El gripau comú, detector de la pluja i els terratrèmols

Gripau comú que vaig veure a les Gavarres durant el mes d'octubre.


El mes d'octubre passat, just abans de començar l'episodi de pluges que començà el dia 10, vaig fotografiar un gripau comú que es passejava quan encara no era fosc, com si presagiés l'arribada pròxima de les pluges.

Descripció

El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa.

Les femelles adultes són més grosses que els mascles i mesuren 15 cm de longitud, encara que excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.

El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.

Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.

Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.

Les tonalitats del dors són brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o bé amb taques o clapes més fosques disposades irregularment.

El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns.

Les potes interiors estan proveïdes d'una membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.



És molt difosa la creença que diu que escup verí, cosa que no és veritat, si bé és cert que la seva pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. La toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones, no obstant, podem tenir fortes irritacions si desprès d'agafar-los ens toquem els ulls o petites ferides.

Hàbitat

És una espècie essencialment terrestre i nocturna, però també se'l pot observar de dia, sobretot després d'haver plogut. Es troba de forma abundant tant a la plana com a les zones muntanyenques de tot el Principat de Catalunya (des del nivell del mar fins als 2.500 m). Només manca a la plana central de Lleida i als Pirineus per sobre de l'altitud esmentada.

Amb tot, a les zones d'horta s'observa una certa regressió, causada probablement per l'ús desmesurat d'insecticides, que el priven de les seves preses alhora que l'afecten directament en engolir insectes emmetzinats.

Alimentació

Es nodreix de cucs de terra, de mol.luscs i de tota mena d'artròpodes, amb preferència pels coleòpters. El seu règim alimentari el fa una espècie molt beneficiosa per als humans i pot ser un gran aliat per lluitar contra les plagues del nostre hort o jardí.

Reproducció

Com la majoria dels amfibis, és molt prolífic. La femella en arribar el bon temps, diposita en tolls i basses de 2.000 a 7.000 ous, disposats per parelles i units per una membrana gelatinosa que forma dos cordons. Al cap de dues setmanes, aproximadament, neixen els capgrossos, que, per tal d'arribar a tenir l'aspecte dels seus progenitors, hauran de patir una sèrie de transformacions anatòmiques i fisiològiques (metamorfosi). La larva és petita i no sol superar els 32 mm de longitud.

Informació extreta de wikipedia i fotografies realitzades per tempspalamos.


Els gripaus comuns i la detecció dels terratrèmols

Els gripaus comuns, a més de detectar l'arribada de pluges, també detecten l'activitat sísmica molt abans que es produeixi un terratrèmol, segons ens explica un estudi de les Nacions Unides publicat a la revista "Journal of Zoology".

És la conclusió a la que han arribat desprès de comprovar com un 96% dels gripaus mascles, van abandonar els seus llocs de cria cinc díes abans que un terratrèmol de 6,3 graus en l'escala de Richter destruís la ciutat de l'Aquila, a Itàlia, el 6 d'abril de 2009. Aquests gripaus es trobaven a 74 quilòmetres de l'epicentre.

"Quan els gripaus apareixen per reproduir-se, són molt nombrosos i estan molt actius fins la finalització de la temporada d'aparellament", segons van indicar els autors de l'estudi, de la Universitat Oberta de Milton Keynes i la Universitat d'Oxford, a Gran Bretanya.

Els experts asseguren que l'èxode dels amfibis va coincidir amb perturbacions pre-sísmiques a l'ionosfera, que és la capa més alta de l'atmosfera, ionitzada de forma permanent. Aquestes alteracions, són detectades per baixes freqüències de ràdio i vindrien associades amb fugues de gas radó, provinent de la desintegració radioactiva del radi.

Previsió pel cap de setmana

Mapa de superfície previst pel diumenge. Observeu com tindrem un borrasca just al damunt.


Avui dissabte el pas d'un sistema frontal poc actiu ens portarà un dia molt ennuvolat, especialment al matí, amb obertura de clarianes a partir de la tarda. Podria caure algun plugim poc destacable, situació que també es donarà a la resta de demarcació.

La temperatura pot pujar fins als 13/15 cº a la costa i fins als 14/16 cº a l'interior., cap al Pirineu es quedaran per sota dels 10 cº.

El vent al nostre sector costaner bufarà de garbí a uns 14/16 nusos, amb ratxes superiors, durant tot el matí. A la tarda es mantindrà el garbí amb uns 15 nusos de vent sostingut. Al nord del Cap de Begur s'arribarà als 24 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada durant aquest matí. A la tarda es mantindrà la maror, amb àrees de forta maror al nord del Cap de Begur.



Mapa de vent en superfície previst per aquest dissabte al matí. Observeu com tindrem garbinada.


Demà diumenge tindrem un sistema de baixes pressions just a sobre nostre, es preveu que durant el matí tinguem predomini del sol, no obstant, a partir de migdia començaran a crèixer moltes nuvolades en punts de l'interior i en especial a prop del Montseny, amb possibilitats d'algunes precipitacions entre feble i moderades, que es traslladaran cap a la costa. A Palamós podria caure algun ruixat poc important a la tarda/vespre.

La temperatura màxima pot pujar fins als 12/14 cº a la costa i fins als 10/12 cº a l'interior. La mínima baixarà fins als 5/7 cº a la costa i fins als 2/4 c º a l'interior, amb glaçades al Pirineu i valls properes.

El vent durant la nit de dissabte bufarà fluix i de component sud i oest. A la matinada de diumenge bufarà aponentat a uns 6/8 nusos. Al matí de diumenge tindrem garbí a uns 14/16 nusos. A la tarda tindrem garbí aponentat a uns 16/20 nusos, amb ratxes superiors. Durant la nit de diumenge el garbí o ponent bufarà a uns 8/10 nusos.

L'estat de la mar pot mantenir-se amb maror generalitzada durant la nit de dissabte. A la matinada de diumenge hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de sud-oest. Al matí de diumenge hi haurà maror generalitzada. A la tarda tindrem la mateixa situació. Durant la nit de diumenge quedarà entre marejol o maror arran de costa i maror mar endins.

Butlletí climàtic del mes d'octubre

La pluja ens ha acompanyat tot el mes.


Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el mes d'octubre de 2010 ha estat termomètricament fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral Central on el mes s'ha de qualificar de normal o càlid. Pluviomètricament, el mes ha estat plujós a gran part del territori, i fins i tot molt plujós al Pirineu oriental i a punts
del Prepirineu occidental i del Vallès Oriental. En canvi, a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud i a punts del litoral Central, el prelitoral Nord, la depressió Central i el Pirineu occidental, el mes s'ha de qualificar de normal o sec.
Pel que fa al vent, el mes d'octubre ha estat marcat per l'episodi que va afectar el Prepirineu i el Pirineu els dies 25 i 26.


Si ens centrem en Palamós, podem dir que el mes d'octubre ha tingut una temperatura mitjana d'uns 14 cº, això ens indica que la temperatura mitjana ha estat dos graus inferior del que és normal. Aquesta situació es repeteix a la part nord, del centre i a l'est del Baix Empordà, amb valors no tant baixos en punts de la meitat oest de la comarca.


Pel que fa a les precipitacions, els 125,6 mm que han caigut a Palamós al llarg del mes d'octubre, indiquen que ha plogut un 10 % més del que és normal. Aquesta situació de pluges abundants es repeteix a tot el Baix Empordà.


Per una informació més detallada accediu al següent enllaç.

La Costa Brava a l'any 1926

Imatge antiga de Palamós (zona de la Planassa).

Font : http://personales.ya.com/trijueque//htms/publicacions/pub02.htm


A l'any 1926, Josep Gaspar va filmar unes seqüències de la gent i el paisatge de molts indrets de la Costa Brava. Malgrat el "boom" turístic dels anys seixanta, que va desfigurar molts dels nostres paisatges, degut a la febre constructura i que malauradament encara s'ha mantingut en alguns indrets, encara podem trobar nombrosos paisatges que preserven l'encant que va fer posar als ulls del món la nostra meravellosa costa.

Al vídeo següent podreu copçar uns indrets que actualment presenten un aspecte molt diferent, alguns gairebé irreconeixibles.

Com serà el proper hivern ?

El proper hivern tornarem a veure una imatge com aquesta ?


Si donem un cop d'ull als models a llarg termini, podem comprobar com en les previsions per aquest pròxim hivern, hi trobem certes coincidències que comentaré més detalladament., cal dir que aquests tipus de models estacionals poden patir notables modificacions en properes actualitzacions, a més, la seva fiabilitat ara com ara, és molt petita., en tot cas, sembla que pel primer mes d'hivern meteorològic, les previsions d'encert podrien ser prou notables.


Si ens centrem en el model CFS que utilitzen els americans del NOAA, podem comprobar com el mes de desembre podria ser un o dos graus més fred que la mitjana. Aquest fet podria venir condicionat per una invasió d'aire fred siberià a tot l'est d'Europa., aquesta gran massa d'aire fred aniria acostant-se cap a Catalunya i podria arribar en diverses glopades al llarg del mes, degut a l'establiment d'un ampli sistema d'altes pressions entre les Illes Britàniques i Rússia.
L'anticicló podria provocar que les precipitacions fóssin molt minces a gairebé tot Europa, no obstant, com podem comprobar al mapa de precipitacions, es preveu que es puguin formar algunes borrasques al Mediterrani., com es pot deduir, si unim aire fred+borrasques al Mediterrani, hi podria haver alguna nevada a cotes molt baixes en tota la nostra àrea. Sembla que a més, la neu al Pirineu podria ser abundant.

Sembla que aquest ambient fred es mantindria durant el mes de gener i de febrer, amb temperatures un grau inferiors a la mitjana.


Pel que fa a les precipitacions, es preveu que el mes de desembre pugui ser un 10 % més plujós del que és normal.

El mes de gener podria ser normal o una mica més sec, degut a l'aparició del que es coneix com a "zonal", és a dir, el restabliment de la circulació atmosfèrica d'oest a est, amb l'anticicló a prop nostre i les borrasques circulant per latituds més elevades.

El mes de febrer podria ser normal o una mica més plujós, degut a una major variabilitat atmosfèrica i al trencament de la zonal, amb alguna situació retrògrada (aire fred i perturbacions movent-se en sentit contrari d'est a oest).
Naturalment, això seria a trets generals i amb la cautela que una previsió a tres mesos vista representa.



Mapa de temperatura en superfície prevista pels pròxims mesos, model CFS.



Mapa de precipitació prevista pels propers mesos, model CFS.


Sembla que en aquesta ocasió el Centre Hidrometeorològic de Rússia (HMC) coincideix amb els americans, ja que considera que el trimestre hivernal podrà ser més fred del que és normal, amb unes precipitacions més baixes del que és normal a l'oest de la Península., en aquest cas també coincidiria amb el model CFS i podria indicar una absència en l'arribada de borrasques a la façana atlàntica peninsular, degut a la manca d'un flux de l'oest, amb predomini de possibles situacions retrògrades., a més, indica una major pluviometria a la façana mediterrània, aquest fet podria indicar l'aparició de perturbacions amb llevant.



Mapa de temperatura en superfície del HMC de Rússia previst per aquest hivern.



Mapa de precipitacions del HCM de Rússia previst per aquest hivern.



Si observem el model IBIMET, un altre dels models més utilitzats per intentar esbrinar el temps de la propera estació hivernal, es pot veure com també coincideix en afirmar que el mes de desembre pot ser més fred del que és normal i força plujós o nivós a la meitat est de la Península i força més sec a la meitat oest.



Mapa de temperatura prevista pel mes de desembre, model IBIMET.



Mapa de precipitació prevista pel mes de desembre, model IBIMET.



Si observem el mapa de temperatura pel mes de gener, comprobarem com aquesta pot ser normal o més freda que la mitjana. En canvi, segons el mapa de precipitació, el mes de gener pot ser més humit del que és normal, contradint el que marca el model CFS.

Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de gener, model IBIMET.

Mapa de precipitació prevista pel mes de gener, model IBIMET.


Si ens fixem en el mes de febrer, podem observar com aquest podria ser més càlid del que és normal, contradint el que indica el model CFS. Pel que fa a les precipitacions, podem concloure que en aquest cas podria coincidir amb el CFS, ja que considera que tindrem precipitacions normals.


Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de febrer, model IBIMET.


Mapa de precipitació prevista pel mes de febrer, model IBIMET.


Finalment, un altre dels models més utilitzats és l'IRI, i sembla indicar-nos aquest fort refredament a l'oest d'Europa amb tendència a acostar-se. Pel que fa a les precipitacions, el model indica que seran més escasses a les Illes Britàniques i al nord de Rússia, i més importants cap als Balcans i Romania.


Model IRI de temperatura prevista per aquest hivern.



Model IRI de precipitació prevista per aquest hivern.