17 de setembre: ruixat fort de finals d'estiu (astronòmic)

 

Cel amenaçador sobre la badia de Palamós i cortines de precipitació al fons de la imatge, el passat dijous 17 de setembre al vespre.

El passat 17 de setembre ens va caure el típic ruixat intens de finals d'estiu, deixant-nos un celatge de tarda molt fotogènic, amb boniques cortines de precipitació.

Durant el dia anterior passà un front fred sense pena ni glòria, degut a la presència de vent sec de tramuntana en superfície. Aquest fet propicià que s'acumulessin menys d'1 mm a la nostra vila.

No obstant això, quan semblava que es tractava d'una altra oportunitat perduda per recollir una mica de pluja, l'endemà va sonar la flauta.

Gràcies al romanent d'aire fred en altura, unit a la formació d'una àrea de convergència de vents, es va disparar una gran nuvolada a sobre nostre i per fi es va veure ploure, després d'un estiu especialment sec.

El cumulus congestus (no s'observà aparat elèctric) va descarregar amb força, assolint una intensitat de 20,5 mm en 30 minuts, segons l'estació de Palamós-La Fosca. En aquest sentit, cal tenir present que segons la intensitat en 30 minuts aquesta és feble amb precipitació inferior a 3 mm., moderada amb entre 3 i 20 mm., forta amb entre 20 i 40 mm., torrencial amb més de 40 mm en 30 minuts.

En total, al nucli antic de Sant Joan van caure 16,5 mm., al carrer Joan Vilar 16,0 mm., a la platja Gran 15,4 mm., al port de Palamós 15,0 mm.,  Palamós-La Fosca 14,8 mm., al carrer Enric Vincke 12,4 mm.  

Imatge composada dels radars meteorològics a les 18:40h del passat17 de setembre.

Recull de fotos del passat 17 de setembre a la tarda

L'estiu de 2026 esdevé el més càlid mesurat a Catalunya

El balanç estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunta que l’anomalia de temperatura mitjana de l’estiu ha estat igual o superior als +3,0 °C a més del 80% del país respecte del període de referència 1991-2020.

Destaca la persistència de la calor amb rècord de dies amb temperatura igual o superior als 40 °C (20).

A Barcelona les nits tòrrides ascendeixen a 59, una dada inèdita.

L'estiu meteorològic de 2026, que comprèn els mesos de juny, juliol i agost, és el més càlid registrat a Catalunya, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. “La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada”, apunten els experts i expertes en climatologia del Meteocat. Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades ambtemperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu.

Les dades analitzades

L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre. “Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", expliquen.

Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.

Estiu sec amb excepcions

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estatinferior als 10 mm. A més, a dia d’avui alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que segueix creixent, com per exemple Mollerussa amb 111 dies. “Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l'Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l'estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Mes a mes

Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.

Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost. L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles. També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974.

Font: meteo.cat

Avui dimecres ha començat la tardor astronòmica

 

Una vinya amb colors de tardor, amb el Figuerà al fons de la imatge.

La tardor del 2026 a l'hemisferi nord ha començat aquest dimecres 23 de setembre a les 02 hores 05 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor té lloc quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita, des del qual el centre del Sol creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor.

Amb l'inici de la tardor a l'hemisferi nord, ens apareix la primavera a l'hemisferi sud.

El cel durant la tardor de 2026

Al començament de la tardor, el cel del capvespre ens mostrarà Mercuri i Venus. Saturn s'hi incorporarà uns dies després del començament de l´estació. Per la seva banda, Venus i Mercuri es podran veure fins a mitjans i a finals d'octubre respectivament.

Durant les albes, per contra, es podran observar Mart i Júpiter. A finals d'octubre el planeta Venus farà la seva aparició pertinent, a més a més, Mercuri es podrà contemplar des de mitjans de novembre fins a mitjans de desembre.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles als capvespres de tardor, hi destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, el qual seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, però gradualment anirà quedant a menor altura sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, per l'est veurem sorgir les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2026 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb el màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 26 de setembre, el 26 d'octubre i el 24 de novembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Govern d'Espanya, el Parlament Europeu i la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2026 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquest dia, el 25 d'octubre, a les 3 de la matinada, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2. 

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari, amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més d'un minut després pels matins, respecte el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'aquest fet, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix uns tres minuts cada dia.

Halo solar observat el passat 28 d'agost

El passat 28 d'agost ens va creuar una àmplia franja de núvols prims que enterenyinaren el cel. Aquests núvols alts anomenats cirrostratus, moltes vegades afavoreixen l'aparició de diferents fenòmens òptics o fotometeors. Precisament, això és el que va passar a finals d'agost, coincidint amb l'aparició d'un bonic halo solar.

L'halo solar és un fenomen d'òptica atmosfèrica, com també ho són les iridescències o els parhelis, que consisteixen en la formació d'un arc o una circumferència lluminosa al voltant del sol. Perquè això passi, es necessiten cristalls de gel a la troposfera.

Quan la llum solar topa amb els cristalls de gel, aquesta es desvia i genera un cercle lluminós. La llum vermella es desvia menys que la d'altres colors, i per això la vora interior de l'halo té un to vermellós. 

La major part dels rajos solars es desvien al voltant d'un angle de 22º, que marca el radi de l'halo. Hi ha menys llum desviada cap a angles més petits, i per això l'interior de l'anell es veu més fosc.

En ocasions, també es pot observar un segon halo causat per la refracció dels cristalls de gel al voltant de l'halo principal, amb un radi de 46 ° respecte al centre del sol. De fet, amb condicions òptimes podem gaudir d'un espectacular catàleg de fenòmens òptics dintre de la família de l'halo.

Els halos són freqüents en zones fredes del planeta, però es poden donar en qualsevol indret amb les condicions atmosfèriques adequades. A casa nostra en veiem sovint.

Segons l'"Assaig d'un vocabulari meteorològic català", d'Eduard Fontserè, de l'halo, també se'n diu "rotllo", "rodona" o "era", com a formes populars.

Fa més d'un segle, Gabriel Campo, primer meteoròleg oficial i membre del Servei Meteorològic de Catalunya, va publicar al 1922 l'article "Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya". L'estudi realitzat entre 1917 i 1922 va posar de manifest la relació entre els halos i la pluja, donant per probable, amb un 65%, que els halos observats a Barcelona anuncien pluja abans de quatre dies, i com a molt probable, en un 88%, que hi hagi puja en algun lloc de Catalunya, preferentment al nord del país properes a les vessant del Pirineu.

 

La temperatura de l’aigua del mar a l’estiu bat rècords i s’enfila 2,3 ºC per sobre de la mitjana

L’estiu del 2026 ha estat el més càlid des que hi ha registres oficials, segons el Meteocat. Seguint la mateixa tendència, la temperatura de l’aigua del mar en superfície a les costes catalanes també ha trencat tots els rècords: 26,1°C de mitjana, més de dos graus per sobre de la del període 1982-2022. De fet, tant juliol com agost s’anoten la temperatura mitjana més alta mai registrada, amb 27°C i 28,4°C en superfície, respectivament. I juny no bat el rècord, però per poc, i és el segon més càlid al mar (23,7°C de mitjana) des del 1982. Són dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) facilitades a l’ACN, i que també mostren temperatures màximes mensuals inèdites els tres mesos d’estiu.

Segons els registres de temperatura màxima i mitjana d’ICATMAR a partir de dades del satèl·lit Copernicus, el litoral català s’ha escalfat aquest estiu molt per sobre de la mitjana climàtica, gairebé en consonància amb el que ha passat amb la temperatura ambiental. Si les estacions del Meteocat han registrat una anomalia de temperatura superior als 3 graus en bona part del país, al mar l’increment respecte de la mitjana de quaranta anys (1982-2022, de 23,8 °C) ha sigut de 2,3 graus, una anomalia mai vista.

Anomalia de la temperatura del mar en superfície a l'estiu

Concretament, la temperatura mitjana durant el període juny-agost s’ha situat en els 26,1 graus centígrads. Mai, almenys des del 1982, s’havien superat els 26 °C de temperatura mitjana, ni tan sols el tòrrid estiu del 2022, que ostentava el rècord absolut fins ara amb 25,9 graus.

Dels tres mesos de l’estiu 2026, el juny és l’únic que no ha assolit la temperatura mitjana mensual més alta de la sèrie, amb 23,7 graus, i queda en segon lloc només per darrere del juny de l’any passat (24,1 °C). Al juliol es va arribar per primera vegada als 27 graus de temperatura mitjana, i l’agost també fa miques tots els registres amb 28,42 graus de temperatura mitjana, gairebé 3 per sobre de la mitjana de tots els mesos d’agost (1982-2022) i mig grau per sobre del darrer rècord, el 2022.

Evolució de la temperatura de l'aigua del mar a l'estiu

Rècord de màximes al juny, juliol i agost

Pel que fa a les temperatures màximes, mes a mes s’han anat batent els respectius rècords mensuals. Els 27,3 graus anotats al juny no tenen precedents, ni tampoc els 28,4 del juliol ni els gairebé 30 del mes d’agost (29,5).

Màximes superiors als 30 °C a Barcelona i l’Ebre

Per sectors, les anotacions de temperatura de l’aigua en superfície de les diverses boies de Ports de l’Estat a l’àrea de Catalunya, també ofereixen registres extraordinaris aquest estiu. Destaquen, en particular, els més de 30 graus de temperatura màxima que es van assolir tant davant de la costa barcelonina com a prop del Delta de l’Ebre, respectivament, el mes d’agost. Les boies de Begur i de Tarragona van superar respectivament els 29 graus aquest mateix mes.

Pel que fa a temperatures mitjanes, en totes quatre boies s’ha superat l’anterior marca. La més elevada ha estat la boia situada al davant de les costes ebrenques, amb 26,9 graus de temperatura mitjana al llarg de l’estiu, seguida dels 26,8 de Tarragona, 26,2 a Barcelona, i 24,1 a Begur.

Registre de temperatures de l'aigua del mar l'estiu 2026

Font: ACN