L'emergència per sequera es decretarà amb tota probabilitat aquest dijous

Banyoles: una anomalia de la sequera

 

Amb més de mitja Catalunya a punt per l'emergència per falta de pluges, fet que es traduirà en noves i més severes restriccions per a uns cinc milions d'habitants ben aviat, uns 30.000 veïns de Banyoles i quatre municipis més de la comarca del Pla de l 'Estany són de les poques excepcions al mapa de la sequera. 

Una petita taca blava indica que aquestes localitats es troben en fase de normalitat, que a la pràctica significa que no tenen cap restricció ni en els consums diaris, ni tampoc a la indústria o el sector agrícola.

Balanç de l'episodi càlid a ple gener que ha deixat màximes de més de 25 ºC a Catalunya

 

La fredorada esdevinguda el passat divendres 19 de gener va durar ben poc. Els dies 24 i 25 de gener de 2024 la temperatura màxima va superar àmpliament els 20 °C a bona part del prelitoral i sectors de l’interior.

La temperatura més alta s’assolí a la Garrotxa i zones pròximes, amb 27 °C a Mieres o 25,3 °C a Olot el dijous dia 25.

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, la setmana del 22 al 28 de gener de 2024 fou excepcionalment càlida a Catalunya. Tot i que ens trobem de ple en els dies climàticament més freds de l’any, el potent anticicló càlid centrat sobre la península Ibèrica ha provocat un ambient molt suau a muntanya, boira persistent a Ponent i un important contrast tèrmic a les fondalades lliures de boira, amb màximes de 20 a 25 °C a bona part del prelitoral. La temperatura va tocar sostre el dijous 25 de gener, amb més de 25 °C de màxima a sectors de la Garrotxa i comarques pròximes i nombrosos rècords en un mes de gener.

Els mapes de la pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (uns 1.600 m d’altitud), corresponents al dijous 25 de gener al migdia, ens mostraven un potent anticicló centrat a la península Ibèrica amb una pressió de més de 1.030 hPa ocupant gran part de l’Europa occidental. La subsidència (descens de l’aire) associada a l’anticicló provocà una absoluta estabilitat atmosfèrica i feu pujar la temperatura a nivells mitjans i baixos. Va ser especialment alta al nivell de referència de 850 hPa, amb anomalies de fins a 15 °C respecte de la mitjana d’aquesta època de l’any a Catalunya.

Es tracta d'una situació insòlita al mes de gener, si bé els últims anys hem tingut episodis càlids comparables també a ple hivern, a finals de desembre, tant els últims dies de l’any 2021 com el Nadal del 2022.

Rècords de temperatura màxima de gener

Entre el dimecres 24 i el dijous 25 de gener, 32 de les 158 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) amb més de 20 anys de dades enregistraren la seva temperatura més alta en un mes de gener. Són estacions situades sobretot a les comarques del prelitoral, així com a punts de l’interior i del Pirineu.

Més de 25 °C a la Garrotxa i comarques pròximes

La temperatura màxima del dijous 25 de gener va ser especialment alta a les comarques gironines, amb màximes per sobre dels 25 °C a diverses localitats, sobretot al voltant de la Garrotxa. Destaquen els 27,0 °C de Mieres o els 25,3 °C d’Olot, així com els 25,4 °C d’Anglès (la Selva) o els 25,0 °C de Banyoles – Mata (Pla de l’Estany).

De totes maneres, al llarg de l’episodi no es superà la temperatura més alta mesurada a Catalunya en un mes de gener per les estacions de la XEMA i de la XOM, ja que el 28 de gener de 2021 es van registrar 28,1 °C a l'Observatori de l'Ebre (Baix Ebre).

Prop de 30 °C al País Valencià

La temperatura també fou excepcionalment alta per l’època de l’any al Principat d'Andorra i a les comarques nord-catalanes (amb valors superiors als 25 ºC al Rosselló i la Fenolleda), però sobretot al País Valencià, amb màximes al voltant dels 30 °C a les comarques de la Ribera Alta, els Serrans, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d'Albaida, valors inèdits en un mes de gener a la península Ibèrica.

Boira persistent al pla de Lleida

Com és habitual en aquesta època de l’any, la situació anticiclònica implicà boira a Ponent, la qual va ser persistent a la comarca del Segrià i zones pròximes. Si bé no era un episodi de boira especialment fred, sí que implicà màximes molt inferiors a les de la resta del país, que el dijous 25 de gener van situar-se al voltant dels 7 °C, amb 7,4 °C a Lleida – la Femosa.

Inversió tèrmica extrema i rècords de temperatura mínima

La temperatura nocturna també va ser molt alta a sectors enlairats, per sobre de la inversió tèrmica nocturna, des de la serralada litoral fins al Pirineu, si bé els rècords de temperatura mínima elevada es concentraren a cotes altes. Cal destacar l’absència de glaçades a l’alta muntanya, amb mínimes per sobre dels +5 °C a 2.500 m d’altitud i només valors lleugerament negatius a les fondalades més fredes, tant del Pirineu com al Segre Mitjà o fins i tot al Gironès.

Entre el dimecres 24 i el dijous 25 de gener, 14 de les 117 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades van enregistrar la seva temperatura mínima diària més alta (0-24 h UTC) en un mes de gener.

Fins a 15 °C d’anomalia càlida a 1.600 m d’altitud

L’estació de radiosondatge de Barcelona mesurà valors de temperatura especialment alts al nivell de referència de 850 hPa (uns 1.600 m d’altitud). La temperatura mitjana d’aquestes dates és d’uns 2 °C, la més baixa de l’any, però aquesta darrera setmana es va situar entre els 10 i els 15 °C i el dijous al migdia va assolir un màxim de 17,0 °C. És un valor que supera en 15 °C la mitjana climàtica i significa un nou rècord en un mes de gener de la sèrie de 26 anys de dades, superant clarament els 15,8 °C del 30/01/2013.

Les tres primeres setmanes havien estat tèrmicament força normals, amb diversos episodis freds i càlids, però els últims 10 dies implicaran que el mes resulti càlid a gran part de Catalunya.

Temperatura positiva fins a 4.000 m d’altitud

La dorsal anticiclònica també va implicar valors de temperatura molt elevats per l’època a altituds superiors, ja que s’arribà a observar temperatura positiva gairebé fins als 4.000 m d’altitud. Els radiosondatges de Barcelona del dimecres 24 i el dijous 25 al migdia van mesurar una isozero (altitud a partir de la qual la temperatura comença a ser negativa) de 3.988 m i 3.972 m, respectivament. Són registres excepcionals, ja que al gener la isozero a l’atmosfera lliure sol situar-se entre els 2.000 i els 2.500 m d’altitud, si bé en alguns episodis anteriors la isozero va arribar a superar lleugerament els 4.000 m els dies 31/01/2000, 20/01/2007 i 19/01/2008.

Cobertura de neu molt deficitària al Pirineu

Aquest episodi de temperatura excepcionalment alta per l’època ha accelerat la fusió de la neu al Pirineu i Prepirineu, especialment a les solanes per sota dels 2.100 – 2.300 m. L’extensió i el gruix de neu ja era clarament deficitari per l’època a bona part de la serralada, per l’absència de nevades abundants aquesta temporada, i aquests dies el dèficit es va accentuant. Dos exemples de gruixos mesurats el divendres 26 de gener a primera hora:

19 cm de neu a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà), un dèficit del 84% respecte a la mitjana a 26 de gener (2001-2023), que és de 119 cm

11 cm de neu a Cadí Nord – Prat d’Aguiló (2.143 m, Cerdanya), un dèficit del 81% respecte a la mitjana a 26 de gener (2005-2023), que és de 58 cm

D’altra banda, estacions d’alta muntanya del Pirineu oriental orientades a sud com ara Malniu (2.230 m, Cerdanya) o bé Ulldeter (2.410 m, Ripollès) ja fa dies que no tenen neu al terra.

Podeu veure l'informe complet en el següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/575282/balanc-de-l-episodi-calid-a-ple-gener-que-ha-deixat-maximes-de-mes-de-25-oc-a-catalunya

Dades rellevants del passat mes de desembre a Palamós

La lluna plena, amb deixants dels avions i la mar molt plàcida a la Fosca, el passat 26 de desembre a la nit. Autor: Antonio Pérez. 

El passat mes de desembre va ser molt sec. Només van recollir-se 8,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm. També fou un mes més càlid del normal, amb una temperatura mitjana de 10,8 ºC, quan la mitjana climàtica és de 9,7 ºC.

Temperatura màxima absoluta: 17,2 ºC, el dia 15. 

Temperatura mínima absoluta: 3,2 ºC, els dies 26 i 27. 

Temperatura mitjana mensual: 10,8 ºC (mitjana climàtica 9,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,7 ºC (mitjana climàtica 13,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,9 ºC (mitjana climàtica 5,6 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 12,3 ºC, el dia 3. 

Temperatura mínima més alta: 10,9 ºC, el dia 15. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 8 i 30. 

Humitat relativa mínima absoluta: 34 %, el dia 14. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1038 hPa, el dia 17. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 993 hPa, el dia 1. 

Ratxa màxima de vent: 72 km/h N, el dia 15. 

Dies de precipitació apreciable (també hi pot haver rosada ): 6 dies., el dia 1 (0,6 mm)., el dia 2 (0,2 mm)., el dia 5 (2,2 mm)., el dia 8 (4,8 mm)., el dia 25 (0,2 mm) i el dia 30 (0,2 mm) . 

Precipitació total: 8,2 mm (mitjana climàtica 56,2 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

El llagostí cafè, una nova espècie invasora al delta de l’Ebre que ja es consumeix

Hotels i campings no poden omplir les piscines

Divendres 19 de gener: canvi brusc de temperatura i lleu nevada al sostre de les Gavarres

Imatge composada dels radars meteorològics del passat divendres 19 de gener a les 19:30h. S'aprecia la caiguda de neu al sostre de les Gavarres. 

La temperatura màxima va rebre una forta clatellada durant el passat divendres 19 de gener.

Una ciclogènesi produïda a la península Ibèrica va donar lloc a la borrasca Juan. Aquesta pertorbació va deixar uns registres de precipitació molt pobres a la nostra comarca, degut a la manca de vents  carregats d'humitat en superfície. No obstant això, la seva presència va actuar com a pol d'atracció d'una massa d'aire fred barreja d'aire polar marítim i aire àrtic.

A Palamós, el cel tapat i l'aire fred van provocar que pels volts del migdia-primeres hores de la tarda, hi hagués una temperatura  d'uns sis o set graus centígrads.Tenint en compte que el dia anterior s'havien anotat 20,1 ºC, això vol dir que la temperatura era 14 ºC més baixa a la mateixa hora. Malgrat tot, la temperatura màxima diària que va quedar enregistrada foren els 11,6 ºC que van esdevenir pocs minuts després de la mitjanit de dijous a divendres.

Pel que fa a les precipitacions, a la nostra vila s'observà la caiguda de calamarsó (grans de calamarsa molt petits) que feien un mil·límetre de diàmetre, durant la tarda. Aquestes boletes de gel, més el plugim o roina que caigué la major part de la jornada, tan sols acumularen 2,0 mm a Palamós-zona portuària, 1,8 mm a Palamós-La Fosca i 1,6 mm a Palamós (barri Vell).

Generalment, quan apareix el calamarsó, vol dir que la neu no està pas gaire lluny.

La columna d'aire fred afectava totes les capes de la troposfera, fins a la superfície. De fet, l'estació meteorològica ubicada a 127 msnm, a prop de la vall dels Molins, dins els termes de Calonge i Sant Antoni, Santa Cristina d'Aro i Castell-Platja d'Aro, anotava 2,7 ºC a les set de la tarda.

Si a 127 msnm, a les Gavarres, hi havien al voltant de tres graus centígrads, no era d'estranyar que al Puig d'Aiguabona (533 msnm) i al Puig d'Arques (532 msnm), situats a poca distància, la temperatura fos de zero graus centígrads o inferior.

Amb aquesta temperatura, la precipitació fou en forma de neu al sostre de les Gavarres, tal com assenyala la imatge composada dels radars meteorològics a les 19:30h.

Més dades del passat divendres 19 de gener, Palamós (barri Vell): Temperatura màxima 11,6 ºC, mínima 5,3 ºC. Humitat del 39 al 82 %. Pressió màxima 1015 hPa, mínima 1007 hPa. Vent del N, NNO i NO, a 10-15 km/h de mitjana, ratxa màxima 31 km/h. Maror, mar de fons del SO i mar de vent del N. Onatge sig. de 3,63 m a les 07:00h davant del cap de Begur., alçada màxima de l'onatge 5,78 m a les 07:00h. Cel cobert 8/8 Ns, Sc i St, plugim,roina, calamarsó.

El matalasser: Batuda de la llana i confecció de matalassos que duren 100 anys

Acció Climàtica fa actuacions estratègiques en un 10% de les Gavarres per evitar incendis

17 i 18 de gener: temperatura elevada, amb dos dies de garbí, ponent i wingfoil

Dos practicants de wingfoil gaudint de la garbinada del passat dimecres 17 de gener. 

Tot i trobar-nos a la setmana dels barbuts, la temperatura ha sigut més pròpia de la primavera que no pas de l'hivern, sobretot entre el passat dimecres i ahir dijous.

El període que la saviesa popular ha associat tradicionalment amb els dies més freds de l'any, podem dir que ha fet figa. Segurament, amb el canvi climàtic que ens afecta, moltes de les dites i coneixements ancestrals sobre el clima ja no serveixen actualment.

Primerament, el pas de la borrasca Irene per la façana atlàntica europea durant el dimecres 17 de gener, gràcies al seu gir ciclònic, va enviar vents càlids per la seva part davantera cap a les nostres latituds. A uns 1.500 m, el dimecres es va detectar la presència de l'isoterma de 10 ºC, segons dades del radiosondatge de Barcelona de les 12:00h. Aquest fet, unit al vent de component sud i sud-oest que bufava, va deixar una temperatura molt més alta del normal per l'època de l'any. A Verges tingueren una màxima de 21,0 ºC, a La Bisbal d'Empordà 20,7 ºC i a Calonge 20,1 ºC. A Palamós el vent fresc de mar frenà un xic el mercuri, amb 18,2 ºC de màxima.

Per si no n'hi hagués prou, el dia següent encara va dur uns valors més alts. El vent es va mantenir gràcies a l'acostament de la borrasca Juan per l'oest de la península Ibèrica., a més a més, també es produí un gir del vent cap a component oest, oest-sud-oest i sud-oest. Això, unit al temps assolellat, va donar 22,1 ºC de màxima a La Bisbal d'Empordà, 21,9 ºC a Calonge, 21,9 ºC a Verges i 21,3 ºC a Sant Feliu de Guíxols. A Palamós-La Fosca hi van haver 21,2 ºC i a Palamós (barri Vell) 20,1 ºC.

Cal destacar que el vent de ponent o garbí terrer que assolí ratxes superiors als 60 km/h, també feu disminuir el grau d'humitat fins a un mínim del 42 % ahir dijous 18 de gener, la qual cosa va fer augmentar el perill d'incendi, provocant una situació de nivell 2 del Pla Alfa al Baix Empordà, El Gironès i La Selva.

El vent no només portà inconvenients. La seva presència va fer que nombrosos practicants de kitesurf i de wingfoil gaudissin de la navegació a la badia de Palamós. 

Núvols de vent i la mar remenada el passat dimecres 17 de gener a primeres hores de la tarda. 

Així mateix, l'efecte del vent també ens va deixar algunes dades curioses. Per exemple, la temperatura màxima diària del passat dimecres 17 de gener va donar-se a les 21:45h, en comptes de produir-se al migdia o a primeres hores de la tarda, tal com sol succeir habitualment. 

Pel que fa al dijous 18 de gener, trobem que durant la matinada s'enregistrà una temperatura de 17 ºC, un valor que fins aleshores havia sigut la mínima del dia. No obstant això, finalment la mínima diària va esdevenir pocs minuts abans del punt de la mitjanit de dijous a divendres. 

Més dades del passat dimecres 17 de gener, Palamós (barri Vell): Temperatura màxima 18,2 ºC, mínima 11,3 ºC. Humitat del 51 al 94 %. Pressió màxima 1004 hPa, mínima 994 hPa. Vent del SSO i SO a 25 km/h de mitjana, ratxa màxima 61 km/h. Maror o forta maror. Onatge sig. de 2,46 m a les 23:00h davant del cap de Begur., alçada màxima de l'onatge 3,59 m a les 18:00h. Núvols alts i mitgencs abundants fins a primeres hores de la tarda, de 4/8 a 6/8 Ci, Ac i As., a la tarda domini del sol amb de 1/8 a 3/8 Sc i St., boirina dificultant la visió del paisatge.

Més dades del passat dijous 18 de gener, Palamós (barri Vell): Temperatura màxima 20,1 ºC, mínima 11,9 ºC. Humitat del 42 al 76 %. Pressió màxima 1007 hPa, mínima 998 hPa. Vent del SO, OSO, O i SSO, a 25 km/h de mitjana, ratxa màxima 63 km/h. Maror o forta maror. Onatge sig. de 2,7 m a les 09:00h i a les 12:00h davant del cap de Begur., alçada màxima de l'onatge 4,66 m a les 10:00h. Cel asserenat, un xic de calitja.

El wingfoil cada cop té més adeptes

Aquests dos dies de garbinada han permès constatar que hi ha hagut un fort augment de practicants de wingfoil, els quals es barregen amb els ja prou coneguts kitesurfistes.

Les primeres imatges d'algú practicant el wingfoil van aparèixer el 2019. Sir Robby Naish apareixia a Hawaii al damunt d'una taula amb un foil i aguantant una ala amb les mans. Doncs bé, no ha passat gaire temps per poder veure el boom que ha tingut aquest esport que ha omplert d'ales (wings) moltes platges i altres indrets (llacs, per l'asfalt, sobre neu, etc). Sens dubte, estem assistint al creixement d'un esport que ha vingut per quedar-se.

El wingfoil atrau tot tipus d'usuaris., d'una banda els kitesurfistes i windsurfistes que ja saben navegar amb vent, més altres usuaris que mai no han practicat cap esport amb vent, persones de totes les edats, complexió i coneixement del mar, persones a qui els ha cridat l'atenció i enamorat la visió de veure algú volar amb aquesta facilitat sobre el mar.

Resumint, el wingfoil és una nova disciplina de lliscament sobre l'aigua que consisteix a volar sobre l'aigua amb l'ajuda d'una ala (wing) inflable que fan servir amb les mans, i amb una taula amb un foil als peus.

El wingfoil ha anat evolucionant moltíssim aquests darrers anys. Les marques han anat empenyent els límits del foil fins aconseguir navegar amb vents molt suaus. 

És un esport molt accessible i és relativament fàcil d'aprendre. Amb el material adequat, una mica de teoria i unes hores a l'aigua, som capaços de fer les maniobres bàsiques. És un esport molt nou que ofereix sensacions molt diferents a la resta, la sensació de volar sobre l'aigua sostenint una ala a les mans sense tenir res agafat al nostre cos, ni fils, ni una barra al mig del peus, fa que sentim una llibertat de moviments que diferencia altres esports amb el kitesurf o el surf de vela.

Més fotos del passat dimecres 17 de gener

 

"Mans destres. Miquel i Oriol Amblàs, ferrers"

"Mans destres. Teresa Mayol, teixidora"

Nova erupció a Islàndia: la lava amenaça la localitat pesquera de Grindavík

Recuperar el valor de la llana petits artesans donen sortida a un recurs que es considera residu

Dimecres 10 de gener: pluja molt beneficiosa, però escassa

Primer pla d'un camp sembrat a Calonge, aquest dijous 11 de gener. 

Sens dubte, la gran notícia de les darreres hores ha sigut el retorn de la pluja.

Malauradament, s'ha pogut constatar com els models meteorològics s'anaven desinflant a mesura que s'acostava el canvi de temps, amb la qual cosa les precipitacions han sigut molt menys importants del que s'esperava fa 4 o 5 dies enrera. 

Tot i que les pluges caigudes no han fet ni pessigolles a la greu sequera que ens afecta, almenys hauran resultat molt beneficioses pels conreus de secà, especialment pel que fa als cereals d'hivern.

De fet, durant les darreres setmanes ja s'han vist alguns camps que començaven a verdejar, gràcies a la poca humitat existent en el sòl i les quatre gotes caigudes que van fer germinar les llavors.

Ara, degut a les precipitacions que hem recollit, aquests conreus podran crèixer amb alegria i a més a més, els sembrats que  s'han plantat i que encara no verdegen no tardaran gaire a desenvolupar-se.

D'altra banda, els bassals formats per la pluja també seran aprofitats per les diferents espècies d'amfibis que en aquesta època de l'any es reprodueixen, com per exemple les boniques i acolorides salamandres.

Entrant en detalls, el breu episodi plujós d'aquest dimecres (quatre gotes també dijous) ens ha deixat 17,6 mm a Palamós-La Fosca, 16,5 mm a Palamós-zona portuària i 12,4 mm a Palamós (barri Vell).

També trobem 12,8 mm a la població veïna de Calonge i Sant Antoni, 15,6 mm a Palafrugell i 11,1 mm a Sant Feliu de Guíxols, segons dades de Meteoclimatic.

Més dades del dimecres 10 de gener: Temperatura màxima 11,0 ºC, mínima 6,6 ºC., humitat del 82 al 93%., pressió màxima 1020 hPa, mínima 1016 hPa., ratxa màxima de vent 23 km/h NNO.

Més dades del dijous 11 de gener: Temperatura màxima 8,3 ºC, mínima 6,5 ºC., humitat del 67 al 93 %., pressió màxima 1022 hPa, mínima 1017 hPa., ratxa màxima de vent 42 km/h NNO.

Imatge composada dels radars meteorològics del passat dimecres 10 de gener a les 18:00h.

 

Bassals formats per la pluja que caigué a Calonge aquest passat dimecres.

 

La pluja ha beneficiat els sembrats d'hivern.

Aigua potable: noves idees contra la sequera

SOS Costa Brava denuncien la tala d'arbrat a la pineda de la Fosca de Palamós

L'any 2023, el segon més càlid, i dels més secs

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el desembre, càlid i sec, ha tancat l’any sense canviar el tarannà del 2023 que també ha resultat càlid i sec en general. L’any 2023 es posiciona, per poc, com el segon més càlid al conjunt de Catalunya, per darrera de l’any 2022, i també com el més càlid en algunes àrees.

Any sec en el marc de la pitjor sequera registrada a Catalunya en l’època instrumental. La precipitació anual només ha estat d’un 50 a un 70% de la mitjana climàtica, i en algunes zones del litoral i prelitoral inferior al 50%.

L’any 2023 finalitza amb un desembre càlid i majoritàriament sec

El desembre ha estat càlid arreu, especialment a l’alta muntanya, amb valors d’anomalia per sobre dels 2,5 °C. En canvi, a zones baixes de la depressió Central i del nord-est el mes ha estat normal.

Ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país, amb excepció de zones del Pirineu on ha estat normal i fins i tot plujós a l’extrem més nord-occidental de la serralada.

Durant la primera quinzena del mes el pas de diversos sistemes frontals han afectat fonamentalment el Pirineu occidental amb diversos episodis de neu. A partir del dia 14 les altes pressions, persistents fins a finals del mes, han inhibit el pas de pertorbacions i han provocat una situació d’inversió tèrmica ben marcada, amb temperatura més baixa al fons de les valls que a l’alta muntanya, amb boira persistent i en alguns casos gebradora.

La majoria dels mesos de l’any 2023 han estat càlids, i alguns, de manera excepcional

Amb aquest desembre, l’any 2023 ha tingut nou mesos de caràcter càlid. La següent figura mostra els mapes mensuals de l’anomalia de la temperatura mitjana de l’any 2023 respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.

L’any 2023 ha comptat amb molts mesos que han estat càlids o molt càlids, només amb les excepcions de gener, febrer i maig.

La temperatura mitjana dels mesos de març i abril, i també del període de set mesos d’entre juny i desembre, va ser clarament superior a la normal climàtica i es van registrar valors d’anomalia superiors als +2 °C, de manera bastant general a tot el país. Alguns mesos fins i tot van presentar caràcter molt càlid en algunes zones, amb valors d’anomalia superiors als +3 ºC; al setembre al Pirineu occidental, a l’octubre a bona part del centre i nord (en molt indrets el segon mes d’octubre més càlid des de que hi ha registres), i al novembre al massís del Port, punts del Baix Camp i de les Garrigues.

La primavera, l’estiu i la tardor del 2023, excepcionals també per manca d’aigua

Desembre del 2023 també es compta també com el novè mes de l’any que presenta dèficit pluviomètric. 

Cal destacar a més, que aquests mesos eixuts corresponen a estacions de les quals és esperable climàticament una major aportació de precipitació a Catalunya, primavera i tardor, les quals han estat seques o molt seques aquest 2023. Aquesta dinàmica també la va mostrar el passat 2022.

Al març no es va assolir ni el 30% de la precipitació mitjana climàtica de forma generalitzada, i donat també el caràcter càlid del mes, la neu va acabar per desaparèixer de l’alta muntanya ja a mitjans o finals de mes. A l’abril, l’acumulació de pluja amb prou feines tampoc va assolir ni el 50% de la precipitació esperable, amb alguna excepció al Prepirineu i Pirineu occidental on hi va ploure dins la normalitat. Les tempestes de maig van dibuixar un mapa molt irregular, amb acumulacions inferiors a la mitjana especialment a Ponent i a l’extrem nord-est.

Juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec. Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent. Agost va ser sec en general. Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses. Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i en canvi àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana.

El final de l’any ha tornat a ser eixut, amb un novembre i desembre secs amb excepció de les comarques del nord-oest.

El nombre de calorades guanya als altres episodis de temps destacats del 2023

Durant l’any 2023 hi ha hagut alguns moments de fred, ha plogut fort en algunes ocasions i llocs puntuals, però sobretot ha fet calor. Els episodis meteorològics extrems de l’any 2023 són els següents:

Durant la segona quinzena de gener, episodi de fred intens i persistent: vent, neu al Pirineu, i glaçades gairebé generals a Catalunya.

Entre el 10 i el 13 de març, dies excepcionalment càlids. Es van superar rècords de temperatura màxima a punts de la costa i de l’interior per un mes de març.

A finals d’abril, episodi de calor extraordinària que acaba amb tempestes al nord de Catalunya.

Entre el dijous 29 de juny i la matinada del 30, episodi de tempestes generals. Acumulen més de 100 mm al Bages. El dia 29, els xàfecs, d’intensitat localment torrencial, deixen un esclafit a Vic, Calldetenes i Folgueroles.

L’11 de juliol de 2023, pic de calor, amb màximes de fins a 41 °C a Ponent.

El 18 de juliol, nou pic de calor extrema, amb màximes de fins a 45 °C a punts de l’Empordà i molts rècords de temperatura màxima. Entre el 19 i el 21 de juliol, rècords de temperatura mínima i possible esclafit a Benissanet.

El 10 d’agost, nou pic de calor a la vall de l’Ebre, amb màximes de 40 °C a 43 °C

Entre el 18 i el 25 d’agost, onada de calor, de les més intenses que s’han registrat a Catalunya. Va ser una setmana de calor excepcionalment intensa, persistent i general. Sectors de Ponent, el pla de Bages i la Ribera d’Ebre superenels 40 ºC durant 5 dies consecutius, un fet inèdit a Catalunya, i a l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) es mesura una màxima de 43,6 ºC, nou rècord absolut dels seus 118 anys de dades.

El 26 i 27 d’agost, tempestes. Més de 100 mm a punts del Pirineu. Pedregada excepcional a les Terres de l’Ebre dissabte a la tarda, amb pedres de fins a 10 cm de diàmetre a la Sénia (Montsià).

El 2 i 3 de setembre de 2023, aiguats, restringits a les Terres de l’Ebre, de més de 200 mm a punts del Montsià i del massís del Port.

El 15 i 16 de setembre, pluja general, abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral.

L’1 d’octubre fa calor d’estiu. Les màximes superen els 30 ºC a bona part de Catalunya, amb rècords d’octubre generalitzats a l’interior.

Entre el 12 i 14 de novembre, temperatura màxima rècord al litoral i prelitoral, on se superen els 25 ºC.

Balanç anual càlid

La temperatura mitjana anual del 2023 ha estat molt alta, encara que en general no ha superat la de l’any 2022. Els valors més alts del país superen el llindar dels 18 °C al litoral i prelitoral del terç Sud, al Tarragonès i al litoral Central, on al centre de la ciutat de Barcelona s’hi suma l’efecte de l’illa de calor urbana. A l’altre extrem se situen les zones de més altitud, per sobre dels 2.500 metres, que han tingut una temperatura mitjana anual al voltant dels 3,5 °C.

L’any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 superior a +1,0 °C gairebé arreu, i a extenses àrees de l’interior, prelitoral i Pirineu, se superen els +1,5 °C. Enguany, a diferència del 2022, enlloc no s’assoleix l’anomalia de +2 °C, i la més alta, de +1,9 °C, s’ha donat a punts del Ripollès, del Lluçanès i del Baix Ebre (el Port).

2023 és l’any més càlid a la sèrie centenària de l’Observatori de l’Ebre

Les sèries centenàries disponibles a Catalunya posen de manifest l’excepcionalitat dels registres de l’any 2023. A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), la temperatura mitjana del 2023, 19,6 °C, desbanca del primer lloc del rànquing d’anys càlids al 2022 (19,5 °C). Així, 2023 és rècord absolut dels seus 119 anys d’història.

A l’observatori Fabra de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en canvi, la temperatura mitjana del 2023, 17,8 °C no ha superat la de l’any 2022 (18,1 °C), i 2023 queda en segona posició del rànquing.

Al conjunt de Catalunya, 2023 és el segon any més càlid

A partir de l’anàlisi de les dades de 19 sèries climàtiques repartides arreu del país, es constata que l’any 2023 ha estat el segon més càlid, com a mínim, des del 1950, que és quan es disposa de sèries climàtiques amb una bona cobertura geogràfica. L’anomalia respecte del període 1961-1990 se situa en +2,5 ºC, amb una forquilla d’incertesa de ±0,1 ºC, donat que els resultats són preliminars. Aquesta anomalia s’ha quedat a dues dècimes de l’any 2022, que amb +2,7 ºC, ostenta la primera posició entre els anys més càlids. Mai abans s’havien produït dos anys tan càlids de manera consecutiva, i es pot afirmar sense temença que és un fet que no té precedents en època instrumental a Catalunya.

A escala global, 2023 quedarà probablement com a l’any més càlid, rècord

Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara pel Programa Copernicus d’Observació de la Terra, impulsat per la Unió Europea. L’anàlisi de les dades recollides fins el novembre, constaten que l’any 2023 serà amb tota probabilitat l’any més càlid mai registrat a escala planetària, mentre que a Europa seria el segon, molt pròxim a 2020 que seria el primer.

D’altra banda, segons l’informe preliminar de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicat a finals de novembre i amb dades actualitzades que inclouen fins l’octubre, l’anomalia de la temperatura mitjana global planetària del 2023 s’estima que serà de 1,4 °C ± 0,12°C (respecte del període 1850-1900). Aquest informe s’actualitza i es tanca definitivament durant els primers mesos del 2024.

L’any 2023 ha estat sec, i dels més secs a molts punts

Ha estat un any sec gairebé arreu, només amb l’excepció de les comarques del nord-oest, al Pirineu, i de punts del Montsià, tal com mostren els següents mapes de precipitació acumulada i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020. Els valors extrems de precipitació van de 1.500 mm a sectors d'alta muntanya de l'Aran fins als 155 mm del Pantà de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre, que no és la única comarca on no s’han assolit els 200 mm, també ha passat a zones del Segrià, de l’Alt Penedès i de l’Alt Empordà.

L’any 2023 és el segon any més sec a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra

A l’Observatori Fabra s’hi han recollit només 309,5 mm, la segona mínima precipitació acumulada en 110 anys, realment igual de miserable que la de l’any 2022, el més eixut fins ara amb 307,7 mm. Així, tal com mostra el següent gràfic, són els darrers tres anys 2021, 2022 i 2023 els més secs de tota la sèrie.

Excepte a les comarques de l’extrem sud, 2023 és l’any més sec a moltes sèries litorals i prelitoral, i també interiors i de Ponent de més de vint anys, algunes amb inici al 1950 com són Figueres (Alt Empordà), el Turó de l’Home, Caldes de Montbui i Granollers (Vallès Oriental) i Igualada (Anoia).

Irradiació solar global al voltant de la mitjana

La irradiació solar global del 2023 ha tingut valors lleugerament inferiors a la mitjana dels darrers deu anys a les comarques nord-occidentals, Cerdanya i Montseny, mentre que s’ha situat una mica per sobre de la mitjana en petites àrees del litoral al Baix Empordà, del Montsià i la Ribera d’Ebre.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/569682/l-any-2023-el-segon-mes-calid-i-dels-mes-secs

RESUM 2023: La sequera i les seves conseqüències al Baix Empordà

El Japó activa l'alerta de tsunami després d'un terratrèmol de magnitud 7,6