Posta de sol del passat diumenge 5 de juny. Veiem cirrus abundants i una mena d'ones en el cel anomenades inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
El passat diumenge 5 de juny va arribar un extens mantell de núvols alts durant la posta de sol. Alguns d'aquests núvols prims adoptaren l'aparença d'ones en el cel, degut a la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz és un fenomen meteorològic espectacular i fotogènic que pot provocar l'aparició de núvols que semblen les onades d'un oceà.
La inestabilitat Kelvin-Helmholtz deu el nom als seus descobridors: Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz, que van desenvolupar a finals del segle XIX una teoria per explicar l'origen de l'energia solar.
Posteriorment, es va observar que aquest mecanisme era extrapolable a altres processos atmosfèrics o espacials. De fet, s'ha estudiat la inestabilitat KH en diferents entorns astrofísics i geofísics en els quals interaccionen diferents fluids o fluxos de plasma.
Aquestes ones tan peculiars tenen lloc a l'atmosfera terrestre quan hi ha cisalla de velocitat vertical del vent, al llarg de la frontera que divideix dues capes de diferent densitat en un flux inicialment estratificat i estable.
La probabilitat que es produeixi inestabilitat KH s'estima gràcies al nombre de Richardson: si R > 0,25, l'estabilitat inicial es pot trencar, ja que la diferència de velocitat entre les dues capes arriba a superar el llindar per a les condicions d'estabilitat i comencen a produir-se aquestes ones.
El més habitual és que la capa superior sigui més estable que la inferior.
És un fenomen associat a la dinàmica de fluids. Aplicat a l'atmosfera, quan tenim dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, en dos nivells atmosfèrics propers, movent-se a diferents velocitats i amb densitats diferents, es formen núvols disposats com si fossin onades.
En un altre ordre de coses, la temperatura va voler recuperar el terreny perdut durant la jornada dominical. La calor va ser altre cop de ple estiu i les platges es van omplir de banyistes.
Tot i que la massa d'aire que hi havia a 1500 m era més freda que l'observada el dia anterior (dissabte iso de 20,0 ºC a 850 hPa i diumenge iso de 15,5 ºC), el mercuri va pujar amb celeritat.
El temps assolellat i l'entrada de garbí van disparar la temperatura màxima cap amunt, amb 30,6 ºC a La Bisbal d'Empordà (29,8 ºC el dia abans), 30,3 ºC a La Tallada d'Empordà (28,6 ºC el dia abans) i 28,5 ºC a Torroella de Montgrí (26,0 ºC el dia abans)
Més dades meteorològiques del passat diumenge 5 de juny: Temperatura màxima 23,2 ºC (22,8 ºC el dia abans), mínima 18,1 ºC. Estat del cel bàsicament assolellat., al matí s'observaren de 0/8 a 3/8 Cu, Sc i St., a la tarda s'apreciaren de 0/8 a 3/8 Cu i Sc, a més de 0/8 a 6/8 Ci i Cs.
Vent: fins les 08:00h vent en calma., llavors vent de direcció SSO, SO i S, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de les 10:00h vent del S, SSE, SSO i SE, a 5-10 km/h de mitjana., a partir de les 12:00h vent del S, SSO, SSE, SE i SO, a 10-15 km/h de mitjana., a partir de les 20:00h vent del S, SSO i SSE, a 5-10 km/h de mitjana., a partir de les 22:00h vent de direcció SO, O i NO, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma. Ratxa màxima de vent 26 km/h S. Marejol. Mar endins onatge sig. de 0,7 m a les 05:00h, de 0,47 m a les 08:00h, de 0,59 m a les 12:00h i de 0,59 m a les 20:00h. Alçada màxima 1,25 m a les 15:00h. Humitat del 74 al 93 %. Pressió atmosfèrica màxima 1019 hPa, mínima 1013 hPa.
Posta de sol del passat diumenge 5 de juny. Veiem cirrus abundants i una mena d'ones en el cel anomenades inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
Posta de sol del passat diumenge 5 de juny. Veiem cirrus abundants i una mena d'ones en el cel anomenades inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
