Núvols noctilucents al Canadà i a Noruega

Fotografia d'uns núvols noctilucents a Edmonton (Canadà).


La fotografia que ahir ens va mostrar l'APOD, és molt interessant, ja que retrata un fenomen natural de gran bellesa. Es tracta d'uns núvols noctilucents a sobre la ciutat d'Edmonton (Canadà) ocupant una àmplia franja del cel.

Els núvols noctilucents o "núvols polars" són uns núvols molt prims i brillants., el seu nom en llatí significa "núvols nocturns brillants".
La seva composició és de cristalls de gel i es fan visibles en el moment del crepuscle, durant l'última llum del dia quan el Sol està entre 6 i 16 graus sota l'horitzó. Són incolors o de color blau clar, encara que a vegades apareixen altres colors, com el vermell i el verd. El color blau característic prové de l'absorció de l'ozó per part de la llum del Sol que els il.lumina. Poden aparèixer sota la forma de ratlles, ondulacions i remolins.


Aquests núvols tant especials, solen ser vistos durant els mesos d'estiu a les latituds entre els 50º i 70º nord i sud de l'equador, rarament, també s'han observat en latituds més baixes, com a Itàlia o a Utah (EUA).

Són els núvols més alts que podem trobar a l'atmosfera de la Terra, ja que es troben a la mesosfera, entre els 76 i 85 quilòmetres d'alçada. Normalment són massa tènues com per ser vistos, i només són visibles quan són il.luminats per la llum del Sol a l'horitzó, en l'instant en que les capes inferiors de l'atmosfera estan dins l'ombra de la Terra. Els núvols noctilucents, a dia d'avui, encara presenten moltes incògnites sobre el seu origen i són un fenomen meteorològic de descoberta relativament recent, ja que no hi ha evidència que s'haguéssin vist abans del 1885.

Els núvols noctilucents, només es poden formar sota unes condicions molt específiques., el seu estudi, moltes vegades s'utilitza com una guia per conèixer els canvis que es produeixen a l'atmosfera superior. Actualment, hi ha estudis que relacionen la seva major presència amb el canvi climàtic.

Els petits cristalls de gel que component aquests núvols de la mesosfera, es poden formar directament a partir de vapor d'aigua, juntament amb partícules de pols. L'existència d'aquest dos components a la mesosfera és un misteri de la ciència, ja que no se sap amb certesa com hi han anat a parar. Algunes teories diuen que la pols prové de micro meteors, de les partícules dels volcans o directament de la pols de la troposfera. Es creu que el vapor d'aigua hi pot arribar a través de forats existents a la tropopausa o com a subproducte de la reacció del metà amb els radicals hidroxil a l'estratosfera.



Núvols noctilucents a sobre Bargerveen, Drenthe, (Holanda).
Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Noctilucent_cloud


Les emisions de gasos dels transbordadors espacials, també poden ser la font del vapor d'aigua, ja que estan formades integrament per vapor d'aigua i s'ha comprobat que poden generar petits núvols individuals, tot i que la meitat del vapor s'allibera a la termosfera, en general, entre els 103/114 quilòmetres d'alçada.

Aquestes emisions de gasos poden arribar fins a l'Àrtic en poc més d'un dia, encara que el mecanisme exacte d'aquest mitjà de transport de molt alta velocitat és encara desconegut.
Com que la mesosfera conté molt poca humitat, aproximadament 1/10.0000.000 part del vapor que conté l'aire del desert del Sàhara, i és molt prima, els cristalls de gel només es poden formar a temperatures inferiors als -120ºc. Això significa que els núvols noctilucents es formen majoritàriament durant l'estiu, quan la temperatura a la mesosfera és més baixa. Els núvols noctilucents es formen sobretot a prop de les regions polars, perquè allí la mesosfera és més freda. Els núvols a l'hemisferi sud es trobem aproximadament 1 km més alts que a l'hemisferi nord.

Un altre fenomen relacionat amb la formació d'aquests núvols, fa referència a la radiació ultraviolada del Sol, la qual trenca les molècules d'aigua, reduint la quantitat d'aigua disponible per formar els núvols noctilucents. Se sap que la radiació rebuda varia cíclicament amb el cicle solar. Aquest fet ha estat seguit pels satèl.lits i han constatat un disminució de la brillantor dels núvols que coincideix amb l'augment de la radiació ultraviolada durant els dos últims cicles solars. S'ha descobert que l'aparició dels núvols, amb major o menor freqüència, segueix els canvis en la intensitat dels raigs ultraviolats que arriben al llarg d'un any, no obstant, encara queden moltes llacunes.




Vídeo d'uns núvols noctilucents filmats en "time-lapse" a Noruega, el passat 10 de juliol. També es veu un cumulunimbus a la part inferior

Sense nits tropicals

Mapa de temperatura i vent en superfície previst per les tres de la matinada.


Les nits tropicals que van aparèixer a principis de mes, han desaparegut del mapa des de fa més d'una setmana, ja que les temperatures mínimes registren uns valors força inferiors als que estem acostumats en aquestes dates. Lluny queden les nits on costava dormir, ara, fins i tot, ens toca tenir l'aire condicionat apagat i les finestres tancades o toca tapar-nos una mica.

La refrescada que hem tingut, aquesta nit s'ha deixat sentir de manera notable., aquestes són les mínimes d'avui al Baix Empordà: La Bisbal d'Empordà 13,4ºc, Verges 13,7ºc, Calonge 14,2ºc, Palafrugell 14,3ºc, Les Olives 15,0ºc, St. Feliu de Guíxols 15,4ºc o Palamós 16,1ºc.

Pel que fa a altres dades del dia a Palamós., temperatura màxima 22,6ºc. Estat del cel amb nuvolositat molt abundant de tipus baix al matí i àmplies clarianes a la tarda. Vent de component variable, predominant la tramuntana, el gregal i el xaloc, a 5/10 km/h de mitjana, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins i marejol arran de costa, amb mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 78 %, mínima 58 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós, preveiem que el dia es mostri amb predomini del sol, tot i alguns núvols baixos residuals que a estones poden tapar-lo. A la resta de la demarcació s'espera un dia amb nuvolusitat variable, amb més clarianes al sector central i sud de la costa, amb nuvolositat més compacte cap a la meitat nord. Poden caure alguns ruixats de tarda a la zona del Ripollès, Alberes, Serralada Transversal o Montseny.

La temperatura pot pujar fins a 25/28ºc a l'interior, fins a 22/24ºc a la costa i fins a 17/22ºc al Pirineu. La mínima pot pujar fins a 16/18ºc a la costa, fins a 12/15ºc a l'interior i fins a 6/11ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de direcció variable o restarà en calma al llarg de la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí tindrem vent de garbí o xaloc a 8 nusos. A la tarda hi haurà vent de llevant o gregal fluix. A la nit s'espera vent de tramuntana a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es preveu amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous, amb mar de fons. Al matí hi haurà mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit hi haurà maror mar endins i marejol arran de costa.

La causa d'aquestes temperatures fresques

Mapa sinòptic d'ahir a les 18:00h.


El mes de juliol que estem tenint, tot i que ja ha passat altres vegades, s'està caracteritzant per una acusada inestabilitat amb forma de ruixats i tempestes, i per unes temperatures més baixes del que marca la mitjana climàtica per aquestes dates, donant un ambient de principis de tardor.

Aquesta situació, està causada per una situació sinòptica caracteritzada per la presència d'un profund solc d'aire fred, que ens va arribant amb forma de glopades més o menys intenses i ens porta aire fred d'orígen polar marítim, després del pas de sistemes frontals i perturbacions.

Aquest aire de latituds superiors, topa amb l'aire més càlid típic de les nostres latituds i de l'època de l'any en què ens trobem.
Com podeu comprobar al mapa del començament, ens mostra un situació sinòptica amb un anticicló de les Azores (anticicló dinàmic) molt centrat a les illes del mateix nom, tot facilitant que el corrent en jet polar es dirigeixi cap a latituds més baixes. Un altre anticicló apareix a Rússia i entre els dos sistemes d'acció, les borrasques hi queden estancades i poden generar altres perturbacions que segueixen el solc d'aire fred i el corrent en jet que baixa cap al sud. Aquesta situació s'anomena "circulació meridiana", ja que les perturbacions deixen de seguir la circulació general que va d'oest a est, anomenada "circulació zonal", i es dirigeixen de nord a sud.

Aquests tipus de situacions, i més concretament, la que veiem a hores d'ara, si es produís en ple hivern, ens podria portar nevades en cotes baixes i el que no mancaria, possiblement, seria una bona nevada a la Vall d'Aran o cara nord pirinenca.



Imatge del corrent en jet polar que hi havia ahir a les 18:00h. Observeu com baixa del nord-oest i ens passa just per sobre, coincidint amb el pas de la perturbació que ens afectà.


Mentres el corrent en jet polar segueixi amb aquesta circulació meridiana (de nord a sud), les perturbacions i l'aire fred que el segueixen, ens anirà arribant de forma més o menys intensa.

El corrent en jet polar va d'oest a est a una altitud superior als 9000 metres d'alçada (300 hpa). Aquesta massa d'aire té forma tubular, aplanada i gairebé horitzontal. Es localitza entre els paral.lels 50º i 70º i porta associats vents de més de 120 km/h, que en alguns moments han arribat a superar els 500 km/h.

Al llarg del corrent en jet polar es produeixen meandres, que donen origen a les borrasques que ens afecten. Si un meandre s'arriba a estrangular, una part del corrent quedarà aïllat donant lloc a la formació d'una depressió aïllada en alçada (DANA), o gota freda.

El corrent en jet polar separa dues masses d'aire de tipologia diferent: una de més freda al nord i una de més càlida al sud., just en el punt de separació d'aquestes dues masses d'aire apareix el que es coneix com a "front polar".



Planisferi on es mostra el front polar.


L'existència d'aquest front polar, és deu a que la troposfera no forma un conjunt homogeni, ja que en ella hi ha grans masses d'aire que es separen per la seva temperatura, la humitat i la seva pressió.

L'aire tropical i l'aire polar són les dues masses d'aire fonamentals en cada hemisferi. Ambdues es subdivideixen, al seu torn, en aire marítim i aire continental.
L'aire polar marítim és humit, fresc a l'estiu i força fred a l'hivern.
L'aire polar continental és sempre sec, molt fred a l'hivern i es torna càlid a l'estiu.
L'aire tropical marítim és temperat i humit, i l'aire tropical continental és càlid i sec.

La superfície de contacte entre dues masses d'aire es diu front. Aquesta superfície de contacte no és mai vertical, sinó inclinada, perquè l'aire més dens i pesat tendeix a introduir-se en forma de falca per sota de l'aire més lleuger. És el que succeeix en el front polar, que separa l'aire tropical de l'aire polar a la zona temperada.

En el front polar trobem un conjunt de fronts successius, formant un cinturó que va envoltant el globus terrestre en cada un dels hemisferis.
El front polar separa l'aire polar fred que està situat al nord del càlid tropical, situat al sud.

En el front polar, els fronts associats a una borrasca s'uneixen amb els de la següent, i així es va formant un únic front continu que té segments freds i càlids. Entre cada dos borrasques apareix un anticicló o falca anticiclònica.

A les zones de contacte entre les masses d'aire, s'originen una sèrie de pertorbacions amb grans ondulacions que són l'inici dels centres de baixes pressions. Com podem comprobar, la superfície que separa la massa d'aire polar marítim de la d'aire tropical marítim no és plana.
Aquestes borrasques, que van associades en alçada amb el corrent en jet, es desplacen d'oest a est a grans distàncies i produeixen precipitacions frontals.

A causa de la successió de les ondulacions del front polar, les pertorbacions no es presenten aïllades, sinó que se succeeixen unes a les altres agrupades en famílies o sèries de borrasques. Degut a això, moltes de les situacions que comporten el pas d'una pertorbació, també poden provocar que en ocasions, això es repeteixi quatre o cinc vegades en dues setmanes.
Mentre es desplacen al llarg del front polar, les pertorbacions evolucionen. La falca d'aire càlid té tendència a apretar-se progressivament i, finalment, arriba un moment en què l'aire fred posterior s'uneix a l'aire fred anterior, escanyant la falca d'aire càlid, aleshores es diu que s'ha produït una oclusió. La llengua d'aire càlid despresa de la massa principal guanya alçada, es refreda i desapareix poc a poc.
Les borrasques es van debilitant quan arriben a l'oclusió i llavors es torna a imposar el front polar.


No a tot arreu tenen la mateixa temperatura



Mapa de temperatura mínima del dilluns passat. Fer clic per ampliar aquesta imatge i les successives.


Com podeu comprobar al mapa superior, les temperatues mínimes d'aquest passat dilluns es van mostrar força més baixes a l'Europa Occidental que a l'Europa Oriental, Itàlia i els Balcans. Si a l'oest i al centre trobem mínimes de 10/14ºc , a l'oest, com per exemple a Grècia o a Itàlia i la zona balcànica, les mínimes són clarament superiors als 20ºc.



Mapa de temperatures màximes del passat dilluns.


Pel que fa a les màximes, també podem comprobar com a l'oest i centre d'europa són més baixes que a l'est. Si ens fixem amb el centre i nord de Catalunya, veurem com marquen valors de 25ºc o menys., en canvi, a Itàlia i a Grècia s'arriba en molts indrets fins als 34/36ºc.



Mapa de temperatura a 850 hpa d'aquest dimarts al migdia.

Generalment, quan en un indret hi ha un profund solc d'aire fred, en un altre apareix una dorsal anticiclònica i una bombolla d'aire càlid. L'atmosfera sempre ho compensa d'una manera o altre.

Al mapa de temperatures a 850 hpa, veurem com al nord de la Península Ibèrica, a l'oest, el centre i nord d'Europa estan en el radi d'acció del solc d'aire fred, amb temperatures a 1500 m que van dels 4ºc als 12ºc., en canvi, a l'est del Mediterrani, com per exemple a Grècia i Turquia, hi han valors d'entre 20/28ºc, ja que es troben immersos dins d'una bombolla d'aire càlid subtropical, que en alguns indrets ha provocat una onada de calor.

Un altre dia de tardor a ple estiu

Imatge captada a primeres hores de la tarda amb el cel cobert.


Altre vegada la jornada d'avui, tot i algunes carianes, ha estat marcada per un temps més propi de la tardor. Entre les cinc i les sis del matí, ens queia la tercera tempesta en pocs dies, que ens deixava 21 mm, amb forta intensitat de precipitació. Però aquí no ha acabat la cosa, de nou a la tarda, les restes d'inestabilitat han fet crèixer algunes tempestes a l'interior de la demarcació, que ens han arribat molt desgastades amb forma de plugims i han caigut un parell de litres més.

Amb aquest ambient la temperatura ha sigut força fresca, ja que tot i que la màxima ha arribat a pujar fins als 24,3ºc, ràpidament, la temperatura durant la tarda ha tornat a baixar fins als 17ºc...i això a ple estiu.

Dades de precipitació d'avui al Baix Empordà: Bellcaire d'Empordà 25,8 mm, Palamós 23,2 mm, St. Feliu de Guíxols 23,0 mm, La Bisbal 16,5 mm, Palafrugell 15,6 mm, Verges-Ponent 14,8 mm o Calonge 16,5 mm.

Pel que fa altres dades del dia a Palamós., temperatura mínima 16,8ºc. Estat del cel ennuvolat, aparició d'algunes clarianes esporàdiques, i pluja amb forma de tempesta al matí i plugims a la tarda. Pluja 23,2 mm. Vent de component sud a la matinada i de component nord la resta de la jornada, a 10/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 55 km/h NNO. Estat de la mar amb marejol arran de costa i forta maror mar endins amb ones properes als 2 m, amb mar de fons de llevant o gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1011 hpa, mínima 1002 hpa. Humitat relativa màxima 96 %, mínima 55 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Mapa de llamps d'avui.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós, preveiem un dia novament marcat pels núvols baixos i algunes tímides clarianes. No es preveu pluja. A la resta de la demarcació els núvols també poden ser destacables a qualsevol indret, menys importants a la costa nord. No es preveu pluja o en tot cas, pot arribar a caure algun plugim esporàdic a l'interior.

La temperatura màxima pot rondar els 24/26ºc a l'interior, els 20/24ºc a la costa i els 15/20ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord, al llarg de la nit/matinada de dimarts a dimecres, amb mestral a 25/30 nusos a la zona del Cap de Creus. Al matí tindrem vent fluix de garbí o xaloc. A la tarda hi haurà vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit s'espera vent en calma o molt fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es preveu amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres, amb mar de fons. Al matí hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la tarda tindrem la mateixa situació. A la nit hi haurà mar calma o arrissada.


IMATGES DEL DIA






Onatge de mar de fons.

Les carbasses decoratives ens parlen

Les carabasses decoratives de la família de les Cucurbitàcies, són un veritable toc de color i d'alegria als nostres horts i a les nostres cases.
La seva funció és, com el seu nom indica, bàsicament decorativa, ja que solen ser un tipus de carbasses d'escorça molt dura i de gust amargant, degut a la gran quantitat de cucurbitacina que tenen, substància existent en el fullatge de totes les carbasses.

Les imatges que podeu veure corresponen a algunes carbasses de formes i colors capritxosos, cal dir però, que aquesta és només una petita mostra de la gran varietat de carbasses decoratives que existeixen.

Un detall important, és el fet que les carbasses van més d'un mes avançades, ja que normalment les collim a finals d'agost o setembre, en canvi aquest any els hi falta poc per ser collides...potser ens diuen que l'estiu serà curt?

Al següent enllaç podeu veure una web interessant on trobem una col.lecció de carbasses de formes i colors fantàstics, cultivades pel senyor André Lyon, enginyer agrònom i productor de San José de la Mariquina (Xile), població situada a la Provincia de Valdivia, Región de Los Ríos. No us perdeu la galeria d'imatges de l'enllaç que surt a l'esquerra.


http://andre-lyon.tripod.com/id23.html