Eclipsi parcial de Lluna del passat dissabte 28 d'octubre

Tal com us vaig avançar en el post dedicat a l'inici de la tardor astronòmica, el passat dissabte es va poder observar un eclipsi parcial de Lluna. 

Tot i que el nostre satèl·lit natural només va presentar enfosquit un 12% del disc lunar, es podia apreciar una petita mossegada. A les fotos que vaig realitzar queda ben clar aquest fet.

L'eclipsi parcial de Lluna es produeix en fase de lluna plena, quan la llum del Sol no pot arribar completament fins a la Lluna per il·luminar-la. Això esdevé perquè la Terra s'interposa entre aquests dos cossos celestes i intercepta la llum solar. 

Al llarg d'un any es donen diversos eclipsis de Sol o de Lluna (totals o parcials), perquè el pla en el qual orbita la Lluna al voltant de la Terra està inclinat uns 5 graus, respecte al pla en el qual orbiten la Terra i la Lluna al voltant del Sol. Per això no és tan fàcil aconseguir una bona alineació dels tres cossos celestes: si la Lluna orbités en el mateix pla, tindríem molts més eclipsis cada any. 

Per aquesta raó, a la Terra s'aprecien entre 4 i 7 eclipsis anuals, incloent-hi els de Sol i els de Lluna., a més a més, solen anar en parella, primer un i després un altre, mitja llunació després. 

Aquest 2023 ja no tindrem més eclipsis, el següent no és fins al març del 2024, i a més serà un de penombra, és a dir, un tipus d'eclipsi menys espectacular, en el que no s'arriba a obstaculitzar per complet la llum, i només es dona un enfosquiment de la Lluna.

 

Dades rellevants del passat mes de setembre a Palamós

Núvols baixos, boirines a les Gavarres i el creuer Silver Nova amarrat al moll Fèlix Ribera, el passat diumenge 17 de setembre.

El passat mes de setembre va ser càlid, amb una temperatura mitjana 0,7 ºC per sobre de la temperatura mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, va ser un mes lleugerament sec. A Palamós (barri Vell) van recollir 47,0 mm i a Palamós-La Fosca 68,4 mm, quan la mitjana climàtica és de 70,5 mm.   

Temperatura màxima absoluta: 28,1 ºC, el dia 4. 

Temperatura mínima absoluta: 14,4 ºC, el dia 25. 

Nits tropicals (mínimes de 20 ºC o més): 12 nits. 

Temperatura mitjana mensual: 21,9 ºC (mitjana climàtica 21,2 ºC). 

Mitjana de les temperatures màximes: 25,1 ºC (mitjana climàtica 25,9 ºC). 

Mitjana de les temperatures mínimes: 18,6 ºC (mitjana climàtica 16,5ºC). 

Temperatura màxima més baixa: 21,4 ºC, el dia 22. 

Temperatura mínima més alta: 22,4 ºC, el dia 18. 

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, els dies 16 i 17. 

Humitat relativa mínima absoluta: 42 %, el dia 7. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 30. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1002 hPa, el dia 21. 

Ratxa màxima de vent: 60 km/h SSE, el dia 15. 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més): 4 dies. El dia 15 (5,4 mm), el dia 16 (26,0 mm), el dia 20 (11,6 mm) i el dia 22 (4,0 mm). 

Precipitació total: 47,0 mm (mitjana climàtica 70,5 mm). 

Dades de Meteoclimatic.com (estació del barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Punts negres de les Gavarres (fauna)

 

Des de la Fundació Emys ens proposen un estudi i anàlisi dels punts negres de les Gavarres per a la supervivència de la fauna. Ona Font ens explica els detalls de la seva proposta. 

Si voleu donar suport a aquesta recerca cliqueu a "m'agrada" el vídeo més votat tindrà un vot extra durant la reunió del jurat.

Les vernedes de les Gavarres

 

Els investigadors Jordi Bou, Adrià Casacuberta i Dalmau Albó ens expliquen la seva proposta d'estudi de les vernedes de les Gavarres. Si voleu donar suport a aquesta recerca cliqueu a "m'agrada"., el vídeo més votat tindrà un vot extra durant la reunió del jurat.

El Lightning Research Group de l’ESEIAAT enregistra el llamp més llarg a Catalunya

 

L’UPC Lightning Group, el grup de recerca de referència internacional format per investigadors i professors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), ha enregistrat el llamp més llarg dels darrers deu anys a Catalunya. 

Amb una longitud rècord de 130 Km i amb una durada de 6,2 segons, el llamp es va formar durant l’episodi plujós del 15 de setembre passat al Delta de l’Ebre.

Les enormes muntanyes d'escombraries de Jakarta obliguen a actuar desenes de voluntaris

El Servei Meteorològic de Catalunya constata que en els darrers 30 anys Catalunya és més càlida i més àrida

 

En la darrera nota de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya, podem veure que l’increment mitjà de la temperatura a Catalunya és d’1 ºC i que hi ha canvis significatius en els patrons de precipitació, especialment a l’estiu.

El recent Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020. Termopluviometria mitjana, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), permet comprovar que el clima de Catalunya ja ha registrat canvis importants en els seus valors mitjans i en els patrons espacials en comparació amb el període 1961-1990.

L’empremta del canvi climàtic

Un dels canvis més destacats el trobem amb la temperatura. L’increment tèrmic és generalitzat, i de mitjana anual, s’ha produït un increment del voltant d’1 ºC entre els dos trentennis, i ja es manifesten morfologies com ara el pol càlid urbà de Barcelona i el seu entorn metropolità, i el de Tarragona. L’estació Barcelona - el Raval, inexistent al trentenni 1961-1990, reflecteix perfectament l’efecte urbà (illa de calor), fregant els 18 ºC com a temperatura mitjana anual i que es manifesta més clarament en els mesos hivernals, com ara desembre. 

Una manera d’il·lustrar l’escalfament que es viu a la ciutat de Barcelona és que la temperatura mitjana actual del Tibidabo (Observatori Fabra) és la que hi havia al centre de Barcelona fa mig segle.

Pel que fa a la pluviometria, l’Atles posa de manifest l’extraordinària variabilitat de la precipitació al nostre país. Així, la precipitació mitjana anual mostra valors extrems de 1.563 mm a Espot (Pallars Sobirà), una de les estacions pluviomètriques a cota més elevada, i de 324 mm al pantà de Riba-roja (Ribera d’Ebre), fet que representa que gairebé es multiplica per cinc la precipitació mitjana anual del lloc més sec al més plujós.

Si contextualitzem Catalunya a escala planetària, s’observa que la temperatura mitjana anual és de 13,1 ºC, no molt inferior a la mitjana planetària, d’uns 15 ºC. Tanmateix, la precipitació mitjana de Catalunya és d’uns 680 mm, una mica superior a la del conjunt de l’Espanya peninsular (640 mm), però clarament per sota de la mitjana planetària, que supera els 1.000 mm.

Pel que fa a la resta de canvis que s’han pogut apreciar entre els dos trentennis, cal destacar:

Una lleugera ampliació de la superfície semiàrida que correspon a una precipitació de 400 mm, així com l’aparició d’alguna mitjana inferior a 350 mm, que en el trentenni 1961-1990 era desconeguda.

A l’estiu, s’aprecia una lleugera minva de la precipitació. Fins i tot, en aquesta estació el màxim del Ripollès s’ha afeblit lleugerament en comparació amb el període 1961-1990.

Pel que fa a l’escala mensual, els principals canvis s’aprecien a l’estiu. 

El juny s’adverteix una reducció de la precipitació a la Catalunya semiàrida, amb un bon grapat d’àmbits per sota de 30 mm, i, fins i tot, per sota de 20 mm al delta de l’Ebre, així com una accentuació de l’ombra pluviomètrica de l’Alt Urgell - la Cerdanya. 

Al juliol es detecta una disminució apreciable de la precipitació a l’alt Ter, que a penes ultrapassa els 100 mm a les parts altes del Ripollès, i a l’agost la precipitació disminueix d’una manera força general.

Dades climàtiques a una escala molt detallada i accessibles per a tota la ciutadania

L’elaboració de l’Atles climàtic forma part de les funcions pròpies de l’SMC de seguiment, tractament i difusió de les dades climàtiques, a la vegada que dona compliment a l’article 12 de la Llei de canvi climàtic pel que fa a informar al públic sobre l’estat del clima a Catalunya.

Aquest nou Atles el conformen 68 mapes, repartits en diferents variables climàtiques com són la temperatura mitjana, la temperatura mínim mitjana, la temperatura màxima mitjana i la precipitació, i ho fa a tres resolucions temporals, anual, estacional i mensual. 

Les imatges dels mapes ja són disponibles al web de l’SMC i pròximament es posaran al servei de tota la ciutadania els mapes en cartografia digital, a una escala de 100 metres per 100 metres, que seran consultables i descarregables al SIG corporatiu de la Generalitat de Catalunya.

Caracteritzar els patrons climàtics dels diferents territoris de Catalunya, contextualitzats segons el període 1991-2020, esdevé un predictor implícit de les condicions més probables que s'experimentaran en un futur pròxim en qualsevol lloc, i a la vegada es converteix en una referència estable amb la qual poder-se comparar, per millorar els estudis sobre el canvi climàtic que patim al nostre país.

Entre els principals destinataris de l’Atles destaquen els investigadors, les empreses i els responsables polítics, així com sectors on la seva activitat està íntimament relacionada amb el clima com l’agricultura, la gestió de l’aigua, les energies renovables, la protecció civil, la salut o el turisme, entre d’altres.

En els propers mesos l’SMC treballarà en una actualització de l’Atles Climàtic, centrat a proporcionar informació georeferenciada del comportament dels extrems termopluviomètrics diaris a Catalunya. Quina és la distribució espacial de les nits tropicals, dels dies de glaçada, dels períodes sense precipitació o dels dies de precipitació intensa, en són alguns exemples.

Una llarga trajectòria d’observació i un rigor en el tractament de les dades

El clima és una realitat canviant, tant en l’espai com en el temps, per això a l’hora de caracteritzar-lo i per permetre comparatives entre diferents indrets s’han fet servir les normes que recomana l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

L’SMC té una llarga experiència en la realització d’aquest tipus de producte. El primer atles fou el generat durant la primera etapa de l’SMC (1921-1939), i fou l’Atles pluviomètric de Catalunya (Febrer, 1930), i que rep el nom popular "d’atles Febrer", en honor al seu principal impulsor, Joaquim Febrer. Amb la reinstauració de l’SMC, primer com a Servei de Meteorologia de Catalunya, el 1997 es publica l’Atles climàtic de Catalunya (Martín-Vide et al., 1997), gràcies a la col·laboració entre diversos organismes i investigadors. Posteriorment, el 2001, es va ampliar aquesta primera versió de l’atles amb un annex que incloïa la cartografia de la irradiació solar. Finalment, l'Atles climàtic de Catalunya 1961-1990 es va reeditar el 2008, i va acotar el període d'estudi al trentenni 1961-1990, posant l'accent en la temperatura i la precipitació (Martín-Vide et al., 2008).

També és remarcable la iniciativa de l’Atles Digital de Catalunya (de l’any 2001), que també va comptar amb el suport de l’SMC, i fou impulsat per investigadors de la Unitat de Botànica, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Ninyerola et al., 2000).

Entre les millores sensibles que presenta el nou Atles podem destacar que inclou més sèries representatives de la nostra diversitat climàtica. 

L’expansió de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques arreu del país ha permès donar continuïtat a sèries manuals i conèixer la climatologia de llocs fins aleshores no avaluats, és el cas de les estacions d’alta muntanya al Pirineu (a altituds per damunt dels 2.000 m), o d’estacions com la dels Ports (el Baix Ebre). 

Igualment ha contribuït l’observació manual amb l’impuls que rep per la creació de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) el 2009. I finalment, disposar de sèries de contorn dels territoris veïns del sud d’Occitània, Andorra, l’est d’Aragó i el nord del País Valencià ha millorat la robustesa de l’anàlisi. 

En total, el nou Atles incorpora dades contínues i diàries de 266 sèries de temperatura màxima i mínima i 323 sèries de precipitació que prèviament han estat sotmeses a una exhaustiva anàlisi de qualitat i d’homogeneïtatper eliminar valors potencialment erronis.

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/545103/el-servei-meteorologic-de-catalunya-constata-que-en-els-darrers-30-anys-catalunya-es-mes-calida-i-mes-arida

Més informació: https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima/atles-climatic/

https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2023/09/18063858/nota-destudi-Atles-finalp-accessible_v2p.pdf

Unió de pagesos versus Calonge

Unió de pagesos versus Calonge from TVCB on Vimeo.

Les més de 1.500 vaques que han passat l'estiu a la muntanya de Llessui tornen cap a casa

"La veu del carbó. Lluís Pla (1923 - 2013)" - Tràiler

Unió de Pagesos calcula una pèrdua mitjana del 60% de la collita d'oliva

El "bon temps" ha acompanyat la 36a Festa del Pedal

El bon temps ha acompanyat 36a Festa del Pedal from TVCB on Vimeo.

El setembre més càlid de les últimes dècades a bona part de Catalunya

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de setembre s’ha de qualificar de càlid a tot Catalunya, sobretot en àrees del Pirineu i Prepirineu, i especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental i la Val d’Aran, on el mes ha estat molt càlid (anomalia per sobre dels +3,0 °C)

Ha estat un mes molt plujós al litoral i prelitoral Sud, i plujós a punts de la plana de Lleida i Baix Empordà, però sec a la resta del país i molt sec a punts del Pirineu i Prepirineu

A l'interior, Pirineu i litoral i prelitoral Central ha estat el setembre més càlid de les últimes dècades. A l'extrem sud va ser més càlid el de 2022 i a l'Empordà el de 2021. En alguns indrets també van ser tant o més càlids els de 2018 o 2011. Als observatoris de l'Ebre i Fabra, les dues principals sèries centenàries del país, ha estat el segon setembre més càlid de la sèrie, només per darrere del de 1987.

La característica principal del mes de setembre ha estat una ondulació marcada del corrent en jet (vent de l’oest) a uns 5.500 metres d’altitud. Això ha provocat, per una banda, el pas de pertorbacions que han acabat generant diverses Depressions Aïllades a Nivells Alts (DANA), amb aiguats en alguns punts de Catalunya. Per l’altra, dues adveccions de masses d’aire càlid amb una temperatura molt alta a les nostres contrades.

Aiguats els dies 2 i 3 de setembre

El primer episodi d’aiguats de la tardor a Catalunya, provocat per una DANA situada al sud-oest de la península Ibèrica, va deixar quantitats de pluja de més de 200 mm a punts del Montsià i del massís del Port entre el dissabte 2 i el diumenge 3 de setembre de 2023. Les tempestes intenses van quedar restringides a les Terres de l’Ebre, ja que a la resta del Principat la pluja va ser minsa o inexistent, tot i els xàfecs que el dia 2 van caure a diversos sectors de Ponent i del Pirineu i que localment van deixar més de 10 mm.

Destaquen els 269 mm de Santa Bàrbara (el Montsià), estació manual que va mesurar 220 mm en 24 hores entre dissabte i diumenge a les 8 del matí. Algunes estacions de les Terres de l’Ebre van mesurar el dia més plujós des del 21 de gener de 2020, durant el temporal Glòria. És el cas d’Ulldecona – els Valentins (Montsià) o l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), que el diumenge 3 van recollir 115,8 mm i 106,4 mm, respectivament. D’altres estacions del Montsià, la Ribera d’Ebre o el Priorat havien recollit més pluja durant la llevantada del novembre de 2021, concretament el dia 23.

Els aiguats van ser especialment intensos durant la matinada i primeres hores del matí del diumenge 3 de setembre, amb quantitats superiors als 50 mm en 30 minuts en punts del Montsià:

A l’estació d’Alcanar (el Montsià), 203 mm dels 206 mm que van caure diumenge al matí es van recollir en 2 hores i mitja. I més concretament, 106,5 mm en 1 hora, 61,4 mm en 30 minuts i 3,8 mm en 1 minut. Cal destacar que Alcanar ha registrat tres episodis de gran intensitat de pluja els últims 5 anys. El més important, l’aiguat de fa tot just dos anys (1 de setembre de 2021): va deixar 256,7 mm en 24 hores, dels quals més de 200 mm van caure en 2 hores i mitja i 77,7 mm en 30 minuts. Fa gairebé 5 anys, el 2018, la mateixa estació d’Alcanar va recollir 199,8 mm el 19 d’octubre, amb 52,4 mm en 30 minuts i 265,5 mm al llarg de tot l’episodi.

A l’estació de Mas de Barberans (el Montsià), dels 187,9 mm de diumenge al matí, 85,3 mm van caure en 1 hora, 50,7 mm en 30 minuts i 3,2 mm en 1 minut. Feia prop de 23 anys que no registrava un dia tan plujós. Va ser l’octubre de l’any 2000, durant un temporal excepcional a les Terres de l’Ebre: 286,6 el dia 23.

L’activitat elèctrica no va ser l’aspecte més destacat de les tempestes, però entre el dissabte 2 i el diumenge 3 de setembre la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar 10.648 llamps núvol-terra, dels quals 1.010 a Catalunya. Les comarques més afectades van ser el Montsià (349 llamps), el Baix Ebre (259 llamps) i la Terra Alta (116 llamps).

La posició de la DANA provoca vent del sud marcat a nivells mitjans i alts, però també a nivells més baixos, fet que va implicar una pujada considerable de la temperatura a Catalunya, amb més de 30 °C de màxima a diversos sectors. La temperatura mínima va ser excepcionalment alta, ja que la massa d’aire més càlid, la nuvolositat i el vent van impedir que baixés dels 20 °C a bona part del centre i sud de Catalunya i dels 25 °C a diversos sectors del litoral, de la vall de l’Ebre i del Priorat.

Calor del 3 al 5 de setembre

La calor va ser intensa entre els dies 3 i 5 de setembre, quan ens va afectar la massa d'aire càlid del nord d'Àfrica impulsada per la DANA que va provocar els aiguats de l'Ebre i que pocs dies després ens va portar molta pols en suspensió. Es van superar els 35 °C a sectors de Ponent, del Bages i fins i tot del Garraf o el Baix Penedès.

Rècord de temperatura màxima de setembre a 5 de les 115 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades ubicades a la serra del Garraf, Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès.

Rècord de temperatura mínima més alta de setembre a 35 de les 115 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, ubicades al litoral Central i Sud, l’altiplà Central i la part occidental del Prepirineu.

Tempestes del 12 al 14 de setembre

El pas d’un sistema frontal va produir un episodi de precipitació, destacant les tempestes del dia 12 amb una activitat elèctrica destacada:

Es van mesurar 62,9 mm a Molló - Fabert (el Ripollès), 41,5 mm a la Vall d’en Bas (la Garrotxa) i 34,1 mm a Olot (la Garrotxa).

Les tempestes van ser també destacades a la plana de Lleida on puntualment es van recollir entre 20 i 25 mm.

El dia 14 una tempesta molt aïllada va deixar 60,3 mm a Berga (Berguedà)

Pluja associada a un Sistema Convectiu de Mesoescala els dies 15 i 16 de setembre

Entre el divendres 15 de setembre de 2023 i la matinada del dissabte 16 va ploure arreu de Catalunya, de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral.

La pluja que va escombrar Catalunya de sud a nord anava associada a un Sistema Convectiu de Mesoescala que es va formar al golf de València i a mig matí del dia 15 va començar a afectar les Terres de l’Ebre, amb un diàmetre de més de 200 km.

Destaquen els 120 mm de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), caiguts divendres al matí i migdia. Feia 4 anys que aquesta estació no registrava un dia tan plujós, des del 22 d’octubre de 2019 (134,5 mm).

Els aiguats més intensos de l’episodi van caure durant el migdia del dia 15 a les Terres de l’Ebre i durant la matinada del dia 16 al Baix Empordà, en ambdós casos amb quantitats properes als 40 mm en 30 minuts, si bé les estacions de la XEMA no van arribar a superar aquest llindar.

No va ser un episodi de pluja excepcional, ni de bon tros, però en el context de sequera en què ens trobem, feia un any i mig que al conjunt de Catalunya no es registrava un dia tan plujós com el divendres 15, quan de mitjana es van recollir més de 20 mm. Concretament, l’últim cop que va ploure tant al conjunt del país va ser el 12 de març de 2022, també amb la pluja concentrada prop de la costa, i màxims de 100 mm a punts de l’Empordà. D’altra banda, va ser el dia més plujós des de l’any 2020 a diversos sectors del Vallès i del Baix Llobregat que el dia 15 van recollir més de 50 mm.

Tempestes els dies 19 i 20 de setembre

Entre els dies 19 i 20 de setembre va haver-hi un altre episodi de tempestes en relació amb el pas d’un solc, però en aquesta ocasió va quedar localitzat al litoral i prelitoral Sud, amb quantitats que puntualment van superar els 50 mm al Tarragonès, tal com assenyalen les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC: 93,2 mm a Torredembarra i 59,0 mm a Tamarit. A més es van superar els 30 mm a punts del Baix Penedès, Priorat i Ribera d’Ebre.

Calor del 25 al 30 de setembre

Una advecció càlida procedent del continent africà va provocar una temperatura notablement alta a Catalunya, especialment al terç sud, a ponent i prelitoral, destacant els 36,2 °C que es va registrar al Pantà de Riba-roja (la Ribera d’Ebre).

Setembre càlid a Catalunya

El setembre s’ha de qualificar de càlid a tot Catalunya, sobretot en àrees Pirineu i Prepirineu on l’anomalia ha igualat o superat els +2,5 °C, i sobretot a les parts més elevades del Pirineu occidental i la Val d’Aran, on el mes ha estat molt càlid i l’anomalia ha superat els +3,0 °C.

Si bé les adveccions d’aire càlid a principis i finals de mes expliquen aquestes anomalies, cal esmentar també que la precipitació ha sigut més modesta al Pirineu i Prepirineu i amb més dies sense núvols.

Un mes molt plujós al sector sud del litoral i prelitoral

La distribució de la precipitació ha estat molt irregular: ha estat un mes molt plujós al litoral i prelitoral Sud, plujós a punts de la plana de Lleida i Baix Empordà, sec a la resta del país a excepció de punts del Pirineu i Prepirineu que ha estat molt sec.

Les diverses pertorbacions que ha visitat Catalunya durant el mes de setembre procedent del centre i sud de la península Ibèrica, expliquen aquesta distribució irregular de les anomalies, amb tempestes molt intenses al terç sud del país arribant més desgastades a la resta de contrades.

Distribució irregular de la irradiació a Catalunya

La irradiació solar global ha estat per sobre de la normal al quadrant nord-oriental i extrem nord-occidental i per sota a ponent de Catalunya.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/543902/el-setembre-mes-calid-de-les-ultimes-decades-a-bona-part-de-catalunya

Retalls d'història: rajoles de mitgera 21

Ara feia molts mesos que no descobria cap rajola de mitgera. Aquest fet ha canviat recentment, tal com podeu veure a les fotografies del darrer exemplar. Destaca especialment que està datada a l'any 1862.

Igual com l'últim cop, altra vegada n'he pogut trobar una a la població veïna de Calonge i Sant Antoni, concretament al carrer de l'Arpa.

Es tracta d'una rajola molt interessant, malgrat que presenta alguns desperfectes a causa de les inclemències patides al llarg dels anys. De fet, si fem cas a l'any que ens indica, fa 161 anys que es troba situada en aquesta casa.

Amb aquesta nova rajola ja en tinc 26 de localitzades. Podeu veure les altres que he anat localitzant en el següent enllaç: http://tempspalamos.blogspot.com/search?q=rajoles+de+mitgera

Inauguració de la residència literària Finestres a la casa Sanià

INAUGURACIÓ RESIDÈNCIA LITERÀRIA FINESTRES from TVCB on Vimeo.