1035 hpa i núvols baixos

Imatge captada aquesta tarda on es veuen restes de núvols baixos a sobre les Gavarres.


Tal com es preveia, les altes pressions han sigut les protagonistes del dia d'avui. Tot i que trobar-nos amb un anticicló potent durant el mes de gener es un fet molt recorrent, cal destacar que aquesta vegada s'ha assolit una pressió en superfície no gaire habitual, ja que els 1035 hpa assenyalats avui pels nostres baròmetres, són una dada molt important i reflexen el domini absolut de l'anticicló.
Aquestes altes pressions, sens dubte, generen i generaran una baixada molt important del nivell de les aigües marines, coneguda popularment com "les minves de gener".

Un altre factor que ha sobresortit avui dimecres, han estat els nombrosos núvols baixos que arribaven a cobrir el cel a primeres hores del dia, mantenint-se de forma residual la resta de la jornada i ja amb el Sol com a protagonista.

Pel que fa a altres dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 12,2º C, mínima 5,9º C. Mala visibilitat amb boirina i rosada. Vent molt fluix de direcció variable o calma, ratxa màxima 11 km/h. Estat de la mar amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins.
Pressió atmosfèrica màxima 1035 hpa, mínima 1030 hpa. Humitat relativa màxima 93 %, mínima 68 %. Dades de meteoclimatic.com i Boies de la Generalitat.


Previsió per aquest dijous

A Palamós es preveu un dia amb predomini del Sol, així i tot, hem d'esperar el pas de nombroses franges de núvols alts, més importants a la tarda., aquest fet pot donar una posta de Sol rogenca. També hi haurà boirina, sobretot a primeres hores i algun núvol baix passatger. A la resta de la demarcació el dia serà molt similar, amb nombrosos núvols alts a la tarda i algun banc de boira a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima serà més elevada que el dia anterior., pot rondar els 14/17º C a l'interior, els 13/15 º C a la costa i els 7/14º C al Pirineu. La mínima pot descendir fins a -8/1º C al Pirineu, fins a -3/2º C a l'interior i fins a 1/5º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord i oest o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous., mar endins pot bufar tramuntana o mestral a 10/15 nusos. Al matí esperem vent en calma. A la tarda bufarà vent molt fluix de garbí., al nord del cap de Creus pot bufar mestral a 12/16 nusos. A la nit hi haurà vent en calma., al nord del cap de Creus pot bufar vent de mestral a 16/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí i a la tarda hi haurà la mateixa situació, amb maror al nord del cap de Creus. A la nit hi haurà forta maror al nord del cap de Creus, marejol o maror mar endins i mar plana o arrissada arran de costa.



Mapa de vent en superfície previst per dijous a les 18:00h.

La catedral romànica de Sant Pere extramurs

Cumulus fractus i cumulus humilis a l'esguard del campanar romànic de Sant Pere extramurs.


A poca distància del centre de la ciutat de Bosa, trobem l'antiga catedral romànica de Sant Pere extramurs (fora de les muralles). Aquesta joia del romànic de Sardenya, està molt ben senyalitzada i tan sols caldrà seguir un rètol situat a l'extrem sud del Ponte Vechio (Pont Vell).

Situada en un indret bucòlic anomenat Calmedia, a la riba sud del riu Temo, aquesta construcció eclesiàstica va ser la catedral de la Diòcesi de Bosa i és una de les més antigues esglésies romàniques de Sardenya.



Detall de l'absis amb les típiques arcuacions llombardes.


El llogarret de Calmedia, ja era freqüentat pels púnics. Aquest indret fou escollit pels romans per fundar la primigènia ciutat de Bosa i per construir la catedral romànica de Sant Pere, entre el 1062 i el 1073.

La Diòcesi es troba documentada des del 1073, en l'época del Bisbe Costantinus de Castro. L'enclavament de Calmedia va ser abandonat després de la fundació de la propera vila medieval (ara Bosa), construïda sota el castell de Serravalle, al segle XV.



Detall de l'absis construït amb carreus molt ben treballats de roca volcànica.


Actualment, i des del segle XV, la seu episcopal es troba situada a l'església de Santa Maria, considerada com a Co-Catedral de la Immaculada Concepció.
Posteriorment, l'antiga catedral, adquireix l'apelatiu d'extramurs (ja que es troba fora dels murs de la ciutat nova de Bosa).

Malauradament, els treballs de restauració realitzats el 1938, van alterar l'aspecte original de l'església, degut a la substitució d'alguns trams constructius.



Detall de la torre del campanar envoltada per boniques oliveres.




Façana principal.


La façana principal, que data de l'últim quart del segle XIII, s'atribueix al mestre Anselm de Como. Els quatre pilars que marquen l'alçada, per sobre de la qual es col·loquen les escultures que componen el Tetramorf, originen tres arcs de mig punt.
L'arc del mig que forma el portal, emmarca una llinda on apareix esculpida la Verge i el Nen Jesús (centre), un sant bisbe (a l'esquerra, potser Constantí Castro, que va consagrar la catedral) i els Sants Pere i Pau (als laterals).



Primer pla de la llinda de la porta.


La llinda està tallada seguint un patró d'imitació de balcons, amb arcs trilobulats sobre columnes salomòniques.

Uns altres elements destacats són els tres òculs oberts a la façana, dos a cada costat del portal i un a la part superior. Els ràfecs estan decorats amb motius d'arcs entrellaçats.



Visió general del conjunt romànic. La petita construcció sostinguda per quatre columnes situades al cim de la façana, es considera la signatura del Mestre Anselm.


L'interior té tres naus, dividides per arcs de mig punt sobre pilars rectangulars. La nau central té un sostre de fusta, mentre que els dos laterals tenen voltes de creueria.



Abundants cumulus vistos a l'exterior de l'església i les muntanyes que envolten la vall del riu Temo.

L'anticicló torna amb força

Mapa de pressió en superfície previst per dimecres a migdia. Observeu com tindrem un potent anticicló a sobre nostre.


Després de les pluges anecdòtiques de les dues darreres jornades, sembla que l'anticicló hivernal torna amb força, de fet, avui dimarts a la nostre vila ja s'ha assolit una pressió en superfície molt elevada, arribant fins a 1030 hpa.
Com podeu contemplar al mapa que obre aquest article, les altes pressions continuaran amb nosaltres al llarg d'aquest dimecres i fins la setmana que ve, com a mínim. Amb aquest panorama, altre vegada les boires de l'interior i l'ambient agradable a migdia, lluny d'aquests indrets de l'interior del país, seguiran sent les protagonistes.

D'altre banda, el llevant anticiclònic i el pas d'una pertorbació entre el dilluns i el dimarts a la matinada, regaren el Baix Empordà de forma minsa, però suficient per humitejar els nostres camps i boscos.

Aquests són alguns dels registres més significatius (darreres 48h): Begur 13,8 mm., Les Olives 12,9 mm., Sant Feliu de Guíxols 12,0 mm., Verges 11,4 mm., Palamós 10,2 mm., Palamós-La Fosca 9,8 mm o Calonge-Mas Pallí 7,8 mm.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 11,8º C, mínima 7,0º C. Estat del cel mig ennuvolat de bon matí i asserenat la resta del dia. Pluja 7,4 mm. Vent de tramuntana o gregal a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 32 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 1,95 m a les 10:00h) i maror arran de costa, mar de fons de gregal. Pressió atmosfèrica màxima 1030 hpa, mínima 1022 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 76 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós cal esperar un dia assolellat, amb algun núvol baix residual a primeres hores. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, amb un predomini de l'astre rei i algun banc de boira a les valls pirinenques., també poden aparèixer alguns núvols baixos al sector sud de la costa.

La temperatura màxima pot rondar els 12/14º C a la costa i interior i els 6/11º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -8/-1º C al Pirineu, fins a -2/3º C a l'interior i fins a 4/7º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres., mar endins pot bufar a 12/16 nusos. Al matí esperem la mateixa situació. A la tarda bufarà vent del nord a 4/8 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar tramuntana a 12/16 nusos. A la nit hi haurà vent fluix del nord o tindrem calma., mar endins i al nord del cap de Creus pot bufar vent del nord a 16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror mar endins, amb mar de fons de gregal, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí i a la tarda hi haurà marejol o maror arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la nit s'espera mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins.

Vídeos dels efectes de la pluja gelant

Els vídeos que veureu a continuació, són un clar exemple dels greus problemes que pot ocasionar el fenomen de la pluja gelant ("engelant" no és correcte).
Aquest curiós i perillós fenomen meteorològic, a vegades, tot i que de forma no tan exagerada com als Estats Units, també sol succeir al nostre país, tal com va passar el passat 20 de desembre al Pirineu lleidatà.

La pluja gelada (tempesta de gel als EUA), és un tipus de precipitació que comença a caure des dels núvols a la superfície en forma de neu, a grans altures., malgrat tot, a mesura que va baixant es fon completament quan travessa una capa d'aire amb una temperatura per sobre dels 0ºC.
Tot seguit, aquesta aigua líquida es troba amb l'aire estancat que ha quedat al fons de les valls o les planes, el qual té una temperatura inferior als 0ºC, aquest fet provoca que l'aigua adopti un estat de subfusió (vegeu el següent enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Subfusi%C3%B3)
Aquesta aigua llavors es congelarà en impactar contra qualsevol objecte que trobi, podent-se acumular grans quantitats de gel, de fins a diversos centímetres.

Normalment, la pluja gelant s'associa amb l'aproximació d'un front càlid i l'existència d'aire fred amb una temperatura igual o inferior als zero graus, que queda atrapada en els nivells més baixos de l'atmosfera.

A Amèrica del Nord, per exemple, això passa quan un sistema de baixes pressions es mou des de la vall del riu Mississipi cap a les muntanyes Apalatxes i la vall del Riu Sant Llorenç, a l'estació hivernal, i hi ha un anticicló més a l'est. L'aire càlid del golf de Mèxic, és amb més freqüència, el detonant de les precipitacions de pluja gelant.





L'aire càlid, en una situació d'inversió tèrmica, és forçat a ascendir i altera dramàticament la temperatura en capes mitges de la troposfera, al voltant dels 800 hpa. Si l'advecció és prou forta per escalfar diversos graus una capa prima per sobre el punt de congelació i en un breu període, o una capa més gruixuda lleugerament per sobre dels 0°C, per un període més llarg, la neu que caigui en aquesta capa es fondrà i es convertirà en gotes de pluja, les quals es congelaran en contactar amb el sòl, si aquest està a una temperatura inferior als 0ºC.





Sovint, la pluja gelant pot causar importants apagades elèctriques. Els cables coberts amb gel es tornen extremadament pesats, la qual cosa provoca que es trenquin els pols de suport, els aïllants i les línies. Així mateix, les branques dels arbres cobertes pel gel acumulen molt pes i poden trencar-se i desplomar-se sobre la línia elèctrica. D'altra banda, el gel que es forma a les carreteres fa molt perillosa la conducció. A diferència de la neu, el gel humit produeix una reducció en la tracció, i els vehicles són més proclius a lliscar i a sortir de la carretera amb el més petit revolt.

Els efectes a la vegetació poden ser greus, atès que les plantes no poden suportar el pes del gel. Alguns arbres, com les coníferes, poden ser víctimes de les tempestes de gel en la mesura que les seves acícules poden atrapar el gel, però no són capaços d'aguantar el seu pes.

La méteo al carrer: 1r element

Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós.


Molts dels elemens arquitèctònics o decoratius que ens apareixen al davant dels nostres ulls, quan passegem pels carrers i places de Palamós, ens evoquen una història molt lligada amb la meteorologia del nostre petit país.

Tot i passar relativament desapercebuts per moltes persones, només cal prestar la mínima atenció per descobrir el que jo anomeno "la méteo al carrer"., és a dir, qualsevol objecte relacionat directament amb els factors meteorològics que influencien el nostre clima i per consegüent, les nostres vides.
Molts d'aquests objectes són clarament visibles degut a la seva grandària, com per exemple, les canonades que recullen l'aigua de pluja que cau a les nostres teulades, les teules que les protegeixen o els nombrosos embornals que trobem als nostres carrers. Altres poden passar més desapercebuts, com per exemple, un parallamps o bé algun petit element decoratiu, com una rosa dels vents mig amagada.

Avui començaré una mena de petit recull, en forma d'imatges, on mostraré alguns dels elements relacionats amb la meteorologia que poblen els nostres carrers. De ben segur que molts us seran ben familiars.
Aquests elements aniran apareixent de mica en mica al blog, com si fossin petites dosis de meteorologia.



Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós. El penell porta la data de l'any 1.957.


Avui començarem el nostre viatge a la Punta del Molí, indret on trobem el far de Palamós, amb un bonic panell datat de l'any 1.957 al capdamunt, juntament amb un parallamps.

Aquest indret orientat cap al sud, rep el nom de la Punta del Molí, ja que antigament s'hi situava un primitiu molí de vent i a més, aquests indret rocós protegia el port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal. El far i la punta estan orientats a migdia.

Tot i que és un dels fars més antics de Catalunya, ja que la instal·lació va entrar en actiu l'1 de setembre del 1865., a l'any 1975 es va reformar l'estructura de manera molt important, a causa de les greus esquerdes que tenia el far originari, provocades, principalment, pels bombardejos que va patir durant la Guerra Civil i, sobretot, com a conseqüència de l'explotació de la pedrera per construir el Moll Nou.



Penell i parallamps situat al capdamunt del far de Palamós.


El far és una torre prismàtica hexagonal i el seu focús lluminós està situat a uns 23 metres per sobre del nivell del mar. La llampada que emet és un grup de 1+4 esclats cada 20 segons i la longitud de l'esclat arriba a les 12 milles.

Com podeu veure a les imatges, està coronat per una cúpula grisa, aïllada de la casa de servei i fa de punt de referència per a la recala al port de la nostre vila.

Actualment està plenament integrat al teixit urbà de Palamós, cal ressaltar, que va ser, juntament amb el de Calella (Maresme), un dels primers fars electrificats a l'Estat Espanyol, aprofitant l'arribada de la xarxa elèctrica a Palamós el 1917.



El far de Palamós amb els elements esmentats al seu capdamunt.