuls i els altocúmuls a vegades semblen idèntics, però, a diferència dels altocúmuls, els cirrocúmuls estan més alts i no produeixen ombra.

Els cirrocúmuls poden mostrar belles iridiscències i corona, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus.

El núvol està format per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els núvols dels nivells alts, els cirrocúmuls estan compostos per cristalls de gel, si bé poden haver-hi gotetes d'aigua intensament subfosa, les quals solen ser reemplaçades ràpidament per cristalls de gel. Els cristalls en evaporar-se poden donar lloc a l'aparició d'espais entre els núvols. En general solen presentar dos sistemes d'ondulació i marges fibrosos.

Varietats de cirrocúmuls

Castellanus és la formació que té protuberàncies en forma de merlets, semblants a les muralles dels castells, d'aquí el nom. Aquesta varietat és molt menys comuna en els cirrocúmuls que en els altocúmuls.

Els núvols floccus semblen un raïm cumuliforme amb una base més o menys esquinçada.

Les formacions stratiformis s'estenen horitzontalment i formen àmplies capes.

Les formacions lenticularis tenen forma de llentia o ametlla, ben definida.

El núvol pot produir virga, precipitació que s'evapora abans d'arribar a terra. Igual que el Cirrocumulus castellanus, el Cirrocumulus floccus és un indicador d'inestabilitat atmosfèrica en el nivell del núvol.

De fet, els Cirrocumulus floccus es poden formar a partir del Cirrocumulus castellanus, que és l'estat evolutiu després que la base del núvol original s'hagi dissipat.

Sort de les pluges del passat mes de maig

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Tenint en compte que el passat mes d'abril només ens va deixar 3,8 mm i que aquest mes de juny per ara portem 0,0 mm, podem afirmar que les pluges abundants caigudes el passat mes de maig encara han pres una major rellevància.

Segons les dades de diverses estacions meteorològiques ubicades al municipi de Palamós, podem qualificar el passat mes de maig com a molt plujós, amb acumulacions que superen els 100 mm. Cal tenir present que la mitjana climàtica de precipitació del cinquè mes de l'any és de 51,7 mm a la nostra vila.

Precipitació acumulada durant el maig passat a Palamós i Sant Joan:

Nucli antic de Sant Joan 120,9 mm, Carrer Joan Vilar 111,6 mm, Carrer Enric Vincke 102,1 mm, La Fosca 102,0 mm, Carrer Xaloc 101,7 mm, Port de Palamós 94,7 mm.

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Comparats amb la mitjana dels últims 43 anys (52,9mm) els 94,7 mm caiguts a Calonge al maig passat, suposen el 178,9% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de maig. 

(Font:https://meteocalonge.wordpress.com/ ).

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Cel enterbolit pel fum dels incendis del Canadà

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.

La setmana passada i en els inicis d'aquesta, hem pogut veure clarament com el cel presentava un aspecte blanquinós degut a l'arribada d'un extens plomall de fum provinent dels incendis forestals que afecten el Canadà. Els capvespres i les albades també s'han vist amb colors vermellosos/ataronjats.

L'arribada de l'estiu boreal ha arribat també amb l'inici de la temporada d'incendis forestals al Canadà. Les províncies canadenques de Manitoba i Saskatchewan han hagut d'afrontar aquests incendis i el Servei de Monitoratge Atmosfèrica de Copernicus (CAMS) ha assenyalat que el fum d'aquests incendis arribà a Europa. 

El CAMS ha pogut alertar d'aquest fenomen després d'estar monitorant les emissions dels incendis forestals i el transport de fum. Les imatges per satèl·lit van advertir una columna inicial a gran altitud que va creuar la regió mediterrània els dies 18 i 19 de maig i va arribar a Grècia i al Mediterrani oriental. Una segona columna de fum, en aquest cas força més gran que la primera, va arribar al nord-oest d'Europa l'1 de juny.

Mark Parrington, científic sènior del Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus, assegura que “els incendis forestals són freqüents als boscos boreals des de la primavera fins als mesos d'estiu. Fins al començament de juny, les nostres dades mostren que les regions centrals del Canadà han experimentat unes setmanes molt intenses quant a emissions d'incendis forestals. Aquestes dades, i el fet que puguem observar el fum a Europa, reflecteixen la magnitud dels incendis i els seus impactes a Manitoba i Saskatchewan”.

Imatge del satèl·lit Meteosat el passat dilluns nou de juny. Veiem el fum dels incendis a sobre nostre.

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.

Dades rellevants del passat mes d'abril a Palamós

 

Temps assolellat amb parades de roses i llibres al carrer Major, el passat 23 d'abril, Diada de Sant Jordi.

El passat mes d'abril de 2025 va ser molt sec. En prou feines van acumular-se 3,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm. Pel que fa a la temperatura, també va ser un mes càlid, amb una temperatura mitjana 1,4 ºC superior a la mitjana climàtica.  

Temperatura màxima absoluta: 25,0 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 8,3 ºC, el dia 18. 

Temperatura mitjana mensual: 14,7 ºC (mitjana climàtica 13,3 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 17,7 ºC (mitjana climàtica 17,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 11,7 ºC (mitjana climàtica 8,7 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 14,9 ºC, el dia 16. 

Temperatura mínima més alta: 14,2 ºC, el dia 14. 

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 9, 12, 13, 15 i 19. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, el dia 6. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 8. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1000 hPa, el dia 15. 

Ratxa màxima de vent: 47 km/h NNO, el dia 27. 

Dies de precipitació (2 dies). També hi pot haver rosada: dia 16 (0,4 mm) i el dia 26 (3,4 mm).

Precipitació total: 3,8 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)    

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes. 

Paisatge primaveral vora el Mas Perals i Cumulonimbus capillatus (Sant Joan de Palamós 11-05-2025 )