Maig plujós al nord-est de Catalunya

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

Fou plujós al quadrant nord-oriental del territori, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i vessant sud del Pirineu. Molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i punts de l’Alt Empordà. A Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

Meteorològicament, el mes es va caracteritzar, tal com va passar el març i l’abril, per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu molt pertorbat, amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general i afectaven el país, sobretot a la serralada Prelitoral. A partir del dia 15 la circulació zonal es va normalitzar i a poc a poc es va retirar cap al nord deixant pas a masses més càlides de procedència subtropical, una progressiva estabilització de l’atmosfera i una notable pujada de la temperatura.

Precipitació del dia 2 al 6 de maig

Una pertorbació aïllada en els nivells mitjans de la troposfera, ubicada al sud-oest de la península Ibèrica, es va anar traslladant cap al nord-est i va creuar Catalunya entre els dies 2 i 6 de maig. La precipitació es va intensificar al quadrant nord-est, on es van acumular més 40 mm.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser els 89,7 mm de Vacarisses (Vallès Occidental), dels quals 80,5 mm van caure el dia 5, i els 87,9 mm de Salt (Gironès).

La precipitació va ser en forma de neu els dies 4 i 5, especialment al vessant sud del Pirineu i cotes més altes del Prepirineu: 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, 6 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, o 4 cm al Port del Comte (2.290 m) al Solsonès i a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya.

Precipitació del 8 al 13 de maig

Una configuració molt semblant, pertorbació al sud-oest de la península Ibèrica amb recorregut sud-oest a nord-est, va afectar el país entre els dies 8 i 13 de maig i es va intensificar al litoral i prelitoral i vessant sud del Pirineu, zones que puntualment van enregistrar més de 60 mm.

Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 105,0 mm a Navata (Alt Empordà), 95,1 mm a Martorelles (Vallès Oriental) o 85,5 mm a Palafrugell (Baix Empordà).

Al Pirineu hi va nevar, sobretot a cotes altes del vessant sud, amb més de 10 cm de neu nova entre els dies 8 i 11: 19 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça; 18 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; i 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

Precipitació els dies 18 al 21 de maig

Una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya entre el 18 i el 21 del maig que va creuar el país pel nord amb alguna tempesta que va acabar afectant el prelitoral Sud.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser 31,2 mm al Lac Redon (2.247 m) o 30,7 mm a Bagergue, a la Val d’Aran; o els 30,2 mm a Torroja del Priorat (el Priorat).

La neu es va restringir a les cotes més altes del Pirineu. Va deixar 7 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, 4 cm al Lac Redon (2.247 m) i de Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà).

Calor de ple estiu per acabar el mes

Els últims dies de mes, una dorsal a nivells mitjans i alts es va instal·lar sobre la península Ibèrica i va afavorir una clara pujada de la temperatura. Es van superar els 35 °C de màxima al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, amb 37,5 °C a Lleida – la Femosa o Alcarràs el dia 30. Entre els dies 29 i 31, 9 de les 120 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van igualar o superar el seu rècord de temperatura màxima de maig. D’altra banda, el dia 31 van descarregar tempestes al Pirineu i Prepirineu, que en alguns casos van deixar més de 20 mm.

Maig lleugerament càlid

El maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

El flux zonal que caracteritzà el mes, va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperaturava registrar anomalies moderades, més destacades al litoral i prelitoral pel domini de la circulació zonal, que queda reescalfada en arribar a la costa mediterrània. D’altra banda, cal remarcar la calorada dels darrers dies del mes, quan es van superar els 35 °C a Ponent.

Maig plujós al quadrant nord-est

Ha estat plujós al nord-est de Catalunya, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i del vessant sud del Pirineu. Ha estat molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l’Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que creuaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d’aquestes anomalies.

Irradiació solar per sobre de la normal

La insolació ha estat, en general, lleugerament per sobre de la normal climàtica a Catalunya.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/713163/maig-plujos-al-nord-est-de-catalunya

Dijous 19 de juny: boira de mar efímera per trencar la monotonia

Banc de boira d'advecció entrant sobre Palamós el passat dijous dinou de juny al migdia/primeres hores de la tarda. 

La calor anòmala i el temps assolellat que ens està afectant aquest mes de juny, va tenir un petit contrapunt durant una estona el passat dijous.

Entre quarts de dues i quarts de tres de la tarda, un extens banc de boira d'advecció va fregar el litoral de Palamós. Aquest fet provocà una reducció de la visibilitat notable arran de mar i un ambient relativament fresc, fent desaparèixer el terrible binomi de sol i calor que ens afecta.

La boira d'advecció és un fenomen típic de la primavera que durant el present any ha sigut car de veure, segurament en part gràcies a una temperatura superficial de l'aigua del mar més alta del normal que es troba a 23 ºC, uns 2,5 ºC per sobre de la mitjana.

Malgrat tenir una mar amb l'aigua no gaire freda, l'advecció d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del  Sàhara, amb anomalies positives de 4 ºC a 850 Cº, degut a la potent dorsal africana que ens afecta, unit al vent en calma, l'alta humitat i l'aparició d'inversió tèrmica a les capes baixes de la troposfera, facilitaren la formació d'aquest fenomen.

Dades del dijous dinou de juny a Palamós-barri Vell: Temperatura màx. 26,5 ºC, mín. 20,1 ºC, humitat màx. 89 %, mín. 59 %, pressió màx. 1.019 hPa, mín. 1.017 hPa, ratxa màx. de vent 29 km/h SSO.

Aquest dissabte 21 de juny ha començat l'estiu astronòmic

 

Un dia d'estiu a la platja de Palamós. Imatge d'arxiu.

L'estiu astronòmic del 2025 a l'hemisferi nord ha començat avui dissabte 21 de juny a les 4 hores 42 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Aquest dia l'astre rei arriba al seu punt més elevat sobre l'horitzó al migdia i descriu el seu arc més llarg en el cel. Com a resultat d'aquest fet, avui dissabte  és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet). 

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

Què veurem al cel durant l'estiu del 2025?

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel nocturn. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

El cel, després de la posta de Sol, al començament de l'estiu ens mostrarà Mart i Mercuri, siguent aquest darrer visible fins a finals de juliol. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Venus i Saturn, encara que aquest darrer s'anirà acostant cada cop més al Sol. Júpiter serà visible des de començaments de juliol, mentre que Mercuri es podrà veure des de començaments d'agost fins a principis de setembre.

A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2025 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb el seu màxim cap al 12 d'agost. D'altra banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 10 de juliol, el 9 d'agost i el 7 de setembre.

El 3 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, l'anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va passar el 4 de gener.

Durant l'estiu del 2025 tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que succeirà el 7 de setembre i un eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 21 de setembre. El primer serà visible des d'Europa, Àsia i Oceania. A Espanya la Lluna sortirà amb la totalitat ja començada. El segon es podrà veure des del Pacífic Sud, Nova Zelanda i l'Antàrtida.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.

L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.

Tot i que el dia del solstici d'estiu és el que té el nombre més gran d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici d'estiu té 15 hores de Sol, a comparar amb les les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d'hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és, per tant, de sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

Cirrocumulus floccus (02/06/2025)

El passat 2 de juny es van poder veure cirrocúmuls des de Romanyà de la Selva. Aquests núvols no apareixen gaire sovint i són força interessants.

Els cirrocúmuls o cirrocumulus són uns núvols alts que es troben a les capes altes de la troposfera i es formen horitzontalment. Es donen entre els 6 i 12 km d'alçada. 

Es formen a partir de cirrus o cirroestrats quan aquests són escalfats suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el cirrocúmul es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirroestrats. Si aquest no és el cas, el núvol és llavors un altocúmul.

Els cirrocúmuls i els altocúmuls a vegades semblen idèntics, però, a diferència dels altocúmuls, els cirrocúmuls estan més alts i no produeixen ombra.

Els cirrocúmuls poden mostrar belles iridiscències i corona, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus.

El núvol està format per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els núvols dels nivells alts, els cirrocúmuls estan compostos per cristalls de gel, si bé poden haver-hi gotetes d'aigua intensament subfosa, les quals solen ser reemplaçades ràpidament per cristalls de gel. Els cristalls en evaporar-se poden donar lloc a l'aparició d'espais entre els núvols. En general solen presentar dos sistemes d'ondulació i marges fibrosos.

Varietats de cirrocúmuls

Castellanus és la formació que té protuberàncies en forma de merlets, semblants a les muralles dels castells, d'aquí el nom. Aquesta varietat és molt menys comuna en els cirrocúmuls que en els altocúmuls.

Els núvols floccus semblen un raïm cumuliforme amb una base més o menys esquinçada.

Les formacions stratiformis s'estenen horitzontalment i formen àmplies capes.

Les formacions lenticularis tenen forma de llentia o ametlla, ben definida.

El núvol pot produir virga, precipitació que s'evapora abans d'arribar a terra. Igual que el Cirrocumulus castellanus, el Cirrocumulus floccus és un indicador d'inestabilitat atmosfèrica en el nivell del núvol.

De fet, els Cirrocumulus floccus es poden formar a partir del Cirrocumulus castellanus, que és l'estat evolutiu després que la base del núvol original s'hagi dissipat.

Sort de les pluges del passat mes de maig

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Tenint en compte que el passat mes d'abril només ens va deixar 3,8 mm i que aquest mes de juny per ara portem 0,0 mm, podem afirmar que les pluges abundants caigudes el passat mes de maig encara han pres una major rellevància.

Segons les dades de diverses estacions meteorològiques ubicades al municipi de Palamós, podem qualificar el passat mes de maig com a molt plujós, amb acumulacions que superen els 100 mm. Cal tenir present que la mitjana climàtica de precipitació del cinquè mes de l'any és de 51,7 mm a la nostra vila.

Precipitació acumulada durant el maig passat a Palamós i Sant Joan:

Nucli antic de Sant Joan 120,9 mm, Carrer Joan Vilar 111,6 mm, Carrer Enric Vincke 102,1 mm, La Fosca 102,0 mm, Carrer Xaloc 101,7 mm, Port de Palamós 94,7 mm.

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Comparats amb la mitjana dels últims 43 anys (52,9mm) els 94,7 mm caiguts a Calonge al maig passat, suposen el 178,9% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de maig. 

(Font:https://meteocalonge.wordpress.com/ ).

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.