Cartell que senyalitza la ruta que seguim.
Avui encetem la sèrie de capítols sobre una altre de les rutes més famoses de l'illa de La Palma. Aquesta vegada ens dirigim al Refugio del Pilar (1460 msnm), indret on comença la Ruta dels Volcans i que a la vegada forma part d'una ruta més llarga, anomenada "El Bastón", degut a la forma del recorregut., no obstant, aquesta vegada ens centrem en el tram que va del Refugio del Pilar fins a Los Canarios, d'una vintena de quilòmetres de llargada o més, segons si optem per desviar-nos fins a alguns dels cims existents o bé si anem en línia recta.
Al llarg d'aquest recorregut la neu i el famós mar de núvols ens donaran estampes magnífiques.
Bosc de pi canari amb boirina. Es troba a prop del Refugi del Pilar.
De bon matí, altre vegada ens llevem amb el cel cobert i un plugim incessant que es va fent més present a mesura que ens acostem al Refugi del Pilar., aquest fet farà tèmer el pitjor, però com veureu serà tot el contari.
Arribats a l'àrea recreativa del Pilar, la boira i el molest plugim ens donen la benvinguda. Aquests dos elements provoquen que molta gent decideixi suspendre les sortides previstes. Tot i la situació poc favorable per empendre la marxa, decidim provar sort i no fem cas a la majoria de gent., seguidament iniciem el camí, paraigües en mà. Com veureu més endavant, la decisió de continuar va ser l'encertada.
La boira ens acompanyà a l'inici del recorregut.
Tot i que al refugi no hi havia ni rastre de neu, els treballadors de l'indret ens comenten que dies enrera tot estava cobert per l'element blanc, el qual no trigaria gaire en aparèixer.
Tot el camí transita pel mig del Parc Natural de Cumbre Vieja, amb alçades que ronden els 2000 msnm. Aquest parc natural està localitzat en els municipis del Paso, Breña Alta, Breña Baja, Villa de Mazo i Fuencaliente i ocupa una superfície de 7.499 hectàrees.
La seva finalitat de conservació és la protecció de la dorsal volcànica, formada per nombrosos cons volcànics, cada un amb un nom diferent, tot i que en realitat són el mateix volcà. L'indret és de gran interès geomorfològic, i representatiu de la geologia insular., compta amb elements molt singulars, com són els roques de Jedey i de Niquiomo, i mostres de la major part dels episodis de vulcanisme històric de l'illa.
La riquesa volcànica del Parc Natural limita amb el paisatge protegit de Tamanca i s'emmarca en un entorn paisatgístic de gran bellesa i valor natural, amb nombroses masses de pineda que ajuden a garantir la protecció dels sòls i la recàrrega hidrològica subterrània. Així mateix, hi habiten nombroses espècies protegides i amenaçades, juntament amb restes arqueològiques.
Branques trencades per la nevada al Pico Birigoyo.
Després de deixar el Refugi del Pilar, el sender es va fent més costerut i va resseguint la falda del volcà Pico Birigoyo (1809 msnm) completament cobert de neu i amb nombroses branques de pi canari trencades, degut a la gran quantitat de neu que hi caigué. Per pujar-hi cal desviar-nos una mica per un sender senyalitzat. Al seu cim les vistes són molt atractives, tot i que la boira torna a impedir-ho.
Abandonem el cim i seguidament rebem amb grata sorpresa la desaparició de la boira, just en el punt on ens trobem. Per fí veiem el Sol !
Imatge captada amb l'obertura de clarianes, on es veu el mar de núvols i una bonica pineda de pi canari.
Espiral feta amb pedres tot imitant els antics petròglifs.
Una altre espiral.
Al costat del camí trobem uns elements que semblen creats per extraterrestres i que ens cridaran l'atenció. Es tracta d'unes grans espirals realitzades amb pedres disposades a sobre el terreny, tot imitant els antics petròglifs de La Palma.
Camí envoltat per la neu. Observeu la marca del GR (banda vermella i blanca) a la banda esquerra. Aquest sender creua tota l'illa de nord a sud.
El fet que el dia es llevés amb unes males condicions meteorològiques, ha provocat que siguem els únics excursionistes que es trobin en aquest indret, si això hi afegim la boira que va i vé i el silenci regnant, és tota una experiència.
La neu i la fresca ens acompanyen. Situació que podem trobar a l'estació hivernal, a diferència de l'estiu on la calor i els rajos solars poden arribar a ser molt intensos.
Vessant oest del Birigoyo, amb el bosc cobert de neu.
Pineda de pi canari. Semblava una pineda del Pirineu a l'hivern.
Pont de fusta (1792 msnm).
Com que ens trobem per sobre dels 1700 metres, això facilita que el mar de núvols flueixi cap a altres indrets situats a menor alçària i s'escoli per la banda de la Cumbre Nueva, situada a uns 1400 msnm.
Una vegada deixem enrera un pont de fusta, que creua un esvoranc causat per l'erosió de l'aigua que baixa d'un con volcànic, el camí segueix cada vegada amb més pendent. La neu continua sent la protagonista, juntament amb la boira que forma el mar de núvols, donant la impressió d'estar suspessos en l'aire.
CONTINUARÀ...
