Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Poca humitat


Mapa d'humitat relativa previst per aquesta matinada.


El vent de tramuntana, després de creuar el continent Europeu i les muntanyes pirinenques, va deixant tota la humitat pel camí i a nosaltres, com sol ser habitual, ens arriba molt seca, exceptuant quan en algunes ocasions, aquest vent del nord coincideix amb la proximitat d'alguna borrasca. Aquests baixos nivells d'humitat els podeu observar al mapa de l'encapçalament, on queda palès que aquesta es mourà entre el 30/50% a la demarcació gironina., curiosament, també podeu observar com la humitat pot ser més elevada al pre-litoral de Tarragona, ja que allí existeix un cert rebuf, que es produeix quan el vent de nord o nord-oest crea un buit i allí el vent té una procedència contrària, amb direcció sud o sud-est., fins i tot, en aquella zona hi van caient algunes febles precipitacions, amb forma de neu per sobre dels 700/800m a les muntanyes de Prades.

Menció a part, són les nevades típiques que es donen al Pirineu Occidental, sobretot a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà, ja que en aquell sector el vent de nord hi arriba amb certa humitat captada en el seu recorregut per sobre l'Atlàntic, la qual es veu obligada a precipitar durant la seva ascenció per les vessants muntanyenques, en algunes ocasions, aquestes situacions de nord hi poden deixar grans nevades. Al mapa superior també podreu veure la humitat que hi ha a la Val d'Aran.

Un altre aspecte força interessant que es pot comprobar en aquest mapa, és la capacitat que té el Mediterrani per proporcionar humitat al vent que passa per la seva superfície, com podeu observar, el vent de nord arriba amb força humitat a les costes del nord d'Àfrica, però a la costa mediterrània peninsular l'ambient és molt sec.

Pel que fa a les dades d'avui, la màxima ha sigut de 12,0ºc, mínima 7,1ºc. Cel cobert a la tarda, més assolellat al matí. Vent de tramuntana a 25/35km/h de mitjana, ratxa màxima 66km/h. Estat de la mar, forta maror mar endins i marejol o maror arran de costa. Humitat màxima 62%, mínima 34%. Pressió atmosfèrica màxima 1018hpa, mínima 1015hpa. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts es presenta amb nuvolusitat variable. Al matí s'espera predomini del sol, però al llarg de la tarda la nuvolusitat anirà augmentant fins quedar cobert . No s'esperen precipitacions.

La temperatura pot pujar fins a 10/12ºc a la costa, fins a 8/12ºc a l'interior i fins a -2/8ºc al Pirineu, amb més fred als cims que a les valls. La mínima pot baixar fins a 6/8ºc a la costa, fins a 0/5ºc a l'interior i fins a -4/-10ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 25/30 nusos, fins la matinada de dimarts, superior mar endins on s'arribarà a 35/40 nusos. Al matí tindrem tramuntana a 16/24 nusos. A la tarda la tramuntana es mantindrà a 20/24 nusos, superior al nord del Cap de Begur. A la nit tindrem tramuntana a 25/30 nusos, amb ratxes superiors.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, fins la matinada de dimarts. Al matí tindrem entre marejol i maror arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda i a la nit el temporal es pot tornar a reforçar, amb maror arran de costa i forta maror o maregassa (ones de 3,5m) mar endins.

Mimoses, color groc en el paisatge


Una mimosa en plena floració.


Durant el mes de febrer, en els marges i jardins dels indrets costaners, hem pogut comprobar com han anat apareixent pinzellades de color groc intens que trenquen la monotonia cromàtica del paisatge, acompanyats pel color blanc i rosat dels ametllers.
Aquesta bonica visió, és deguda a la floració d'un bonic arbre al.lòcton conegut com a mimosa (Acacia dealbata).

La mimosa és un arbre perenne de la família de les lleguminoses (fabaceae), usat en jardineria com a planta ornamental i és originari d'Austràlia.
El seu nom cientícic prové del mot grec Akis = punta, gairebé amb tota seguretat al.ludint a les espines d'altres espècies d'acàcies africanes, ja que les australianes, en general, no les tenen i Dealbata, que significa blanquinós, pel color del revers de les seves fulles i del tronc.

Aquest arbre no es caracteritza precisament per la seva llarga longevitat, ja que tant sols sol viure una mitjana d'uns 30 anys i té un creixement molt ràpid., no obstant, la seva bellesa rau en l'extraordinària floració. Pot arribar a alçades de 11/12m amb la copa ampla i té el tronc amb l'escorça llisa, de color gris-marró.
El seu fullatge de tons platejats és molt ornamental i sobresurt de le seves branquetes anguloses i pubescents. Les fulles són bipinnades amb el raquis angulós i tomentós, amb una glàndula crateriforme en la inserció de cada parell de pinnes situades en nombre de 8/20, cadascuna d'elles amb 25/40 parells de folíols linear-oblongs, amb el feix glabre i el revers tomentós. Fan uns 2/5 mm de longitud.

Les seves flors estan disposades en llargs raïms ramificats en els extrems de les branquetes. Tenen forma de capítols globosos de 5/6 mm de diàmetre, de color groc brillant amb peduncles pubescents. El seu fruit és un llegum característic amb forma de tavella de 5/9cm de longitud, recta o lleugerament corbada, amb les vores una mica constretes entre les llavors, que es disposen en el fruit longitudinalment.




Detall d'una branca florida i les seves fulles característiques.


És plantada en parcs, jardins, carrers i passeigs, pel color de les seves flors i pel gran nombre d'elles, oferint conjunts de gran bellesa. Es conrea com a fixador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc amb alt contingut en tanins i es multiplica per llavors o pels rebrots que sorgeixen de les arrels, rarament amb esqueixos.
La Acacia dealbata és potser la més resistent a la fred, de totes les Acàcies conreades a la nostra zona. Prefereix sòls lleugerament àcids, encara que també resisteix altres tipus de sòls, a més, també tolera prou bé la sequera estiuenca.
Pot cultivar-se com un gran arbust o com un arbre mitjançant la poda de formació. En jardineria s'utilitza de manera aïllada o en petits grups, destacant la seva abundant floració groga en els primers mesos de l'any. Les seves flors s'utilitzen amb fins industrials en perfumeria, per obtenir productes químics, farratges, fibres, aliments, begudes, i fusta.






La seva ràpida dispersió a través de llavors i de rebrots, juntament amb el seu ràpid creixement, provoca que moltes vegades s'escampin cap a terrenys situats a prop de jardins, sobretot en zones properes a urbanitzacions, aquest fet fa que estigui considerada com a planta invasora.
Això ho podem comprobar a la zona del Mas Canyet o a Cala Sanià, dins del PEIN Castell-Cap Roig, on es troben algunes clapes naturalitzades al mig del bosc.

A part del problema mediambiental que la seva propagació pot causar, també pot provocar certs problemes a algunes persones, ja que el seu pol.len és molt al.lèrgic i pot provocar casos de rino-conjuntivitis, síndrome nefrític i linosi, segons Lewis (1983).





diumenge, 27 de febrer del 2011

El vent com a protagonista


Mapa actual de pressió en superfície. Observeu com les isòbares estan molt juntes, típica situació de tramuntana.


Tal i com es preveia, el posicionament de l'anticicló de l'Atlàntic, allargat de sud a nord i la formació d'una borrasca a Còrsega, ens ha portat una entrada sobtada de la tramuntana, la qual bufa de forma intensa i persistent, des de la passada matinada. Les precipitacions, com era d'esperar, han estat testimonials al Baix Empordà, com a registres més destacats trobem els 1,8mm de Monells o els 0,7mm de Castell d'Aro.

La baixada de temperatures, ara com ara, tampoc ha estat gaire important a la nostra zona, ja que les màximes en prou feines han sigut entre 2/3ºc més baixes que ahir, tot i que s'espera que encara puguin ser més baixes al llarg dels pròxims dies, sobretot pel que fa a les mínimes, quan el vent afluixi. On si que podem trobar una baixada molt important de les temperatures és al Pirineu, símptoma de l'entrada d'aire fred en alçada., com a valors mínims més destacats trobem els -10,6ºc d'Ulldeter, els -10,4ºc de Malniu, els -8,4ºc de Cadí Nord, els -6,9ºc de Núria o els -2,4ºc de Molló.

Tot i aquests valors, el veritable protagonista ha estat el vent. A l'Empordà podem trobar ratxes prou significatives com els 107km/h de Portbou, els 74,8km/h de Roses, els 72,0km/h de La Bisbal o els 59,7km/h de Castell d'Aro.

Pel que fa a les dades de Palamós, temperatura màxima 13,0ºc, mínima 9,5ºc. Pluja 0,5mm (el meu pluviòmetre). El vent ha bufat de tramuntana a 30/40km/h de forma sostinguda, ratxa màxima 74km/h. El dia s'ha mantingut amb absència de nuvolusitat. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa. Humitat relativa màxima 84% hr, mínima 33% hr. Pressió atmosfèrica màxima 1019hpa, mínima 1017hpa. Dades de meteocat.com i meteoclimatic.com


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós, tindrem un dia assolellat amb alguns intervals de núvols mitjos. No esperem precipitació.

La temperatura pot pujar fins a 11/13ºc a la costa, fins a 10/12ºc a l'interior i fins a -2/8ºc al Pirineu , amb més fred als cims que a les valls. La mínima pot baixar fins a 6/8ºc a la costa, fins a 2/4ºc a l'interior i fins a -10/-2ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 18/24 nusos, fins la matinada de dilluns, superior al nord del Cap de Begur. Al matí tindrem tramuntana a 8/12 nusos, arribant a 20 nusos al nord del Cap de Begur. A la tarda la tramuntana es reforçarà a 25/30 nusos. A la nit s'espera tramuntana a 28/32 nusos, amb ratxes superiors.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa, i maror mar endins, fins la matinada de dilluns. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà maror arran de costa i forta maror mar endins. A la nit tindrem maror arran de costa i de forta maror a maregassa mar endins.

Neu a l'oest del Kazakhstan


Imatge captada pel satèl.lit Aqua el 19 febrer, on es veu la neu que cobreix l'oest de Kazakhstan. Font: NASA


Aquest hivern ha portat una gruixuda capa de neu a les vastes estepes del Kazakhstan., el satèl.lit Aqua va capturar aquesta imatge en color el passat 19 de gener.

La neu s'esten des de les planes de l'oest de Sibèria, al nord, fins als deserts d'Àsia Central al sud. A la vora superior de la imatge, el riu Ural flueix des dels Urals. Després del seu pas per les estepes, desemboca al Mar Caspi, on el riu sembla estar enmarcat en la blancor de la superfície nevada. El riu Ural forma part de la frontera que separa Europa, a l'oest, d'Àsia, a l'est.

Al sud, es veu una franja petita amb forma de marques marronoses sense neu, a Turkmenistan i Uzbekistan. Aquí, es veuen unes franges de neu entre les sorres del desert, en direcció nord-est a sud-oest. També hi han núvols alineats de forma gairebé perpendicular a la línia de neu, que s'estén des del nord-oest cap al sud-est.

En aquesta imatge, l'aigua que no està congelada apareix de color blau. A la part inferior esquerra, les zones brillants de color blau que hi han, són retalls del mar Caspi, mentre que el Golf de Zaliv-Kara-Bogaz-Gol apareix de color gris. Cap a l'est es pot veure el llac Sarygamysh i al nord es troba situada la conca occidental del sud del Mar d'Aral. La conca oriental és veu de color blanc, mentre que el Nord del mar d'Aral està cobert de neu, el que indica que les dues zones estan congelades.

Entre el llac Sarygamysh i el sud del Mar d'Aral, apareix una taca en forma quadrada de color marró clar que destaca sobre la neu. Unes zones similars allargades també es poden veure en tot el Mar d'Aral., tot i que tenen un aspecte marronós, aquestes zones no són superfícies de terra, ja que es tracta de salines. A l'estiu aquestes salines es veuen de color blanc i ressalten enmig del desert marronós. En aquesta imatge d'hivern, semblen més fosques que la neu del seu voltant.

Aquets terreny amb alt contingut salí, anomenat "saladar", es crea quan l'aigua salada d'un llac salí s'evapora, deixant una crosta de minerals salins al llit del llac evaporat., aquesta zona està desproveïda de vegetació. En molts terrenys salins, les precipitacions d'hivern inunden aquestes planes salades amb una lleugera capa d'aigua que s'evapora amb les primeres calors de la primavera i sobretot durant el sec estiu.


dissabte, 26 de febrer del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa de superfície previst per diumenge a la tarda.Observeu com entre l'anticicló allargassat de nord a sud i la perturbació d'Itàlia ens arriba vent fred del nord.


Aquest dissabte l'acostament d'un sistema frontal molt desgastat, procedent del nord, ens portarà una jornada amb nuvolusitat variable, més important a partir de la tarda. No s'espera precipitació, en tot cas, pot caure alguna roina o feble nevada a la zona pirinenca (cara nord), en principi per damunt dels 1500m, baixant de cota fins als 1200m al llarg del vespre.

La temperatura pot pujar fins a 15/17ºc a la costa, fins a 17/21ºc a l'interior de la demarcació, en especial a l'Alt Empordà i Gironès, i fins a 9/15ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner, durant aquest matí, bufarà fluix i de direcció variable. A la tarda tindrem vent fluix de garbí. A la nit hi haurà vent fluix de direcció variable, amb tramuntana a 16/24 nusos al nord del Cap de Begur.

L'estat de la mar, durant aquest matí, es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la tarda hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit tindrem mar calma o arrissada arran de costa, amb marejol mar endins i maror al nord del Cap de Begur.



Mapa de vent en superfície previst per diumenge a la tarda. Observeu com tindrem tramuntanada.


Aquest diumenge, veurem com el pas del sistema frontal, haurà deixat oberta la porta a l'entrada de vent fred de tramuntana. S'espera que les temperatures tinguin una progressiva devallada, amb mínimes que es poden donar al final del dia. Es preveu que durant el matí hi hagi predomini de l'ambient assolellat a la major part de la demarcació, no obstant, poden crèixer alguns ruixats o nuclis tempestuosos des de primeres hores, a sobre el mar o fregant la costa al sud de la Costa Brava. També al llarg de la tarda, poden tornar a crèixer algunes nuvolades a redós de la tramuntana, sobretot a l'interior de la Selva, amb possibiltat que caigui algun ruixat, amb una cota de neu d'uns 800m., no es descarta que algun ruixat pugui anar acompanyat de calamarsa o calabruix i que fins i tot, arribi a caure a la costa selvatana.

La temperatura pot pujar fins a 11/14ºc a la costa, fins a 9/12ºc a l'interior i fins a 1/6ºc al Pirineu. La mínima es pot donar al final del dia, amb temperatures àmpliament negatives al Pirineu, properes als 2/4ºc a l'interior i als 6/8ºc a la costa.

El vent al nostre sector costaner durant la matinada de diumenge, bufarà de tramuntana a 15/20 nusos., superior al nord del Cap de Begur, on s'arribarà a 24/30 nusos. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda la tramuntana es reforçarà a 20/24 nusos., al nord del Cap de Begur es pot arribar a 30/35 nusos. A la nit s'espera la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa, i maror mar endins, amb àrees de forta maror, durant la matinada de diumenge. Al matí hi haurà maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins. A la tarda i a la nit tindrem la mateixa situació.

divendres, 25 de febrer del 2011

Electricitat a partir de les onades del mar


Imatge de la plataforma modular situada a 30 metres de l'espigó del Port de Sant Feliu de Guíxols que genera energia elèctrica mitjançant un sistema anomenat "columna oscil.lant d'aigua". Foto: Sea Electric Waves / ACN


L'empresa catalana Sea Electric Waves, situada a Parets del Vallès (Vallès Oriental), ha desenvolupat una tecnologia que permet extreure energia a partir de les onades del mar i convertir-la en electricitat. La proposta, que ja ha estat patentada, requereix una inversió inicial i de manteniment força menor que d'altres que s'estan desenvolupant, segons els seus creadors i, com a novetat, permet instal.lar-se en els espigons que protegeixen els ports dels temporals. Un prototip d'aquest sistema romandrà instal.lat temporalment al port de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) el primer trimestre d'aquest any per tal de comprovar la seva viabilitat.

Sea Electric Waves ha aconseguit desenvolupar una tecnologia que li permet extreure energia a partir de les onades del mar i convertir-la en electricitat. La novetat del sistema és que pot instal.lar-se en els espigons que protegeixen els ports dels temporals. Això comporta certs avantatges, segons l'empresa, ja que d'una banda és més fàcil d'instal.lar, l'electricitat pot ser transportada amb més facilitat a la xarxa i s'allarga la vida útil de la infraestructura marina. Així mateix, es tracta d'un sistema que requereix una inversió inicial i de manteniment força menor que d'altres que s'estan desenvolupant per obtenir energia elèctrica, en el camp de l'anomenada energia undimotriu.
La proposta, que va començar en el procés d'acostament al mercat en el concurs d'idees de negoci de la Xarxa de Trampolins Tecnològics d'ACC1Ó, ha estat considerada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) d''alt interès científic".
Consisteix en una plataforma modular situada a escassa distància d'un espigó que genera energia elèctrica mitjançant el sistema anomenat "columna d'aigua oscil.lant". Quan el nivell d'onades pressiona l'interior de la plataforma, l'aire que hi ha al seu interior es comprimeix a la part superior del mecanisme. Aquest aire comprimit és conduït fins a una turbina on el seu moviment rotacional crea energia elèctrica. Així mateix, el sistema també permet transportar l'energia produïda pel generador fins a terra ferma, per a la seva posterior connexió a la xarxa elèctrica.
Aquesta tecnologia respon al "potencial" que l'empresa ha vist en aquest tipus d'energia, ja que es podria implantar en els països que tenen una gran longitud de costa, com ara Espanya, Regne Unit, Austràlia i els Estats Units. A diferència dels sistemes solars i eòlics, l'energia que prové del mar es troba encara en la fase inicial d'experimentació i desenvolupament comercial.

Un prototip a Sant Feliu de Guíxols

Per poder contrastar els resultats de les simulacions prèvies fetes al laboratori amb un entorn marí real i veure'n la seva viabilitat, s'ha instal.lat un prototip al port de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) on romandrà durant el primer trimestre d'aquest any. El mecanisme es col.locarà en un dels calaixos que formen el dic exempt exterior del port guixolenc amb l'objectiu d'aprofitar l'energia de les onades.
Aquesta és una experiència capdavantera a Catalunya que s'emmarca en les actuacions que està duent a terme la Generalitat per tal de donar suport la implantació de noves fonts d'energia al litoral català. L'empresa ha comptat amb el suport d'ACC1Ó, l'agència per a la competivitat de l'empresa catalana.

Font: http://www.naciodigital.com/gironainfo

dijous, 24 de febrer del 2011

Jordi Camins ens parla de les glaceres pirinenques


Portada del llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges"


Jordi Camins i Just, alpinista i esquiador que ha participat en ascensions i expedicions a muntanyes de tot el món, dedica part del seu temps de lleure, des de l'any 1982, a observar l'evol.lució de les glaceres, principalment dels Pirineus i en especial, des del 1984, les del Parc Natural de Posets-Maladeta, lloc on hi trobem la glacera més extensa del Pirineu, la de l'Aneto.

És l'autor dels libres “El Cambio Climático en los Glaciares de los Pirineos. La Agonía de las masas de hielo en el Parque Natural Posets Maladeta” i “El Glaciar de Aneto, Efectos del Cambio Climático en Imágenes” publicats amb la intenció de donar a conèixer el fenòmen de les glaceres, fora de l'àmbit científic i per divulgar-lo a tota la població en general. A més, col.labora amb el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya) en cicles de conferències de divulgació sobre l'impacte del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus, amb la Universitat de Saragossa, dins el programa “Estudio de la Dinámica de los Glaciares del Pirineo Aragonés”, i amb la publicació del "Boletín glaciológico aragonés".

Segons informació extreta de la web http://www.gelicehielo.com/ en acabar l'estiu de l'any 2009, la Glacera d'Aneto, la més extensa dels Pirineus, s'ha fraccionat en dues geleres que a partir d'ara seguiran una dinàmica independent, i per tant, seran encara més vulnerables als efectes del canvi climàtic. La fracció disgregada, per la seva situació, ha estat batejada amb el nom de Glacera Oriental o Superior d'Aneto.

Aquest fraccionament no és el primer que es produeix recentment a la Gelera d'Aneto. L'any 2006 se'n va separar l'anomenada Congesta de Gel Oliveras, i poc abans havia succeït el mateix amb la Congesta de Gel Oriental d'Aneto. Per trobar però un trencament d'aquesta magnitud en una de les grans glaceres pirinenques, ens hauríem de remuntar als anys 1990-1993, quan la Glacera de la Maladeta es va dividir en dues geleres independents.

Per mitjà de les 263 imatges comparatives que surten en el llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges", podreu observar, pas a pas i des de diferents indrets, el deteriorament de la Glacera d'Aneto. Des de que fa un quart de segle i després d'un breu període d'estabilització, s'ha iniciat l'etapa actual en la qual aquest aparell glacial s'ha escurçat més de mig quilòmetre i ha perdut una mitjana de 17,5 m de gruix de gel.

La Glacera d'Aneto era una de les capçaleres de la gran glacera de la Vall de Benasc. Al final de la darrera glaciació, fa uns divuit mil anys, arribà a tenir una llargada de 36 quilòmetres, reduïda ara als actuals 662 metres. La seva darrera revifalla coincideix amb la Petita Edat del Gel (anys 1550-1850). En l'últim segle i mig ha perdut un 77% de la seva superfície.

Si no hi ha canvis substancials en les actuals condicions climàtiques, la Glacera d'Aneto ha iniciat el final de la seva història. Es preveu que, d'aquí a pocs anys, es produeixi un segon fraccionament de grans dimensions i, més endavant, la seva transformació en diverses congestes de gel inconnexes. Finalment l'extinció seria definitiva a meitats del present segle.

Si aquest és el destí de l'aparell glacial més importat de la serralada, endevineu quin serà el de les altres 24 glaceres i 40 congestes de gel que encara sobreviuen als Pirineus!

A l'enllaç que us he posat anteriorment, podeu llegir el llibre "La glacera d'Aneto. Efectes del canvi climàtic en imatges" i també el llibre "El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus", entrant a l'apartat "llibres i pòsters" on hi surten moltes fotografies de l'evolució de les glaceres pirinenques, val la pena.


I si voleu sentir l'explicació de primera mà, Jordi Camins Just, autor dels llibres abans mencionats, presentarà l'audiovisual "El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus" el proper divendres 18 de març, a les 21,30 hores al Teatre-Auditori "La Gorga" de Palamós.

Acte de suport a la campanya solidària Trailwalker 2011 promoguda per l'ONG Intermón-Oxfam.


Font: http://www.clubalpipalamos.com/cms/index.php

dimecres, 23 de febrer del 2011

Aires de primavera tot esperant el retorn de l'hivern


Marfull florit (Viburnum tinus).


Només cal anar a fer una volta pels meravellosos paratges que ens envolten, com les Gavarres o Castell, per poder contemplar com la primavera de mica en mica es va acostant., això ho comprovarem amb la visió de la floració de moltes plantes com el marfull típic del sotabosc de l'alzinar, o altres flors, com les violetes boscanes. L'aparició d'alguns cúmuls a sobre els camps verds i florits, al llarg de la jornada, també donaven un cert toc primaveral.

No obstant, tot i aquesta relativa bonança, encara ens trobem a l'hivern i sembla que ens podria portar alguna fredorada, almenys això semblen indicar els mapes del temps, ja que a partir de diumenge a la tarda, les temperatures podrien patir una devallada destacable, amb l'aparició d'alguns ruixats i una entrada posterior de vent fred de tramuntana, que donarà una sensació tèrmica de ple hivern., ara com ara, aquest refredament de l'ambient podria mantenir-se unes quantes jornades. Així doncs aprofiteu fins dissabte, ja que el bon temps té els dies comptats.

Pel que fa les dades del dia de Palamós, la màxima ha pujat fins a 15,5ºc, la mínima ha baixat fins a 9,8ºc. El vent ha bufat amb component nord fluix, fins a primeres hores de la tarda, llavors ha entrat vent de garbí a 10/15km/h. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror mar endins i marejol arran de costa. La humitat ha rondat el 49/87% i la pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 1015/1023hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós s'espera un dia amb predomini del sol a les hores centrals i nuvolusitat força abundant a primeres hores i al llarg de la tarda/vespre.

La temperatura màxima pot pujar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 17/19ºc a l'interior i fins a 8/12ºc al Pirineu. La mínima pot devallar fins a 7/10ºc a la costa fins a 4/6ºc a l'interior i fins a -2/2ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix de tramuntana, fins la matinada de dijous, tot i que al nord del Cap de Begur la tramuntana pot bufar a 10/15 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable. A la tarda tindrem vent de garbí a 6/10 nusos., al nord del Cap de Begur hi haurà tramuntana a 15/20 nusos. A la nit hi haurà tramuntana a 8/12 nusos, superior al nord el Cap de Begur.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de dijous. Al matí hi haurà la mateixa situació igual com a la tarda. A la nit tindrem marejol arran de costa




Violeta boscana (Viola odorata).



Cúmuls a sobre les Gavarres.



Cúmuls al damunt dels camps verds i florits a les Gavarres.

El cicló Carlos porta tornados a Austràlia


El cicló tropical Carlos afectant la costa nord-oest d'Austràlia. Font: NASA


Durant les darreres hores, un altre cicló tropical ha estat afectant Austràlia., aquesta vegada li ha tocat a la costa nord-est del país.
Concretament, l'avís de cicló tropical està vigent per a les zones costaneres de Mardie de Carnarvon, especialment a les poblacions entre Onslow i Coral Bay, incloent Onslow, Exmouth, Coral Bay i els seus voltants.

Com podeu observar a la imatge de satèl.lit del començament, captada ahir, es veu com el cicló tropical Carlos ja ha arribat a la costa. Com ja vaig comentar en un article anterior, tota aquella zona es troba en plena época de ciclons, siguent el mes de febrer el mes més plujós de l'any. Tots aquests ciclons i pluges torrencials que afecten el nord d'Austràlia s'alimenten de l'aire càlid i humit que prové de l'oceà. En aquests moments, podem trobar una temperatura superficial de l'aigua marina que arriba als 30ºc, això és una veritable bomba de rellotgeria.



Temperatura actual de l'aigua del mar al nord-oest d'Austràlia. Fer clic per ampliar.


A les 8:00h d'ahir, hora australiana, el cicló tropical Carlos es va situar a 20 quilòmetres al sud de Exmouth i a 115 quilòmetres a l'oest sud-oest d'Onslow, amb desplaçament cap al sud-oest a 15 quilòmetres per hora.
S'espera que el cicló s'intensifiqui a mesura que es mogui sobre les aigües obertes, cap a l'oest del Cap Nord-oest, durant les pròximes hores.

Aquest huracà ha arribat a terra amb categoria 2 i 974hpa de pressió, amb ràfegues de 155 quilòmetres per hora, no obstant, es preveu que avui arribi a categoria 3, amb vents superiors a 177km/h.

S'espera que l'huracà provoqui una marea ciclònica molt alta, a la zona de Coral Bay, amb inundacions a les zones baixes costaneres, on durant el dia d'ahir ja han recollit més de 100mm en alguns indrets.



Situació actual i trajectòria prevista de l'huracà.



Mapa de precipitació de les darreres 24h. Observeu com al nord-oest d'Austràlia hi han punts vermells (pluja de 100mm o més).


Moltes vegades a la zona d'influència d'un cicló tropical o d'un huracà, es poden formar altres fenòmens de temps sever, degut als grans cumulunimbus que es poden generar, moltes vegades sota la forma de supercèl.lules.
Com a exemple d'aquest fet, us poso un impressionant vídeo d'un tornado que hi va haver a Karrhata, població relativament propera a la zona d'impacte de l'huracà.
En aquesta població, la temperatura mitjana màxima en el mes de febrer és de 35,4ºc i la mitjana de la mínima és de 26,7ºc., també és el mes més plujós, amb 75,4mm de mitjana, tot i que anualment sembla que no hi plou gaire, ja que només es recullen 278,5mm.




dimarts, 22 de febrer del 2011

Vent i núvols


Imatge captada per la càmera de TV3 on s'aprecien els núvols d'aquesta tarda.


Avui podem dir que hem tingut un dia dividit en dues meitats, ja que tot i la previsió de vent, aquest meteor no ha aparegut fins les quatre de la tarda, ja que fins llavors era molt fluix o en calma. Molt diferent era la situació que tenien al sud del país, on les ratxes de vent de mestral ja arribaven a superar els 100km/h, com els 145km/h de la Sènia, els 129,6km/h d' El Perelló o els 127,4km/h d'Amposta. A la nostra zona, com he comentat, el vent ha arribat més tard., a Portbou han assolit els 143,6km/h aquesta tarda i a Roses s'ha arribat a 66,24km/h., a Palamós hem arribat a una ratxa màxima de 58km/h, amb vent de tramuntana i mestral a 25/30km/h de mitjana.

Pel que fa a l'estat del cel, aquest s'ha mostrat força canviant, ja que al matí hi havien molts cúmuls però amb predomini del sol., a la tarda hem tingut molts núvols alts i mitjos, que han cobert completament el cel i fins i tot han deixat algunes virgues. On s'hi que han recollit algunes precipitacions, en aquest cas en forma de neu, ha estat al Pirineu, sobretot al vessant nord de la serralada. Els registres han estat irregulars ja que, a causa del vent, s'ha desplaçat molta neu i el fenòmen del torb ha estat freqüent. Els gruixos més importants enregistrats són entre els 17 i 25 cm a l'estació de Boi Taüll (2500 m), els 24 cm a Certascan (2400m), els 16 cm a les Planes de Son (1540 m) i els 5 cm del Refugi de les Ares (1800 m) tots ells ubicats al nord del Pallars Sobirà i de l'Alta Ribagorça, i a la Val d'Aran. També s'han acumulat 6 cm a Estana (1500 m) a la Cerdanya.

Altres dades del dia de Palamós, màxima 14,2ºc, mínima 6,4ºc., marejol arran de costa i forta maror mar endins., pressió màxima 1013hpa, mínima 1008hpa., humitat màxima 89% mínima 57%. Dades de meteoclimatic.com i meteocat.com


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres tindrem un dia assolellat, amb alguns núvols alts a primeres hores i al llarg de la tarda., al vespre pot quedar el cel cobert.

La temperatura no tindrà grans canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 20/24 nusos, fins la matinada de dimecres. Al matí el vent afluixarà, la tramuntana pot arribar a 6/10 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de garbí. A la nit hi haurà vent fluix de tramuntana.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, fins la matinada de dimecres. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i maror mar endins. A la tarda tindrem mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit tindrem la mateixa situació.

Consideracions generals del clima de Rússia


Imatge hivernal de Moscou.


Avui realitzarem una visió dels trets generals del clima de Rússia. Amb una superfície de 17.075.400km2, Rússia és el país més extens del món i per tant, les seves característiques climàtiques poden ser molt diferents d'una regió a l'altre, no obstant, en termes generals, el clima de Rússia s'ha de dividir de forma latitudinal. Degut a la gran extensió del país, en un proper article ens centrarem més en la regió més extensa del país i també la més freda, Sibèria, tot i que en aquest article trobareu una petita introducció al respecte.

Les extremes condicions climàtiques de Rússia són un clar reflex de la seva elevada latitud i de l'absència d'influències marítimes moderadores del clima. Els hiverns són el tema estrella, ja que són coneguts per la seva gran duració i la fred intensa que els caracteritza., els estius, en canvi, són curts i relativament frescos.

Les altes muntanyes que es poden trobar al llarg del límit meridional de Rússia i Àsia central, no permeten l'entrada de masses d'aire procedents del tròpic. Durant l'estació hivernal, l'oceà Glacial Àrtic està gelat fins arran de costa i actua més com una coberta continental gelada que com a mar d'aigua temperada.
Com que el territori s'estén en un cinturó marcat pels vents de l'oest, la influència càlida de l'oceà Pacífic en prou feines es deixa notar a l'interior. Això passa de forma especial durant l'hivern, quan el nucli d'altes pressions situat a Mongòlia, s'estén sobre Sibèria i Rússia oriental.

La principal influència marina procedeix de l'oceà Atlàntic, a l'oest, però abans que aquest corrent arribi a Rússia, ja ha creuat la totalitat de la part occidental d'Europa, la qual cosa modifica considerablement els seus efectes moderadors. Penetra en el continent més fàcilment durant l'estiu, quan hi ha un sistema de baixes pressions situat a l'oest d'Europa., en aquell moment l'aire càlid i humit de l'Atlàntic es desplaça cap a l'est, fins a la Sibèria central. Aquesta és la principal aportació d'aire humit que arriba a Rússia, i després d'això, la quasi totalitat del territori rep la major quantitat de precipitacions durant l'estiu, molt apreciades per al sector agrícola, ja que en la major part de les regions més productives, l'aportació d'humitat és molt escassa. No obstant això, l'aparició de pluges durant l'estiu no és sempre positiva, de vegades els primers mesos d'estiu poden ser molt secs, mentre que la resta de l'època estival, pot suportar pluges que arruïnen les collites, sobretot a la regió més oriental, amb influència d'aire monsònic procedent del Pacífic.

A les regions septentrionals, especialment cap al nord de Moscou, són freqüents els cels constantment coberts, particularment durant l'hivern, fenòmen que els russos han denominat "pasmurno", que es podria traduir com a "temps trist i gris". Com a exemple d'això, dels trenta-un dies del mes de desembre, Moscou té una mitjana de vint dies de cel completament cobert. No obstant, per extrany que pugui semblar, les nevades no deixen gruixos gaire importants ja que un potent anticicló sol ser l'amo i senyor dels hiverns.



Estepa al sud de Rússia.


Les precipitacions anuals en gairebé totes les regions del país són molt escasses. Atès que la major part de les vegades l'aire és fred, hi ha poques possibilitats que aquest pugui portar aigua evaporada, hem de tenir en compte que l'aire càlid reté més humitat que l'aire fred.
A l'altiplà europeu, la mitjana anual de precipitacions descendeix des dels 800mm a l'oest de Rússia, a menys de 400mm al llarg de la costa del mar Caspi. En tota Sibèria, l'índex anual de precipitació oscil.la entre els 500 i els 800mm., a les muntanyes el total anual pot arribar a assolir els 1000mm o més, mentre que a les conques interiors amb prou feines sobrepassa els 300mm anuals.

Com hem comentat, el clima de Rússia es caracteritza per les seves temperatures extremes. Les temperatures més baixes de l'hivern es donen a la Sibèria oriental, però a l'oest, l'aire procedent de l'Atlàntic modera en certa mesura aquestes rigoroses condicions climàtiques.

Verjoyansk, al nord de la regió més oriental, és coneguda com a "pol fred del món": al gener la temperatura arriba a una mitjana de -48,9ºc, encara que s'han obtingut mínimes de -67,8ºc. Tot i que les temperatures absolutes durant l'hivern són una mica més altes al llarg de les costes de l'Àrtic i del Pacífic, els vents són forts, i s'han arribat a enregistrar temperatures de sensació de -50ºc, en zones de la costa àrtica. Les mateixes condicions que provoquen aquestes baixes temperatures a l'hivern, al llarg del nord-oest del país, motivades entre altres raons per la llunyania del mar i per les estretes valls entre les muntanyes, produeixen l'estancament de l'aire a l'estiu, que només s'escalfa en els continus períodes de llum, característics d'aquestes elevades latituds.

Durant el mes de juliol, la temperatura a Verjoyansk és de 15ºc, encara que s'han assolit màximes de 35ºc, la ciutat compta amb una amplitud tèrmica absoluta de 102,8ºc, el major interval de temperatures del món.



Sant Petersburg, indret on les nevades poden ser més intenses que a Moscou degut a la influència del Mar Bàltic.


A la costa àrtica, preval el clima de tundra que s'estén cap al sud a les regions més orientals i a les zones més elevades. Al sud d'aquesta zona, hi ha un ample cinturó de clima subàrtic que avança cap al sud, fins a la ciutat de Sant Petersburg, i s'eixampla a l'est dels Urals per embolcallar gairebé tota Sibèria i la Rússia més oriental. Gairebé tota la Rússia europea, que inclou St. Petersburg i Moscou, està sota la influència d'un clima continental més moderat, aquest cinturó és més ample a l'oest i s'estén des del mar Bàltic fins al mar Negre, on tendeix a fer-se més estret cap a l'est per englobar una limitada banda de les terres baixes meridionals de Sibèria occidental, l'extrem sud-oriental de la Rússia oriental.

Moscou, té una temperatura mitjana en el més gener de -13ºc i de 18ºc al juliol. A Vladivostok (a la part sud-oriental de Rússia), aquestes temperatures són de -14ºc al mes de gener i de 19ºc al juliol.
L'ample cinturó de clima sec d'estepa, caracteritzat pels seus hiverns freds, s'inicia al mar Negre per després estendre's cap al nord-est a través de la vall del Volga, el sud dels Urals i la part meridional de Sibèria; continua després cap a l'est, englobant conques aïllades de Sibèria i Rússia oriental, i la plana nord del Caucas.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Temporal al Golf de Lleó


Onatge previst pel dimarts a migdia.


Altre vegada avui hem tingut un dia molt variable, degut al pas d'un nou sistema frontal molt poc efectiu a la nostra zona, on tant sols ha caigut alguna roina. Per trobar alguna quantitat significativa cal anar al Pirineu o al nord de l'Alt Empordà, on fins a hores d'ara han caigut 5,3mm a La Jonquera, 3,0mm a Llançà o 4,6mm a Queixans (Cerdanya).
On caldrà estar atents és amb la navegació al Golf de Lleó, ja que com podeu observar al mapa superior, aquest dimarts hi podrien haver àrees de mar brava (ones de 5m d'alçada) amb vent de tramuntana a 45 nusos a la zona del Cap de Creus.

Pel que fa a les dades d'avui de Palamós, la màxima ha pujat fins a 14,5ºc i la mínima ha sigut de 5,9ºc. L'estat del cel s'ha mantingut amb alguns cúmuls al matí, més tapat a la tarda, per nuvolusitat en tots nivells. El vent ha bufat amb terral nocturn i garbí a la tarda, a 10/15km/h de mitjana, ratxa màxima 32km/h. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 1012/1018hpa i la humitat s'ha mogut entre el 67/92%. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós es preveu un dia força variable, amb més sol al matí i més intevals de núvols a la tarda. Podria caure algun ruixat al sud de la Costa Brava i interior de la Selva, al llarg de la tarda /vespre.

La temperatura pot pujar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 16/18ºc a l'interior i fins a 6/12ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8ºc a la costa, fins a 1/3ºc a l'interior i fins a -2/0ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component variable o hi haurà calma, fins la matinada de dimarts. Al matí entrarà la tramuntana a 10/15 nusos. Al nord del Cap de Begur es pot arribar a 30/35 nusos i a 45 nusos al Cap de Creus, amb ratxes superiors. A la tarda tindrem tramuntana a 18/24 nusos, amb ratxes superiors., al nord del Cap de Begur es pot arribar a 40/45 nusos. A la nit hi haurà vent de tramuntana a 20/25 nusos., al nord del Cap de Begur i mar endins s'arribarà a 35 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de dimarts. Al matí hi haurà maror arran de costa i maregassa, amb àrees de mar brava, mar endins. A la tarda i a la nit tindrem la mateixa situació.

La venjança del cel




Tot i tenir certs dubtes al respecte, crec que el següent vídeo és real i sinó està molt ben realitzat. Com podreu comprobar, sembla que un pare i els seus fills, en algun país àrab, es dediquen a llençar pedres per una pendent d'una muntanya, no obstant, quan l'home intenta fer baixar muntanya avall una roca de considerables dimensions, el cel els hi envia un senyal inequívoc que allò que estan fent no és correcte...veure per creure.




diumenge, 20 de febrer del 2011

Quatre gotes i retorn de l'anticicló


Imatge captada aquesta tarda per la càmera de TV3 on s'observen nuvolades.


Tal i com es preveia, el sistema frontal que ens ha creuat durant el cap de setmana, tant sols ens ha portat nuvolusitat variable i la caiguda d'algun plugim, amb només 0,2mm recollits. Aquest temps variable també ens ha portat una situació molt poc propicia per la navegació a vela, ja que el vent fluix que hi ha hagut bona part del cap de setmana, ha fet la guitza al normal desenvolupament de les regates previstes en el Trofeu Vila de Palamós-Kabb Trophy.

Sembla que la propera setmana s'ens acosta de nou l'anticicló, fet que propiciarà una nova entrada de la tramuntana el dimarts, dimecres i segurament divendres.

Pel que fa a les dades del dia, la màxima ha pujat fins a 13,3ºc, la mínima ha baixat fins a 9,5ºc. L'estat del cel s'ha mostrat amb predomini del sol a migdia, juntament amb algunes nuvolades decoratives al matí i a la tarda.. El vent ha bufat amb component nord fluix durant el matí, llavors ha entrat el garbí entre la una i les sis de la tarda a 20km/h de mitjana, ratxa màxima 34km/h. L'estat de la mar s'ha mantingut amb maror mar endins i marejol arran de costa. La pressió ha oscil.lat entre els 1012/1015hpa i la humitat ha rondat el 71/91%. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns a Palamós s'espera un matí amb predomini del sol. Tindrem un augment progressiu de la nuvolusitat al llarg de la tarda, degut al pas d'un altre front que es mostrarà poc actiu a la nostra zona, amb possibilitats que caigui alguna roina entre la tarda/vespre.

La temperatura pot pujar fins a 12/14ºc a la costa, fins a 14/16ºc a l'interior de l'Empordà i fins a 6/12ºc al Pirineu. La mínima baixarà fins a 4/7ºc a la costa, fins a 0/2ºc a l'interior i fins a 0/-4ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component variable, fins la matinada de dilluns, llavors entrarà tramuntana a 10 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda tindrem vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit hi haurà vent de ponent o garbí a 6/8 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de dilluns. Al matí hi haurà mar arrissada arran de costa i maror mar endins. A la tarda tindrem entre marejol i maror arran de costa i maror mar endins. A la nit s'espera marejol arran de costa i maror mar endins.

L'any passat també hi van haver morts massives d'ocells


Un treballador dels serveis mediambientals recull un dels ocells morts a Beebe. Foto: The Daily Citizen.


Tots tenim en la memòria més recent l'aparició, a principis d'any, de molts casos de morts massives d'ocells en diferents països i en estranyes circunstàncies.
Doncs sembla que no cal anar gaire lluny en el temps per trobar fets similars, ja que gairebé casualment, recentment m'he topat amb una notícia publicada el mes de març de l'any 2010, on es parla d'una mort massiva d'estornells que tingué lloc a Anglaterra.

Segons http://www.thisiswesternmorningnews.co.uk/news/Experts-baffled-starlings-fall-dead-sky/article-1902465-detail/article.html
la nit del 7 de març del 2010, un dia abans que a nosaltres ens caigués una històrica nevada, desenes d'estornells van començar a caure del cel a sobre d'una casa situada a Coxley, prop de Wells a Somerset (Regne Unit). Els experts van quedar desconcertats per aquest fet sense cap explicació.

Les morts van ocórrer al mateix temps, i els cossos dels ocells van cobrir una àrea de 12 metres quadrats. Tots els ocells tenien sang sortint dels seus becs, i els seus peus estaven arraulits com en una lenta agonia.

Segons la propietària de la casa: "Un dels meus veïns els va veure, semblaven caure del cel i una setantena van morir immediatament" "Altres estaven ferits amb molt patiment"

"Deuen haver mort més de 100 aus en total. He estat una noia de camp tota la meva vida i mai he vist res igual."

Alguns dels cossos van caure sobre les branques d'un arbre i algunes aus supervivents es van quedar allà dalt. Després d'haver descrit l'incident, Lloyd Scott, de la Societat Reial per a la Protecció de les Aus, va dir: "Aquesta és una de les coses més estranyes que he vist. Mai he trobat res semblant .."

Va dir que era poc probable que les aus haguessin topat entre si en ple vol per a causar-se la mort.

"Els estornells tenen hàbits naturals i el comportament quan es vola en grup és de perfecta relació amb cada moviment de les aus, l'instint fa que es mantinguin allunyades unes de les altres"

Inicialment, el Sr Scott es va pensar que les aus podrien haver topat en ple vol contra un hivernacle de vidre mentre participaven en un vol coordinat (ball dels estornells), però la propietària de la casa va dir que les aus simplement van caure del cel.


Recordem que segons http://www.ecodiari.cat, la nit de Cap d'Any va tenir un significat molt diferent per als habitants de Beebe, un petit poble d'Arkansas (EUA), situat a uns 50 quilòmetres al nord-est de la capital estatal, Little Rock: segons que va informar l'Arkansas Game and Fish Commission (AGFC), cap a les 23:30 h de la nit van començar a rebre trucades de gent que informaven de centenars d'ocells que queien morts del cel a terra.

Segons aquestes fonts, abans de la mitjanit ja eren més d'un miler els ocells trobats, la majoria de l'espècie merla-roja ( Agelaius phoeniceus ), restes dels quals van ser analitzats per les autoritats sanitàries d'Arkansas, després d'haver-les recollit del terra i de les teulades de les cases de la població.

Segons Karen Rowe, ornitòloga de l'AGFC, no és la primera vegada que es produeix un succés similar al món, tot i que en cap ocasió no s'han pogut establir les causes d'aquestes morts sobtades, es podrien deure a un llamp o a una calamarsa a gran altura. Algunes fonts, també apunten als coets llençats durant la nit de Cap d'Any, però en cap cas no s'han trobat ferides en les aus que facin plausible aquesta hipòtesi.

Un altre cas van ser les entre cinquanta i un centenar de gralles, que van aparèixer mortes la tarda del 4 de gener a la localitat sueca de Falköpingen. A la localitat de Pointe Coupee, al sud de l'Estat nord-americà de Louisiana, també van aparèixer 500 ocells més morts el dilluns anterior.

En els cas succeït a Beebe, les autoritats van argüir diverses hipòtesis, com ara l'impacte de llamps, calamarsa o focs artificials i fins i tot algun tipus de "bomba sònica" o prova similar., no obstant, encara no s'ha trobat cap explicació definitiva al respecte, fins i tot van aparèixer algunes hipòtesis dignes d'un guió de pel.lícula d'acció:

http://www.ecodiari.cat/noticia/4283/creix/hipotesi/massiva/mort/aus/veure/amb/proves/militars


CONTINUA EL MISTERI...

dissabte, 19 de febrer del 2011

Ahir es va veure un altre bòlid


Fotografia del bòlid que es va veure ahir. Font: http://www.3cat24.cat


Després del bòlid que es va veure el passat 12 de gener, ahir a la tarda es va poder observar un altre bòlid força més vistós, creuant el cel de Catalunya. Segons la plana web del 3cat24.cat, es va veure des de punts del territori tan distants com ara l'Alt Empordà, les Terres de l'Ebre o la ciutat de Barcelona.

Aquest fenòmen s'ha produït perqué un meteorit de mida petita i molt vistós, ha entrat a l'atmosfera terrestre, s'ha cremat, s'ha desintegrat i ha deixat una línia que ha sigut visible des de diferents pobles i ciutats de Catalunya.
Al Facebook del 3cat24, alguns usuaris han avisat que també l'han pogut veure des de Roses, Palau de Plegamans, Gavà, el Vendrell, Sabadell i Olesa de Montserrat. També a través dels comentaris de la notícia, es diu que s'ha vist des de Vic i Manresa, entre d'altres poblacions catalanes.

Aproximadament un cop al mes, es pot veure a Catalunya la desintegració d'un meteorit. Normalment, és un fenòmen que passa a uns 70 quilòmetres d'altura abans de tocar a terra i és una roca d'una mida que oscil.la entre 10 centímetres i 2 metres que viatja a milers de quilòmetres per hora.

Segons http://www.spmn.uji.es/ESP/SPMNlist.html, el bòlid que també es va veure des de Palamós, va passar a les 17h42m16 ± 2s TUC i es té un informe detallat de Rubén Crespo, Daniel Gómez, Francesc Pruneda, Juan Rodríguez, Josep M. Blat, Helena Valero i altres anònims.

Va tenir una magnitud absoluta de -10 ± 2 amb possible origen a les Alfa Hidra o Rho Leònides (Terentjeva catalogui # T12-13)

Segons la descripció, el bòlid va ser visible a ple dia, amb una fragmentació progressiva. Va passar d'un to blanc blavós a desplegar un intens color verd, al mateix temps que incrementava la fragmentació i el despreniment de peces. Àmpliament observat.

Va tenir una durada de 5 segons, amb un rang d'observació a Aragó, Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana i Sud de França.

Previsió pel cap de setmana


Mapa de superfície amb fronts. Observeu com s'acosta un sistema frontal per l'oest de la Península.


Aquest dissabte el pas d'un sistema frontal molt desgastat, provinent de l'oest de la Península, ens portarà un nou augment de la nuvolusitat. A Palamós durant el matí esperem àmplies clarianes, però al llarg de la tarda i fins la matinada de diumenge, el cel quedarà cobert. És possible que caigui alguna roina o plugim al llarg del vespre i la nit de dissabte a diumenge.

La temperatura pot pujar fins a 12/14ºc a la costa, fins a 15/20ºc a l'interior de la demarcació i fins a 8/12ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8ºc a la costa, fins a 1/3ºc a l'interior i fins a -2/2ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner, durant aquest matí, serà fluix i de component sud. A la tarda tindrem vent de garbí a 10/12 nusos. A la nit hi haurà vent de ponent o garbí a 8/10 nusos, superior mar endins.

L'estat de la mar, al llarg del matí, es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem maror generalitzada. A la nit s'espera marejol arran de costa i maror mar endins.


Aquest proper diumenge s'espera un dia amb predomini del sol, però amb el creixement d'algunes nuvolades de tarda que poden deixar algun ruixat o nucli tempestuós a l'interior de la demarcació, sobretot a prop del Montseny.

La temperatura màxima no tindrà grans canvis i la mínima pot ser més elevada que la jornada anterior.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix amb component nord, a la matinada de diumenge. Al matí hi haurà tramuntana a 12/15 nusos, superior al nord del Cap de Begur, on s'arribarà a 20/25 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de direcció variable o calma, amb tramuntana al nord del Cap de Begur a 10/14 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component variable o calma.

L'estat de la mar, al llarg de la matinada, es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i marejol mar endins. Al matí hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la tarda tindrem marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit s'espera mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins.

divendres, 18 de febrer del 2011

Treuen les palmeres de la Guàrdia Civil


Imatge d'una palmera a punt de transplantar.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/372136-treuen-les-dues-palmeres-de-la-guardia-civil.html


Després de 40 anys, les dues grans palmeres que hi ha a l'entrada del quarter de la Guàrdia Civil, seran transplantades i col.locades a l'espai que hi ha entre la residència geriàtrica i la llar d'infants, a l'eixample de la vila. Al llarg del dia d'ahir un camió amb ploma va iniciar els treballs per agafar-les i traslladar-les al nou emplaçament. Només hi ha la protesta d'un veí, que ha penjat una pancarta contra la retirada de les palmeres. La retirada de les palmeres s'ha fet en el marc de les obres del pla de barris Palamós Millora, que inclou el pas d'una canalització per sota d'on hi havia els dos arbres.
Està previst que més endavant s'hi planti un tipus d'arbrat diferent.

dijous, 17 de febrer del 2011

Dia de tempestes i ruixats irregulars


Enclusa de tempesta vista aquesta tarda des de Calonge.


Les tempestes i els ruixats irregulars han estat la tònica dominant de la jornada d'avui a la meitat est del país, siguent especialment intensos a la zona de la Costa Central, com ho demostren els 39,2mm caiguts a Begues, els 32,8mm de St. Boi de Llobregat o els 23,4mm de Barcelona-El Maduixer.

A Palamós durant aquest matí hem tingut un ruixat amb forma de tempesta, que ens ha deixat 7,2mm a la zona del Port Marina, 4mm a les Cases Noves o 2,2mm a prop de l'Esglèsia.., aquest ruixat fins i tot ha deixat una petita calamarsada.



Mapa de llamps d'avui.


Altres dades de precipitació del Baix Empordà fins les vuit del vespre:

Palafrugell 7,8mm
Llafranc 4,8mm
Calonge 3,4mm
La Bisbal 3mm
Verges 3mm

A la resta de demarcació trobem quantitats força significatives, sobretot a la comarca veïna de l'Alt Empordà, com són els 26,3mm de La Jonquera, els 18mm de L'Escala o els 16,4mm de Castelló d'Empúries. També podem trobar els 7,9mm de Banyoles o els 6,2mm de Girona-Devesa.

Pel que fa a altres dades del dia a Palamós., temperatura màxima 12,2ºc, temperatura mínima 7,8ºc. El vent ha bufat de llebeig fins a primeres hores a uns 10/20km/h, la resta de jornada ha dominat la tramuntana, fluixa al matí i arribant als 10/20 km/h durant la tarda. El mar s'ha mantingut amb maror mar endins i marejol arran de costa. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 993/1000hpa i la humitat ha rondat el 67/90%. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest divendres

En les immediates hores encara poden anar caient algunes pluges febles a tot l'Empordà, sobretot a la part nord i en altres indrets de la demarcació també pot caure alguna roina. S'espera que l'ambient sigui assolellat al llarg de la jornada, amb algun núvol residual al matí.

La temperatura pot pujar fins a 13/15ºc a la costa, fins a 15/17ºc a l'interior i fins a 5/11ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/8ºc a la costa, fins a 1/5ºc a l'interior i fins a -6/0ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 18/24 nusos fins la matinada de divendres, mar endins es poden assolir els 25/30 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable, amb tramuntana al nord del Cap de Begur a 18/22 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de direcció variable o calma, amb tramuntana al nord del Cap de Begur a 12/15 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component nord.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror fora de la protecció costanera i forta maror mar endins, amb onatge direcció nord, fins la matinada de divendres. Al matí hi haurà la mateixa situació. A la tarda tindrem marejol o mar arrissada arran de costa i maror mar endins. A la nit s'espera mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins.

El plàtan martell




A 52ºc sota zero, un plàtan pot servir per realitzar tasques molt curioses...





dimecres, 16 de febrer del 2011

Temporal marítim




Després del plugim d'ahir a la nit que ens va deixar un parell de décimes, les darreres hores han estat marcades per una notable alteració marítima, degut al vent de llebeig o garbí que ha bufat de manera persistent des de primeres hores de la tarda. Aquest vent del sud-oest o sud és l'avantsala de l'arribada d'un altre sistema frontal procedent de l'oest de la Península. Com a dades més destacades d'aquesta situació, segons la boia de Palamós, mar endins hi podem trobar ones que arriben a 2m d'alçada i arran de costa arriben fàcilment al metre. El vent ha bufat a uns 20/30km/h de mitjana, amb una ratxa màxima de 61km/h, no cal dir, que com sol ser habitual en aquestes situacions, a prop del mar l'ambient era molt desagradable, ja que el vent era fred i humit. Un altre dels factors que ens indiquen l'arribada d'aquest sistema frontal, ha estat l'aparició de nombrosos núvols alts durant la tarda.

Pel que fa a altres dades del dia, la màxima s'ha quedat en 12,8ºc i la mínima ha baixat fins a 5,7ºc. La humitat ha rondat el 63/90% i la pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 999/995hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous ens passarà un sistema frontal una mica més actiu que els darrers. A partir de migdia s'esperen pluges que poden afectar qualsevol indret de la demarcació, sobretot en la seva meitat oest, on fins i tot, pot crèixer alguna tempesta amb quantitats de precipitació força destacades a partir de la tarda., independentment, la pluja pot continuar fins al vespre a tot l'Empordà i deixar entre 10/20mm al final del dia. La cota de neu es situarà en els 800/1000m.

La temperatura pot pujar fins a 9/11ºc a la costa, fins a 7/9ºc a l'interior i fins a 2/6ºc al Pirineu. La mínima es pot donar al final del dia.

El vent al nostre sector costaner bufarà del sud-oest, a 8/12 nusos fins la matinada de dijous, llavors amainarà. Al matí hi haurà garbí a 8/10 nusos. A la tarda entrarà tramuntana a 10/15 nusos, superior al nord del Cap de Begur on s'arribarà a 20 nusos. A la nit la tramuntana es reforçarà fins als 20/24 nusos, superior mar endins, on s'arribarà a 30 nusos, amb ratxes superiors.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada al llarg de tot el dia, amb onatge direcció sud-oest. A partir del vespre/nit hi pot haver mar creuada, amb mar de fons de sud-oest i mar de vent de tramuntana, amb maror arran de costa i forta maror, amb àrees de maregassa, mar endins. Precaució amb la navegació.

Nevades històriques a la Península de Corea


La costa est de la Península Coreana coberta per la neu.


Després de les intenses nevades caigudes als Estats Units, aquesta vegada qui ha rebut les conseqüències ha estat la Península de Corea. Durant la darrera setmana, hi ha hagut una invasió d'aire fred, especialment intensa, que podria haver estat impulsada per l'oscil.lació àrtica (índex AO) en fase negativa.

Els habitants de la costa est de Corea del Sud han patit la nevada més important dels últims 100 anys, amb la qual cosa, centenars d'automobilistes van quedar encallats tot esperant ser rescatats, i centenars de cases es van esfonsar sota el pes de la neu. El govern de Corea del Sud ha desplegat 12.000 soldats per ajudar i rescatar els residents.

La imatge tant nítida de l'encapçalament, ha estat presa durant la jornada d'ahir pel sensor MODIS, situat a bord del satèl.lit Aqua de la NASA, gràcies a la manca de nuvolusitat.
En aquesta imatge podem comprobar una enorme superfície coberta de neu.

Segons l'Agència France-Presse, a la ciutat portuària de Samcheok es van enregistrar 100cm de neu els passats 11 i 12 de febrer., aquesta és la quantitat de neu més gran des de l'any 1911, quan es comença a recollir dades.
A la ciutat de Gangneung, situada a prop de Pyeongchang, van caure 77cm., l'oest de Seül es va escapar de les fortes nevades, encara que el riu Han es va congelar per primera vegada des de fa molts anys.

Una nevada tant forta com aquesta no arribava tant al sud des de la dècada dels anys 60 del segle passat.

El clima de Corea del Sud

El país tendeix a tenir un clima continental humit i un clima subtropical humit i es veu afectat pel monsó d'Àsia oriental, amb precipitacions més abundants a l'estiu, durant la curta temporada de pluges anomenada jangma, que comença a finals de juny i acaba a finals de juliol. Els hiverns poden ser molt freds degut a la influència de les masses d'aire fred que provenen de Sibèria, amb una temperatura mínima que pot arribar a - 20ºc a la part més septentrional del país. En el país veí del nord, l'hivern encara és més rigorós ja que té una tendència encara més continental i es pot baixar fins a -30ºc., a la seva capital Pyongyang, hi poden caure entre 20/30 nevades al llarg de l'hivern.

A Seül, capital de Corea del Sud i situat al nord del país, la mitjana de la temperatura mínima dels mesos hivernals pot oscil.lar entre els -4/-7ºc i la mitjana de les màximes pot ser d'uns 0,8/3,7ºc., en canvi, a l'agost la mitjana de les màximes és de 29.5ºc i la de les mínimes és de 22,2ºc. La precipitació mitjana anual és de 1370mm. Les nevades poden ser força freqüents en aquest indret.

Les temperatures a l'hivern són més altes al llarg de la costa sud i considerablement més baixes a l'interior muntanyós. Les precipitacions es concentren en els mesos d'estiu, de juny a setembre. En aquesta mateixa època, la costa sud pot estar afectada pels tifons, amb vents forts i pluges intenses.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Diferències entre països


Imatge d'una riuada provocada pel cicló Bingiza a Madagascar.
Font: http://www.lexpressmada.com/


Les darreres hores hem pogut comprobar com lamentablement, el fet de viure en un país subdesenvolupat acaba marcant el destí de les persones.
Fa poc estavem parlant del cicló topical Yasi que va afectar Austràlia, sortosament la gran preparació del país per afrontar aquests tipus d'emergències, va fer que no hi hagués cap víctima mortal., tot el contrari del que ha acabat passant a Madagascar, on tal i com em temia, les víctimes mortals es compten a centenars, tot i que en aquest cas, el cicló tropical Bingiza va entrar a terra amb categoria 2, dues categories per sota del cicló Yasi.

Tot i que a hores d'ara el cicló tropical Bingiza ha estat degradat a tempesta tropical, el seu pas ahir pel nord-est de Madagascar ha deixat un rastre de més de 600 víctimes mortals, més del 80% de les infraestructures danyades i fortes inundacions.
Les ràfegues de 180km/h i les pluges que acompanyaven al cicló han provocat tot aquest desastre.

Mananara Avaratra va ser la població més afectada pel pas de Bingiza, on prop del 80% de les edificacions van ser destruïdes en aquesta ciutat de 20.000 habitants. A Mandritsara es van identificar 180 víctimes i les aigües han aïllat la població. En altres indrets la caiguda dels pals de llum han deixat a les fosques els supervivents.

Davant aquesta situació, existeix una manca de necessitats bàsiques per a la població d'aquests districtes i arribar-hi és molt difícil a causa de la manca d'infraestructures. A Soalala, la situació és pitjor. Després dels danys que va patir el passat 25 de gener, tota la zona està sota l'aigua. D'altra banda, igual que a Ambohipaky i Andranomavo, les víctimes mortals arriben a 300. Ahir a les 18h, Bingiza es trobava a Port-Bergé i seguia la seva trajectòria cap a l'oest.



Recorregut realitzat i previst pel cicló tropical. Sembla que divendres farà mitja volta i afectarà aquesta vegada la part sud de l'illa. Fer clic per ampliar.


Actualment les fortes pluges i ràfegues de vent segueixen la seva estela. Per tant, les advertències i les amenaces segueixen en vigor, fins i tot, la situació podria acabar empitjorant.

Hem de pensar que una tempesta d'aquesta mida s'acarnissa amb els habitatges rudimentaris que tenen els habitants i en els seus camps de conreu, els quals són el seu mitjà de vida, si això hi afegim que Madagascar és un dels països més pobres del món, la tragèdia humana i econòmica pot ser irreparable.

Es calcula que les pluges es mantindran al nord de la capital, Antananarivo, però a la regió oriental de Analanjirofo hi poden caure més de 300 mm.

Madagascar no és un estrany que es vegi afectada per ciclons., de mitjana hi arriben tres tempestes amb nom a l'any, una de les quals hi arriba amb força d'huracà. La temporada de ciclons tropicals normalment s'estén des del novembre a l'abril, però els últims anys han estat força tranquils. Aquesta és la primera tempesta amb nom que creua l'illa aquest any i l'any passat només hi va haver una gran tempesta.

La tempesta de l'any passat es deia Hubert i era molt més feble que Bingiza. De fet, Hubert no seria classificat com a tempesta tropical en altres parts del món, ja que els vents més forts només arribaven a 70kph. No obstant això, la tempesta encara va devastar el sud-est de l'illa, amb 35 persones mortes i 85.000 damnificats.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Front esquifit i la natura es desperta


Imatge del cel gris d'avui contrastant amb els ametllers florits.


Tot i que avui s'esperava un front poc actiu, la veritat és que encara ha estat més esquifit del que es preveia, amb alguns plugims intermitents que a Palamós, fins ara, ens han deixat 0,5mm. Per trobar algunes quantitats més destacades ens hem de dirigir al Ripollès on hi podem trobar els 3mm caiguts a Queralbs o a Tregurà de Baix, la resta de registres oscil.len entre els 0,2/1mm.
Com podem veure a la imatge superior, els ametllers ja estan gairebé tots florits i van seguint el seu cicle anual., gràcies a l'abundant nuvolusitat, podem veure el contrast que representen les seves blanques o rosades flors, amb el cel gris que hem tingut.
I si la flora va seguint el seu cicle, la fauna també es va despertant del seu son hivernal, com podem comprobar amb l'aparició d'amfibis com la salmandra que he vist avui a les Gavarres, la qual aprofitava la humitat que ens ha deixat la pluja per començar a traslladar-se, possiblement en busca de parella, o amb les 200 cigonyes que la setmana passada van aparèixer als Aiguamolls de l'Empordà, en la seva emigració cap al nord.

Pel que fa a les dades del dia, màxima 11,9ºc, mínima 8,9ºc. El vent ha bufat amb component nord fluix i el mar s'ha mantingut amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. La humitat ha oscil.lat entre el 93/64% i la pressió s'ha mogut entre els 1005/1010hpa. Dades de meteoclimatic.com


Previsió per aquest dimarts


Durant les immediates hores encara pot caure algun plugim. Durant el dimarts tindrem un altre dia amb nuvolusitat abundant, però també amb algunes clarianes. Es possible que caigui alguna roina o plugim, menys important que avui, preferentment cap a la zona pirinenca.

La temperatura pot pujar fins a 10/12ºc a la costa, fins a 14/16ºc a l'interior de l'Empordà i Gironès i fins a 4/10ºc a la resta. La mínima pot baixar fins a 5/8ºc a la costa, fins a 2/4ºc a l'interior i fins a -4/0ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord, fins la matinada de dimarts. Des de primeres hores hores del dia tindrem vent de llebeig a 12/16 nusos.
A la tarda es mantindrà el llebeig a uns 10/12 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins fins la matinada de dimarts. Al matí hi haurà maror generalitzada. A la tarda tindrem marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit hi haurà la mateixa situació, amb mar de fons de sud-oest.

Imatges d'una salamandra (Salamandra salamandra) observada avui a les Gavarres:







Algunes dites del mes de febrer




"A pesar del febrer, floreix l'ametller"

"Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer fuig com un gos llebrer"

"D'any de febrer llarg, Déu te'n guard"

"El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit"

"El febrer, mes mentider"

"El fred pel desembre entra dins, pel gener s'hi asseu, i el febrer va amb la pala al coll i el treu"

"El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també

"El mes de febrer, emmascara com un calderer"

"El sol de desembre i del gener porta gelades pel febrer"

"Els afectes de la sogra són com els dies de febrer: pocs i freds"

"Febrer assolellat, febrer gelat"

"Febrer, mes gatoner"

"Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer"

"Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer"

"Val més un llop dintre un ramat que un febrer enriallat"

"Ventades de febrer, ganàncies de fosser"


Dites extretes del refranyer popular.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Es trenca la monotonia


Mapa de precipitació previst per dilluns a migdia.


Després d'unes jornades marcades per la mateixa tònica de temps, per fi l'anticicló es comença a enretirar., això permetrà que ens arribi un sistema frontal poc actiu, que donarà lloc a la formació d'una borrasca al damunt nostre, però amb una ràpida translació cap a l'est. Aquest fet serà suficient per trencar amb aquesta monotonia meteorològica i per portar-nos algunes precipitacions generals però poc generoses. Durant el dia d'avui hem pogut comprobar com a part dels freqüents núvols baixos que tenim habitualment, també han aparegut nombrosos núvols alts, degut a l'acostament del sistema frontal.
Un altre dels elements característics que ens indiquen l'arribada del front ha estat el fort vent de llebeig, el qual ha bufat a uns 25/35km/h de forma sostinguda, amb una ratxa màxima de 53km/h., aquest fet ha alterat notablement l'estat de la mar, amb ones d1,4m mar endins i d'1m arran de costa, juntament amb un augment del seu nivell, després de les minves de les darreres jornades.

Pel que a fa altres dades del dia, la màxima ha pujat fins a 12,8ºc, la míma ha sigut de 6,2ºc. La pressió atmosfèrica denota una forta devallada, ja que ha oscil.lat entre els 1018/1007hpa. La humitat ha rondat el 85/95%. Dades de meteoclimatic. com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dilluns

Aquest dilluns el pas de la perturbació ens donarà un dia molt ennuvolat, amb alguna clariana esporàdica a partir de la tarda. Es preveu que pugui ploure a qualsevol indret de la demarcació al llarg del matí i fins a primeres hores de la tarda, amb quantitats que poden oscil.lar entre els 5/10mm, amb una cota de neu d'uns 1200m al matí, baixant ràpidament fins als 900m de cares a la tarda. Independentment, a partir de la tarda/vespre podran crèixer algunes nuvolades a la zona interior de la demarcació, a la seva meitat oest, i podran acabar amb alguna tempesta local acompanyada amb calamarsa, traslladant-se cap al sud de la Costa Brava.

La temperatura màxima podrà pujar fins a 9/11ºc a la costa, fins a 10/12ºc a l'interior i fins a 4/10ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8ºc a la costa, fins a 2/4ºc a l'interior i fins a -5/0ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud-oest a uns 6/10 nusos, fins la matinada de dilluns. Al matí tindrem vent fluix de direcció variable. A la tarda entrarà la tramuntana a 8/10 nusos, superior mar endins i al nord del Cap de Begur, on arribarà a 25 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de direcció variable.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada fins la matinada de dilluns. Al matí es mantindrà la mateixa situació. A la tarda tindrem marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la nit pot quedar marejol arran de costa i maror mar endins.


Mapa de pressió en superfície previst per dilluns al matí, on es pot comprobar com tindrem una perturbació al damunt nostre.

El cicló tropical Bingiza


Imatge del cicló tropical Bingiza avui a les set del matí.


L'illa de Madagascar, sobretot la seva part nord, haurà d'estar pendent del cicló tropical Bingiza. Com podeu veure a la imatge superior, aquest cicló tropical de categoria 3, està entrant a la costa nord d'aquesta gran illa., els vents sostinguts són d'uns 190km/h amb ratxes de 250km/h, la pressió atmosfèrica ha devallat fins a 948hpa. Es preveu que els danys puguin ser molt importants, sobretot al tractar-se d'un país poc preparat per aquestes situacions. Caldrà tenir molt de compte quan creui l'illa, ja que el cicló tropical es podria reactivar de nou al trobar-se amb aigües molt més càlides a l'altre costat de Madagascar, al Canal de Mozambic.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Aigües baixes i primers pisos de l'hàbitat marí



Durant les darreres jornades, hem pogut comprobar els efectes que han tingut les altes pressions sobre el nivell de les aigües marines. Aquestes altes pressions, originades pel potent anticicló que hi ha instal.lat al Mediterrani., a part de la mala visibilitat, també es deixa notar en aquestes minves que podem observar. El fenòmen de les minves, és més conegut com a "minves de gener" degut a que típicament es solen produir en aquest mes hivernal i també durant el desembre o febrer. No obstant, com sabem els habitants de la zona costanera, aquest fet pot tenir lloc sempre que existeix un potent anticicló a prop nostre, durant qualsevol época de l'any, però preferentment en els mesos hivernals, tal com recull el saber popular.

Tot seguit podreu veure un recull d'imatges d'aquest baix nivell de les aigües que hem vist els darrers dies. Fixeu-vos amb la línia o marca perfectament definida entre el nivell del mar i els dos primers pisos de l'hàbitat marí.

El primers pis anomenat "Pis supralitoral", constitueix la zona permanentment emergida.
L'amplitud d'aquesta zona és molt variable, depenent de factors com la força de l'onatge, la inclinació i l'orientació de la costa. Aquesta comunitat està formada per molt pocs individus, que són aquells adaptats a resistir llargs períodes de dessecació i temperatures extremes, forta insolació i sobtats canvis de salinitat.

En aquest indret hi trobem líquens com el Verrucaria symbalana, que confereix el típic color negre que presenten algunes zones rocoses. Entre la fauna es donen diverses espècies de mol.luscs gasteròpodes com el cargolí negre (Littorina neritoides), o crustacis. A la zona més en contacte amb la mar es troben crustacis sèssils, molt característics, com les pallerides (Patella lusitanica) o l'aglà de mar (Balanus balanus). També en aquesta zona es formen petites basses, on les condicions són extremadament dures, però en les que es poden instal.lar diferents organismes, normalment microscòpics, com diatomees, protozous, larves d'insectes, etç.

El segon pis anomenat "Pis mesolitoral", és una franja bastant estreta, encara que en alguns punts es poden observar dues subzones diferenciades, una superior i l'altra inferior, més propera a la mar. En el recull d'imatges s'observa com aquesta zona està completament al descobert. A la part superior, solapada amb la zona supralitoral, es donen organismes adaptats a resistir períodes de dessecació, com diferents espècies de cianobacteris endolítics i epilítics, així com per cirrípedes Chthamalus spp., que, fortament protegits, poden arribar a recobrir grans superfícies de roca. La part inferior d'aquest pis és la primera zona on es donen algues. Aquí es dóna una comunitat molt característica anomenada trottoir. Amb aquest nom es designen les cornises que forma l'alga calcària Lithophyllum spp., freqüents a les costes del nord de la Mediterrània. En aquesta comunitat també es donen algues com Cystoseira spp., que pot arribar a caracteritzar grans zones degut als seus grans feixos de color marró. Entre la fauna, apareixen moltes espècies ja descrites en el pis supralitoral com Littorina spp., i també cnidaris com l'anèmona, altres mol.luscs i crustacis.
Aquesta és una comunitat de marcat caràcter estacional, que durant l'hivern i principis de primavera presenta el seu màxim, quan les algues dominants tenen el seu major creixement i presència.