Setembre de 2026 ha estat el més càlid mesurat a Catalunya

El passat mes de setembre ha estat especialment càlid a les zones més elevades del país, amb anomalies de més de 5 °C respecte de la mitjana climàtica i diverses nits càlides.

Destaca l’excepcionalitat de la primera setmana del mes, que ha estat canicular, amb diversos dies per sobre dels 40 °C de màxima a la vall de l’Ebre i Ponent.

L’Observatori Fabra de Barcelona ha superat 9 dies el rècord de setembre dels seus 112 anys de dades, ara establert en 35,5 °C.

Pel que fa a la pluviometria, ha estat sec o molt sec a la meitat occidental de Catalunya i normal o plujós a la resta.

L’anàlisi climàtica mensual del Servei Meteorològic de Catalunya confirma que el setembre de 2026 ha estat el més càlid des que es tenen registres, malgrat les tempestes torrencials que s’han donat a diferents punts del país a finals de mes. Queda per davant dels setembres de 1987, 2023 i 2018. Concretament, la primera quinzena ha estat d’un setembre “canicular”, que correspondria més a l’estació meteorològica d’estiu que no pas de tardor, segons apunta el cap de Qualitat de Dades, Aleix Serra. 

Aquesta situació s’ha donat a causa d’una falca anticiclònica extensa i persistent sobre de la Mediterrània occidental, especialment entre els dies 1 i 8 de setembre, quan la temperatura va assolir valors excepcionalment alts. La temperatura més alta d’aquest episodi es va assolir a la Ribera d’Ebre, amb 42,5 °C a Vinebre, que es posiciona també com la temperatura més alta mesurada a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 41,6 °C de la mateixa estació al 2016. 

Pel que fa a les sèries centenàries, l’Observatori Fabra de Barcelona ha superat 9 dies el rècord de setembre dels seus 112 anys de dades, ara establert en 35,5 °C (el dia 5 de setembre). En canvi, a l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, Baix Ebre), no va superar el rècord de 41,5 °C assolit el 5 de setembre de 2016. No obstant això, la temperatura mitjana sí que és inèdita en ambdós casos: 25 ºC per al Fabra (per davant de l’any 1987, amb23,6 ° C) i 26,3 °C per a l’Ebre (per davant de l’anterior rècord també del 1987, 25,6 °C). En ambdós casos, es tracta del setembre més càlid de la seva sèrie climàtica.

Respecte a la pluviometria, el setembre de 2026 ha dividit el país en dos sectors. D’una banda, la Catalunya occidental ha registrat un mes sec o molt sec, amb algunes estacions de Ponent i del Pirineu que no havien registrat cap setembre tan sec. És el cas de Raimat (Segrià), on s'han recollit 0,6 mm i és el setembre més sec dels seus 38 anys de dades – supera els 5,0 mm del 2016. 

De l’altra banda, la Catalunya més oriental ha destacat pels episodis de tempestes i es considera normal o plujós. Fins i tot, “podríem parlar d’un setembre molt plujós al sector central del litoral i prelitoral, plana interior gironina i punts del sector central la Costa Brava”, explica la cap de Serveis Climàtics, Anna Rius.

Aquesta anomalia ha estat provocada per la persistència anticiclònica que ha inhibit la precipitació a part del territori, però l’aire relativament fred en els nivells mitjans de la troposfera, ha afavorit les tempestes a l’altre quadrant, el nord-est.

Nits càlides

Les nits més càlides s’han registrat a la ciutat de Barcelona, com és habitual, per efecte de l’illa de calor urbana, amb mínimes que no han baixat dels 25 °C (nits tòrrides). Concretament, l’estació de Barcelona – Can Bruixa ha registrat 6 nits tòrrides consecutives al llarg del mes i el nombre de nits tòrrides al llarg de l’any 2026 ha arribat a 65. Queda així més enrere el precedent de 51 nits tòrrides observades l’any 2003.

La nit del 4 al 5 de setembre, l’estació de Portbou – coll dels Belitres (Alt Empordà) va mesurar entre 30 i 32 ° C durant diverses hores i la mínima no va baixar de 28,5 °C. En alguns moments de la nit va bufar vent del nord, que va poder impedir el descens de la temperatura, però en d’altres gairebé va encalmar i la temperatura es va mantenir igualment molt alta, amb humitat relativa baixa (al voltant del 30%) i inversió tèrmica marcada. Va ser la nit més càlida mesurada fins ara a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 27 °C de mínima del 4 de setembre de 2023 registrats a diversos sectors de la costa catalana, com ara 27,2 °C a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Rècords massius

Durant la calorada de principis de mes, a 111 de les 128 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades es va superar el seu rècord de temperatura màxima de setembre, “una majoria aclaparadora d’estacions, prova de l’excepcionalitat de l’episodi arreu de Catalunya”. En alguns casos la diferència va ser de fins a 4 °C respecte del rècord anterior registrat durant el setembre del 2016.

Un octubre molt plujós

L'antiga zona humida del Pla de Sa Nau va reaparèixer en alguns punts el passat diumenge 4 d'octubre. 

Tot i que encara hi poden haver més pluges en el que resta d'aquest mes d'octubre, ara ja es pot afirmar que ens trobem al davant d'un dels mesos més plujosos dels darrers anys, amb acumulacions que superen àmpliament els 100 mm.

Climàticament, el desè mes es considera com el període amb més precipitacions de tot l'any, malgrat que l'escalfament global i les variacions pròpies del clima mediterrani poden alterar aquest fet algun cop. Per sort, aquesta vegada l'aparició de les esperades pluges no s'ha fet esperar, i han acabat sent una benedicció pels assedegats boscos, després d'un estiu molt sec i càlid.

L'arribada d'un embossament d'aire fred en alçada i la presència de vent humit en superfície, procedent d'un mar Mediterrani més càlid del normal, van fer disparar els núvols convectius i s'arribaren a formar diversos SCM (Sistema Convectiu de Mesoscala) que afectaren el litoral català el cap de setmana del tres al quatre d'octubre.

A Palamós, la pluja més destacada va poder ser molt ben captada pel sòl i no causà problemes destacables, gràcies al fet que caigué al llarg de moltes hores seguides, sense presentar intensitats molt importants i experimentant certes pauses.

Tot seguit us poso un resum amb les precipitacions que portem recollides durant aquest mes a Palamós i Sant Joan. A més a més, entre parèntesis veiem la pluja que deixà el SCM de la matinada i matí del diumenge 4 d'octubre. 

Nucli antic de Sant Joan 166.2 mm (104.4 mm) 

Port de Palamós 151.2 mm (93.0 mm) 

Carrer Joan Vilar 147.6 mm (92.8 mm) 

La Pietat 144.3 mm (93.2 mm)

Camí Cap de Planes 133.4 mm (97.4 mm) 

Carrer Enric Vincke 121.5 mm (77.0  mm) 

Platja de Palamós 116.2 mm (75.0 mm) 

 

La riera dels Molins (Calonge) va revifar amb les pluges. Imatge del passat 7 d'octubre. 

Dades rellevants del passat mes d'agost a Palamós

Mammatus en una enclusa de tempesta que va aparèixer el passat 6 d'agost a la tarda.

El passat mes d'agost fou molt càlid, amb una temperatura mitjana mensual 1,9 ºC més elevada que la mitjana climàtica. Pel que fa a les pluges, es va tractar d'un mes molt sec. Només van recollir-se 15,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 43,8 mm.  

Temperatura màxima absoluta: 31,5 ºC, el dia 5. 

Temperatura mínima absoluta: 18,7 ºC, el dia 30. 

Temperatura mitjana mensual: 25,8 ºC (mitjana climàtica 23,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 29,1 ºC (mitjana climàtica 27,0 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 22,5 ºC (mitjana climàtica 20,8 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 25,4 ºC, el dia 22. 

Temperatura mínima més alta: 25,9 ºC, el dia 18. 

Quantitat de dies amb temperatura màxima per sobre dels 30 ºC: 11 dies. 

Quantitat de nits tropicals (mínimes de 20 a 24,9 ºC): 23 nits.

Quantitat de nits tòrrides (mínimes de 25 a 29,9 ºC): 4 nits  

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, el dia 3. 

Humitat relativa mínima absoluta: 36 %, el dia 28. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1021 hPa, el dia 13. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1009 hPa, els dies 19, 20 i 21. 

Ratxa màxima de vent: 29 km/h SSO, el dia 5.

Dies de precipitació apreciable (4 dies): dia 6 (0,6 mm), dia 16 (0,2 mm), dia 21 (14,0 mm) i el dia 24 (1,0 mm)

Precipitació total: 15,8 mm (mitjana climàtica 43,8 mm) 

Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al Camí de Cap de Planes (Meteoclimatic) i càlculs realitzats amb les mateixes.

17 de setembre: ruixat fort de finals d'estiu (astronòmic)

 

Cel amenaçador sobre la badia de Palamós i cortines de precipitació al fons de la imatge, el passat dijous 17 de setembre al vespre.

El passat 17 de setembre ens va caure el típic ruixat intens de finals d'estiu, deixant-nos un celatge de tarda molt fotogènic, amb boniques cortines de precipitació.

Durant el dia anterior passà un front fred sense pena ni glòria, degut a la presència de vent sec de tramuntana en superfície. Aquest fet propicià que s'acumulessin menys d'1 mm a la nostra vila.

No obstant això, quan semblava que es tractava d'una altra oportunitat perduda per recollir una mica de pluja, l'endemà va sonar la flauta.

Gràcies al romanent d'aire fred en altura, unit a la formació d'una àrea de convergència de vents, es va disparar una gran nuvolada a sobre nostre i per fi es va veure ploure, després d'un estiu especialment sec.

El cumulus congestus (no s'observà aparat elèctric) va descarregar amb força, assolint una intensitat de 20,5 mm en 30 minuts, segons l'estació de Palamós-La Fosca. En aquest sentit, cal tenir present que segons la intensitat en 30 minuts aquesta és feble amb precipitació inferior a 3 mm., moderada amb entre 3 i 20 mm., forta amb entre 20 i 40 mm., torrencial amb més de 40 mm en 30 minuts.

En total, al nucli antic de Sant Joan van caure 16,5 mm., al carrer Joan Vilar 16,0 mm., a la platja Gran 15,4 mm., al port de Palamós 15,0 mm.,  Palamós-La Fosca 14,8 mm., al carrer Enric Vincke 12,4 mm.  

Imatge composada dels radars meteorològics a les 18:40h del passat17 de setembre.

Recull de fotos del passat 17 de setembre a la tarda

L'estiu de 2026 esdevé el més càlid mesurat a Catalunya

El balanç estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) apunta que l’anomalia de temperatura mitjana de l’estiu ha estat igual o superior als +3,0 °C a més del 80% del país respecte del període de referència 1991-2020.

Destaca la persistència de la calor amb rècord de dies amb temperatura igual o superior als 40 °C (20).

A Barcelona les nits tòrrides ascendeixen a 59, una dada inèdita.

L'estiu meteorològic de 2026, que comprèn els mesos de juny, juliol i agost, és el més càlid registrat a Catalunya, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. “La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada”, apunten els experts i expertes en climatologia del Meteocat. Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades ambtemperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu.

Les dades analitzades

L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre. “Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori", expliquen.

Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.

Estiu sec amb excepcions

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estatinferior als 10 mm. A més, a dia d’avui alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que segueix creixent, com per exemple Mollerussa amb 111 dies. “Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l'Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l'estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Mes a mes

Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.

Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost. L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles. També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974.

Font: meteo.cat