dimecres, 29 de novembre del 2023
dimarts, 28 de novembre del 2023
La impressionant erupció de l'Etna: lava i cendres sobre la neu
dilluns, 27 de novembre del 2023
Dades rellevants del passat mes d'octubre a Palamós
Temperatura màxima absoluta: 25,5 ºC, el dia 1.
Temperatura mínima absoluta: 10,4 ºC, el dia 31.
Temperatura mitjana mensual: 19,7 ºC (mitjana climàtica 17,1 ºC).
Mitjana de les temperatures màximes: 22,6 ºC (mitjana climàtica 21,4 ºC).
Mitjana de les temperatures mínimes: 16,7 ºC (mitjana climàtica 12,8 ºC).
Temperatura màxima més baixa: 18,7 ºC, el dia 31.
Temperatura mínima més alta: 20,5 ºC, el dia 4.
Nits tropicals: 3 nits, els dies 3, 4 i 18.
Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, els dies 7, 8, 9 i 14.
Humitat relativa mínima absoluta: 39 %, el dia 27.
Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, els dies 3, 4, 5 i 7.
Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 983 hPa, el dia 20.
Ratxa màxima de vent: 69 km/h N, el dia 28.
Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més).També hi pot haver rosada: 5 dies. El dia 9 (0,2 mm), el dia 19 (1,2 mm), el dia 24 (3,0 mm), el dia 30 (2,2 mm) i el dia 31 (0,2 mm)
Precipitació total: 6,8 mm (mitjana climàtica 103,3 mm)
Dades de Meteoclimatic.com (estació del nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.
diumenge, 26 de novembre del 2023
dissabte, 25 de novembre del 2023
dijous, 23 de novembre del 2023
dimecres, 22 de novembre del 2023
dimarts, 21 de novembre del 2023
El Govern retalla la dotació d'aigua per persona i dia als municipis del sistema Ter-Llobregat
diumenge, 19 de novembre del 2023
dissabte, 18 de novembre del 2023
Catalunya pateix la pitjor sequera de la història i sense finestres d'oportunitat de pluja a curt termini
“Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent va estar el passat dijous 16 de novembre la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini.
La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora de l'SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”.
A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca.
L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua.
Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita.
En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica.
El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada
La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.
L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada.
Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada.
L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos.
divendres, 17 de novembre del 2023
L'estiuet de Sant Martí ha deixat rècords de temperatura de novembre al litoral i prelitoral
Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, entre el diumenge 12 i el dimarts 14 de novembre la temperatura màxima va superar els 25 ºC a les comarques properes al litoral
Destaquen els 29,5 ºC de Fogars de la Selva, la temperatura més alta mesurada per les estacions de la XEMA en un mes de novembre.
L'Observatori Fabra de Barcelona igualà el rècord de temperatura màxima de novembre dels seus 110 anys de dades, amb 26,4 ºC
Després d’uns primers dies de novembre amb ambient fresc per l’època, entre el diumenge 12 i el dimarts 14 de novembre, Catalunya ha viscut un episodi de temperatura clarament superior a la normal, sobretot prop de la costa. L’ambient suau ha estat provocat per la circulació zonal al continent europeu, amb altes pressions i una massa d’aire força càlid a la península Ibèrica.
El vent de ponent a nivells baixos ha fet que l’ambient arribés a ser calorós a les comarques properes al litoral, amb valors excepcionals.
El mapes de l'encapçalament, corresponents a la pressió a nivell del mar a l’esquerra i a la topografia de 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) a la dreta, mostren la situació del dimarts 14 de novembre al migdia, quan es van assolir els valors més elevats prop de la costa. La temperatura superava els 16 ºC a 850 hPa al litoral mediterrani de la Península, entre 8 i 10 ºC per sobre del normal a mitjans de novembre.
Més de 29 ºC a punts de la Selva
La pujada de la temperatura ja es va deixar notar el diumenge 12 de novembre, sobretot al Camp de Tarragona i en alguns sectors de les Terres de l’Ebre, amb 20 ºC de matinada i màximes per sobre dels 25 ºC, arribant fins als 27,7 ºC a Alcanar (Montsià).
L’endemà, el dilluns 13 de novembre, la temperatura no va ser tan alta de matinada (llevat d’algunes àrees de muntanya), però al migdia es va enfilar més que el dia anterior i la màxima va superar els 25 ºC a bona part del litoral i prelitoral, amb 28,0 ºC a Mieres (Garrotxa) o 27,9 ºC a Aldover (Baix Ebre).
El dimarts 14 de novembre, la temperatura va tocar sostre, amb mínimes de matinada per sobre dels 19 ºC a punts de la Costa Daurada i al centre de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la màxima, va tornar a superar àmpliament els 25 ºC prop de la costa, amb més de 28 ºC a l’interior de la comarca de la Selva, fins a 29,8 ºC a Sils o 29,5 ºC a Fogars de la Selva.
El dimecres 15 de novembre la temperatura baixà, però la matinada encara fou molt suau al sud, amb 19,3 ºC de mínima a Aldover (Baix Ebre).
Rècords de calor al litoral i prelitoral
El dilluns 13 i sobretot el dimarts 14 de novembre, es van assolir les màximes més altes de l’episodi, amb rècords concentrats a les comarques del litoral i prelitoral, sobretot del Camp de Tarragona fins al Pla de l’Estany, i una temperatura elevada però no tan excepcional a la resta del país.
La temperatura més alta de novembre a l’Observatori Fabra de Barcelona
El passat dimarts 14 de novembre, l’Observatori Fabra de Barcelona va mesurar 26,4 ºC, igualant la temperatura més alta en un mes de novembre dels seus 120 anys de dades ininterrompudes, un rècord vigent des del 9 de novembre de 1985. El dilluns dia 13 la màxima havia estat de 25,1 ºC, la tercera més alta de la sèrie, també per darrere dels 25,8 ºC del 10 de novembre de 1985. Al centre de la ciutat, dimarts la temperatura màxima va superar els 27 ºC, amb 27,3 ºC al Raval.
El precedent del novembre de 1985
Ha estat un episodi de temperatura excepcionalment alta per l’època a les comarques del litoral i prelitoral, com ho demostra el fet que la màxima de 29,5 ºC a Fogars de la Selva és la temperatura més alta que han mesurat les estacions de la XEMA en un mes de novembre, superant els 29,2 ºC d’Ulldecona – els Valentins (Montsià) del 6 de novembre de 2013. Són sèries d’estacions automàtiques que tenen fins a 35 anys de dades.
Anteriorment, les dades d’estacions manuals indiquen que el novembre de 1985 vam tenir un episodi comparable, amb màximes per sobre dels 25 ºC a molts sectors del país i fins a 30 ºC a punts de la Selva com Santa Coloma de Farners o l’aeroport de Girona, a la mateixa comarca on en aquest episodi s’han assolit els valors més elevats.
Nits molt suaus per l’època
La temperatura no només va ser alta durant el dia, sinó també de nit, sobretot als indrets del sud de Catalunya on bufà el vent, en alguns casos amb mínimes clarament per sobre dels 15 ºC.
Entre els dies 12 i 14 de novembre, 8 de les 116 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades mesuraren la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, anotada de 0 a 24 h UTC.
Una anomalia de temperatura de 10 ºC
La gràfica següent mostra l’evolució de la temperatura i l’anomalia respecte a la mitjana dels últims 25 anys a 850 hPa durant la primera quinzena de novembre, segons dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona. Després d’uns primers 10 dies amb temperatura oscil·lant, però majoritàriament inferior a la normal, a partir del diumenge 12 de novembre la pujada ha estat molt marcada, amb valors fins a 10 ºC superiors a la mitjana d’aquesta època de l’any. El dimarts 14 al migdia es van arribar a mesurar 17,0 ºC a 850 hPa, el segon valor més alt de la sèrie en un mes de novembre a aquest nivell de referència, per darrere dels 17,8 ºC de l’11 de novembre de 2015.
Per més informació podeu veure l'informe complet al següent enllaç:
dijous, 16 de novembre del 2023
XXVIIè Premi Cirera d'Arboç
dimecres, 15 de novembre del 2023
dilluns, 13 de novembre del 2023
diumenge, 12 de novembre del 2023
L'erupció d'un volcà submarí al Japó provoca l'aparició d'una petita illa
divendres, 10 de novembre del 2023
Tardor al Prater de Viena
dimarts, 7 de novembre del 2023
Octubre molt càlid a Catalunya
Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’octubre passat s’ha de qualificar de molt càlid arreu de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +3 °C a bona part del territori, i per damunt dels +4 °C a sectors de la Val d’Aran.
Ha estat un mes sec a la major part del país i molt sec als dos extrems. En canvi, ha resultat plujós al vessant sud del Pirineu occidental.
A Catalunya, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la de l'octubre de l'any passat, que va ser el més càlid que s'havia mesurat mai. El d'enguany ha estat el més càlid de la sèrie sobretot a l'Empordà, altres comarques del nord-est i a les valls del Pirineu i Prepirineu.
La primera quinzena del mes va venir marcada per la persistència d’una falca anticiclònica que abraçava gran part del sud d’Europa occidental i la presència d’una potent pertorbació ubicada a l’Atlàntic oriental. L’advecció d’aire càlid, en un principi, en relació amb la zona de baixes pressions més la posterior subsidència anticiclònica, va provocar una temperatura molt alta a Catalunya amb alguns registres tèrmics històrics per a un mes d’octubre.
Va ser a la segona quinzena del mes quan l’anticicló es va retirar cap a l’est del continent i la circulació zonal (vent de l’oest) es va normalitzar amb el pas de diverses pertorbacions amb una direcció de sud-oest a nord-est. Van donar precipitació abundant o molt abundant al vessant sud del Pirineu, malgrat que la temperatura es va mantenir elevada.
Calor els dies 1 i 2 d’octubre
La calor va ser intensa entre els dies 1 i 2 d’octubre, quan ens va afectar la massa d'aire càlid. Va implicar rècords generalitzats de temperatura màxima en un mes d’octubre a les comarques de l’interior, superant els del 12 d’octubre de 2011 o el 4 d’octubre de 2004. En canvi, a les comarques del litoral i prelitoral no es van assolir registres tan elevats com els de l’octubre de 2011.
La màxima va superar els 30 °C a bona part de Catalunya, amb rècords d’octubre generalitzats a l’interior, concretament a 61 de les 146 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) que tenen més de 20 anys de dades.
Els 34,9 °C a Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) va ser la temperatura més alta registrada per les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en un mes d’octubre, superant els 34,7 °C de Girona (el Gironès) el 12 d’octubre de 2011.
Cal subratllar també el rècord de Lleida – Torre Ribera (el Segrià), sèrie amb 51 anys de dades, on els 34,4 °C del diumenge 1 van superar en gairebé 2 °C l’anterior rècord d’octubre, de 32,5 °C el 6 d’octubre de 2009.
La temperatura nocturna també va ser elevada, sobretot a muntanya, amb inversió tèrmica. En canvi, a les fondalades va refrescar força de nit, amb mínimes menys allunyades de les normals per l’època i una notable amplitud tèrmica (diferència entre les temperatures màxima i mínima diària), de més de 25 °C en algunes valls del Pirineu.
16 de les 115 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van mesurar la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, mesurada de 0 a 24 h UTC. Són estacions situades a cotes mitjanes i altes del Pirineu i a sectors relativament elevats del Prepirineu i de l’interior.
Segons dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona, la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) es va situar al voltant dels 18 °C sobre Catalunya, 6 °C per sobre de la mitjana a principis d’octubre.
Precipitació els dies 15 i 16 d’octubre
La primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 15 i 16 d’octubre, la qual es va acabar aprofundint a mesura que creuava la península Ibèrica i es va reactivar a la Mediterrània.
La precipitació va ser important al litoral i prelitoral Central, en alguns casos amb més de 40 mm, sobretot a punts del Baix Penedès: 116,2 mm a Calafell, 88,4 mm a Cunit o 67,2 mm al Montmell.
Episodi de pluja i vent els dies 19 i 20 d’octubre
Un segon episodi de precipitació va afectar Catalunya entre els dies 19 i 20 d’octubre, quan un sistema frontal va creuar el país.
El flux del sud-oest va implicar precipitació abundant o molt abundant al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, on es van acumular de 20 a 50 mm en general, amb màxims de més de 100 mm a la capçalera de la Vall Fosca i zones pròximes, així com al Port del Comte. La neu va fer acte de presència de manera testimonial a les parts més elevades del Pirineu.
Cal destacar els 145,8 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), els 104,9 mm al Port del Comte (2.290 m, Solsonès) o els 75,4 mm de Núria (1.971 m, Ripollès).
Pel que fa al vent, es van superar els 100 km/h a zones altes i exposades del Pirineu, Prepirineu i Montseny.
Destacar també la pressió atmosfèrica, que va baixar fins a uns 983 hPa al nord i 987 hPa al sud. En alguns casos feia 10 anys que no baixava tant, des del 19 de gener de 2013, quan es van enregistrar 980 hPa.
Precipitació els dies 22 i 23 d’octubre
Entre els dies 22 i 23 d’octubre va haver-hi un altre episodi de precipitació en relació amb el pas d’un solc de característiques semblants al descrit a l’episodi anterior: flux del sud-oest, però en aquesta ocasió va quedar localitzat al vessant sud del Pirineu Occidental, amb quantitats que molt puntualment van superar els 100 mm a les parts més elevades del Pallars Sobirà, tal com assenyalen els 122,7 mm registrats a Espot (2.519 m).
Octubre càlid a Catalunya
L’octubre s’ha de qualificar de molt càlid arreu de Catalunya, amb anomalies per sobre dels +3 °C a bona part del territori, i per damunt dels +4 °C a sectors de la Val d’Aran.
La massa d’aire càlid de la primera quinzena del mes i una segona quinzena amb unes pertorbacions de marcat flux sud-occidental (inhibint una baixada tèrmica) expliquen les anomalies del mes d’octubre.
Un mes molt sec als dos extrems del país
Ha estat un mes sec a gran part del país i molt sec als dos extrems. En canvi, ha estat plujós al vessant sud del Pirineu.
L'octubre d’enguany ha estat el més sec de la sèrie d'algunes estacions de la XEMA a les comarques gironines, des de la Costa Brava fins al Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany o la Garrotxa.
Cal comentar el gran contrast entre els menys de 10 mm a sectors de l'Empordà o del sud del Montsià i els més de 300 mm d'Espot (2.519 m), a l'alta muntanya del Pallars Sobirà.
Precisament l'octubre és el mes més plujós de l'any al litoral i prelitoral, amb una mitjana mensual que supera els 80 mm i fins i tot els 100 mm a la costa gironina especialment de l’Empordà. Les diverses pertorbacions que ha visitat Catalunya durant el mes d’octubre provinents de l’Atlàntic i un marcat flux del sud-oest expliquen la distribució de les anomalies.
Distribució irregular de la irradiació a Catalunya
La irradiació solar global ha estat per sobre de la normal a Catalunya, especialment a la meitat est. En canvi, ha estat per sota de la normal al Pirineu i Prepirineu occidental, tret de la Val d’Aran.
Per més informació podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/552742/octubre-molt-calid-a-catalunya
dilluns, 6 de novembre del 2023
Europa s'omple d'aurores boreals
Aurora boreal en Polonia. Se ha podido ver en Bochnia y en Tarnów, hacia el sur. pic.twitter.com/2VwJinSKb6
— LuSuber (@MomicheSuber) November 5, 2023
Sembla ser que darrerament les aurores boreals volen aparèixer en indrets inusuals, tal com va passar el passat 25 de setembre (vegeu article).
Aquest bonic espectacle de la naturalesa que, per norma general, se sol donar a països ubicats a latituds molt més septentrionals, com Suècia, Finlàndia o Islàndia, ha aparegut en altres països molt més meridionals.
La nit de diumenge passat, nombrosos aficionats a l'astronomia i la fotografia de tot Europa han pogut captar en tota la seva esplendor llums d'aurores boreals, un fet molt poc freqüent al continent, des d'Irlanda fins a Eslovàquia, Polònia, Àustria, Hungria, Ucraïna, Alemanya, França, Itàlia o, fins i tot, a Espanya. No són pocs els que han recollit aquest esdeveniment a xarxes socials.
Una nit carregada d'aurores boreals vermelles per Europa per recordar
Les aurores boreals es formen al nostre cel a causa de les partícules carregades que emet el Sol, conegudes com a vent solar, que posteriorment xoquen contra l'atmosfera i el camp magnètic del planeta Terra i s'ionitzen alliberant energia en forma de llums. Aquestes partícules solen viatjar cap al nostre planeta després d'una tempesta solar; una explosió de radiació procedent de l'alliberament d'energia magnètica a la superfície del Sol, i triguen entre un dia i mig i dos dies a recórrer els 150 milions de quilòmetres que hi ha de distància entre el Sol i la Terra.
Incredibile aurora boreale ora fin sul Centro-Nord Italia. Numerose foto #aurora #auroraborealehttps://t.co/9a34WUmRMb pic.twitter.com/tU3gW9L22I
— 3B Meteo (@3BMeteo) November 5, 2023
Tal com han recollit nombrosos testimonis des de diferents parts d'Europa, una forta tempesta geomagnètica de categoria G3, juntament amb unes condicions d'observació propícies, van permetre des de nombrosos indrets del continent veure aurores boreals amb una tonalitat vermellosa molt bonica.
A Espanya, per exemple, al voltant de les 22:00 h, després de fosquejar, el cel de Càceres (Extremadura) va adquirir un color ataronjat espectacular que va ser capturat pel jove astrofotògraf Javier Caldera al seu compte de X. Per descomptat, en països més cap al nord aquestes aurores boreals van cobrar més presència al cel, com es pot apreciar en fotografies fetes des d'Itàlia, França, Eslovàquia, Irlanda o Polònia.
Per sort, les tempestes solars i la seva energia despresa a les aurores boreals no són perjudicials per a l'ésser humà, per això són un esdeveniment visualment molt atractiu i segur. Malgrat tot, depenent de la seva energia alliberada, aquestes tempestes sí que poden afectar d'una manera o altra la tecnologia que fem servir diàriament, provocant interferències en radiocomunicacions d'ona curta i en els sistemes de GPS. A l'espai, per altra banda, són un dels fenòmens més violents, ja que poden perjudicar la salut dels nostres astronautes i fer malbé satèl·lits i altres sistemes en òrbita.
La tempesta solar més gran mai registrada al planeta va tenir lloc fa 14.300 anys i va afectar l'atmosfera durant diversos anys. Els experts creuen que es podria arribar a repetir, encara que no saben quan ni com passarà.
Menuda noche loca de auroras, se han captado auroras en Italia, Austria, Alemania, etc 😱😱😱😱😱😱😱 pic.twitter.com/v2tfMAV9Cy
— Daniel Viñé (@danielvgphoto) November 5, 2023
diumenge, 5 de novembre del 2023
4 i 5 de novembre: un cap de setmana marcat pel vent
