Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 25 de juny del 2026

23 de maig i 23 de juny: la boira de mar trenca la monotonia

Boira d'advecció observada el passat dimarts 23 de juny afectant la zona de Torre Valentina. Font: Ràdio Capital 

El binomi de sol i calor que ha caracteritzat la situació meteorològica de les darreres setmanes, va tenir un breu contrapunt en forma de boira d'advecció, coincidint amb els dies 23 de maig i 23 juny.
Sembla ser que el dia 23 de cada mes ha quedat marcat per l'aparició d'aquest fenomen típic de la primavera i de principis d'estiu.
Aquest passat dimecres, la cúpula de calor que afecta bona part d'Europa i que ha deixat uns registres termomètrics de rècord per la banda alta del termòmetre, ha sigut prou potent com per facilitar la formació de boira d'advecció al golf de Lleó. Malgrat que la temperatura superficial de l'aigua del mar es troba  a 22 ºC, uns 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica, l'advecció d'aire càlid subtropical ha assolit una intensitat tan destacada que ha permès la formació de boira de mar.

Aquesta boira de mar, tècnicament coneguda com a boira d'advecció, es produeix quan l'aire humit i càlid es mou per sobre de l'aigua freda del mar. El vapor de l'aire càlid es condensa quan està en contacte amb la fresca que desprèn l'aigua del mar i  es formen petites gotes d'aigua en suspensió, quan s'arriba al punt de rosada. Aleshores es produeix una saturació de la capa d'aire més pròxima a la superfície del mar i es forma la boira.

A part del passat dimecres 23 de juny, el fenomen de la boira de mar també va esdevenir el dissabte 23 de maig, coincidint amb el festival mariner "Palamós, Terra de Mar". 

La boira d'advecció és un dels perills més importants a l'hora de sortir a navegar per a moltes embarcacions. Pot ser la causa principal d'accidents a causa de col·lisions.
Segons l'espessor que tingui, pot impedir que hi veiem fins i tot a 50 metres de distància. Es considera boira quan la visibilitat és menor a 1 km i boirina quan podem veure a una distància superior a 1 km.

En cas d'estar navegant i aparèixer boira, el més important és mantenir el punt de vigilància visual de manera constant, reduir la velocitat i encendre els llums de navegació amb l'objectiu de ser més visibles per a altres embarcacions.


Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Sant Antoni de Calonge el dimarts 23 de juny. Autor de la foto: Javier Ortega 

diumenge, 21 de juny del 2026

L'estiu astronòmic ja és aquí


L'estiu del 2026 ha començat aquest diumenge 21 de juny a les 10 hores 24 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord, es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Quan això passa, l'astre rei arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més llarg. Com a resultat d'aquesta circumstància, aquest és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu "solstici d'estiu" (del llatí solstitium, Sol quiet).

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

El cel durant l'estiu del 2026

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

Entrant en detalls, si mirem el cel després de la posta de Sol, al començament de l'estiu tindrem visibles Mercuri, Venus i Júpiter. El primer només serà visible fins a finals de juny, i reapareixerà al començament de setembre, mentre que el darrer es podrà contemplar fins a mitjans de juliol.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Mart i Saturn. Júpiter serà visible des de mitjans d'agost, mentre que Mercuri es podrà veure des de finals de juliol fins a finals d'agost.

A més dels planetes, també és fàcil distingir grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques d'aquestes dates les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2026 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç, que tindran el punt àlgid el 13 d'agost. 

Per la seva banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 29 de juny, el 29 de juliol i el 28 d'agost.

El 6 de juliol es produirà el màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va succeir el 3 de gener.

Durant l'estiu del 2026 tindrà lloc un eclipsi total de Sol que succeirà el 12 d'agost i un eclipsi parcial de Lluna que tindrà lloc el 28 d'agost. La fase total del primer serà visible des de l'Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, el nord de l'oceà Atlàntic, i des de Catalunya, abans de la posta del Sol. El segon, que tindrà una magnitud molt elevada, es podrà veure des d'Amèrica, Europa i Àfrica. Des de Catalunya la Lluna es pondrà abans del final de l'eclipsi.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol.

L'inici de l'estiu es pot produir, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari solar.

Tot i que el dia del solstici d'estiu correspon és el que té més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici destiu tindrà 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d´hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de sis hores. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.