Durant les darreres setmanes, l'Ajuntament de Palamós ha iniciat el procés d'anul·lació de la simbologia franquista que encara resta ubicada en façanes d'habitatges privats del municipi, aplicant d'aquesta manera la Llei de la Memòria Històrica.
La mesura s'ha començat a aplicar en els grans plafons que anuncien el nom del grup d'habitatges "San Juan", ubicats a l'Eixample Nord; i el de "Pagès Costart" en l'àmbit de les Cases Noves, així com a la placa de carrer del "Tercio de Requetés" actual Mare de Déu de Montserrat.
Aquests elements van ser ubicats els anys 50 en aquesta promoció d'habitatges per la "Delegación Nacional de Sindicatos", i solen incloure en tots els casos el símbol franquista del jou i les fletxes i l'emblema de "la Obra Sindical del Hogar" (un pic, una espiga i una palma entrellaçats).
En aquests casos s'han aplacat uns nous plafons metàl·lics que tapen per complet aquests elements, que no s'han tret de la seva ubicació, ja que la retirada de la placa podia haver provocat desperfectes a la façana. Els nous plafons son del mateix color de la façana i reprodueixen en català el nom del grup d'habitatges, el nombre de cases i l'any de construcció.
El procés seguirà en els propers dies, on la Brigada Municipal retirarà les plaques metàl·liques de l'antic "Ministerio de la Vivienda" que encara hi ha clavades en edificis dels carrers Nou i Carós.
L'Ajuntament de Palamós ha sol·licitat prèviament i en tots els casos, el permís pertinent als propietaris dels habitatges on es troben ubicats aquests símbols.
Precisament en les properes setmanes des de l'Ajuntament també s'enviarà un comunicat als veïns dels grups d'habitatges de l'àmbit de les Cases Noves i Eixample Nord per informar-los de la possibilitat de retirar gratuïtament el símbol de l'antiga "Obra Sindical del Hogar" que actualment està situat al costat del número de carrer de cada habitatge.
L'Ajuntament de Palamós es farà càrrec de la retirada d'aquest element, que realitzarà mitjançant operaris de la Brigada municipal, en els casos d'aquells propietaris que facin millores en les seves façanes.
En tot aquest procés s'ha inclòs la caserna de la Guàrdia Civil que també ha tapat l'escut d'Espanya amb relleu que mostrava l'àliga imperial i el jou i les fletxes, i que presidia l'entrada d'aquest edifici. L'institut armat va aplicar aquesta mesura després de la petició que l'alcalde de Palamós va fer als comandaments de la Guàrdia Civil de Palamós.
El canvi de nom del carrer Remigi Rubau i Morató es fa esperar
Al barri de les Cases Noves també hi trobem el carrer Remigi Rubau i Morató, un nom relacionat amb el franquisme.
Segons el llibre "Palamós, pedra a pedra, rajol a rajol" de l'historiador palamosí Pere Trijueque: Remigi Rubau i Morató (1914-1951), palamosí, Caballero Mutilado de la Guerra Civil Espanyola, va fer la guerra a Mallorca, en el bàndol del general Franco. Servia com a caporal en el batalló d'infanteria número 36 de Palma. Posseïa vuit condecoracions: medalla militar individual, 3 creus vermelles, medalla de la campanya, creu de guerra, medalla de mutilat i medall de sufrimientos por la Patria. Va ser ascendit a sergent per mèrits de guerra. Va morir a Barcelona, on vivia amb el seu pare i la seva germana.
Segons una notícia apareguda recentment a Ràdio Palamós, més de dos anys després que el Ple de l'Ajuntament de Palamós aprovés una moció per canviar el nom d'aquest carrer, això encara haurà d'esperar. L'alcalde del municipi, Lluís Puig, d'Esquerra Republicana de Catalunya, diu que la prioritat de l'equip de govern, pel que fa al compliment de la Llei de la memòria històrica ha estat fer invisible la simbologia franquista, i que el següent pas serà el nomenclàtor municipal.
El carrer de Remigi Rubau i Morató connecta el carrer de Roqueta amb el de Mossèn Gaspar Bosch, al barri de les Cases Noves de Palamós. Des del 1961 porta el nom d'aquest ex-combatent del bàndol franquista que va pertànyer a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. La moció pel canvi de nom es va presentar al Ple del 28 de juliol del 2015, per iniciativa de la Candidatura d'Unitat Popular. El text, que es va aprovar per unanimitat de tots els grups, instava l'Ajuntament de Palamós a tramitar el canvi de nom del carrer, retirar les tres plaques que actualment l'identifiquen i lliurar-les a l'Arxiu Municipal perquè se'n faci ús per a projectes de recuperació de la memòria històrica. Han passat més de dos anys i encara no s'ha donat compliment al contingut de la proposta.
