Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 10 d’agost del 2026

Preparats per l'eclipsi total de sol d'aquest dimecres 12 d'agost

Franja de totalitat de l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026, al seu pas per Catalunya i les illes Balears / © Xavier Jubier
 

Aquest dimecres 12 d’agost de 2026, el cel de Catalunya oferirà un dels fenòmens astronòmics més impressionants que es poden observar: un eclipsi solar total. Per primera vegada en 121 anys, la Lluna cobrirà completament el Sol des d’una part del territori, enfosquint el cel i convertint el dia en nit durant un breu interval de temps.

Els eclipsis totals de sol són successos poc freqüents i només es poden veure des d’una franja molt concreta i estreta de la Terra. L’últim eclipsi solar total visible des de Catalunya va ser el 30 d’agost de 1905. El 2026, la franja de totalitat travessarà el terç sud del nostre territori, amb localitats com Tarragona i Lleida gaudint de la visió completa del fenomen.

L’eclipsi es produirà al vespre, entre les 19.30 i les 21.00 hores, depenent de la ubicació. La fase de totalitat, el moment més esperat, tindrà una durada màxima d’un minut i mig en algunes zones de les comarques del sud de Tarragona. En el moment de la totalitat de l’eclipsi, el Sol es trobarà a una altura de menys de 5 graus (mesura astronòmica habitual que indica que estarà molt a prop de l’horitzó), fet que pot condicionar la visibilitat en funció de l’orografia de la zona.

Cap al nord, l’eclipsi serà parcial, amb el Sol cada vegada menys cobert per la Lluna. Per exemple, a Barcelona s’enfosquirà un 99,7 %, mentre que a Girona el percentatge baixarà fins al 98,8 %. Tot i que aquestes xifres indiquen una foscor gairebé total, fins i tot un 0,1 % del Sol visible (és a dir, un 99,9 % de parcialitat) impedeix veure bona part dels fenòmens característics d’un eclipsi total, com la mateixa atmosfera del Sol (corona solar), que es fa visible quan s’oculta l’astre, o les perles de Baily, unes «gotes de llum» que apareixen al voltant de la Lluna a causa del seu relleu irregular.

Els eclipsis solars requereixen molta precaució a l’hora d’observar-los. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus. Fins i tot en el cas d’un eclipsi de sol parcial, és imprescindible utilitzar filtres solars homologats (com ulleres especials certificades) o mètodes indirectes, com la projecció amb telescopis especialitzats.

La poca freqüència amb què es produeixen aquests fenòmens fa preveure que milers de persones es desplacin cap a la franja de totalitat per presenciar-lo en directe.

L’experiència d’eclipsis anteriors arreu del món indica que aquests esdeveniments generen un gran moviment de visitants, amb una demanda d’allotjament elevada i un augment significatiu del trànsit. Els problemes principals s’acostumen a produir durant la tornada, quan moltes persones inicien el viatge de tornada alhora (mentre que l’anada sol ser més esglaonada). Per aquest motiu, és important que les administracions implicades planifiquin adequadament la gestió de mobilitat i infraestructures per evitar col·lapses i garantir la difusió d’informació rigorosa per a una observació segura de l’eclipsi.

En aquest sentit, recollint la proposta de l’IEEC, el Govern de Catalunya ha acordat la creació de la comissió interdepartamental per a la coordinació i la gestió de les accions relacionades amb l’eclipsi solar total, amb l’objectiu de coordinar les accions del Govern que garanteixin la millor gestió de les situacions derivades d’aquest fenomen, especialment en els àmbits de la recerca i la divulgació científica, la gestió d’espais d’observació, la mobilitat, la promoció turística, la seguretat i la prevenció sanitària.

Observa l'eclipsi amb seguretat

Un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Mirar el Sol directament sense la protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles.

Aquest risc és present en els instants previs i posteriors a la totalitat de l’eclipsi, i durant tot el fenomen en el cas de les zones en què només sigui parcial, com passa a Barcelona i Girona. Per això és imprescindible utilitzar sempre mètodes d’observació segurs i homologats.

Per gaudir de l’espectacle de manera segura hi ha diferents opcions. El mètode més conegut són les ulleres amb filtre solar, que han d’estar certificades segons la norma ISO 12312-2.

Per seguretat, què no has de fer mai

Evita observar l'eclipsi amb:

Ulleres de sol convencionals.

Radiografies, vidres fumats, CD o filtres casolans.

Telescopis, prismàtics, càmeres o mòbils sense filtres solars homologats.

Aquests sistemes no protegeixen la vista i poden provocar danys permanents.

Tampoc hem de mirar el Sol a través de cap instrument òptic (càmera de fotos o binocles, per exemple) si no compta amb el filtre adequat, que s’ha de situar sempre davant de l’objectiu.

Com han de ser les ulleres?

Utilitza únicament ulleres específiques per a l'observació d'eclipsis que:

Incorporin el marcatge CE.

Indiquin el compliment de la norma ISO 12312-2.

Identifiquin el fabricant o l'importador.

Estiguin en bon estat, sense ratllades, forats ni desperfectes.

És recomanable comprar-les en establiments especialitzats i de confiança.

Dispositiu especial per facilitar desplaçaments

L'autopista AP-7 serà l’eix principal de mobilitat durant aquesta jornada i per preservar-ne la capacitat viària i prevenir congestions importants, des de l’SCT es recomana als usuaris utilitzar altres vies per distribuir els desplaçaments segons la destinació d’observació de l’eclipsi:

C-25 i A-2 per als desplaçaments cap a les comarques de Ponent.

AP-2 per accedir a zones d'observació com Lleida, les Borges Blanques, Valls o Prades.

A-7 i N-340 per als moviments entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

D’altra banda, es preveu un augment significatiu del trànsit en diverses vies secundàries properes a les zones d'observació:

N-340 i A-7 (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre).

A-27 (Alt Camp).

N-240 (Conca de Barberà i Ponent).

T-11 i N-420 (Baix Camp, Ribera d'Ebre i Terra Alta).

Font: https://web.gencat.cat/ca/inici

dimarts, 21 de juliol del 2026

Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós

Els elevats índexs d'inestabilitat van facilitar la formació d'una tromba marina el passat 5 de maig al vespre. Aquests fenòmens tornàdics són més habituals a finals d'estiu i a la tardor. Només el 10% tenen lloc entre març, abril i maig. Autor de la foto: Cesc Marsal.
El passat mes de maig del 2026 fou més càlid del normal, amb una temperatura mitjana mensual 1,1 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes poc plujós. Només van acumular-se 38,8 mm, quan la mitjana mensual de precipitació és de 51,7 mm.    


Temperatura màxima absoluta: 29,5 ºC, el dia 29. 

Temperatura mínima absoluta: 8,9 ºC, el dia 16. 

Temperatura mitjana mensual: 17,9 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,1 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 14,6 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,1 ºC el dia 15. 

Temperatura mínima més alta: 19,8 ºC el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, el dia 10. 

Humitat relativa mínima absoluta: 33 %, el dia 29. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1027 hPa, els dies 25 i 26.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1001 hPa, el dia 15. 

Ratxa màxima de vent: 56 km/h SSO, el dia10. 

Dies de precipitació apreciable (11 dies). També pot ser rosada: dia 3 (0,6 mm), dia 4 (1,4 mm), dia 5 (0,2), dia 6 (1,2 mm), dia 9 (14,6 mm), dia 10 (0,2 mm), dia 12 (6,4 mm), dia 14 (0,6 mm), dia 15 (3,4 mm), dia 18 (10,0 mm) i el dia 19 (0,2 mm).

Precipitació total: 38,8 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dijous, 25 de juny del 2026

23 de maig i 23 de juny: la boira de mar trenca la monotonia

Boira d'advecció observada el passat dimarts 23 de juny afectant la zona de Torre Valentina. Font: Ràdio Capital 

El binomi de sol i calor que ha caracteritzat la situació meteorològica de les darreres setmanes, va tenir un breu contrapunt en forma de boira d'advecció, coincidint amb els dies 23 de maig i 23 juny.
Sembla ser que el dia 23 de cada mes ha quedat marcat per l'aparició d'aquest fenomen típic de la primavera i de principis d'estiu.
Aquest passat dimecres, la cúpula de calor que afecta bona part d'Europa i que ha deixat uns registres termomètrics de rècord per la banda alta del termòmetre, ha sigut prou potent com per facilitar la formació de boira d'advecció al golf de Lleó. Malgrat que la temperatura superficial de l'aigua del mar es troba  a 22 ºC, uns 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica, l'advecció d'aire càlid subtropical ha assolit una intensitat tan destacada que ha permès la formació de boira de mar.

Aquesta boira de mar, tècnicament coneguda com a boira d'advecció, es produeix quan l'aire humit i càlid es mou per sobre de l'aigua freda del mar. El vapor de l'aire càlid es condensa quan està en contacte amb la fresca que desprèn l'aigua del mar i  es formen petites gotes d'aigua en suspensió, quan s'arriba al punt de rosada. Aleshores es produeix una saturació de la capa d'aire més pròxima a la superfície del mar i es forma la boira.

A part del passat dimecres 23 de juny, el fenomen de la boira de mar també va esdevenir el dissabte 23 de maig, coincidint amb el festival mariner "Palamós, Terra de Mar". 

La boira d'advecció és un dels perills més importants a l'hora de sortir a navegar per a moltes embarcacions. Pot ser la causa principal d'accidents a causa de col·lisions.
Segons l'espessor que tingui, pot impedir que hi veiem fins i tot a 50 metres de distància. Es considera boira quan la visibilitat és menor a 1 km i boirina quan podem veure a una distància superior a 1 km.

En cas d'estar navegant i aparèixer boira, el més important és mantenir el punt de vigilància visual de manera constant, reduir la velocitat i encendre els llums de navegació amb l'objectiu de ser més visibles per a altres embarcacions.


Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Cap Gros el passat dissabte 23 de maig al migdia, amb Cala Margarida en primer pla.

Boira de mar vista des de Sant Antoni de Calonge el dimarts 23 de juny. Autor de la foto: Javier Ortega 

diumenge, 21 de juny del 2026

L'estiu astronòmic ja és aquí


L'estiu del 2026 ha començat aquest diumenge 21 de juny a les 10 hores 24 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord, es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Quan això passa, l'astre rei arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més llarg. Com a resultat d'aquesta circumstància, aquest és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu "solstici d'estiu" (del llatí solstitium, Sol quiet).

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

El cel durant l'estiu del 2026

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

Entrant en detalls, si mirem el cel després de la posta de Sol, al començament de l'estiu tindrem visibles Mercuri, Venus i Júpiter. El primer només serà visible fins a finals de juny, i reapareixerà al començament de setembre, mentre que el darrer es podrà contemplar fins a mitjans de juliol.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Mart i Saturn. Júpiter serà visible des de mitjans d'agost, mentre que Mercuri es podrà veure des de finals de juliol fins a finals d'agost.

A més dels planetes, també és fàcil distingir grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques d'aquestes dates les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2026 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç, que tindran el punt àlgid el 13 d'agost. 

Per la seva banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 29 de juny, el 29 de juliol i el 28 d'agost.

El 6 de juliol es produirà el màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va succeir el 3 de gener.

Durant l'estiu del 2026 tindrà lloc un eclipsi total de Sol que succeirà el 12 d'agost i un eclipsi parcial de Lluna que tindrà lloc el 28 d'agost. La fase total del primer serà visible des de l'Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, el nord de l'oceà Atlàntic, i des de Catalunya, abans de la posta del Sol. El segon, que tindrà una magnitud molt elevada, es podrà veure des d'Amèrica, Europa i Àfrica. Des de Catalunya la Lluna es pondrà abans del final de l'eclipsi.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol.

L'inici de l'estiu es pot produir, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari solar.

Tot i que el dia del solstici d'estiu correspon és el que té més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici destiu tindrà 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d´hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de sis hores. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

diumenge, 31 de maig del 2026

Dades rellevants del passat mes d'abril a Palamós

 

Arc de Sant Martí observat el passat 1 d'abril al vespre sobre l'hospital de Palamós. 
El passat abril del 2026 va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 2,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes molt sec, ja que només caigueren 8,0 mm, quan la mitjana climàtica de precipitació pel mes d'abril és de 56,2 mm. 


Temperatura màxima absoluta: 23,6 ºC, el dia 18. 

Temperatura mínima absoluta: 7,8 ºC, el dia 13. 

Temperatura mitjana mensual: 15,4 ºC (mitjana climàtica 13,3 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 18,9 ºC (mitjana climàtica 17,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 11,8 ºC (mitjana climàtica 8,7 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,4 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima més alta: 16,0 ºC, el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 8. 

Humitat relativa mínima absoluta: 22 %, el dia 14. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, el dia 6. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 13. 

Ratxa màxima de vent: 74 km/h NNO, el dia 3. 

Dies de precipitació (9 dies). També hi pot haver rosada: dia 1 (0,4 mm)., dia 8 (0,2 mm)., dia 9 (0,2 mm)., dia 12 (1,6 mm)., dia 13 (2,2 mm)., dia 20 (2,0 mm)., dia 22 (0,8 mm)., dia 23 (0,2 mm) i dia 30 (0,4 mm).

Precipitació total: 8,0 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)    

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.