Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 20 de maig del 2025

Digitalitzen un segle d'observacions meteorològiques als fars de la Costa Brava

 

Far de Palamós

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha digitalitzat 44.168 documents històrics amb dades meteorològiques, procedents de nou fars emblemàtics de la Costa Brava i generats entre el 1853 i el 1956. El projecte es va presentar el dijous 8 de maig al Far de Sant Sebastià (Llafranc) i es va fer amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG). Això permetrà aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva. “Ens permetrà tenir una visió més profunda dels canvis que es van produint, amb especial interès sobre els temporals de mar”, digué el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, el qual recordà que “suposen un risc associat al canvi climàtic, amb l’augment del nivell del mar”.

El far de Sant Sebastià de Llafranc (Baix Empordà) acollí la presentació dels primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava. Es tracta d’una iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona (AHG), que ha permès recuperar més d’un segle d’observacions meteorològiques.

El projecte ha digitalitzat un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. I es poden consultar a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

De tots els fars, el que més documents ha preservat és del de Palamós, amb 8.059. El segueixen els fars de Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941), Tossa de Mar (1.908) i Sant Feliu de Guíxols (908).

El fons, que s’ha digitalitzat a partir dels documents dels fars de la Costa Brava, conté dades meteorològiques instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent). I també no instrumentals, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.

Unes dades que el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, va destacar que són molt valuoses perquè permetran “aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva”. “Les projeccions de canvi climàtic són simulacions de la realitat”, digué i afegí: “com més dades tenim, més precisos són; amb aquestes dades recollides podrem predir millor fenòmens com temporals”.

De fet, predir els temporals de mar és un dels principals objectius del projecte. “Amb el canvi climàtic, el nivell del mar ha incrementat deu centímetres des dels anys 90”, afirmà Prohom, relatà que “l’increment fa que els temporals puguin tenir efectes més perillosos i interessa veure canvis en els temporals”.

Després de digitalitzar tota aquesta documentació, ara caldrà analitzar-la amb profunditat per poder-la estudiar i utilitzar per predir els fenòmens meteorològics futurs a la Costa Brava. Segons avançà Prohom, “el buidatge de dades és un dels principals reptes del projecte” perquè ha d’afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, s’ha avançat que s’explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.

Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que no només permetran millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle; sinó també reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Glòria (2020) o validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.

A més, també s’aporten dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat. I es podrà caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, així com detectar canvis en la recurrència, durada o intensitat actuals.

Ampliar el projecte a altres territoris

L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses. Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la llei de meteorologia de Catalunya i la llei del Canvi Climàtic.

A l’acte de presentació del projecte de digitalització d’aquests fons hi va participar també la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha posat una mica de context l’evolució del funcionament dels fars arreu del territori.

Font: https://www.gerio.cat/noticia/1712574/digitalitzen-un-segle-dobservacions-meteorologiques-als-fars-de-la-costa-brava 

divendres, 16 de maig del 2025

El març més plujós del que portem de segle


Segons l'informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el març va ser fred, sobretot a les parts més elevades del país, normal al litoral i algun punt de la part occidental de la depressió Central, i càlid a punts del litoral Nord i Sud.

També fou extremament plujós a gran part del país i plujós als extrems nord i sud del litoral i nord-oest de la Val d’Aran. Meteorològicament, el mes es caracteritzà per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat, fet que a les nostres contrades s’escenificà amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general provocant precipitació que va afectar tot el territori, neu al Pirineu i una temperatura per sota de la normal. La màxima es va quedar molt per sota dels valors habituals per a l’època de l’any i no tant la temperatura mínima. L’abundant nuvolositat fou la causant d’aquest comportament de la temperatura: durant el dia no podia pujar massa i, en canvi, a la nit la nuvolositat no la deixava baixar.

Precipitació del dia 6 al 9 de març

L’aproximació d’una profunda depressió atlàntica, ben reflectida a tots els nivells de la troposfera, va provocar un episodi de precipitació que va deixar fins a 200 mm entre els dies 6 i 9 de març a punts de l’Alta Garrotxa i el massís del Port. Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser: els 210,4 mm que es van enregistrar a Beget (el Ripollès); els 200,0 mm mesurats al PN dels Ports (el Baix Ebre); els 195,2 mm de Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental), al cim del Montseny. L’episodi de precipitació va implicar una nevada considerable a l’alta muntanya, amb més de mig metre de neu nova en alguns sectors, si bé la cota de neu va ser força alta: 83 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès; 61 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; 59 cm a Boí (2.535 cm) a l’Alta Ribagorça.

Precipitació del 13 al 15 de març

Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita a l’episodi anterior va provocar un episodi de precipitació entre els dies 13 i 15 de març amb més de 40 mm al sud del país i al Prepirineu central. Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 57,0 mm a Tivissa (la Ribera d’Ebre); 48,7 mm a Falset - los Baboixos (el Priorat); i els 40,5 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà). Al Pirineu hi va nevar sobretot al Pirineu oriental i Prepirineu central: 30 cm a Cadi Nord (2.143 m) - el Prat d’Aguiló (la Cerdanya); 29 cm a Malniu (2.230 m) a la Cerdanya; o els 27 cm del Port del Comte (2.290 m), al Solsonès.

Precipitació entre el 18 i 20 de març

Una pertorbació atlàntica despenjada del corrent general va afectar Catalunya entre els dies 18 i 20 de març acumulant quantitats de precipitació per sobre dels 50 mm al quadrant nord-est de Catalunya. Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 109,1 mm a Anglès (la Selva); 104,1 mm a Arbúcies (la Selva); 94,8 mm a Lliurona (l’Alt Empordà). La nevada va afectar el Pirineu destacant els 24 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, els 21 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès, o els 19 cm de Núria (1.971 m) al Ripollès.

Precipitació del 21 al 25 de març

Un solc va creuar Catalunya entre els dies 21 i 25 de març. Si bé la precipitació va afectar gran part del país, va ser més important al quadrant nord-occidental. Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 118,0 mm a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà), 104,8 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà); 91,8 mm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès). La nevada va afectar el Pirineu destacant els 69 cm de Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 46 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès, o els 40 cm de Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça.


Març fred a Catalunya

La temperatura es va quedar per sota de la mitjana climàtica, sobretot a les parts més elevades del país, normal al litoral i algun punt de la part occidental de la depressió Central i, en canvi, el març ha estat càlid a punts del litoral Nord i Sud. Al llarg del mes de març d’enguany no s’han observat adveccions de masses fredes destacades, a excepció de l’episodi de fred dels dies 15 al 18 de març, però l’abundant nuvolositat provocà que la temperatura màxima quedés molt per sota dels valors normals de l’època. Si bé la temperatura mínima no va ser baixa, la temperatura mitjana es quedà al conjunt del país per sota de la mitjana del mes de març.

Març extremament plujós

El mes fou extremament plujós a gran part del país i plujós als extrems nord i sud del litoral i al nord-oest de la Val d’Aran. El 2025 ha tingut el març més plujós d'aquest segle al conjunt de Catalunya, superant lleugerament el 2011, i un dels més plujosos que s'han mesurat al país, comparable al de 1974. D’altra banda, el conjunt del país no vivia un mes tan plujós des del gener de 2020. Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per les contínues pertorbacions que despenjades del corrent general han afectat Catalunya provocant precipitació generalitzada.

Irradiació solar per sota de la mitjana

La insolació del mes de març va quedar-se per sota dels valors normals per a l’època de l’any, degut a l’abundant nuvolositat associada a les pertorbacions que van afectar Catalunya. La irradiació solar ha sigut excepcionalment baixa arreu del país, però el març de 2022 encara ho va ser més.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-epremsa/695502/el-marc-mes-plujos-del-que-portem-de-segle

dimecres, 14 de maig del 2025

Diumenge 11 de maig: matinada de tempestes i ja portem més de 100 mm

Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge 11 de maig a les 04:42h.
 
Tot i que encara resten 17 dies per finalitzar el mes de maig, es pot confirmar que el cinquè mes de l'any es podrà qualificar com a molt plujós. En aquest sentit, cal destacar que en algunes estacions meteorològiques ja s'han superat els 100 mm acumulats en el que va de mes. Això vol dir que s'ha doblat la mitjana climàtica de precipitació del mes de maig (51,7 mm a la nostra vila).

Pocs dies després de la tempesta que descarregà el dilluns 5 de maig, durant la matinada del passat diumenge 11 de maig ens creuà una línia de tempestes que descarregà amb força sobre Palamós, amb abundants llamps i trons.
Així doncs, la matinada dominical va deixar-nos 35,3 mm al carrer Enric Vincke, 34,5 mm al nucli antic de Sant Joan, 31,6  mm al carrer Joan Vilar, 27,8 mm a La Fosca i 25,4 mm al barri Vell de Palamós. Aquestes xifres s'han de sumar a la pluja caiguda el dilluns anterior. En total, en el que portem de mes de maig ja han caigut 117,6 mm al nucli antic de Sant Joan, 106,4 mm al carrer Joan Vilar, 96,6 mm al carrer Enric Vincke,  94,4 mm a La Fosca i 82,2 mm al barri Vell de Palamós. 

Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge 11 de maig a les 05:30h.

Mapa de llamps del passat diumenge 11 de maig.

dissabte, 10 de maig del 2025

El mes de març porta pluges que fan reviure el paisatge

Camps verds al Pla de Calonge el passat 25 de març.

Les pluges del passat mes de març del 2025 van ser molt benvingudes després del llarg període de sequera que ens afectava fins aleshores. 
Aquell mes es va caracteritzar per la presència d'un flux zonal (vent de l’oest) que es veia desplaçat al sud del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat. Això feia que a les nostres latituds poguessin arribar varis centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general, tot provocant precipitació persitent i abundant que acabà afectant tot el territori, amb neu al Pirineu i una temperatura per sota de la normal.

Si ens fixem en la nostre zona més propera, les pluges abundants i recurrents arribades tot just després de l'hivern, foren molt ben aprofitades pels conreus. El paisatge, en general, adoptà un color verd ufanós que omplí tot el nostre entorn rural, talment com si fossin els turons irlandesos. A més a més, els arbres i arbusts que han ressistit la sequera acumulada es recuperaren amb escreix.
Els camps de conreu també presentaren un color groc encisador, gràcies a les típiques plantacions de colza cada cop més comunes en els darrers temps. Si res no ho esguerra, es preveu que aquesta sigui la millor collita dels últims ays.
A part dels beneficis observats en la flora, sens dubte la fauna salvatge també ho haurà ben aprofitat, especialment els animals més lligats als medis aquàtics, com per exemple diverses espècies d'amfibis.

De manera més oculta, però tant o més important, ha sigut la recuperació que han experimentat els aqüífers subterranis, observable en el nivell de l'aigua dels pous.
D'altra banda, algunes rieres recuperaren un cabal destable, sobretot les que es nodreixen de la pluja caiguda en el sector central i més enlairat de les Gavarres, en els vessants del Puig d'Arques. 

Camp de colza florit a Calonge aquest passat mes de març. 

Camp de colza florit a Calonge aquest passat mes de març. 

Camp de colza florit a Calonge aquest passat mes de març. 

En aquest sentit, malgrat que ni la riera de Vall-llobrega ni la de Bell-lloc arribaren a portar aigua de manera estable, altres rieres com la de la Vall dels Molins, la de Mas Cases o la de la Ganga recuperaren un cabal força destacable que es manté amb més o menys força fins a dia d'avui.

Si fem un repàs a la pluja acumulada durant el passat mes de març a Palamós i Sant Joan, trobem 93,5 mm a Sant Joan-nucli antic, 83,8 mm a La Pietat, 74,4 mm a La Fosca, 70,9 mm al carrer Enric Vincke i 64,6 mm a Palamós-nucli antic. Val a dir que la mitjana climàtica de precipitació del mes de març a Palamós és de 63,6 mm, amb la qual cosa podem qualificar el mes com a plujós o molt plujós a bona part del municipi.    
En altres poblacions properes apareixen 122,4 mm a Vall-llobrega-Can Sais, 95,8 mm a Calonge (77,2 mm al Puigsesforques i 104,1 mm a Castellbarri), 92,2 mm a Sant Feliu de Guíxols o 82,2 mm a Palafrugell.

Finalment, per entendre la revifada en el seu cabal que experimentà la riera dels Molins, al seu pas per Calonge, podem observar les acumulacions d'aigua que es donaren en algunes estacions de la zona de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d'Aro. 
Veiem 154,7 mm a Calonge-Vall dels Molins, 143,1 mm a la urbanització Bell-lloc i 108,6 mm a la urbanització de Vall Repòs. 
   
Camps verds al Pla de Calonge i nuvolades a l'horitzó el passat 24 de març.

La riera dels Molins a Calonge amb cabal destacable el passat 21 de març.

Efectes del temporal de mar al passeig de Sant Antoni el passat 21 de març

Temporal de mar al passeig de Sant Antoni el passat 21 de març