Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 22 de desembre del 2011

Espectacular inestabilitat Kelvin-Helmholtz a Birmingham, Alabama

Espectacular inestabilitat Kelvin-Helmholtz als EUA.


Una vegada més, des de terres americanes, ens arriben imatges espectaculars d'un fenomen meteorològic.

El passat 16 de desembre, a l'aeroport de Birmingham, Alabama, es va poder observar el curiós fenomen conegut com a inestabilitat Kelvin-Helmholtz.
Tot i que és un fenomen observat en vàries ocasions al nostre país, especialment en núvols que es troben a molta alçada, com els cirrus o els altocumulus., el que realment fa molt especial les imatges que ens arriben des dels EUA, és el fet que el fenomen es faci visible gairebé arran de terra, en uns núvols baixos i amb una magnitud molt important.

Una inestabilitat Kelvin-Helmholtz, es forma degut a l'existència de dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, situats en dos nivells troposfèrics molt propers entre si, però amb característiques dispars, ja que es mouen amb unes velocitats i amb unes densitats diferents entre si.

Vídeo del fenomen succeït a Alabama:





Tècnicament, la inestabilitat Kelvin-Helmholtz succeix en un flux situat dins d'un fluid continu o quan hi ha suficient diferència de velocitat a través de la interfície entre dos fluids.
La teoria pot usar-se per predir la presència d'inestabilitat i la transició cap a un flux turbulent, en fluids de diferents densitats i movent-se a velocitats desiguals.

Hermann Ludwig von Helmholtz, físic i metge alemany, juntament amb Lord Kelvin, físic britànic, van estudiar al segle XIX, la dinàmica de dos fluids de diferents densitats, quan reben la influència d'una petita pertorbació, com per exemple, una ona introduïda en el límit de connexió dels fluids. Aquests científics donen nom al fenomen.



Ona de Kelvin-Helmholtz feta visible degut a l'existència de nuvolositat al mont Duval, Austràlia. Font: wikipedia.org.

2011, l'any més càlid de la sèrie històrica


Sèrie de temperatures mitjanes (de l'1 de gener al 30 de novembre). Font: www.aemet.es


Recentment, l'Agència Estatal de Meteorologia, ha comunicat que l'any 2011 s'està comportant com l'any més càlid de la sèrie històrica. Les elevades temperatures que fins ara han pogut experimentar a l'Estat Espanyol, provoquen que el 2011 estigui tenint un caràcter extremadament càlid, amb una temperatura mitjana de 16,7º C, la qual supera en 1,49º C el valor mitjà del període de referència 1971-2000.
Aquest fet situa el present any com el més càlid de la sèrie històrica, a data 30 de novembre, amb una temperatura mitjana lleugerament per sobre de la de l'any 2006 que era el més càlid fins ara, amb 16,67º C.
Pel que fa a les precipitacions, ha plogut un 7% menys del que és normal.

Excepte a les Balears i en parts de Canàries, on les anomalies tèrmiques no arriben al valor de +1º C (encara que segueix sent un valor molt elevat), a la resta de l'Estat, el valor de l'anomalia mitjana oscil·la entre +1º C i +2º C.
On han tingut uns valors més elevats, d'uns +2º C, ha sigut al sud de Castella-la Manxa i algunes zones del País Basc i Catalunya.

Els dos primers mesos de l'any van ser una mica més càlids del que és normal i en tots dos, les temperatures mitjanes es van situar en una mitjana de 0,5º C per sobre dels valors normals. Després d'un mes de març amb temperatures pràcticament normals, tant el mes d'abril com el mes de maig van ser extremadament càlids a tot l'Estat Espanyol, amb unes temperatures mitjanes que van superar, respectivament, en 3,9º C i 2,9º C els corresponents valors normals.

El mes d'abril del 2011 va ser el més càlid en el conjunt de l'Estat, des de l'any 1951, amb més d'un grau de diferència respecte a l'any 1997 que havia estat l'any amb el mes d'abril més càlid, fins ara., mentre que el mes de maig va ser el tercer més càlid de l'esmentada sèrie històrica, només superat pel dels anys 1964 i 2006.


Pel que fa al trimestre estiuenc, es destaca que els mesos de juny i agost van ser molt càlids, amb una anomalia tèrmica mitjana de 1,5º C i 1,4º C, respectivament, mentre que el mes de juliol va tenir temperatures normals i va ser, curiosament, l'únic mes de l'any amb una anomalia tèrmica negativa de -0,1º C, siguent el mes de juliol menys càlid des del 2002.

Finalment, el trimestre setembre-novembre, seguint la mateixa tònica que es ve observant des de l'inici de l'any 2011, ha resultat molt càlid, amb unes temperatures mitjanes 1,8º C superiors al valor mitjà normal, sempre prenent com a referència el període 1971-2000.
El valor més elevat entre les anomalies tèrmiques mitjanes mensuals, es va observar al mes d'octubre amb +2,1º C, seguit del setembre amb +1,8º C i novembre amb 1,6 º C.

Les temperatures més elevades de l'any 2011 es van registrar al final de la segona desena d'agost, amb valors extrems que el dia 19 assoliren 42,5º C a Morón de la Frontera i 42,0º C a Sevilla-San Pablo i a Badajoz- Base de Talavera la Real.
També són importants les elevades temperatures registrades a l'última desena de juny, especialment entre els dies 26 i 29 al centre i nord peninsulars, registrant-se 41,º C a Bilbao-aeroport el dia 27 de juny i 40,9º C a Orense el dia 2. D'altra banda, cal destacar les temperatures diürnes excepcionalment altes que es van registrar a la primera desena d'abril, amb un valor màxim de 37,4º C a Múrcia el dia 9 d'abril, així com en la primera quinzena d'octubre, amb valors màxims per sobre de 35º C a l'oest d'Andalusia, amb un màxim de 36,5º C a Jerez el 12 d'octubre.

L'episodi de fred més important de l'any va ser el que va afectar la península en l'última desena del mes de gener, en què la fred va ser especialment intensa entre els dies 22 i 23. Les temperatures van baixar per sota de -10º C en zones muntanyoses i en alguns punts dels dos altiplans peninsulars. El valor mínim, en estacions principals, es va registrar el dia 23 de gener a Molina de Aragón amb -13,º C. Entre les capitals de província destaquen els valors registrats a Terol, amb -13 º C el dia 23 de gener i Sòria, amb -10,4º C el dia 26 de gener.



Percentatge de precipitació en relació a la mitjana, en el període comprès entre l'1 de gener i el 14 de desembre del 2011. Font: www.aemet.es


Precipitacions

L'any 2011 està siguent una mica més sec del normal en el conjunt de l'Estat Espanyol, on el dèficit de pluges més acusat es troba a l'extrem nord peninsular. La precipitació mitjana fins el 14 de desembre, arriba als 555 mm, quedant-se al voltant d'un 7% per sota del valor normal.

L'any va començar amb unes precipitacions una mica per sota dels valors normals, de manera que la precipitació mitjana en el conjunt dels mesos de gener i febrer es va situar al voltant d'un 15% per sota del seu valor mitjà normal.
Les precipitacions del trimestre primaveral van ser, per contra, lleugerament superiors al valor normal. Això va ser a causa de les abundants precipitacions del mes de març que van superar la mitjana en més d'un 65%., mentre que els mesos d'abril i maig van tenir precipitacions situades dins la mitjana.

Després d'un estiu sec, on la precipitació mitjana al conjunt de l'Estat, es quedà un 35% per sota del valor normal trimestral, el mes de setembre va ser el més sec de l'any, atès que la precipitació mensual només va ser una tercera part del que marca la mitjana , siguent el mes de setembre més sec des del 1988.
Octubre també va ser relativament sec, encara que no tant com el setembre, amb una precipitació mitjana mensual que es va quedar un 35% per sota del valor normal.
Per contra, el mes de novembre va ser humit a molt humit a la major part de l'Estat, especialment a prop del Mediterrani, amb una precipitació mitjana un 40% superior al valor normal d'aquest mes, de manera que durant el novembre, es va reduir notablement el dèficit de pluges acumulat des del mes de juny.

Al mapa superior, veiem que tan sols s'ha produït un superàvit relatiu de precipitacions a la major part de Catalunya, especialment acusat al litoral nord, així com en algunes parts de les Balears i Canàries i en algunes àrees d'Extremadura, sud de Castella i Lleó i àrees litorals d'Andalusia i València.
A la resta de l'Estat Espanyol, les precipitacions s'han quedat, en general, per sota del que és normal, siguent un 25 % inferiors a la mitjana, especialment a la franja nord peninsular que s'estén des del nord de Galícia fins al nord d'Aragó, així com en zones de Castella-la Manxa i al nord d'Andalusia.

Entre les situacions que van donar lloc a precipitacions intenses, cal destacar les que es van registrar al llarg del novembre, en concret entre els dies 4 i 6, quan hi van haver precipitacions importants al País Basc i al nord-oest de Navarra, arribant a totalitzar en alguns punts quantitats superiors als 200 mm, així com entre els dies 19 i 23 de novembre, en els que es van registrar precipitacions molt intenses a Múrcia, nord de València i extrems nord i sud de Catalunya. En aquest episodi, es va registrar el dia 18 de novembre a Múrcia-San Javier, el valor més elevat de precipitació diària en els observatoris principals, amb 144,9 mm.

L'hivern astronòmic ja ha arribat




L'hivern astronòmic ha arribat avui a les 06.30h del matí (recordem que l'hivern climàtic començà l'1 de desembre). Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies i 23 hores. La primavera s'iniciarà el dia 20 de març del 2012.

L'inici de l'hivern

Com sempre cal recordar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas que ens ocupa, l'hivern arriba quan el Sol assoleix la seva posició més austral. El dia que això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data, coincideix el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions, també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.
Aquesta major proximitat al Sol, provoca que durant l'hivern la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica (segons la tercera llei de Kepler) i per tant, això fa que la durada d'aquesta estació sigui la més curta.

Durada del dia

Si anomenem col·loquialment "durada del dia" al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui serà el dia de menor durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, si ho comparem amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida, on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de desembre), té lloc el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta de Sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat, però no és així: això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferent a l'eix d'aquesta el·lipse. Això també provoca que entre un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol fictici, hi hagin desajustos. El dia en què el Sol es pon més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any vinent.

Distància al Sol

En aquestes dates també es dóna el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament succeirà el pròxim 5 de gener, on estarà a una distància un xic superior als 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (5 de juliol de 2012).

Observació nocturna del cel a l'hivern

La primera lluna plena de l'hivern serà el 9 de gener del 2012, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern tindrem dues llunes plenes, el 7 de febrer i el 8 de març del 2012.

Mart, molt brillant, serà visible gairebé tota la nit, des de després del capvespre fins l'alba. Venus i Júpiter apareixeran en forma d'estels vespertins, mentre que Saturn serà un estel del matí.

Pluges de meteors

Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es produeix cap al 3 de gener.

Al llarg de l'hivern no hi haurà cap eclipsi.

Informació proporcionada per Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)

dimecres, 21 de desembre del 2011

Roines al matí i bona jornada de regates


Imatge captada a quarts de deu del matí per la càmera de TV3. Observeu com estava ennuvolat.


La jornada d'avui dimecres, ha començat amb el cel ennuvolat i la caiguda d'algunes roines o plugims., no obstant, no han deixat precipitació apreciable als nostres pluviòmetres.
Aquest cel ennuvolat i la presència del vent de tramuntana durant la matinada, ens han deixat unes mínimes molt més altes que dies enrera, ja que s'han mogut entre els 5,4º C de Les Olives i els 9,4º C de Palamós-La Fosca.
Les temperatures màximes també han patit una bona recuperació, arribant fins als 15 o 16º C a tota la comarca.

Pel que fa a la Christmas Race, el vent fluix i variable que bufava de bon matí, ha anat girant a SW, a 7/10 nusos a partir del migdia, permetent que s'hagin pogut disputar totes les mànegues previstes.

Altres dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 14,9º C, mínima 9,2 º C. Estat del cel ennuvolat de bon matí i més clarianes la resta del dia, amb capvespre rogent. Pluja inapreciable.
Estat de la mar amb maror mar endins (forta maror de matinada) i marejol arran de costa. Vent del nord a 4/10 nusos de matinada, vent fluix de direcció variable al matí i vent de garbí a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 29 km/h a partir de migdia.
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa, mínima 1019 hpa. Humitat relativa màxima 85 %, mínima 67 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dijous

A Palamós s'ha d'esperar un dia assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la demarcació el dia serà calcat, amb una clara pujada dels termòmetres.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/20º C a l'interior, fins a 15/17º C a la costa i fins a 8/15º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -2/5º C al Pirineu, fins a 2/8º C a l'interior i fins a 8/12º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest a 15/20 nusos, durant la nit/matinada de dimecres a dijous., mar endins pot bufar a 35 nusos. Al matí tindrem vent de tramuntana a 12/18 nusos. A la tarda hi haurà vent de component nord a 8/12 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 35 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 10/15 nusos., mar endins bufarà a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. La resta de la jornada preveiem una situació similar.



Mapa de vent en superfície previst per dijous al migdia. Observeu com assenyala vent de tramuntana.

Més costa verge entre l'Alguer i Bosa


Tram costaner lliure d'edificacions fins on s'allarga la vista, amb alguns cumulus decoratius.


Reconforta saver que no totes les costes del Mediterrani, han patit la destrucció i l'especulació urbanística que trobem al nostre país.

Les imatges que podeu veure avui, és un altre tram de costa salvatge, lliure d'edificacions, on apareix un petit exemple, del paisatge que caracteritza el tram de costa localitzat en els 54 km que separen les ciutats de l'Alguer i Bosa, al nord-oest de Sardenya.

Al llarg d'aquest sector costaner, s'observen unes extensions inèdites al nostre país, on trobar 2 km de costa ben conservat és gairebé un miracle, ja que en molts sectors no es distingeix on acaba un poble i on comença un altre.




Penyassegats, illots, caps i petites cales, conformen l'orografia del litoral en els més de 50 km que separen les dues ciutats.



Imatge del mateix lloc on apareixen alguns stratocumulus.


Al llarg de la carretera que uneix les dues ciutats, apareixen alguns miradors on ens podem aturar amb el cotxe per contemplar aquest meravellós paisatge, gairebé inabastable. Tot i que aquí no es veu perqué no ens hi vam aturar, en alguns indrets apareixen petites cales i alguna platja de poca extensió, que trenquen la preeminència dels penyassegats.





Al llarg del trajecte, les úniques edificacions visibles són algun "xiringuito" de platja i alguns estables pel bestiar que pastura les muntanyes que es desplomen fins al mar, algunes de les quals tenen alçades molt considerables, com el Monte Mannu (800 msnm) o el Monte te Pittada (788 msnm).



Zona de pastura, amb el terreny sense gaire vegetació.


En aquests terrenys hi pasturen ramats d'ovelles, vaques, cavalls i porcs.
Cal destacar que amb la llet de les ovelles de Sardenya, es realitza un saborós formatge anomenat pecorino sardo, cosa que jo puc confirmar.

Per més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Pecorino_Sardo



Estable i petita casa de camp a sobre els penyassegats on pasturen les ovelles., al davant de les dues construccions s'entreveuen els ramats.



Cala de còdols que s'obre a sota els penyassegats.



Observeu el desnivell que presenten les vessants muntanyoses cobertes de màquia mediterrània, formada entre d'altres, per savines, oliveretes, llentiscles, garrics i lleterases.