Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 3 de febrer del 2025

Diumenge 2 de febrer: la Candelera porta un parheli molt vistós

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El passat diumenge  2 de febrer, es va observar un parheli o fals sol molt ben definit, tal com mostren les fotografies que vaig poder captar des del pàrquing del Cervantes a primeres hores de la tarda.
Després de les quatre gotes que van caure la nit del dissabte, amb 2,4 mm al barri Vell de Palamós i 3,2 mm a La Fosca, el diumenge 2 de febrer, dia de la Candelera, ens va portar un bonic fenomen òptic popularment anomenat "sol doble" o "sol fals". 
Anomenat parheli, aquest fenomen es manifesta com un punt o punts de llum brillants a banda i banda del sol, donant la impressió que hi ha diversos sols al cel.

El parheli és un fenomen òptic que esdevé quan la llum solar es refracta a través dels cristallets de gel presents en núvols del tipus cirrostratus.
La paraula "parheli" prové del grec "parēlion", que significa "al costat del sol". Aquests sols dobles s'observen a la mateixa altura que el sol i estan separats per un angle de 22 graus.
En anglès, s'utilitza la paraula "sundog" per descriure aquest fenomen, ressaltant la idea que aquests punts de llum acompanyen el sol com si fossin els seus guardians.

El parheli està estretament vinculat amb altres fenòmens òptics com els halos solars i els arcs circumscrits. Un halo solar és un cercle brillant que envolta el sol i es forma per la refracció i la reflexió de la llum solar en cristallets de gel.
Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen per sobre o per sota de l'halo, depenent de la posició del sol i dels cristallets de gel.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Tots aquests fenòmens comparteixen un origen comú en la interacció de la llum amb els cristallets de gel a l'atmosfera.
El parheli es forma quan la llum solar travessa cristalls de gel hexagonals que floten a l'atmosfera.
En ingressar als cristalls, la llum es refracta, canviant-ne la direcció i separant-se en diferents colors, actuant com un prisma. Aquest procés de refracció és el causant de l'aparició dels sols dobles a banda i banda del sol.
Els cristalls de gel responsables de la formació de parhelis solen ser hexagonals i plans. L'orientació i els tipus d'aquests cristalls tenen un paper crucial en l'aparició del fenomen.
Quan els vidres estan orientats horitzontalment, la refracció de la llum passa en un angle que produeix els parhelis a 22 graus del sol. Altres tipus de cristalls poden generar diferents fenòmens òptics, però els parhelis més brillants i comuns es formen amb vidres hexagonals plans.

L'angle de desviació de la llum en passar pels cristalls de gel és el que defineix la formació d'un halo solar o d'un parheli. En el cas dels parhelis, la llum es desvia aproximadament 22 graus, fent que coincideixi amb la separació angular entre el sol i els parhelis observats.
Aquest angle constant explica el perquè els parhelis apareixen sempre a la mateixa distància del sol.

Hi ha diferents variants de parhelis, que poden variar en brillantor, color i intensitat. Els més comuns són aquells que apareixen a 22 graus del sol, però en certes ocasions es poden observar parhelis a altres angles, depenent de les condicions atmosfèriques.
En situacions excepcionals, es poden formar parhelis dobles o múltiples, creant una sèrie de punts brillants al voltant del sol.

Encara que el parheli, l'halo solar i altres fenòmens com els arcs circumscrits poden semblar similars, hi ha diferències fonamentals entre ells.
 
Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El parheli és un punt lluminós ubicat a banda i banda del sol, mentre que l'halo solar és un cercle complet que envolta el sol.
Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen en diferents posicions al voltant de l'halo solar. Tots aquests fenòmens s'originen en la refracció i la reflexió de la llum en cristalls de gel, però difereixen en la seva forma i ubicació al cel.

Per observar un parheli, cal que hi hagi núvols cirrostrats a l'atmosfera, ja que aquests contenen els cristalls de gel necessaris per a la formació del fenomen. 
Els parhelis es poden observar arreu del món, però són més comuns a regions fredes i durant èpoques de l'any en què els núvols cirrostrats són més freqüents, com a l'hivern.
En latituds altes, com les regions polars, els parhelis són més freqüents a causa de les baixes temperatures i de la presència constant de cristalls de gel a l'atmosfera.

En moltes cultures, els parhelis han estat objecte de mites i creences populars. Per exemple, a l'Edat Mitjana, es pensava que els parhelis eren presagis de guerres o desastres naturals. En altres cultures, se'ls atribuïa la capacitat d'influir al clima o les collites.
Aquests mites reflecteixen l'impacte que aquest fenomen ha tingut a la imaginació humana i la seva capacitat per inspirar temor i sorpresa.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

diumenge, 2 de febrer del 2025

Dimecres 29 de gener: la zonal deixa una altra garbinada i núvols de vent

Altocumulus lenticularis vistos des de Calonge el passat dimecres 29 de gener.

Bona part del mes de gener que hem acomiadat ha estat marcat pel flux zonal o circulació de l'oest afectant directament les nostres latituds.
En meteorologia, un flux zonal és un terme que s'utilitza per indicar tots els fluxos atmosfèrics (corrents d'aire) associats amb la gran circulació atmosfèrica que segueix paral·lela a les línies de latitud de la Terra. És l'oposat al flux meridional, que són els corrents d'aire que corren paral·lels als meridians.
Aquesta situació ens ha portat vents de garbí i ponent força persistents a la badia de Palamós, acompanyant l'arribada de fronts molt desgastats que en ocasions només han deixat quatre gotes a la nostra àrea geogràfica. 

Un exemple d'aquests vents de l'oest o sud-oest el vàrem tenir el passat dimecres 29 de gener.
El pas d'una profunda borrasca que descarregà importants precipitacions a la façana atlàntica europea, ens va portar una altra jornada marcada pel vent de garbí. La ventada es va intensificar a partir de migdia a uns 30 km/h de mitjana, ratxa màxima 66 km/h. 
Tal com ser habitual, també es van formar bonics altocumuls lenticulars que es podien veure mirant cap a l'horitzó oest.

Més dades del dimecres 29 de gener a Palamós-barri Vell:

Temperatura màxima 14.2°C, mínima 5.8°C. Humitat màxima 78 %, mínima 53 %. Pressió màxima 1018 hPa, mínima 1009 hPa. De maror a forta maror a la badia. Onatge sig. de 2.7 m a les 19:00h al cap de Begur, alçada màxima 4.44 m.




dimarts, 28 de gener del 2025

Dilluns 27 de gener: la temperatura torna a ser molt alta per l'època

L'ambient primaveral i florit d'ahir dilluns a Calonge amb boixacs de camp en primer pla (Calendula arvensis).

Ahir dilluns 27 de gener, vàrem començar la setmana amb unes temperatures més pròpies de la primavera, que no pas de l'hivern. 
Les grans clarianes, la presència de la isoterma de 9,2 ºC a 850 hPa, segons dades del radiosondatge de Barcelona de les 13:00h i, especialment, el fet que bufés vent moderat amb cops forts de component oest i sud-oest, va disparar el mercuri cap amunt.
A La Tallada d'Empordà i a Verges hi van haver 23.1°C de màxima, a Calonge (les fotos són d'allí) 23.0°C, a La Bisbal d'Empordà 22.8°C i a Castell d'Aro 22.5°C. 
Pel que fa a la nostra vila trobem 22.2°C a La Pietat, 21.5°C a Sant Joan -nucli antic, 21.1°C a La Fosca i 20.4°C a Palamós -barri Vell. 
Segons meteo.cat, els 23.1 ºC de màxima de la Tallada d'Empordà són un rècord de gener en els seus 35 anys de dades, per sobre dels 22,8 ºC del 30/01/2022.

Altres dades d'ahir dilluns 27 de gener a Palamós-barri Vell: Temperatura mínima 13,7 ºC. Ratxa màxima de vent 58 km/h SSO. Pressió màxima 1010 hPa, mínima 1000 hPa. Humitat relativa màxima 91 %, mínima 49 %. Maror o forta maror a la badia., mar endins, segons Puertos del Estado, onatge sig. de 2,93 m a les 08:00h, alçada màxima de l'onatge 4,75 m a les 08:00h i a les 09:00h al davant del cap de Begur.

 

Núvols de vent d'ahir dilluns des de Torre Valentina.

Un ametller florit a Calonge ahir dilluns. Imatge típica d'aquestes dates.

Un ametller florit a Calonge ahir dilluns. Imatge típica d'aquestes dates.

divendres, 24 de gener del 2025

Divendres 24 de gener: garbinada i 22 ºC a l'interior de la comarca

Altocumulus lenticularis a prop de l'antic molí de vent de la carretera de Romanyà (Calonge), aquest divendres al migdia.

Aquest divendres 24 de gener, hem tingut una jornada marcada pel vent de garbí. La ventada persistent ens ha donat un cel decorat amb alguns núvols de vent, com el que es veia a prop de l'antic molí de vent de la carretera de Romanyà (Calonge) valgui la redundància. 
A Palamós, la garbinada ha enregistrat una velocitat mitjana de 25 km/h i s'ha anotat una ratxa màxima de 52 km/h SSO.
Pel que fa a l'estat de la mar, a la nostra badia s'ha apreciat maror. Mar endins, hi havia un onatge significant d'1,41 m a les 16:00h i una alçada màxima de l'onatge de 2,06 m al davant del cap de Begur.

L'efecte del vent també ha deixat una temperatura molt elevada per l'època a l'interior de la comarca, amb 21.9 °C a Verges i a La Tallada d'Empordà, 21.8 °C a La Bisbal d'Empordà, 21.4 °C a Les Olives o 21.3 °C a Torroella de Montgrí. 
A Palamós màxima de 15.9 °C (mínima 10.8 °C)., pressió  màxima 1019 hPa, mínima 1013 hPa., humitat màxima 91 %, mínima 76 %. 

Altocumulus lacunosus o cel empedrat indicatiu de canvi de temps aquest divendres a la tarda.