Espectaculars imatges dels sediments del riu Guadalquivir

Sediments del riu Guadalquivir (dia 12 de novembre).

Sediments del riu Guadalquivir (dia 13 de novembre).


Les dues imatges que podem veure avui, foren captades per un modern enginy anomenat "espectrorradiomètre d'imatges de resolució moderada" (MODIS), instal·lat a bord dels satèl·lits Aqua i Terra de la NASA. La primera imatge es va capturar el passat 12 de novembre i la segona el dia següent.

Les espectaculars vistes des de l'espai ens ofereixen una visió única de la forma que adopten els sediments arrossegats per la crescuda del riu Guadalquivir, els quals, són dipositats  al golf de Cadis,  al llarg de la costa sud-oest d'Espanya. Ambdues imatges són de color natural.

Aquells dies els sediments donaven un color marronós al riu Guadalquivir, i aquest mateix color tenyia l'aigua prop del delta del riu. El plomall de sediments aparegut en gran quantitat, degut a les abundants pluges de les darreres setmanes, es va dispersar entre els dies 12 i 13 de forma uniforme en totes direccions, però la forma que adoptà el núvol de sediments és força complicada.

Aquesta forma del plomall pot ser el resultat de la presència de corrents oceànics en vàries direccions.
Generalment, els sediments més pesats, com són les sorres de gra gruixut, resten prop de la costa, proporcionant un material valuós per la conservació dels deltes i les platges,  mentre que els sediments més fins, com les sorres fines, les argiles i els llims, van a parar a la zona coneguda com a  prodelta (la part submergida del delta que està més enllà del delta frontal).

Mapa del percentage d'humitat al sòl. Veiem com la conca del Guadalquivir està saturada.


El mapa superior ens mostra com el terra està saturat d'humitat, degut a les quantioses pluges caigudes aquesta tardor a la conca del Guadalquivir., això fa que quan plou no es pugui infiltrar gaire aigua en el sòl i molta part vagi a parar directament al riu.
Aquestes avingudes dels rius i l'aport de sediments que fan al mar, són de vital importància per l'ecosistema marí, ja que afavoreixen la presència d'aliment per molta varietat d'espècies pesqueres i acaben siguent una font de riquesa.
Un altre dels efectes beneficiosos d'aquestes avingudes és el fet que mantenen la topografia costanera, salvaguardant de l'erosió les platges, els deltes i la costa en general, tot estalviant milions d'euros en la seva regeneració i protecció.

En un altre ordre de coses, un estudi publicat el 2009 va examinar els factors que contribueixen a la presència d'uns corrents complicats al golf de Cadis.
Situat al nord-oest de l'Estret de Gibraltar, el golf està remogut pels corrents superficials que flueixen des del mar Mediterrani., contràriament, a les vessants del golf situades entre els 200-2000 metres sota el nivell del mar, apareixen fluxos de corrents oceànics en la direcció oposada, que van de l'Atlàntic cap al Mediterrani.

Els sediments del riu Guadalquivir sempre han atret l'atenció dels científics, i no només quan són visibles en les imatges de satèl·lit. El 25 d'abril del 1998 es produï el terrible accident de les mines d'Aznalcóllar, quan un bassa gegantina que contenia les aigües contaminades d'una mina de pirita es va trencar i van anar a parar al llarg del riu Guadiamar, afluent del Guadalquivir. L'accident va abocar 4 milions de metres cúbics d'aigua àcida i 2 milions de metres cúbics de fang, que s'estengué aigües avall. Aquest accident va fer que aquesta zona encara estigui sota estudi, especialment pel que fa a la qualitat de l'aigua i la salut de la vida silvestre.

Rècord en la concentració de gasos d'efecte hivernacle

Segons l'Organització Meteorològica Mundial, la quantitat de gasos d'efecte hivernacle presents a l'atmosfera va assolir un màxim sense precedents durant l'any 2011.
Entre els anys 1990-2011, es va registrar un augment del 30% en el forçament radiatiu (l'efecte d'escalfament en el nostre clima) a causa del diòxid de carboni (CO2) i altres gasos de llarga durada que atrapen la calor.

D'acord amb el Butlletí de l'OMM sobre els gasos d'efecte hivernacle corresponent al 2011, on es va abordar amb especial atenció el cicle del carboni, es constata que des de l'inici de l'era industrial (any 1750) s'han emès a l'atmosfera uns 375 mil milions de tones de carboni en forma de CO2, principalment a conseqüència de la crema de combustibles d'origen fòssil. Aproximadament, la meitat d'aquest diòxid de carboni roman a l'atmosfera mentre que la resta és absorbit pels oceans i la biosfera terrestre.

"Aquests milers de milions de tones de diòxid de carboni addicional que han arribat a la nostra atmosfera romandran en ella durant segles, això provocarà un major escalfament del nostre planeta i incidirà en tots els aspectes de la vida a la Terra", tal com digué el secretari General de l'OMM, el senyor Michel Jarraud, el qual va afegir que "les emissions futures encara faran empitjorar més la situació".

"Fins ara, els embornals de carboni han absorbit gairebé la meitat del diòxid de carboni que l'home emet a l'atmosfera, però no necessàriament seguirà sent així en el futur. Ja hem observat que els oceans s'estan tornant més àcids com a conseqüència de l'absorció de diòxid de carboni, provocant estralls a la cadena alimentària submarina i als esculls de corall. Hi ha moltes més interaccions entre els gasos d'efecte hivernacle, la biosfera terrestre i els oceans, i necessitem fomentar la nostre capacitat de vigilància i els nostres coneixements científics per tal de comprendre-les millor ", va assenyalar el senyor Jarraud.

"La xarxa de Vigilància de l'Atmosfera Global de l'OMM, que abasta més de 50 països, proporciona uns mesuraments efectuats amb precisió que són fonamentals per comprendre les concentracions dels gasos d'efecte hivernacle, en particular, les seves nombroses fonts, embornals i transformacions químiques a l'atmosfera ", va afegir el senyor Jarraud.

El paper dels embornals de carboni és essencial per l'equació general del carboni. Si el CO2 addicional emès s'emmagatzema en reservoris com ara les profunditats dels oceans, aquest pot quedar atrapat durant centenars i fins i tot milers d'anys. Per contra, els nous boscos retenen el carboni durant molt menys temps.

En el Butlletí de l'OMM sobre els gasos d'efecte hivernacle, es diuen les concentracions  atmosfèriques d'aquests gasos, però no les emissions. Cal tenir present que les emissions són el que va a l'atmosfera, i les concentracions són el que queda a l'atmosfera després d'haver passat pel complex sistema d'interaccions entre l'atmosfera, la biosfera i els oceans.

El CO2 és el gas més abundant dintre dels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada, denominats així perquè retenen la radiació dins de l'atmosfera de la Terra que, al seu torn, genera l'escalfament de la mateixa. Les activitats humanes, com ara la crema de combustibles d'origen fòssil i l'ús de les terres (per exemple, la desforestació tropical), són les principals fonts del diòxid de carboni antropogènic present en l'atmosfera. Els altres gasos d'efecte hivernacle de llarga durada importants són el metà i l'òxid nitrós. Les concentracions cada vegada majors de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera són impulsores del canvi climàtic.

L'índex anual de gasos d'efecte hivernacle de l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA), mostra que entre els anys 1990-2011, el forçament radiatiu dels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada va experimentar un augment del 30%, on el CO2 va contribuir-hi en gairebé un 80%. El 2011, el forçament radiatiu total del conjunt d'aquests gasos seria com si hi hagués una concentració de CO2 equivalent a 473 parts per milió.

Diòxid de carboni (CO2)

El diòxid de carboni és el gas d'efecte hivernacle més abundant que s'emet com a conseqüència de les activitats humanes i ha contribuït aproximadament en un 85% de l'increment en el forçament radiatiu durant l'última dècada. Segons el butlletí de l'OMM, la quantitat de CO2 present a l'atmosfera va arribar a 390,9 parts per milió el 2011, o un 140% del nivell preindustrial de 280 parts per milió.

El nivell preindustrial representava un equilibri dels fluxos de CO2 entre l'atmosfera, els oceans i la biosfera. Durant els deu últims anys, la quantitat de CO2 present a l'atmosfera ha experimentat de mitjana un augment de 2 parts per milió a l'any.

Metà (CH4)

El segon gas d'efecte hivernacle de llarga durada més important és el metà. Aproximadament, un 40% de les emissions de metà a l'atmosfera procedeixen de fonts naturals (per exemple, els aiguamolls i els tèrmits), i aproximadament un 60% prové d'activitats com la ramaderia, el cultiu de l'arròs, l'explotació de combustibles fòssils, els abocadors i la combustió de biomassa. El 2011, el metà atmosfèric va assolir un màxim sense precedents de 1813 parts per milió de milions (ppb), o un 259% del nivell preindustrial, a causa de l'increment de les emissions procedents de fonts antropogèniques. Després d'un període d'estabilització, des del 2007 el metà atmosfèric ha tornat a augmentar de manera gairebé constant durant els últims 3 anys.

Òxid nitrós (N2O)

Les emissions d'òxid nitrós a l'atmosfera procedeixen de fonts tant naturals (gairebé un 60%) com antropogèniques (aproximadament un 40%), en particular dels oceans, el sòl, la combustió de biomassa, l'ús de fertilitzants, i diversos processos industrials. El 2011, la seva concentració atmosfèrica va ser d'unes 324,2 parts per milió de milions (ppb), que representen 1,0 parts per milió de milions (ppb) més que l'any precedent i un 120% del nivell preindustrial. En el transcurs d'un període de 100 anys, la seva influència en el clima, és 298 vegades més gran que les emissions equivalents de diòxid de carboni. A més, també compleix una important funció en la destrucció de la capa d'ozó estratosfèrica que ens protegeix dels raigs solars ultraviolats nocius.



Matí assolellat i tarda amb alguns núvols

Dia radiant avui a migdia. Imatge mostrada al Telenotícies de TV2 Catalunya.


Avui dimarts ens hem llevat amb algunes boirines, però ràpidament el sol ha estat el protagonista, amb un cel asserenat al llarg de tot el matí.
Tal com veiem a la imatge superior, pertanyent a la platja Gran, a migdia hi havia bona visibilitat i una manca de vent que donava pas a un dia radiant.

Tot i aquest ambient assolellat, s'ha pogut constatar com ja és més difícil que la temperatura màxima pugui pujar gaire, especialment, si no tenim vents càlids que hi ajudin, ja que l'energia del sol cada cop és menys efectiva.
I si al matí hem tingut el cel serè, a la tarda han anat arribant algunes franges de núvols alts, juntament amb alguns núvols baixos impulsats pel vent fluix de garbí que bufava.

Màximes d'avui dimarts al Baix Empordà:

La Bisbal d'Empordà 19,0ºC., Calonge 18,3ºC., Bellcaire d'Empordà 17,2ºC., Verges 16,9ºC., Sant Feliu de Guíxols 15,8ºC., Palafrugell 15,8ºC., Palamós-La Fosca 15,2ºC.

Núvols baixos a sobre Calonge aquesta tarda.


Altres dades meteorològiques d'avui dimarts 20 de novembre a Palamós., temperatura màxima 15,6ºC, mínima 9,4ºC. Vent en calma al matí i vent de component sud a la tarda, a 5/10km/h de mitjana, ratxa màxima 18km/h. Estat de la mar amb mar plana o arrissada arran de costa al matí i marejol a la tarda., mar endins hi havia marejol (onatge sig. de 0,46m a les 18:20h a Blanes). Pressió atmosfèrica màxima 1018hPa, mínima 1016hPa. Humitat relativa màxima 95%, mínima 79%. Dades de meteoclimatic.com i xiom.cat

Núvols baixos passatgers aquesta tarda a Calonge.


De cares a aquest dimecres, a Palamós esperem un dia amb núvols en varis nivells i boirines matinals. Al matí predominaran els núvols alts i mitjans, i a la tarda/vespre s'hi afegiran núvols baixos, a estones molt abundants, degut a l'arribada d'un front molt desgastat provinent de l'oest de la península.
Al centre del dia hi pot haver alguna clariana. No es descarta que caigui alguna roina al vespre/nit.

La temperatura mínima serà més elevada que el dia anterior i la màxima serà igual o una mica més baixa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud i oest fluix, amb algun cop moderat, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem vent fluix de component oest. A la tarda hi haurà vent de component nord a 6/10 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins pot bufar a 15/20 nusos. A la nit tindrem vent fluix de tramuntana. A mar esperem que hi hagi una mica de marejol arran de costa i marejol o maror mar endins, fins al matí. A la tarda hi haurà maror mar endins i al nord del cap de Begur, amb mar arrissada o marejol arran de costa. A la nit la situació serà semblant.

Tornados a l'Algarve i tromba marina a Austràlia

Mapa sinòptic del passat 16 de novembre.


El passat 16 de novembre, una borrasca freda aïllada (BFA) causà un dels episodis tornàdics més intensos dels darrers anys al sud de Portugal, a la regió de l'Algarve.

La imatge que obre aquest article ens mostra la situació sinòptica d'aquell dia, amb la pertorbació responsable de la formació d'un sistema frontal fred, el qual, generà una gran activitat convectiva amb potents cèl·lules de tempesta que viatjaren des del sud-oest cap al nord-est.
Aquesta situació de marcada inestabilitat, es veié accentuada per la presència d'un bossa d'aire fred d'uns -20ºC a 500hPa i una advecció d'aire càlid i humit tropical en nivells baixos de la troposfera, juntament amb l'existència de vent en cissalla que donà una major organització a les tempestes.

Algunes d'aquestes tempestes acabaren convertides en supercèl·lues o mesociclons, situació que ens podria recordar al corredor dels tornados dels EUA.

Imatge del satèl·lit Terra de la NASA amb color fals o RGB.


La imatge superior està feta amb el sistema del color fals o RGB, que ens serveix per veure els núvols més freds. En ella s'aprecien les tempestes que viatjaven en direccció nord-est. També s'intueixen unes protuberàncies que correspondrien a "overshootings" o topalls nuvolosos que sobrepassen les encluses de les tempestes, degut a la gran força dels corrents d'aire ascendent.

Imatge en canal visible. Font. NASA


L'espectacular imatge de sobre aquestes línies ens mostra molt clarament la pertorbació recargolada a l'oest de la península.

Cal destacar que el tornado més perillós es calcula que assolí la categoria EF2 o EF3, amb vents d'entre 169-266 km/h, segons es despren dels desperfectes causats.
Aquest tornado provocà 13 ferits, va recòrrer 15km i tenia uns 300m d'ample.

Les imatges que ens arriben, mostren com el tornado aixecà i tombà grans utilitaris i autocaravanes., també destrossà façanes i teulades d'edificis sòlids., a més, causà grans estralls en un camp de futbol i arrencà arbres sencers.
Acompanyant el tornado, també es formà alguna tromba marina



Tornado destrossant un camp de futbol. El soroll és com si passés un tren de mercaderies.



Recull d'imatges de les destrosses del tornado i de les trombes marines.



Destrosses als arbres. Imatge típica que deixen els tornados dels Estats Units.



Animació de les imatges de satèl·lit. Fixem-nos com entra una línia de tempestes molt activa a l'Algarve.


Tromba marina espectacular a Austràlia

A l'altre banda del planeta també hi ha hagut molt moviment. Al següent vídeo veurem una enorme tromba marina alimentada per les aigües càlides de la Badia de Batermans, a nova Gal·les del Sud, Austràlia, el passat 18 de novembre.

Dilluns amb núvols i clarianes, però dimarts amb més sol

Stratocumulus stratiformis vistos a primeres hores de la tarda des del mirador del Morro del Vedell.


Avui dilluns la famosa frase on es diu que hi hauran "núvols i clarianes" s'ha complert amb escreix, ja que al llarg de tot el dia hem tingut nuvolositat en vàries capes de la troposfera, intercalada amb l'astre rei.
Aquestes restes nuvoloses també han propiciat que hi hagués una sortida de sol força acolorida, així mateix, la temperatura màxima s'ha vist frenada per aquests mateixos núvols.

Les fotografies d'avui són un exemple d'aquest cel variable. En aquest cas, es tracta d'uns Stratocumulus stratiformis, els quals, donaven un aspecte de cel empedrat. Una de les característiques d'aquests núvols baixos és el fet que moltes vegades arriben a ocupar enormes extensions de cel al damunt dels oceans, situació que es pot comprobar tot sovint des d'un avió.

Cal anar en compte amb aquests núvols baixos, ja que es podrien arribar a confondre amb Altocumulus (núvols mitjans). Per diferenciar-los, només cal fixar-se en el tamany aparent dels Stratocumulus, el qual, és més gran i presenten una base més fosca.

Stratocumulus stratiformis sobre Palamós avui dilluns. Imatge mostrada al Telenotícies Comarques de TV3

Stratocumulus stratiformis. A mar s'intueix una mica de ressaca amb marejol.


Altres dades meteorològiques d'avui dilluns 19 de novembre a Palamós., temperatura màxima 16,5ºC, mínima 11,4ºC. Estat del cel amb núvols i clarianes. Vent de component N de matinada, a 10km/h de mitjana, i vent fluixet o calma de direcció variable la resta el dia, ratxa màxima 18km/h. Estat de la mar amb marejol arran de costa, amb mar de fons de l'est, i maror mar endins (onatge sig. de 0,80m a les 18:20h a Blanes). Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1013hPa. Humitat relativa màxima 91%, mínima 71%. Dades de meteoclimatic.com i xiom.cat


De cares a aquest dimarts, a Palamós cal esperar un dia dominat pel sol, amb boirines matinals i algun núvol baix passatger la resta del dia.
La temperatura mínima serà més baixa que el dia anterior, degut a l'absència de núvols, però la màxima pot ser més alta.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest fluixet, o tindrem calma, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí tindrem vent fluixet de garbí. A la tarda hi haurà vent de component sud-oest a 8/12 nusos. A la nit tindrem vent fluixet de component sud i oest. A mar esperem que es mantingui la mar de fons, amb una mica de marejol arran de costa i maror mar endins, tot això durant les properes hores. Al llarg de la jornada la situació serà similar, amb onatge de garbí.