Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 16 de setembre de 2020

El menhir de la Murtra


El menhir de la Murtra és un espectacular menhir antropomorf de granit situat a Romanyà de la Selva, no gaire lluny del famós dolmen de la Cova d'en Daina.
Tot i que estava mig amagat per la densa vegetació, uns treballs forestals realitzats recentment han fet que es pugui veure des de la mateixa carretera.
Es calcula que va ser construït entre el 4.000-2.500 aC, tot i que el terreny on es troba no ha estat mai excavat. Aquests tipus de menhirs són coneguts popularment com a frares, degut al seu aspecte.
El seu descobridor fou Manuel Cazurro i Ruiz, al 1912, i publicà una ressenya amb un croquis on es veia que el menhir estava caigut.
El menhir fou redreçat sota la direcció de Lluís Esteva i Cruañas i un grup de col·laboradors a instàncies del carismàtic mossèn Gumersind Vilagran, rector de Bell-lloc, a l'any 1952.
Mossèn Gumersind el volia veure alçat per l'aplec de la Santa Creu.

El menhir es va desplaçar 5 m cap a l'oest del lloc on estava. Està enterrat uns 0,7 m dins el terreny i sobresurt 2,35 m, de manera que ens trobem al davant del menhir més alt del Baix Empordà (3,05 m en total). Es troba orientat nord / sud (0º - 180º).
Presenta una escotadura artificial de 33 cm a la cara oest, 57 cm a la cara sud i 27 cm a la cara est que li acaba de donar la forma buscada.

Bibliografia: "Dòlmens, Coves i Menhirs" de Pau Roig Ros i Xavier Niell Ciurana i megalitisme.sigmascorpii.com/




dimarts, 15 de setembre de 2020

Dissabte 5 de setembre: reapareix la nit tropical

Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible del passat dissabte 5 de setembre a les 10:00h. Veiem que els núvols baixos cobrien el cel a bona part de l'Empordà. 

La temperatura mínima va pujar amb força durant el passat dissabte 5 de setembre.
Tot i trobar-nos a dins la tardor climatològica, la temperatura mínima va ser de plena canícula. talment com si l'estiu no ens volgués deixar de petja.
La calma anticiclònica que hi havia al Mediterrani occidental i el fenomen de la subsidència que porta associada, unit a l'elevat grau d'humitat relativa, van formar un mantell de núvols baixos que cobriren el cel a bona part de l'Empordà, especialment de matinada i fins a mig matí.
Aquest fet va impedir que es pogués dissipar la calor gràcies a la radiació nocturna, amb la qual cosa vàrem patir una nit de molt mal dormir.
La nit tropical (temperatura mínima de 20 ºC o més) va afectar amb major determinació els nuclis urbans de les poblacions costaneres. Per exemple, trobem 21,3 ºC a Palamós (nucli antic), 20,9 ºC a Sant Feliu de Guíxols, 20,5 ºC a Palamós-La Fosca, 20,4 ºC a Palamós-Passeig del Mar i 20,2 ºC a Palafrugell. A Calonge i a Les Olives també s'acostaren molt a la nit tropical, amb 19,5 ºC i 19,6 ºC respectivament.

D'altra banda, encara que els núvols baixos van fer baixar lleugerament la temperatura màxima en relació al dia anterior, l'elevat grau d'humitat relativa, amb un màxim del 89 % i un mínim del 77 %, va garantir una marcada sensació de xafogor a la costa baix-empordanesa. Cal tenir en compte que la gran humitat imperant es veia alimentada per l'existència d'un feble flux de component est i sud-est en superfície, una situació típica derivada de l'anticicló que abraçava el mar al davant de la Costa Brava.

Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible del passat dissabte 5 de setembre a les 16:00h. Veiem que els núvols han marxat gairebé del tot. 

Més dades meteorològiques del passat dissabte 5 de setembre del 2020 a Palamós., temperatura màxima 24,9 ºC (24,4 ºC a La Fosca i 26,2 ºC al Passeig del Mar ), mínima 21,3 ºC (20,5 ºC a La Fosca i 20,4 ºC al Passeig del Mar).
Estat del cel: al matí van veure's de 4/8 a 7/8 Cu i Sc., a la tarda s'observaren de 1/8 a 3/8 Cu i Sc.
Vent: fins a les 11:00h hi va haver vent del NO i N, a 2 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de llavors bufà vent de direcció E i ESE, a 10-15 km/h de mitjana., a partir de les 17:00h s'aprecià vent del E, ESE i SE, a 5 km/h de mitjana., a partir de les 18:30h vàrem tenir vent del SE, ESE i SSE, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de les 20:00h va bufar vent de direcció SO, OSO i O, a 2-5 km/h de mitjana.
Ratxa màxima de vent 23 km/h E a La Fosca.
Estat de la mar amb marejol., mar endins també hi havia marejol, però les dades són dubtoses per aparèixer en vermell (onatge significant de 0,23 metres a les 08:00h al davant del cap de Begur, de 0,23 metres a les 12:00h i de 0,23 metres a les 18:00h).
Pressió atmosfèrica màxima 1021 hPa, mínima 1016 hPa. Humitat relativa màxima 89 %, mínima 77 %. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Mapa de geopotencial a 500 hPa i de pressió a nivell del sòl a les 14:00h. Veiem el domini anticiclònic.  

Si analitzem amb atenció la temperatura màxima que va esdevenir el passat dissabte 5 de setembre al Baix Empordà, es veu que va baixar un xic a totes les estacions meteorològiques, respecte el dia anterior.
Per exemple, a La Tallada d'Empordà la màxima va ser 1,7 ºC més baixa, a Monells descendí 1,5 ºC i a Castell d'Aro baixà 0,7 ºC. A Palamós va ser 0,9 ºC inferior.
Així doncs, veiem que els 29,5 ºC de Sobrestany foren la màxima més alta del dia, contràriament, els 24,4 ºC de Palamós-La Fosca es quedaren com a màxima menys càlida.

Finalment, si analitzem la temperatura mínima esdevinguda a la nostra comarca, es pot concloure que va ser clarament més alta que l'observada el dia abans.
A La Tallada d'Empordà hi va haver una mínima 4,6 ºC superior, a Monells va pujar 3,8 ºC i a Torroella de Montgrí també pujà 3,8 ºC respecte el dia anterior.
A Palamós fou 3,1 ºC més alta.
Per tant, s'observa que els 17,0 ºC de Torroella de Montgrí van ser la mínima més baixa, en canvi, els 21,3 ºC de Palamós es quedaren com a mínima més elevada. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades el passat dissabte 5 de setembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 28,9 ºC (17,5 ºC)., La Bisbal d'Empordà 28,5 ºC (17,4 ºC)., La Tallada d'Empordà 28,0 ºC (17,3 ºC)., Castell d'Aro 27,5 ºC (18,4 ºC)., Torroella de Montgrí 26,2 ºC (17,0 ºC). 

dilluns, 14 de setembre de 2020

Cista de la Carretera de Calonge


La cista de la Carretera de Calonge és un cista megalítica de tendència subrentangular, enfonsada en el terreny i amb túmul artificial de tendència circular. Situada a Romanyà de la Selva, és molt fàcil de trobar si seguim un corriol que hi ha a prop del famós dolmen de la Cova d'en Daina, al costat de la carretera.
És del període Neolític Mitjà Final (3.500-3.000 aC.). El seu descobridor fou Manuel Cazurro i Ruiz, al 1912, i en publicà una breu descripció, sense nom i donant-li el número 1.
M. Pallarès podria haver-la excavat. Lluís Esteva i Cruañas l'excavà i el refé al 1952.
De l'excavació d'Esteva en van sortir petits fragments de ceràmica llisa, molt basta, dipositats al Museu de Sant Feliu de Guíxols.
La seva orientació és nord-oest / sud-est (310º - 130º).
Dimensions: 2,5 m de llarg, 1 m d'ample i 0,75 m d'alçada màxima.
Està fet amb lloses de granit., 13 de verticals a la cambra, 6 al costat esquerra i 6 al dret, i 2 lloses frontals, una a cada costat. Una llosa caiguda a poca distància a llevant hi pot pertànyer. També hi han 5 lloses trencades que poden ser restes de les lloses de coberta.
Les cistes són uns monuments funeraris megalítics construïts amb grans pedres planes (els més antics de la nostra àrea geogràfica).
Consten d'una petita cambra, generalment de planta trapezoïdal, rectangular o quadrangular, tancada per tots quatre costats amb lloses de pedra verticals. Estaven coberts per un túmul de tendència circular (massa de terra i pedres que cobria els monuments megalítics funeraris).
Són pròpies a Catalunya del Neolític Mitjà Inicial (4.500-4000 aC.) i Ple (4.000-3.400 aC), però a les Gavarres poden arribar fins al Neolític Final (3.400-2.700 aC).
Es tracta de cambres funeràries no reutilitzables, ja que en el seu interior s'hi enterrava un sol individu o bé una parella.

Bibliografia: "Dòlmens, Coves i Menhirs" de Pau Roig Ros i Xavier Niell Ciurana" i megalitisme.sigmascorpii.com/


Divendres 4 de setembre: intervals de núvols baixos i 30 ºC a l'interior de la comarca

Núvols baixos al damunt de les Gavarres, a Romanyà de la Selva, el passat divendres 4 de setembre a la tarda.

El passat divendres 4 de setembre vàrem continuar sota el domini anticiclònic. De fet, segons els nostres baròmetres, a Palamós es va detectar una pressió notablement elevada a prop del sòl, amb un màxim de 1024 hPa i un mínim de 1021 hPa. No obstant això, un cop més aquesta circumstància no va ser sinònim de temps plenament assolellat.
La presència d'un marcat flux de component est carregat d'humitat en superfície, va facilitar la formació d'alguns intervals de núvols baixos, majoritàriament pertanyents als gèneres Stratocumulus i Stratus, tot i que a mitja tarda també es van formar Cumulus humilis i Cumulus mediocris al damunt de les Gavarres, tal com podeu veure a les fotos.
Aquest major nivell d'humitat relativa es va unir a una temperatura diürna força elevada, amb la qual cosa la sensació de xafogor va anar in crescendo a la vila palamosina.

Així mateix, el temps assolellat i l'existència de la isoterma de 14,2 ºC a 850 hPa (dada del radiosondatge de Barcelona de les 13:00h), van permetre que hi haguessin uns registres de temperatura màxima típicament estiuencs a l'interior de la comarca. Per exemple, a Monells van tenir 30,4 ºC, a Les Olives també 30,4 ºC, a Sobrestany 29,9 ºC, a La Tallada d'Empordà 29,7 ºC i a La Bisbal d'Empordà 29,6 ºC. De totes maneres, si en comptes de bufar vent de llevant o xaloc, hagués bufat vent de garbí, el mercuri es podria haver disparat més amunt.
D'altra banda, per no perdre la tradició, el vent de mar va mantenir a ratlla la temperatura màxima a Palamós i, fins i tot, aquesta va baixar unas dècima respecte el jorn precedent (dijous 25,9 ºC i divendres 25,8 ºC).

Núvols baixos i temps assolellat el passat divendres 4 de setembre al migdia. Font: http://palamos.cam

Més dades meteorològiques del passat divendres 4 de setembre del 2020 a Palamós., temperatura màxima 25,8 ºC (25,2 ºC a La Fosca i 26,7 ºC al Passeig del Mar), mínima 18,2 ºC (17,3 ºC a La Fosca i 17,2 ºC al Passeig del Mar).
Estat del cel: al matí s'observaren de 0/8 a 2/8 St i Sc., a la tarda van aparèixer de 2/8 a 4/8 Cu, Sc i St.
Vent: fins a les 07:00h hi hagué vent del NO i ONO, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma., a partir d'aleshores s'aprecià vent en calma., a partir de les 11:00h vàrem tenir vent del ESE, E i SE, a 5-10  km/h de mitjana., a partir de les 12:00h va bufar vent del ESE, E i SE, a 10-15 km/h de mitjana., a partir de les 16:30h bufà vent del ESE, E i SE, a 5-10 km/h de mitjana., a partir de les 20:00h s'observà vent del SE i ESE, a 2-5 km/h de mitjana o vent en calma., a partir de les 23:00h va aparèixer vent del SO, a 2 km/h de mitjana o vent en calma.
Ratxa màxima de vent 23 km/h E a La Fosca.
Estat de la mar amb marejol., mar endins hi havia marejol, tot i que les dades són dubtoses perquè apareixien en vermell (onatge significant de 0,23 metres a les 08:00h al davant del cap de Begur, de 0,23 metres a les 12:00h i de 0,23 metres a les 18:00h).
Pressió atmosfèrica màxima 1024 hPa, mínima 1021 hPa. Humitat relativa màxima 89 %, mínima 69 %. (Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado)

Núvols baixos al damunt de les Gavarres, a Romanyà de la Selva, el passat divendres 4 de setembre a la tarda.

Si fem l'habitual repàs més o menys exhaustiu a la temperatura màxima, en aquest cas a la registrada el passat divendres 4 de setembre al Baix Empordà, podem veure un modest ascens respecte el dia anterior terra endins, però a prop del mar va baixar.
Per exemple, a Monells van tenir una màxima 1,8 ºC més alta, a La Bisbal d'Empordà va pujar 1,4 ºC i a Torroella de Montgrí va ascendir 0,1 ºC. No obstant això, a Castell d'Aro hi hagué una màxima 0,3 ºC més baixa i a Palamós va descendir 0,1 ºC.
En aquest sentit, podem veure que els 30,4 ºC enregistrats a Les Olives i a Monells van ser la màxima més elevada del dia, en canvi, els 25,2 ºC de Palamós-La Fosca es quedaren com a màxima més curta.

Finalment, la temperatura mínima va experimentar un ascens poc destacat a tot arreu, respecte el dia anterior.
Així doncs, s'observa que a Monells van percebre una mínima 1,1 ºC superior, a Castell d'Aro va ascendir 1,0 ºC i a Torroella de Montgrí pujà 0,2 ºC.
A Palamós hi va haver una mínima 0,6 ºC més alta.
Els 12,7 ºC de La Tallada d'Empordà van ser la mínima més baixa de la jornada, per contra, els 18,3 ºC de Sant Feliu de Guíxols es quedaren com a mínima més alta. Dades de Meteoclimatic i Meteocat

Màximes registrades el passat divendres 4 de setembre al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 30,4 ºC (13,7 ºC)., La Tallada d'Empordà 29,7 ºC (12,7 ºC)., La Bisbal d'Empordà 29,6 ºC (13,7 ºC)., Castell d'Aro 28,2 ºC (15,7 ºC)., Torroella de Montgrí 26,8 ºC (13,2 ºC).

diumenge, 13 de setembre de 2020

Madremanya

Vista general del nucli antic de Madremanya presidit per la seva magestuosa església romànica.

Passejar pels carrers estrets i turtuosos de Madremanya, mentre es gaudeix observant tots els detalls arquitectònics que ens apareixen a cada pas, és com fer un viatge en el temps.
Sens dubte, ens trobem al davant d'un altre poble medieval típic de l'Empordà (tot i pertànyer administrativament al Gironès) que no ens deixarà indiferents.
Aquest municipi engloba diferents nuclis de població (Bevià, Millars, Madremanya i Vilers) té uns 283 habitants (2019), una superfície 13,7 km² i es troba a 177 msnm.
El seu nom prové de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele.

El nucli antic conserva el seu traçat medieval i diversos portals que s'obrien a través del perímetre emmurallat, juntament amb algunes torres modificades i reconvertides en habitatge. Aquest recinte defensiu té un elevat valor patrimonial i molta història al seu darrera (vegeu aquest article https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_emmurallat_de_Madremanya).

Al bell mig del recinte emmurallat de Madremanya podem veure la imponent església fortificada de Sant Esteve acompanyada per una gran escalinata.
Documentada des de l'any 994, l'església presideix amb contundència el nucli antic de Madremanya. D'estil romànic tardà i construïda pels volts de l'any 1300, consta d'una sola nau molt ampla, capçada per un absis semicircular. A l'interior hi han dues capelles laterals de volta apuntada i un cor, construït a la primera meitat del segle XVI, aguantat amb uns arcs ogivals que presenten una clau de volta amb la imatge de Sant Esteve.
A l'exterior destaquen unes imponents obres de fortificació, que alçaren amb murs espitllerats tot el perímetre de l'edifici i que transformaren l'antiga espadanya en un campanar de torre quadrada i teulada piramidal. També destaca un comunidor, igualment amb coberta piramidal. La façana és senzilla: la porta és rectangular, amb timpà i un arc apuntat, a sobre hi ha una finestra estreta d'arc rebaixat i, més amunt, sota el campanar, un matacà transformat més tard en rellotge. Antigament s'hi venerava la Verge de Madremanya, una talla del segle XIV avui conservada al Museu d'Art de Girona.
Aquesta magestuosa església la trobarem envoltada per cases que disposen d'elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.
Traspassar els dos portals de l'antiga muralla (ja sigui el portal oest, al carrer de Sant Esteve o el portal nord, a la plaça dels Quatre Vents) és endinsar-se en la història. Arreu podem admirar portals adovellats o amb llindes inscrites dels segles XVII i XVIII, finestrals amb elements gòtics o renaixentistes o cases de pedra que, en conjunt, respiren història pels quatre costats. Un indret, en definitiva, on val molt la pena perdre-s’hi una bona estona.

Bibliografia: www.madremanya.cat i wikipedia.org