Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 28 d’octubre del 2026

Dades rellevants del passat mes de setembre a Palamós

Posta de sol del passat 24 de setembre des de Calonge. El passat mes de setembre fou més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 1,8 ºC més alta que la mitjana climàtica. En relació a les pluges, es va tractar d'un mes sec, ja que només caigueren 22,4 mm, quan la mitjana climàtica és de 70,5 mm.

Temperatura màxima absoluta: 31,9 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 16,0 ºC, el dia 23. 

Nits tropicals (mínimes de 20 ºC a 24,9 ºC): 10 nits. 

Temperatura mitjana mensual: 23,0 ºC (mitjana climàtica 21,2 ºC). 

Mitjana de les temperatures màximes: 27,0 ºC (mitjana climàtica 25,9 ºC). 

Mitjana de les temperatures mínimes: 18,9 ºC (mitjana climàtica 16,5ºC). 

Temperatura màxima més baixa: 24,3 ºC, els dies 9, 18 i 26. 

Temperatura mínima més alta: 23,0 ºC, el dia 7. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 30.

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1026 hPa, el dia 20.

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1011 hPa, els dies 8 i 9. 

Ratxa màxima de vent: 75,6 km/h N, el dia 9 (Passeig del Mar). 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més): 4 dies. El dia 9 (1,6 mm), el dia 16 (0,8 mm), el dia 17 (14,8 mm) i el dia 29 (5,2 mm).  

Precipitació total: 22,4 mm (mitjana climàtica 70,5 mm). 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimarts, 20 d’octubre del 2026

Setembre de 2026 ha estat el més càlid mesurat a Catalunya


El passat mes de setembre ha estat especialment càlid a les zones més elevades del país, amb anomalies de més de 5 °C respecte de la mitjana climàtica i diverses nits càlides.

Destaca l’excepcionalitat de la primera setmana del mes, que ha estat canicular, amb diversos dies per sobre dels 40 °C de màxima a la vall de l’Ebre i Ponent.

L’Observatori Fabra de Barcelona ha superat 9 dies el rècord de setembre dels seus 112 anys de dades, ara establert en 35,5 °C.

Pel que fa a la pluviometria, ha estat sec o molt sec a la meitat occidental de Catalunya i normal o plujós a la resta.

L’anàlisi climàtica mensual del Servei Meteorològic de Catalunya confirma que el setembre de 2026 ha estat el més càlid des que es tenen registres, malgrat les tempestes torrencials que s’han donat a diferents punts del país a finals de mes. Queda per davant dels setembres de 1987, 2023 i 2018. Concretament, la primera quinzena ha estat d’un setembre “canicular”, que correspondria més a l’estació meteorològica d’estiu que no pas de tardor, segons apunta el cap de Qualitat de Dades, Aleix Serra. 

Aquesta situació s’ha donat a causa d’una falca anticiclònica extensa i persistent sobre de la Mediterrània occidental, especialment entre els dies 1 i 8 de setembre, quan la temperatura va assolir valors excepcionalment alts. La temperatura més alta d’aquest episodi es va assolir a la Ribera d’Ebre, amb 42,5 °C a Vinebre, que es posiciona també com la temperatura més alta mesurada a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 41,6 °C de la mateixa estació al 2016. 

Pel que fa a les sèries centenàries, l’Observatori Fabra de Barcelona ha superat 9 dies el rècord de setembre dels seus 112 anys de dades, ara establert en 35,5 °C (el dia 5 de setembre). En canvi, a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, Baix Ebre), no va superar el rècord de 41,5 °C assolit el 5 de setembre de 2016. No obstant això, la temperatura mitjana sí que és inèdita en ambdós casos: 25 ºC per al Fabra (per davant de l’any 1987, amb23,6 ° C) i 26,3 °C per a l’Ebre (per davant de l’anterior rècord també del 1987, 25,6 °C). En ambdós casos, es tracta del setembre més càlid de la seva sèrie climàtica.

Respecte a la pluviometria, el setembre de 2026 ha dividit el país en dos sectors. D’una banda, la Catalunya occidental ha registrat un mes sec o molt sec, amb algunes estacions de Ponent i del Pirineu que no havien registrat cap setembre tan sec. És el cas de Raimat (Segrià), on s'han recollit 0,6 mm i és el setembre més sec dels seus 38 anys de dades – supera els 5,0 mm del 2016. 

De l’altra banda, la Catalunya més oriental ha destacat pels episodis de tempestes i es considera normal o plujós. Fins i tot, “podríem parlar d’un setembre molt plujós al sector central del litoral i prelitoral, plana interior gironina i punts del sector central la Costa Brava”, explica la cap de Serveis Climàtics, Anna Rius.

Aquesta anomalia ha estat provocada per la persistència anticiclònica que ha inhibit la precipitació a part del territori, però l’aire relativament fred en els nivells mitjans de la troposfera, ha afavorit les tempestes a l’altre quadrant, el nord-est.

Nits càlides

Les nits més càlides s’han registrat a la ciutat de Barcelona, com és habitual, per efecte de l’illa de calor urbana, amb mínimes que no han baixat dels 25 °C (nits tòrrides). Concretament, l’estació de Barcelona – Can Bruixa ha registrat 6 nits tòrrides consecutives al llarg del mes i el nombre de nits tòrrides al llarg de l’any 2026 ha arribat a 65. Queda així més enrere el precedent de 51 nits tòrrides observades l’any 2003.

La nit del 4 al 5 de setembre, l’estació de Portbou – coll dels Belitres (Alt Empordà) va mesurar entre 30 i 32 ° C durant diverses hores i la mínima no va baixar de 28,5 °C. En alguns moments de la nit va bufar vent del nord, que va poder impedir el descens de la temperatura, però en d’altres gairebé va encalmar i la temperatura es va mantenir igualment molt alta, amb humitat relativa baixa (al voltant del 30%) i inversió tèrmica marcada. Va ser la nit més càlida mesurada fins ara a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 27 °C de mínima del 4 de setembre de 2023 registrats a diversos sectors de la costa catalana, com ara 27,2 °C a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Rècords massius

Durant la calorada de principis de mes, a 111 de les 128 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades es va superar el seu rècord de temperatura màxima de setembre, “una majoria aclaparadora d’estacions, prova de l’excepcionalitat de l’episodi arreu de Catalunya”. En alguns casos la diferència va ser de fins a 4 °C respecte del rècord anterior registrat durant el setembre del 2016.

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Un octubre molt plujós

L'antiga zona humida del Pla de Sa Nau va reaparèixer en alguns punts el passat diumenge 4 d'octubre. 


Tot i que encara hi poden haver més pluges en el que resta d'aquest mes d'octubre, ara ja es pot afirmar que ens trobem al davant d'un dels mesos més plujosos dels darrers anys, amb acumulacions que superen àmpliament els 100 mm.

Climàticament, el desè mes es considera com el període amb més precipitacions de tot l'any, malgrat que l'escalfament global i les variacions pròpies del clima mediterrani poden alterar aquest fet algun cop. Per sort, aquesta vegada l'aparició de les esperades pluges no s'ha fet esperar, i han acabat sent una benedicció pels assedegats boscos, després d'un estiu molt sec i càlid.

L'arribada d'un embossament d'aire fred en alçada i la presència de vent humit en superfície, procedent d'un mar Mediterrani més càlid del normal, van fer disparar els núvols convectius i s'arribaren a formar diversos SCM (Sistema Convectiu de Mesoscala) que afectaren el litoral català el cap de setmana del tres al quatre d'octubre.
A Palamós, la pluja més destacada va poder ser molt ben captada pel sòl i no causà problemes destacables, gràcies al fet que caigué al llarg de moltes hores seguides, sense presentar intensitats molt importants i experimentant certes pauses.

Tot seguit us poso un resum amb les precipitacions que portem recollides durant aquest mes a Palamós i Sant Joan. A més a més, entre parèntesis veiem la pluja que deixà el SCM de la matinada i matí del diumenge 4 d'octubre. 

Nucli antic de Sant Joan 166.2 mm (104.4 mm) 

Port de Palamós 151.2 mm (93.0 mm) 

Carrer Joan Vilar 147.6 mm (92.8 mm) 

La Pietat 144.3 mm (93.2 mm)

Camí Cap de Planes 133.4 mm (97.4 mm) 

Carrer Enric Vincke 121.5 mm (77.0  mm) 

Platja de Palamós 116.2 mm (75.0 mm) 
 
La riera dels Molins (Calonge) va revifar amb les pluges. Imatge del passat 7 d'octubre. 

dimecres, 30 de setembre del 2026

Dades rellevants del passat mes d'agost a Palamós



Mammatus en una enclusa de tempesta que va aparèixer el passat 6 d'agost a la tarda.
El passat mes d'agost fou molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 1,9 ºC més elevada que la mitjana climàtica. Pel que fa a les pluges, es va tractar d'un mes molt sec. Només van recollir-se 15,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 43,8 mm.  


Temperatura màxima absoluta: 31,5 ºC, el dia 5. 

Temperatura mínima absoluta: 18,7 ºC, el dia 30. 

Temperatura mitjana mensual: 25,8 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 29,1 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 22,5 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 25,4 ºC, el dia 22. 

Temperatura mínima més alta: 25,9 ºC, el dia 18. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 11 dies. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 23 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 4 nits  

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, el dia 3. 

Humitat relativa mínima absoluta: 36 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1021 hPa, el dia 13. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1009 hPa, els dies 19, 20 i 21. 

Ratxa màxima de vent: 29 km/h SSO, el dia 5.

Dies de precipitació apreciable (4 dies): dia 6 (0,6 mm), dia 16 (0,2 mm), dia 21 (14,0 mm) i el dia 24 (1,0 mm)

Precipitació total: 15,8 mm (mitjana climàtica 43,8 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dilluns, 28 de setembre del 2026

17 de setembre: ruixat fort de finals d'estiu (astronòmic)

 

Cel amenaçador sobre la badia de Palamós i cortines de precipitació al fons de la imatge, el passat dijous 17 de setembre al vespre.

El passat 17 de setembre ens va caure el típic ruixat intens de finals d'estiu, deixant-nos un celatge de tarda molt fotogènic, amb boniques cortines de precipitació.
Durant el dia anterior passà un front fred sense pena ni glòria, degut a la presència de vent sec de tramuntana en superfície. Aquest fet propicià que s'acumulessin menys d'1 mm a la nostra vila.
No obstant això, quan semblava que es tractava d'una altra oportunitat perduda per recollir una mica de pluja, l'endemà va sonar la flauta.

Gràcies al romanent d'aire fred en altura, unit a la formació d'una àrea de convergència de vents, es va disparar una gran nuvolada a sobre nostre i per fi es va veure ploure, després d'un estiu especialment sec.
El cumulus congestus (no s'observà aparat elèctric) va descarregar amb força, assolint una intensitat de 20,5 mm en 30 minuts, segons l'estació de Palamós-La Fosca. En aquest sentit, cal tenir present que segons la intensitat en 30 minuts aquesta és feble amb precipitació inferior a 3 mm., moderada amb entre 3 i 20 mm., forta amb entre 20 i 40 mm., torrencial amb més de 40 mm en 30 minuts.

En total, al nucli antic de Sant Joan van caure 16,5 mm., al carrer Joan Vilar 16,0 mm., a la platja Gran 15,4 mm., al port de Palamós 15,0 mm.,  Palamós-La Fosca 14,8 mm., al carrer Enric Vincke 12,4 mm.  

Imatge composada dels radars meteorològics a les 18:40h del passat17 de setembre.


Recull de fotos del passat 17 de setembre a la tarda







dijous, 24 de setembre del 2026

L'estiu de 2026 esdevé el més càlid mesurat a Catalunya


El balanç estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunta que l’anomalia de temperatura mitjana de l’estiu ha estat igual o superior als +3,0 °C a més del 80% del país respecte del període de referència 1991-2020.

Destaca la persistència de la calor amb rècord de dies amb temperatura igual o superior als 40 °C (20).

A Barcelona les nits tòrrides ascendeixen a 59, una dada inèdita.

L'estiu meteorològic de 2026, que comprèn els mesos de juny, juliol i agost, és el més càlid registrat a Catalunya, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. “La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada”, apunten els experts i expertes en climatologia del Meteocat. Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades ambtemperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu.

Les dades analitzades

L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre. “Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", expliquen.

Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.



Estiu sec amb excepcions

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estatinferior als 10 mm. A més, a dia d’avui alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que segueix creixent, com per exemple Mollerussa amb 111 dies. “Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l'Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l'estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Mes a mes

Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.

Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost. L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles. També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974.

Font: meteo.cat

dimecres, 23 de setembre del 2026

Avui dimecres ha començat la tardor astronòmica

 

Una vinya amb colors de tardor, amb el Figuerà al fons de la imatge.

La tardor del 2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest dimecres 23 de setembre a les 02 hores 05 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor té lloc quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita, des del qual el centre del Sol creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor.

Amb l'inici de la tardor a l'hemisferi nord, ens apareix la primavera a l'hemisferi sud.

El cel durant la tardor de 2026

Al començament de la tardor, el cel del capvespre ens mostrarà Mercuri i Venus. Saturn s'hi incorporarà uns dies després del començament de l´estació. Per la seva banda, Venus i Mercuri es podran veure fins a mitjans i a finals d'octubre respectivament.

Durant les albes, per contra, es podran observar Mart i Júpiter. A finals d'octubre el planeta Venus farà la seva aparició pertinent, a més a més, Mercuri es podrà contemplar des de mitjans de novembre fins a mitjans de desembre.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles als capvespres de tardor, hi destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, el qual seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, però gradualment anirà quedant a menor altura sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, per l'est veurem sorgir les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2026 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb el màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 26 de setembre, el 26 d'octubre i el 24 de novembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Govern d'Espanya, el Parlament Europeu i la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2026 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquest dia, el 25 d'octubre, a les 3 de la matinada, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari, amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més d'un minut després pels matins, respecte el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'aquest fet, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix uns tres minuts cada dia.

dilluns, 21 de setembre del 2026

Halo solar observat el passat 28 d'agost



El passat 28 d'agost ens va creuar una àmplia franja de núvols prims que enterenyinaren el cel. Aquests núvols alts anomenats cirrostratus, moltes vegades afavoreixen l'aparició de diferents fenòmens òptics o fotometeors. Precisament, això és el que va passar a finals d'agost, coincidint amb l'aparició d'un bonic halo solar.
L'halo solar és un fenomen d'òptica atmosfèrica, com també ho són les iridescències o els parhelis, que consisteixen en la formació d'un arc o una circumferència lluminosa al voltant del sol. Perquè això passi, es necessiten cristalls de gel a la troposfera.

Quan la llum solar topa amb els cristalls de gel, aquesta es desvia i genera un cercle lluminós. La llum vermella es desvia menys que la d'altres colors, i per això la vora interior de l'halo té un to vermellós. 
La major part dels rajos solars es desvien al voltant d'un angle de 22º, que marca el radi de l'halo. Hi ha menys llum desviada cap a angles més petits, i per això l'interior de l'anell es veu més fosc.

En ocasions, també es pot observar un segon halo causat per la refracció dels cristalls de gel al voltant de l'halo principal, amb un radi de 46 ° respecte al centre del sol. De fet, amb condicions òptimes podem gaudir d'un espectacular catàleg de fenòmens òptics dintre de la família de l'halo.

Els halos són freqüents en zones fredes del planeta, però es poden donar en qualsevol indret amb les condicions atmosfèriques adequades. A casa nostra en veiem sovint.

Segons l'"Assaig d'un vocabulari meteorològic català", d'Eduard Fontserè, de l'halo, també se'n diu "rotllo", "rodona" o "era", com a formes populars.

Fa més d'un segle, Gabriel Campo, primer meteoròleg oficial i membre del Servei Meteorològic de Catalunya, va publicar al 1922 l'article "Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya". L'estudi realitzat entre 1917 i 1922 va posar de manifest la relació entre els halos i la pluja, donant per probable, amb un 65%, que els halos observats a Barcelona anuncien pluja abans de quatre dies, i com a molt probable, en un 88%, que hi hagi puja en algun lloc de Catalunya, preferentment al nord del país properes a les vessant del Pirineu.



 

dimecres, 16 de setembre del 2026

La temperatura de l’aigua del mar a l’estiu bat rècords i s’enfila 2,3 ºC per sobre de la mitjana


L’estiu del 2026 ha estat el més càlid des que hi ha registres oficials, segons el Meteocat. Seguint la mateixa tendència, la temperatura de l’aigua del mar en superfície a les costes catalanes també ha trencat tots els rècords: 26,1°C de mitjana, més de dos graus per sobre de la del període 1982-2022. De fet, tant juliol com agost s’anoten la temperatura mitjana més alta mai registrada, amb 27°C i 28,4°C en superfície, respectivament. I juny no bat el rècord, però per poc, i és el segon més càlid al mar (23,7°C de mitjana) des del 1982. Són dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) facilitades a l’ACN, i que també mostren temperatures màximes mensuals inèdites els tres mesos d’estiu.

Segons els registres de temperatura màxima i mitjana d’ICATMAR a partir de dades del satèl·lit Copernicus, el litoral català s’ha escalfat aquest estiu molt per sobre de la mitjana climàtica, gairebé en consonància amb el que ha passat amb la temperatura ambiental. Si les estacions del Meteocat han registrat una anomalia de temperatura superior als 3 graus en bona part del país, al mar l’increment respecte de la mitjana de quaranta anys (1982-2022, de 23,8 °C) ha sigut de 2,3 graus, una anomalia mai vista.

Anomalia de la temperatura del mar en superfície a l'estiu


Concretament, la temperatura mitjana durant el període juny-agost s’ha situat en els 26,1 graus centígrads. Mai, almenys des del 1982, s’havien superat els 26 °C de temperatura mitjana, ni tan sols el tòrrid estiu del 2022, que ostentava el rècord absolut fins ara amb 25,9 graus.

Dels tres mesos de l’estiu 2026, el juny és l’únic que no ha assolit la temperatura mitjana mensual més alta de la sèrie, amb 23,7 graus, i queda en segon lloc només per darrere del juny de l’any passat (24,1 °C). Al juliol es va arribar per primera vegada als 27 graus de temperatura mitjana, i l’agost també fa miques tots els registres amb 28,42 graus de temperatura mitjana, gairebé 3 per sobre de la mitjana de tots els mesos d’agost (1982-2022) i mig grau per sobre del darrer rècord, el 2022.

Evolució de la temperatura de l'aigua del mar a l'estiu


Rècord de màximes al juny, juliol i agost

Pel que fa a les temperatures màximes, mes a mes s’han anat batent els respectius rècords mensuals. Els 27,3 graus anotats al juny no tenen precedents, ni tampoc els 28,4 del juliol ni els gairebé 30 del mes d’agost (29,5).

Màximes superiors als 30 °C a Barcelona i l’Ebre

Per sectors, les anotacions de temperatura de l’aigua en superfície de les diverses boies de Ports de l’Estat a l’àrea de Catalunya, també ofereixen registres extraordinaris aquest estiu. Destaquen, en particular, els més de 30 graus de temperatura màxima que es van assolir tant davant de la costa barcelonina com a prop del Delta de l’Ebre, respectivament, el mes d’agost. Les boies de Begur i de Tarragona van superar respectivament els 29 graus aquest mateix mes.

Pel que fa a temperatures mitjanes, en totes quatre boies s’ha superat l’anterior marca. La més elevada ha estat la boia situada al davant de les costes ebrenques, amb 26,9 graus de temperatura mitjana al llarg de l’estiu, seguida dels 26,8 de Tarragona, 26,2 a Barcelona, i 24,1 a Begur.

Registre de temperatures de l'aigua del mar l'estiu 2026


Font: ACN

divendres, 28 d’agost del 2026

Dades rellevants del passat mes de juliol a Palamós

Boscos arrassats per l'incendi de les Gavarres del passat 3 de juliol a prop del Mas Artigues.
El passat mes de juliol va ser molt més càlid del normal, amb una temperatura mitjana mensual 2,7 ºC més elevada que la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, el mes es pot considerar com a molt sec. No hi va haver precipitació apreciable.


Temperatura màxima absoluta: 34,1 ºC, el dia 19. 

Temperatura mínima absoluta: 19,3 ºC, el dia 13. 

Temperatura mitjana mensual: 26,6 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 30,1 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 23,1 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 27,3 ºC, els dies 10 i 12. 

Temperatura mínima més alta: 26,3 ºC, els dies 3 i 4. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 15 dies. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 25 nits

Nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 5 nits.

Quantitat de nits quasi tòrrides: 5 nits. Dia 1 (24,3 ºC), dia 17 (24,4 ºC), dia 18 (24,5 ºC), dia 24 (24,3 ºC) i dia 25 (24,7 ºC).

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 11, 13, 17, 29 i 30.  

Humitat relativa mínima absoluta: 18 %, el dia 1 (el dia 8 un 19 %). 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1008 hPa, el dia 25. 

Ratxa màxima de vent: 29,0 km/h NNE, el dia 24. 

Precipitació acumulada: 0,0 mm (mitjana climàtica 20,7 mm) 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o  més): 0 dies. 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimarts, 25 d’agost del 2026

Aquest divendres 28 d'agost tindrem un eclipsi parcial de Lluna



Després de l’eclipsi solar total que es va veure el passat 12 d’agost, aquest mes encara ens regalarà una altra cita astronòmica d’alt nivell. Ara podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Lluna, el proper divendres 28 d’agost a la matinada.

Què és un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna succeeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és a dir, quan la Lluna entra en la zona d’ombra de la Terra. Això només pot passar en fase de lluna plena, perquè allò que veurem realment és l’ombra de la Terra projectada sobre la superfície del satèl·lit.

D’eclipsis de Lluna, n’hi ha de dos tipus: els parcials i els totals. En el primer cas, que serà el que podrem observar el 28 d’agost, només una part de la Lluna entra dins l’ombra fosca de la Terra. L’altra part continua il·luminada pel Sol. En canvi, en un eclipsi lunar total, tota la Lluna entra dins l’ombra de la Terra. Durant la totalitat, la Lluna no sol desaparèixer del tot: pot adquirir un color vermellós o ataronjat, conegut popularment com la Lluna de sang. Això passa perquè una mica de llum solar travessa l’atmosfera terrestre i es desvia cap a la Lluna.

Val a dir que aquest mes d’agost era inevitable que tinguéssim un eclipsi de Lluna, atès que en vam veure un de solar. Els eclipsis solars sempre en porten associat un de lunar, generalment amb dues setmanes de diferència. Això és possible perquè la inclinació de l’òrbita de la Lluna permet que s’arrengleri amb el Sol i la Terra en fases consecutives de lluna nova i lluna plena.

On es podrà veure i quan serà el millor moment?

Aquest 28 d’agost, el 93% de la cara visible de la Lluna entrarà al llindar de la Terra, la qual cosa permetrà d’observar-la amb tons vermellosos a causa de la dispersió de Rayleigh, tot i que no assolirà la fase de la totalitat. Això vol dir que, malgrat que és possible que puguem veure aquestes tonalitats vermelloses, no veurem allò que es coneix com una Lluna de sang, perquè l’eclipsi no serà total.

L’eclipsi parcial lunar serà visible a simple vista. El fenomen començarà a les 4.34 i acabarà a les 7.52. El moment màxim serà a les 6.13 de la matinada. No obstant això, la Lluna es pondrà abans que finalitzi la fase de parcialitat i, per tant, no podrem veure el fenomen al complet.

Quina és la millor manera d’observar l’eclipsi lunar?

A diferència d’un eclipsi solar, per a veure l’eclipsi lunar no calen ulleres homologades ni cap mena de protecció o utensili. Es pot observar fàcilment a ull nu.

Per a veure’l bé, cal tenir una bona visió en direcció oest, que és per on es pon la Lluna. Com que la Lluna ja es trobarà relativament baixa a l’horitzó a la matinada, caldrà cercar un cel ben obert en direcció oest. Un altre bon truc per a observar el fenomen amb plenes garanties és evitar de tenir cap a l’oest muntanyes o edificis alts que ens en puguin tapar la visió.

Finalment, pot ser una bona idea d’usar uns prismàtics per a fer més precisa i intensa l’observació de l’eclipsi. No són imprescindibles, però us permetran d’apreciar encara millor el contrast entre la zona il·luminada i l’ombra de la Terra.


diumenge, 16 d’agost del 2026

Dades rellevants del passat mes de juny a Palamós


Un ramat d'ovelles al Pla de Sant Joan amb les atraccions de la Festa Major al fons de la imatge, el passat 16 de juny. El passat mes de juny del 2026 va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 2,3ºC més alta que la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes més sec del normal. Només van acumular-se 24,4 mm quan la mitjana climàtica és de 38,6 mm.


Temperatura màxima absoluta: 31,5 ºC, el dia 29. 

Temperatura mínima absoluta: 14,4 ºC, el dia 5. 

Temperatura mitjana mensual: 23,0 ºC (mitjana climàtica 20,7 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 26,9 ºC (mitjana climàtica 25,4 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 19,1 ºC (mitjana climàtica 15,9 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 21,1 ºC, el dia 5. 

Temperatura mínima més alta: 23,6 ºC, el dia 29. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20ºC a 24,9ºC): 9 nits.

Quantitat de màximes de 30ºC o superiors: 6 dies.

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, els dies 4 i 5. 

Humitat relativa mínima absoluta: 21 %, el dia 15. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, el dia 12. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1010 hPa, el dia 4. 

Ratxa màxima de vent: 32 km/h SSO, el dia 16. 

Dies de precipitació apreciable (3 dies). També hi pot haver rosada: el dia 4 (22,8 mm), el dia 5 (1,0 mm) i el dia 10 (0,6 mm).

Precipitació total: 24,4 mm (mitjana climàtica 38,6 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dilluns, 10 d’agost del 2026

Preparats per l'eclipsi total de sol d'aquest dimecres 12 d'agost

Franja de totalitat de l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026, al seu pas per Catalunya i les illes Balears / © Xavier Jubier
 

Aquest dimecres 12 d’agost de 2026, el cel de Catalunya oferirà un dels fenòmens astronòmics més impressionants que es poden observar: un eclipsi solar total. Per primera vegada en 121 anys, la Lluna cobrirà completament el Sol des d’una part del territori, enfosquint el cel i convertint el dia en nit durant un breu interval de temps.

Els eclipsis totals de sol són successos poc freqüents i només es poden veure des d’una franja molt concreta i estreta de la Terra. L’últim eclipsi solar total visible des de Catalunya va ser el 30 d’agost de 1905. El 2026, la franja de totalitat travessarà el terç sud del nostre territori, amb localitats com Tarragona i Lleida gaudint de la visió completa del fenomen.

L’eclipsi es produirà al vespre, entre les 19.30 i les 21.00 hores, depenent de la ubicació. La fase de totalitat, el moment més esperat, tindrà una durada màxima d’un minut i mig en algunes zones de les comarques del sud de Tarragona. En el moment de la totalitat de l’eclipsi, el Sol es trobarà a una altura de menys de 5 graus (mesura astronòmica habitual que indica que estarà molt a prop de l’horitzó), fet que pot condicionar la visibilitat en funció de l’orografia de la zona.

Cap al nord, l’eclipsi serà parcial, amb el Sol cada vegada menys cobert per la Lluna. Per exemple, a Barcelona s’enfosquirà un 99,7 %, mentre que a Girona el percentatge baixarà fins al 98,8 %. Tot i que aquestes xifres indiquen una foscor gairebé total, fins i tot un 0,1 % del Sol visible (és a dir, un 99,9 % de parcialitat) impedeix veure bona part dels fenòmens característics d’un eclipsi total, com la mateixa atmosfera del Sol (corona solar), que es fa visible quan s’oculta l’astre, o les perles de Baily, unes «gotes de llum» que apareixen al voltant de la Lluna a causa del seu relleu irregular.

Els eclipsis solars requereixen molta precaució a l’hora d’observar-los. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus. Fins i tot en el cas d’un eclipsi de sol parcial, és imprescindible utilitzar filtres solars homologats (com ulleres especials certificades) o mètodes indirectes, com la projecció amb telescopis especialitzats.

La poca freqüència amb què es produeixen aquests fenòmens fa preveure que milers de persones es desplacin cap a la franja de totalitat per presenciar-lo en directe.

L’experiència d’eclipsis anteriors arreu del món indica que aquests esdeveniments generen un gran moviment de visitants, amb una demanda d’allotjament elevada i un augment significatiu del trànsit. Els problemes principals s’acostumen a produir durant la tornada, quan moltes persones inicien el viatge de tornada alhora (mentre que l’anada sol ser més esglaonada). Per aquest motiu, és important que les administracions implicades planifiquin adequadament la gestió de mobilitat i infraestructures per evitar col·lapses i garantir la difusió d’informació rigorosa per a una observació segura de l’eclipsi.

En aquest sentit, recollint la proposta de l’IEEC, el Govern de Catalunya ha acordat la creació de la comissió interdepartamental per a la coordinació i la gestió de les accions relacionades amb l’eclipsi solar total, amb l’objectiu de coordinar les accions del Govern que garanteixin la millor gestió de les situacions derivades d’aquest fenomen, especialment en els àmbits de la recerca i la divulgació científica, la gestió d’espais d’observació, la mobilitat, la promoció turística, la seguretat i la prevenció sanitària.

Observa l'eclipsi amb seguretat

Un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles.

Aquest risc és present en els instants previs i posteriors a la totalitat de l’eclipsi, i durant tot el fenomen en el cas de les zones en què només sigui parcial, com passa a Barcelona i Girona. Per això és imprescindible utilitzar sempre mètodes d’observació segurs i homologats.

Per gaudir de l’espectacle de manera segura hi ha diferents opcions. El mètode més conegut són les ulleres amb filtre solar, que han d’estar certificades segons la norma ISO 12312-2.

Per seguretat, què no has de fer mai

Evita observar l'eclipsi amb:

Ulleres de sol convencionals.

Radiografies, vidres fumats, CD o filtres casolans.

Telescopis, prismàtics, càmeres o mòbils sense filtres solars homologats.

Aquests sistemes no protegeixen la vista i poden provocar danys permanents.

Tampoc hem de mirar el Sol a través de cap instrument òptic (càmera de fotos o binocles, per exemple) si no compta amb el filtre adequat, que s’ha de situar sempre davant de l’objectiu.

Com han de ser les ulleres?

Utilitza únicament ulleres específiques per a l'observació d'eclipsis que:

Incorporin el marcatge CE.

Indiquin el compliment de la norma ISO 12312-2.

Identifiquin el fabricant o l'importador.

Estiguin en bon estat, sense ratllades, forats ni desperfectes.

És recomanable comprar-les en establiments especialitzats i de confiança.

Dispositiu especial per facilitar desplaçaments

L'autopista AP-7 serà l’eix principal de mobilitat durant aquesta jornada i per preservar-ne la capacitat viària i prevenir congestions importants, des de l’SCT es recomana als usuaris utilitzar altres vies per distribuir els desplaçaments segons la destinació d’observació de l’eclipsi:

C-25 i A-2 per als desplaçaments cap a les comarques de Ponent.

AP-2 per accedir a zones d'observació com Lleida, les Borges Blanques, Valls o Prades.

A-7 i N-340 per als moviments entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

D’altra banda, es preveu un augment significatiu del trànsit en diverses vies secundàries properes a les zones d'observació:

N-340 i A-7 (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre).

A-27 (Alt Camp).

N-240 (Conca de Barberà i Ponent).

T-11 i N-420 (Baix Camp, Ribera d'Ebre i Terra Alta).

Font: https://web.gencat.cat/ca/inici

dimarts, 21 de juliol del 2026

Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós

Els elevats índexs d'inestabilitat van facilitar la formació d'una tromba marina el passat 5 de maig al vespre. Aquests fenòmens tornàdics són més habituals a finals d'estiu i a la tardor. Només el 10% tenen lloc entre març, abril i maig. Autor de la foto: Cesc Marsal.
El passat mes de maig del 2026 fou més càlid del normal, amb una temperatura mitjana mensual 1,1 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes poc plujós. Només van acumular-se 38,8 mm, quan la mitjana mensual de precipitació és de 51,7 mm.    


Temperatura màxima absoluta: 29,5 ºC, el dia 29. 

Temperatura mínima absoluta: 8,9 ºC, el dia 16. 

Temperatura mitjana mensual: 17,9 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,1 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 14,6 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,1 ºC el dia 15. 

Temperatura mínima més alta: 19,8 ºC el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, el dia 10. 

Humitat relativa mínima absoluta: 33 %, el dia 29. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1027 hPa, els dies 25 i 26.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1001 hPa, el dia 15. 

Ratxa màxima de vent: 56 km/h SSO, el dia10. 

Dies de precipitació apreciable (11 dies). També pot ser rosada: dia 3 (0,6 mm), dia 4 (1,4 mm), dia 5 (0,2), dia 6 (1,2 mm), dia 9 (14,6 mm), dia 10 (0,2 mm), dia 12 (6,4 mm), dia 14 (0,6 mm), dia 15 (3,4 mm), dia 18 (10,0 mm) i el dia 19 (0,2 mm).

Precipitació total: 38,8 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dijous, 25 de juny del 2026

23 de maig i 23 de juny: la boira de mar trenca la monotonia

Boira d'advecció observada el passat dimarts 23 de juny afectant la zona de Torre Valentina. Font: Ràdio Capital 

El binomi de sol i calor que ha caracteritzat la situació meteorològica de les darreres setmanes, va tenir un breu contrapunt en forma de boira d'advecció, coincidint amb els dies 23 de maig i 23 juny.
Sembla ser que el dia 23 de cada mes ha quedat marcat per l'aparició d'aquest fenomen típic de la primavera i de principis d'estiu.
Aquest passat dimecres, la cúpula de calor que afecta bona part d'Europa i que ha deixat uns registres termomètrics de rècord per la banda alta del termòmetre, ha sigut prou potent com per facilitar la formació de boira d'advecció al golf de Lleó. Malgrat que la temperatura superficial de l'aigua del mar es troba  a 22 ºC, uns 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica, l'advecció d'aire càlid subtropical ha assolit una intensitat tan destacada que ha permès la formació de boira de mar.

Aquesta boira de mar, tècnicament coneguda com a boira d'advecció, es produeix quan l'aire humit i càlid es mou per sobre de l'aigua freda del mar. El vapor de l'aire càlid es condensa quan està en contacte amb la fresca que desprèn l'aigua del mar i  es formen petites gotes d'aigua en suspensió, quan s'arriba al punt de rosada. Aleshores es produeix una saturació de la capa d'aire més pròxima a la superfície del mar i es forma la boira.

A part del passat dimecres 23 de juny, el fenomen de la boira de mar també va esdevenir el dissabte 23 de maig, coincidint amb el festival mariner "Palamós, Terra de Mar". 

La boira d'advecció és un dels perills més importants a l'hora de sortir a navegar per a moltes embarcacions. Pot ser la causa principal d'accidents a causa de col·lisions.
Segons l'espessor que tingui, pot impedir que hi veiem fins i tot a 50 metres de distància. Es considera boira quan la visibilitat és menor a 1 km i boirina quan podem veure a una distància superior a 1 km.

En cas d'estar navegant i aparèixer boira, el més important és mantenir el punt de vigilància visual de manera constant, reduir la velocitat i encendre els llums de navegació amb l'objectiu de ser més visibles per a altres embarcacions.


Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Sant Antoni de Calonge el dimarts 23 de juny. Autor de la foto: Javier Ortega 

diumenge, 21 de juny del 2026

L'estiu astronòmic ja és aquí


L'estiu del 2026 ha començat aquest diumenge 21 de juny a les 10 hores 24 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord, es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Quan això passa, l'astre rei arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més llarg. Com a resultat d'aquesta circumstància, aquest és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu "solstici d'estiu" (del llatí solstitium, Sol quiet).

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

El cel durant l'estiu del 2026

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

Entrant en detalls, si mirem el cel després de la posta de Sol, al començament de l'estiu tindrem visibles Mercuri, Venus i Júpiter. El primer només serà visible fins a finals de juny, i reapareixerà al començament de setembre, mentre que el darrer es podrà contemplar fins a mitjans de juliol.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Mart i Saturn. Júpiter serà visible des de mitjans d'agost, mentre que Mercuri es podrà veure des de finals de juliol fins a finals d'agost.

A més dels planetes, també és fàcil distingir grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques d'aquestes dates les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2026 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç, que tindran el punt àlgid el 13 d'agost. 

Per la seva banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 29 de juny, el 29 de juliol i el 28 d'agost.

El 6 de juliol es produirà el màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va succeir el 3 de gener.

Durant l'estiu del 2026 tindrà lloc un eclipsi total de Sol que succeirà el 12 d'agost i un eclipsi parcial de Lluna que tindrà lloc el 28 d'agost. La fase total del primer serà visible des de l'Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, el nord de l'oceà Atlàntic, i des de Catalunya, abans de la posta del Sol. El segon, que tindrà una magnitud molt elevada, es podrà veure des d'Amèrica, Europa i Àfrica. Des de Catalunya la Lluna es pondrà abans del final de l'eclipsi.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol.

L'inici de l'estiu es pot produir, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari solar.

Tot i que el dia del solstici d'estiu correspon és el que té més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici destiu tindrà 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d´hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de sis hores. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

diumenge, 31 de maig del 2026

Dades rellevants del passat mes d'abril a Palamós

 

Arc de Sant Martí observat el passat 1 d'abril al vespre sobre l'hospital de Palamós. 
El passat abril del 2026 va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 2,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes molt sec, ja que només caigueren 8,0 mm, quan la mitjana climàtica de precipitació pel mes d'abril és de 56,2 mm. 


Temperatura màxima absoluta: 23,6 ºC, el dia 18. 

Temperatura mínima absoluta: 7,8 ºC, el dia 13. 

Temperatura mitjana mensual: 15,4 ºC (mitjana climàtica 13,3 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 18,9 ºC (mitjana climàtica 17,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 11,8 ºC (mitjana climàtica 8,7 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,4 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima més alta: 16,0 ºC, el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 8. 

Humitat relativa mínima absoluta: 22 %, el dia 14. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, el dia 6. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 13. 

Ratxa màxima de vent: 74 km/h NNO, el dia 3. 

Dies de precipitació (9 dies). També hi pot haver rosada: dia 1 (0,4 mm)., dia 8 (0,2 mm)., dia 9 (0,2 mm)., dia 12 (1,6 mm)., dia 13 (2,2 mm)., dia 20 (2,0 mm)., dia 22 (0,8 mm)., dia 23 (0,2 mm) i dia 30 (0,4 mm).

Precipitació total: 8,0 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)    

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes. 

dimarts, 21 d’abril del 2026

Dades rellevants del passat mes de març a Palamós

Despreniment de façana degut a la tramuntanada del passat 29 de març. 
El passat mes de març del 2026 va ser lleugerament càlid, amb una temperatura mitjana mensual 0,4 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, el març fou més sec del normal, recollint-se 44,0 mm, quan la mitjana climàtica és de 56,5 mm. No obstant això, el vent de tramuntana va ser el paràmetre més destacat, amb uns registres inusualment forts a la nostra vila que causaren nombrosos desperfectes i caiguda d'arbres. El vent del nord assolí una ratxa màxima de 119 km/h el dia 31 i 117 km/h el dia 29 al Passeig del Mar, a 25 m d'altura. Al barri Vell de Palamós hi hagueren 106 km/h el dia 29 i 105 km/h el dia 31. 


Temperatura màxima absoluta: 17,2 ºC, el dia 24. 

Temperatura mínima absoluta: 5,9 ºC, el dia 21. 

Temperatura mitjana mensual: 12,1 ºC (mitjana climàtica 11,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 15,1 ºC (mitjana climàtica 16,2 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 9,1 ºC (mitjana climàtica 7,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 13,7 ºC, el dia 14. 

Temperatura mínima més alta: 13,6 ºC, el dia 5. 

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, els dies 6 i 7. 

Humitat relativa mínima absoluta: 21 %, el dia 27. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, els dies 1 i 12. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1001 hPa, el dia 15. 

Ratxa màxima de vent: 106 km/h N, el dia 29 (el dia 31 bufà a 105 km/h, N). 

Dies de precipitació (13 dies). També pot ser rosada: dia 5 (6,0 mm)., dia 6 (16,0 mm)., dia 7 (4,0 mm)., dia 8 (1,0 mm)., dia 9 (0,2 mm)., dia 11 (0,2 mm)., dia 13 (0,2 mm)., dia 14 (13,0 mm), dia 15 (0,2 mm)., dia 19 (0,2 mm)., dia 22 (1,0 mm)., dia 23 (1,8 mm) i dia 25 (0,2 mm).

Precipitació total: 44,0 mm (mitjana climàtica 56,5 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dijous, 9 d’abril del 2026

Dades rellevants del passat mes de febrer a Palamós


Cel serè i camps inundats al Pla de Sant Joan degut a les pluges abundants de les setmanes anteriors, el passat sis de febrer. El passat mes de febrer va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana 2,0 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes sec. Només van acumular-se 29,4 mm, quan la mitjana climàtica és de 42,4 mm.


Temperatura màxima absoluta: 19,1 ºC, el dia 12. 

Temperatura mínima absoluta: 4,9 ºC, el dia 1. 

Temperatura mitjana mensual: 11,6 ºC (mitjana climàtica 9,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 15,0 ºC (mitjana climàtica 13,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 8,1 ºC (mitjana climàtica 5,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 12,7 ºC, el dia 15. 

Temperatura mínima més alta: 11,1 ºC, el dia 17. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 25. 

Humitat relativa mínima absoluta: 33 %, el dia 12. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1030 hPa, el dia 21. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 982 hPa, el dia 13. 

Ratxa màxima de vent: 85 km/h NNO, el dia 14. 

Dies de precipitació apreciable (10 dies). També hi pot haver rosada: el dia 2 (0,4 mm), el dia 4 (4,6 mm), el dia 5 (0,2 mm), el dia 8 (6,4 mm), el dia 9 (0,6 mm), el dia 10 (0,8 mm), el dia 11 (1,0 mm), el dia 13 (14,2 mm), el dia 14 (0,2 mm) i el dia 19 (1,0 mm).  

Precipitació total: 29,4 mm (mitjana climàtica 42,4 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

divendres, 27 de març del 2026

Dades rellevants del passat mes de gener a Palamós

 
Vídeo del passat 20 de gener on s'observa l'espectacular cabal que duia el ramal de la riera Aubi a Castell. El passat mes de gener del 2026 va ser extraordinàriament plujós. Van acumular-se 181,6 mm, quan la mitjana climàtica és de 48,9 mm. Pel que fa a la temperatura, va tractar-se d'un mes més càlid del normal, amb una temperatura mitjana mensual 1,2 ºC superior a la mitjana climàtica.   


Temperatura màxima absoluta: 15,2 ºC, el dia 9. 

Temperatura mínima absoluta: 2,2 ºC, el dia 7. 

Temperatura mitjana mensual: 9,8 ºC (mitjana climàtica 8,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 12,8 ºC (mitjana climàtica 12,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,7 ºC (mitjana climàtica 4,4 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 9,1 ºC, els dies 4 i 5. 

Temperatura mínima més alta: 12,6 ºC, el dia 17. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 20 i 21. 

Humitat relativa mínima absoluta: 16 %, el dia 5. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1024 hPa, el dia 11. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 991 hPa, els dies 24, 27 i 28. 

Ratxa màxima de vent: 63 km/h N, el dia 31. 

Dies de precipitació apreciable (9 dies). També pot ser rosada: dia 17 (2,2 mm)., dia 18 (1,4 mm)., dia 19 (34,8 mm)., dia 20 (123,6 mm)., dia 21 (0,6 mm)., dia 24 (17,6 mm)., dia 25 (0,4 mm)., dia 27 (0,6 mm) i dia 31 (0,4 mm).  

Precipitació total: 181,6 mm (mitjana climàtica 48,9 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Palamós, barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

divendres, 20 de març del 2026

La primavera astronòmica ja ha començat

 


La primavera del 2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest divendres 20 de març a les 15 hores 46 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.

Com sempre recordem, l'inici de la primavera a la nostra àrea es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest, durant el seu moviment aparent cap al nord. Aquest jorn la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, un fet que també s'anomena equinocci de primavera.

Quan la primavera comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.

Què veurem al cel durant la primavera de 2026?

Després de la posta de Sol l'estació primaveral començarà amb Venus i Júpiter senyorejant el cel enfosquit. Per la seva banda, Mercuri farà la seva aparició a finals de maig al llarg del capvespre.

Durant les albades, començarem la primavera amb Mercuri ben visible, el qual romandrà al cel matutí fins a començaments de maig. A primers d'abril apareixerà el planeta Mart, i Saturn ho farà des de mitjans del mateix mes.

Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure en fosquejar algunes de les més  típiques de l'hivern, com Orió, Ca Major o Bessons. A mesura que les setmanes avancin, aquestes constel·lacions s'aniran apropant a l'astre rei i donaran pas a unes constel·lacions que són més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma d'interrogant invertit acabat a l'estrella Régul., Verge, amb la brillant Espiga, i el Bouer, amb l'estrella roja Artur.

Durant la primavera del 2026 no tindrà lloc cap eclipsi

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2026 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb un màxim cap al 6 de maig. Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 3 d'abril1 ​​i el 31 de maig.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2026 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquest dia, el 29 de març, a les 2 de la matinada hora nostra, avançarem els rellotges seixanta minuts per marcar les 3. 

Algunes curiositats sobre la primavera

Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la primavera és l'època de l'any on la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.