Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 19 de juny del 2025

Cirrocumulus floccus (02/06/2025)


El passat 2 de juny es van poder veure cirrocúmuls des de Romanyà de la Selva. Aquests núvols no apareixen gaire sovint i són força interessants.
Els cirrocúmuls o cirrocumulus són uns núvols alts que es troben a les capes altes de la troposfera i es formen horitzontalment. Es donen entre els 6 i 12 km d'alçada. 

Es formen a partir de cirrus o cirroestrats quan aquests són escalfats suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el cirrocúmul es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirroestrats. Si aquest no és el cas, el núvol és llavors un altocúmul.

Els cirrocúmuls i els altocúmuls a vegades semblen idèntics, però, a diferència dels altocúmuls, els cirrocúmuls estan més alts i no produeixen ombra.
Els cirrocúmuls poden mostrar belles iridiscències i corona, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus.

El núvol està format per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els núvols dels nivells alts, els cirrocúmuls estan compostos per cristalls de gel, si bé poden haver-hi gotetes d'aigua intensament subfosa, les quals solen ser reemplaçades ràpidament per cristalls de gel. Els cristalls en evaporar-se poden donar lloc a l'aparició d'espais entre els núvols. En general solen presentar dos sistemes d'ondulació i marges fibrosos.

Varietats de cirrocúmuls

Castellanus és la formació que té protuberàncies en forma de merlets, semblants a les muralles dels castells, d'aquí el nom. Aquesta varietat és molt menys comuna en els cirrocúmuls que en els altocúmuls.
Els núvols floccus semblen un raïm cumuliforme amb una base més o menys esquinçada.
Les formacions stratiformis s'estenen horitzontalment i formen àmplies capes.
Les formacions lenticularis tenen forma de llentia o ametlla, ben definida.

El núvol pot produir virga, precipitació que s'evapora abans d'arribar a terra. Igual que el Cirrocumulus castellanus, el Cirrocumulus floccus és un indicador d'inestabilitat atmosfèrica en el nivell del núvol.
De fet, els Cirrocumulus floccus es poden formar a partir del Cirrocumulus castellanus, que és l'estat evolutiu després que la base del núvol original s'hagi dissipat.




dilluns, 16 de juny del 2025

Sort de les pluges del passat mes de maig

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Tenint en compte que el passat mes d'abril només ens va deixar 3,8 mm i que aquest mes de juny per ara portem 0,0 mm, podem afirmar que les pluges abundants caigudes el passat mes de maig encara han pres una major rellevància.

Segons les dades de diverses estacions meteorològiques ubicades al municipi de Palamós, podem qualificar el passat mes de maig com a molt plujós, amb acumulacions que superen els 100 mm. Cal tenir present que la mitjana climàtica de precipitació del cinquè mes de l'any és de 51,7 mm a la nostra vila.

Precipitació acumulada durant el maig passat a Palamós i Sant Joan:

Nucli antic de Sant Joan 120,9 mm, Carrer Joan Vilar 111,6 mm, Carrer Enric Vincke 102,1 mm, La Fosca 102,0 mm, Carrer Xaloc 101,7 mm, Port de Palamós 94,7 mm.

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.
Comparats amb la mitjana dels últims 43 anys (52,9mm) els 94,7 mm caiguts a Calonge al maig passat, suposen el 178,9% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de maig. 

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

divendres, 13 de juny del 2025

Cel enterbolit pel fum dels incendis del Canadà

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.

La setmana passada i en els inicis d'aquesta, hem pogut veure clarament com el cel presentava un aspecte blanquinós degut a l'arribada d'un extens plomall de fum provinent dels incendis forestals que afecten el Canadà. Els capvespres i les albades també s'han vist amb colors vermellosos/ataronjats.
L'arribada de l'estiu boreal ha arribat també amb l'inici de la temporada d'incendis forestals al Canadà. Les províncies canadenques de Manitoba i Saskatchewan han hagut d'afrontar aquests incendis i el Servei de Monitoratge Atmosfèrica de Copernicus (CAMS) ha assenyalat que el fum d'aquests incendis arribà a Europa. 
El CAMS ha pogut alertar d'aquest fenomen després d'estar monitorant les emissions dels incendis forestals i el transport de fum. Les imatges per satèl·lit van advertir una columna inicial a gran altitud que va creuar la regió mediterrània els dies 18 i 19 de maig i va arribar a Grècia i al Mediterrani oriental. Una segona columna de fum, en aquest cas força més gran que la primera, va arribar al nord-oest d'Europa l'1 de juny.

Mark Parrington, científic sènior del Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus, assegura que “els incendis forestals són freqüents als boscos boreals des de la primavera fins als mesos d'estiu. Fins al començament de juny, les nostres dades mostren que les regions centrals del Canadà han experimentat unes setmanes molt intenses quant a emissions d'incendis forestals. Aquestes dades, i el fet que puguem observar el fum a Europa, reflecteixen la magnitud dels incendis i els seus impactes a Manitoba i Saskatchewan”.

Imatge del satèl·lit Meteosat el passat dilluns nou de juny. Veiem el fum dels incendis a sobre nostre.

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.