dilluns, 22 desembre de 2014

La tardor s'acomiada amb molta bonança

El migdia radiant d'ahir diumenge a Cala Estreta, amb gent parant el sol. Foto mostrada a l'Espai del Temps de TV3 (minut 41:25).


L'anticicló hivernal ha tornat a establir la seva dualitat meteorològica durant el darrer cap de setmana de la tardor astronòmica, deixant-nos boires persistents i fredes en molts indrets de l'interior del país, però amb temps assolellat a la costa, Pirineu i zones properes.

A Palamós, tal com podeu observar a les fotografies, ahir diumenge 21 de desembre vàrem tenir molta bonança, amb sol i una absència de vent quasi total que provocà la suspensió de les proves de la penúltima jornada de la Gaes Christmas Race.
Aquesta situació va facilitar que molta gent sortís a gaudir de l'aire lliure i, entre d'altres activitats, es van apropar fins a les nostres cales i platges a prendre el sol.

Malgrat la tranquil·litat esdevinguda al sector central de la Costa Brava, on hi hagué mar arrrissada, mar endins encara es notaven els efectes del vent de tramuntana que bufà mar endins i al nord del cap de Creus., tot això en forma de maregassa, amb onatge significant de 2,81 metres a les 08:00h davant del cap de Begur., no obstant, a les 18:00h " tan sols " hi havia un onatge de 1,52 metres en aquell enclavament.

En un altre ordre de coses, les temperatures màximes d'ahir diumenge al Baix Empordà, van ser tres graus més baixes a l'interior i un grau més baixes a la costa, comparades amb les del dissabte. Destaquen els 17,2ºC de Calonge, com a màxima més elevada, i els 14,0ºC de Torroella de Montgrí, com a màxima més baixa.
Les mínimes, per la seva banda, baixaren entre 2 i 3 graus de mitjana, amb els 1,4ºC de Monells i de La Tallada d'Empordà com a registres més freds, i els 8,9ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteocat i Meteoclimatic

Màximes registrades ahir diumenge 21 de desembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 17,1ºC (2,3ºC)., Castell d'Aro 16,5ºC (4,0ºC)., Monells 15,4ºC (1,4ºC)., La Tallada d'Empordà 15,2ºC (1,4ºC)., Torroella de Montgrí 14,0ºC (2,7ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir diumenge 21 de desembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 14,9ºC, mínima 6,3ºC. Estat del cel amb 1/8 Ci i 1/8St al matí., migdia asserenat i tarda amb 3/8 o 4/8 Sc i St., vespre/nit asserenat. Vent de component NO al matí i al vespre, a 2 km/h de mitjana o calma., vent de component N al matí, a 5/10 km/h de mitjana., vent de component N al migdia/tarda, a 2/5 km/h de mitjana i estones de calma., a les hores centrals vent de direcció variable a 2/5 km/h o calma. Ratxa màxima de vent 11 km/h ESE. Pressió atmosfèrica màxima 1032hPa, mínima 1030hPa. Humitat relativa màxima 96%, mínima 79%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

2 fotos més d'ahir diumenge


Les illes Formigues.


Cala Estreta amb gent parant el sol.


Per finalitzar el resum meteorològic, només resta mencionar que el passat dissabte 20 de desembre, el vent de garbí va guanyar la partida a la tramuntana anticiclònica entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda, facilitant que la jornada de la Gaes Christmas Race fos de molt bon aprofitar i es poguessin disputar totes les proves previstes. Aquest flux del sud-oest va bufar a 7/10 nusos en els camps de regates.
Juntament amb el vent de garbí, el pas de les restes d'un sistema frontal va deixar algunes pinzellades de núvols alts dins un context de temps assolellat., concretament, s'apreciaren entre 2/8 i 3/8 Ci, segons el moment del dia, a més, també van aparèixer 2/8 Sc al migdia/tarda.

D'altre banda, les temperatures màximes registrades el passat dissabte 20 de desembre al Baix Empordà, van pujar un parell de graus a l'interior, en comparació amb les del dia abans. Aquestes oscil·laren entre els 19,6ºC de La Bisbal d'Empordà o de Calonge, com a màximes més altes, i els 16,3ºC de Palamós, com a màxima més baixa.
Així mateix, les mínimes es van moure entre els 3,5ºC de Monells, com a mínima més baixa, i els 11,1ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més elevada. Dades de Meteoclimatic i Meteocat 

Màximes registrades el passat dissabte 20 de desembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 19,6ºC (5,1ºC)., La Tallada d'Empordà 18,7ºC (3,7ºC)., Monells 18,7ºC (3,5ºC)., Castell d'Aro 17,7ºC (7,5ºC)., Torroella de Montgrí 17,3ºC (5,0ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dissabte 20 de desembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 16,3ºC, mínima 9,9ºC. Vent en calma a primera hora i al vespre/nit., vent del SO, a 10 km/h de mitjana entre les 12:00h i les 17:00h. Ratxa màxima de vent 23 km/h SO. Estat de la mar amb marejol., mar endins hi havia forta maror, mar de fons del N (onatge sig. de 1,41 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 1,99 metres a les 20:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1030hPa, mínima 1028hPa. Humitat relativa màxima 88%, mínima 73%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

diumenge, 21 desembre de 2014

Comença l'hivern astronòmic



L'hivern astronòmic entrarà aquesta nit a les dotze i 3 minuts. L'estació freda per excel·lència durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març del 2015 amb el començament de la primavera. El dia 20 de març, al voltant de les deu del matí, hi haurà un eclipsi total de Sol que serà visible com a parcial des del nostre país i també des d'Islàndia, nord d'Àfrica i nord d'Àsia. Al nord de l'Oceà Atlàntic i a les Illes Svalbard si que es podrà veure com a total.

Durant l'hivern els planetes Venus i Mart seran fàcilment visibles mirant cap a l'oest després de la posta de Sol, i Saturn es veurà cap al sud-est abans de l'alba. Júpiter ( molt brillant ) es veurà entrada la nit, i el 6 de febrer estarà en oposició, moment en què arribarà a la seva màxima brillantor anual i sortirà per l'est en el moment en què el Sol es pongui per l'oest.

Com sempre cal mencionar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en què el Sol arriba a la seva posició més austral. El dia en què això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia i, per això, aquesta circumstància s'anomena solstici ( " Sol quiet " ) d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any. És aquesta major proximitat al Sol la causa que provoca que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació és la més curta de l'any.

Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que passa entre la sortida i la posta del Sol en un lloc concret, demà dilluns 22 de desembre serà el dia de menor durada. Aquesta durada tindrà al voltant de 9 hores, en canvi, el passat 21 de juny, el dia més llarg de l'any, va tenir unes 15 hores amb el sol per sobre l'horitzó. Observeu que hi ha sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i sent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat; però no és així, ja que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular, sinó el·líptica ( l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse ). Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats.
El dia en què el Sol es va amagar més aviat fou el passat 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 de gener del 2015.

En un altre ordre de coses, la primera lluna plena de l'hivern es donarà el 5 de gener, produïnt-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern tindrem dues llunes plenes més: el 3 de febrer i el 5 de març.

La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es dóna cap al 3 de gener.

Font: Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)

Erupció del volcà Pico do Fogo



El passat 23 de novembre del 2014, el volcà Pico do Fogo ( 2830 msnm ) situat a l'illa de Fogo, dins l'arxipèlag de les illes de Cap Verd, va entrar en erupció per primera vegada en dinou anys, llençant lava espessa i un núvol de gasos. Sortosament, per ara no s'ha cobrat cap vida, perquè els residents locals i els visitants van ser evacuats, tot i que l'erupció continua amb veritables rius de lava.
La imatge que obre aquest article va ser captada pel satèl·lit Aqua de la NASA el passat 29 de novembre del 2014. En ella veiem uns tènues rastres del plomall de gasos i cendres que surt del cràter del volcà. Més lluny a sobre l'Oceà Atlàntic, l'escena sembla estar enterbolida per fum volcànic d'aparença blavosa.

Fogo és una illa de 25 quilòmetres d'ample i s'asseu a uns 600 quilòmetres de la costa d'Àfrica. El Pico do Fogo és un estratovolcà, i gran part de l'illa està coberta pel Cha Caldera, que té 9 quilòmetres d'ample i diversos milers de persones viuen en petits pobles dins de la meitat occidental del cràter.
Segons els informes científics, la nova erupció és la més gran des del 1951.

L'actual erupció ha començat des d'un orifici de ventilació situada a la base del volcà, en el seu costat oest-sud-oest. La roca fosa s'ha anat movent de 15 a 20 metres per hora i s'estén prop de 4 quilòmetres a través del paisatge. Els sensors dels satèl·lits també han detectat emissions de diòxid de sofre abundants a la regió.
Segons el vulcanòleg Erik Klemetti, " la major part de l'activitat del volcà Fogo en els últims 500 anys s'ha produït dins de la caldera principal del volcà, i l'erupció del 1995 es va centrar a les faldes del pic ". L'erupció més forta de Fogo va tenir lloc el 1847 i va causar diverses víctimes mortals.

Les erupcions emeten fluxos de lava, encara que a diferència d'alguns volcans en escut com el Kilauea, Fogo emet diferentes roques basanites i fonolites, amb alt contingut en sílice.
L'erupció ja ha destruït dos pobles sencers, Portela i Bangaeira, i la carretera principal que hi porta també ha estat envaïda per la lava. La majoria dels edificis del parc nacional proper han estat destruïts.
Cal considerar que una part important de la terra consumida per l'erupció estava coberta de vinyes, un fet que suposa un cop dur per l'economia local, a causa de la pèrdua d'un cultiu clau.



Els rius de lava ho destrueixen tot al seu pas.

dissabte, 20 desembre de 2014

El 2014 podria ser l'any més càlid des que hi han registres

Polítics discutint sobre el canvi climàtic. Escultura d'Issac Cordal situada a Berlin.


Segons els investigadors de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), a falta de poques setmanes per acabar l'any, és gairebé segur que el 2014 serà l'any més càlid des que hi han registres. Si això és així, es trencarien els rècords establerts els anys 2010, 2005 i 1998.

Els resultats preliminars també són recolzats des d'organitzacions cientíques de tot el món, des del Regne Unit al Japó, a través dels Estats Units. Alguns climatòlegs sostenen que l'any en curs pot ser, fins i tot, el més càlid des de fa 4000 anys, un fet que canviaria dràsticament la percepció del problema de l'escalfament global.

L'Arxiu de Dades Climatològiques (CNDC), indica que els primers deu mesos d'aquest any han sigut els més calorosos de la història recent. Segons les enquestes del CNDC, la temperatura global mitjana va ser superior a la mitjana del segle XX en tots els mesos. Octubre va ser el mes més calorós que hi ha hagut mai, amb una temperatura mitjana combinada que va superar en 0,74°C la referència mitjana de trenta anys. De moment, tenint en compte els 11 mesos passats, aquesta anomalia ha sigut de 0,62°C.

Per exemple, les altes tempertaures han fet estralls a Austràlia, un país acostumat a la calor, ja que aquest any ha tingut la primavera més càlida des que es tenen registres. Al Regne Unit, amb sèries des del 1659, va camí de situar el 2014 a la part alta de la llista d'anys calorosos. I el mateix passa amb països limítrofs amb l'Àrtic, com Noruega.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ja ho anticipava a principis d'aquest mes, coincidint amb la Cimera del Clima celebrada a la capital peruana per intentar aconseguir un acord global i frenar l'escalfament del planeta.
Segons l'OMM, les altes temperatures globals es deuen principalment a l'alta temperatura de la superfície dels oceans a tot el món, la qual es mantindrà en valors superiors al normal fins al final de l'any. Les dades aportades per la NOAA revelen que la temperatura dels oceans fins al mes de novembre és la més alta del registre, amb 0,04ºC de diferència sobre l'anterior rècord de l'any 1998. Una diferència que pot semblar petita, però que suposa un abisme entre totes dues dades.

L'informe de l'Anàlisi Global del mes de novembre, realitzat per la NOAA, posa èmfasi en les altes temperatures que han dominat el continent europeu durant el passat mes. Per a alguns països, com Suïssa o Àustria, ha estat el mes de novembre més càlid des que es tenen registres. Mentre que en d'altres com Dinamarca o el Regne Unit, no s'ha batut el rècord, però s'ha situat com el tercer i el cinquè més càlid respectivament.

" Per a Europa està sent un any càlid i, fins i tot, hi ha molts llocs on s'han batut rècords ", assegura Ana Casals, portaveu de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet). Dades que també confirma el Centre Europeu per a les Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les seves sigles en anglès), que enumera fins a 19 països en què previsiblement es batran els registres màxims locals de temperatures màximes. Espanya no està entre ells, però sí que ho estan països propers com Itàlia, França, Holanda o el Regne Unit, i llunyans com Islàndia, Noruega o Suècia, països aquests últims amb una gran importància sobre l'estat de salut de l'Àrtic, l'anomenat termòstat del planeta. De fet, la NOAA destaca en les seves conclusions que l'extensió de la capa de gel del Pol Nord ha sigut la novena més petita des que es van començar a tenir dades des de satèl·lit a partir del 1979.

La cadena de rècords mensuals que s'ha viscut a escala global el 2014 ha suposat un gerro d'aigua freda per a aquells experts, alguns d'ells anomenats escèptics climàtics, que asseguraven que el canvi climàtic s'havia aturat. Després de l'alt registre de l'any 1998, es van succeir uns anys que, a excepció del 2005 i 2010, van registrar temperatures força menors que la d'aquest any. Això va servir de pilota d'oxigen per als pocs defensors de la teoria de la conspiració climàtica orquestrada per les Nacions Unides, que es van oblidar de tot el registre previ a aquests anys, on s'aprecia la tendència d'augment i van argumentar que l'escalfament global s'havia aturat i que això provava la seva inexistència.

" L'escalfament ha estat ininterromput des de l'època industrial. Des de certs cercles s'han volgut veure algunes dades d'anys passats com a punts de tall, però la tendència continua. El 2014 és un punt més d'escalfament ", afirma José Manuel Moreno, Catedràtic d'ecología de la Universitat de Castilla-La Mancha, i vicepresident del Grup de Treball II de l'IPCC.

" Hem avançat en el coneixement de les bases científiques dels registres dels últims anys, a vegades que es qüestionin les dades exigeix que la ciència aporti respostes. I aquestes dades no es van ignorar en el cinquè informe de l'IPCC ", explica Moreno.
" Seria impossible que la comunitat internacional acceptés les conclusions dels científics, si no s'hagués posat sobre la taula una ciència gairebé inqüestionable ".

L'últim d'ells, publicat a la revista " Science " i realitzat per científics de la Universitat de Washington, mostrava que la desaparició de la calor pot ser degut a que s'està amagant a les profunditats del nord i el sud de l'Oceà Atlàntic, tal com vaig avançar en un anterior article.
Segons la investigació, l'escalfament sota la superfície de l'oceà explica per què les temperatures mitjanes mundials de l'aire s'han estancat des del 1999, malgrat una major presència de gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor solar a la superfície de la Terra .

" La Terra s'ha escalfat clarament en l'últim mig segle i és obvi que les emissions de gasos d'efecte hivernacle del nostre sistema energètic és el principal culpable. Cada dècada ha estat més càlida que l'anterior ", segons Ken Caldeira, de la Carnegie Institution de Washington, a la Universitat de Stanford. " No pretenc ser capaç de predir què passarà el pròxim any, però estic segur que si continuem emetent diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, el món serà molt més calorós d'aquí a 50 anys ", afirma.

" El patró de temperatura global en l'última meitat de segle ha estat una barreja d'efectes causats per l'home i altres fonts de variabilitat ", segons Chris Field, director del Departament d'Ecologia Global de la Universitat de Stanford (EUA) . " La parada de l'escalfament atmosfèric des de finals dels 90 ha estat un procés de variabilitat natural que ha transferit més calor a l'oceà que a l'atmosfera ", assegura.

" La informació provisional per al 2014 diu que 14 dels 15 anys més càlids del registre han ocorregut al segle XXI ", segons el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud.
" No hi ha cap parada en l'escalfament global ", afirma Jarraud. " En els propers anys veurem gairebé amb tota seguretat períodes d'escalfament ràpid i altres de parada de l'augment de temperatura o refredament temporal, ja que el canvi climàtic causat per l'home i la variabilitat natural segueixin actuant junts ", afirma Field.

Font: diari El Mundo

19 de desembre: poca fred i vent fluixet de garbí

La regata Gaes Christmas Race ahir divendres al matí. Foto mostrada a l'Espai del Temps de TV3 (minut 59:37).


El pas de les restes d'un sistema frontal durant avui dissabte 20 de desembre, tan sols ens ha de portar un augment dels núvols alts, a més, també poden romandre entre nosaltres alguns bancs de núvols baixos. Com és habitual, abans del pas d'un sistema frontal, per esquifit que sigui, solem tenir com a precedent el vent de garbí o llebeig. Aquest vent del sud-oest, ahir divendres 19 de desembre, va permetre que es poguessin disputar les proves previstes de la regata Gaes Christmas Race, tot això dins un ambient inusualment càlid per aquestes dates, al contrari d'altres anys, on la fred intensa era la protagonista.
Concretament, el vent de garbí va bufar a uns 6 nusos en els camps de regates, un fet que ajudà a realitzar dues proves per classe, exceptuant els 49er que en disputaren fins a quatre.

En relació a l'estat del cel, s'ha d'esmentar que el matí es presentà amb absència de nuvolositat, no obstant, a partir del migdia van arribar algunes capes de núvols baixos Sc, amb entre 2/8 i 5/8. A la tarda es van mantenir els núvols baixos i les clarianes, amb entre 3/8 i 4/8 Sc.

Pel que fa a les temperatures màximes que tingueren lloc ahir divendres al Baix Empordà, aquestes van ser entre 4 i 5 graus més baixes que el dia anterior a l'interior, però només foren 2 graus més baixes a la costa. La màxima més alta van ser els 18,6ºC a Calonge, i la màxima més curta foren els 16,2ºC de Palamós mateix.
Per la banda de les mínimes, aquestes van patir una devallada d'entre 2 i 4 graus a l'interior. Els registres van bellugar-se entre els 4,1ºC de Monells, com a mínima més freda, i els 12,1ºC de Calonge-Mas Pallí, com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades ahir divendres 19 de desembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

La Bisbal d'Empordà 18,4ºC (5,6ºC)., La Tallada d'Empordà 17,8ºC (5,4ºC)., Monells 17,6ºC (4,1ºC)., Torroella de Montgrí 17,1ºC (5,8ºC).,  Castell d'Aro 16,9ºC (6,5ºC).


El matí assolellat d'ahir divendres. Foto mostrada al programa Vespre a La 2.


Altres dades meteorològiques d'ahir divendres 19 de desembre del 2014 a Palamós., temperatura màxima 16,2ºC, mínima 9,3ºC. Vent del NO a primera hora, a 2/5 km/h o calma., vent del SO i del SSE a partir de les 11:00h, a 5/10 km/h de mitjana., al vespre vent en calma. Ratxa màxima de vent 19 km/h SO. Estat de la mar amb marejol., mar endins hi havia forta maror, mar de fons del N (onatge sig. de 1,41 metres a les 08:00h davant del cap de Begur i de 1,64 metres a les 19:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1027hPa, mínima 1025hPa. Humitat relativa màxima 92%, mínima 81%. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)


3 fotos més d'ahir divendres al matí, amb les embarcacions dirigint-se als camps de regates