Corona llunar vista des de Palamós.La setmana que acabem de deixar enrera ha vingut marcada per diferents fenòmens óptics o fotometeors nocturns, els quals els podem classificar en dos tipus: la corona llunar i l'halo llunar.
Tant l'halo llunar com la corona, són coneguts des d'antic com a "cercles a la lluna" i es relacionen com a senyals que indiquen canvis de temps. Sens dubte, la presència de diferents tipus de núvols juntament amb la lluna plena que hem tingut, han ajudat a observar aquests tipus de fenòmens i a més, com a curiositat, podem dir que s'han pogut veure en pocs dies de diferència, coincidint amb el pas o l'acostament de diferents sistemes frontals poc actius.
Tot seguit farem una breu explicació dels dos fenòmens.
La corona llunarAquest fotometeor tant es pot formar al voltant del sol (corona solar) com al voltant de la lluna(corona llunar) i el podríem definir com a un o varis grups d'anelles acolorides, amb el seu centre al sol o a la lluna de radi no massa gran.
Els colors estan disposats de tal forma, que l'interior presenta un aspecte blavós i el seu exterior presenta un aspecte vermellós.
Té el seu origen en la difracció de la llum que ens arriba directament del sol o de la lluna., generalment aquesta difracció de la llum es deguda a la presència de núvols formats per gotetes d'aigua, sobretot altocúmuls. Com més gran sigui la corona, tindrem menys presència de gotes d'aigua, indicant una situació poc favorable a les pluges, al contrari, com més petita sigui la corona, voldrà dir que cada vegada tindrem més gotes d'aigua als núvols, amb possibilitats que s'acostin pluges.
El fenòmen de la difracció, responsable de la visió de les corones, es produeix quan la llum (recordem que està formada per ones electromagnètiques) deixa de propagar-se en línia recta perqué troba un obstacle (en aquest cas serien els núvols) i llavors reacciona esquivant aquest obstacle o passa a través de les petites escletxes que puguin haver-hi entremig.
Imatge il.lustrativa del fenòmen de la difracció:
L'halo llunar
Imatge d'un halo llunar.
Un fenòmen semblant a aquest
halo llunar de Girona també es va poder veure a Palamós i cal destacar que va ser especialment gran.
Aquest fotometeor vé caracteritzat per l'aparició d'un cercle al voltant del sol o de la lluna, degut a la refracció de la llum solar o llunar a través dels cristallets de gel que es troben en els cirroestratus (tipus de núvol alt).
Els cirroestratus que provoquen aquest efecte solen tenir temperatures d'uns -20 cº i es troben a més de 5000m d'alçada, els cristallets de gel que els conformen tenen forma hexagonal i són d'un tamany d'una décima de mil.límetre., la llum al trobar-se amb aquests cristallets de gel es comporta com si atravessés un prisma i llavors es descomposa en els diferents colors que formen la llum blanca.
Per tenir un efecte més espectacular, els raigs de llum han de sortir amb un angle de 22º, d'aquesta manera els colors de l'halo es veuen molt definits i es troben disposats de tal manera que l'interior del cercle és de color vermellós i l'exterior és de colors violetes. En casos rars, també es pot veure un altre cercle menys clar i lluminós que el cercle principal amb un radi de 46º, anomenat halo extraordinari.
Els halos indiquen la proximitat de pluges durant les properes hores, ja que els cirroestratus que contenen els cristallets de gel, sempre solen precedir l'acostament d'un front fred o perturbació, encara que no serveix per definir si la pluja serà més o menys important.
La refracció de la llum, a part de crear els halos , també és la responsable de crear els arcs de Sant Martí i es produeix quant una ona incideix sobre una superfície de separació entre dos medis (en el cas dels halos, cristallets de gel), llavors una part de la seva energia es transmet al segon medi(en aquest cas l'aire) canviant la seva direcció de propagació. La relació entre la direcció del raig incident i la del raig refractat es pot obtenir mitjançant la llei d'Snell.
Imatge il.lustrativa de la refracció de la llum:
