Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Primer garbinada i després tramuntanada


Mapa de vent en superfície previst per dijous a les 18:00h. Observeu com hi haurà garbinada.


Avui dimecres és Sant Andreu i com diu la dita "De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu", aquesta vegada sembla que el fenomen més destacat serà el fort vent que tindrem les properes jornades, coincidint amb el pas d'un front aquest divendres.

Com sol ser habitual amb l'apropament d'un sistema frontal o d'un solc d'aire fred en alçada, pel nord-oest de la Península, aquesta situació vindrà precedida per una garbinada força destacable, la qual podrà alterar l'estat de la mar i farà pujar els termòmetres per sobre dels 20º C, en alguns punts del prelitoral de Girona.

Al darrera del llebeig, el vent de tramuntana agafarà el relleu a partir de la tarda del divendres, amb una baixada de la temperatura, sobretot a les muntanyes pirinenques, tot trencant-se la inversió tèrmica dels darrers dies. També hi haurà alguna excepció a aquesta situació, ja que els indrets on la boira ha sigut persistent, com per exemple a la Depressió Central, les temperatures diürnes pujaran, coincidint amb la desaparició d'aquest fenomen.

Pel que fa a les dades d'avui dimecres a Palamós., temperatura màxima 16,6º C, mínima 8,5º C. Estat del cel serè, amb aparició de núvols baixos a la tarda. Estat de la mar amb marejol o maror mar endins i marejol arran de costa, amb mar de fons de xaloc. Vent de direcció nord molt fluix de matinada i vent de llebeig a 10 km/h de mitjana a la tarda, ratxa màxima 18 km/h. Pressió atmosfèrica màxima 1029 hpa, mínima 1025 hpa. Humitat relativa màxima 95 %, mínima 69 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dijous

A Palamós preveiem un dia amb predomini del Sol, sobretot a migdia. A primeres hores abundaran els núvols baixos i en quedaran durant la resta del dia., a més, a la tarda apareixeran núvols en altres nivells, símptoma de l'acostament del front. A la resta de la demarcació s'espera un dia força assolellat, amb bancs de boira matinals a l'interior i intervals de núvols en qualsevol nivell.

La temperatura màxima pot pujar fins a 16/18º C a la costa, fins a 18/22º C a l'interior i fins a 11/17º C al Pirineu. La mínima pot descendir fins a -5/4º C al Pirineu, fins a 0/8º C a l'interior i fins a 10/13º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà a 12/16 nusos amb component sud-oest, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí tindrem vent de llebeig a 15/20 nusos. A la tarda hi haurà la mateixa situació, amb ratxes superiors., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà a 25 nusos. A la nit es mantindrà el llebeig a 16/20 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada durant tota la jornada., al nord del cap de Begur hi haurà forta maror (ones de 1,5/2 metres).



Mapa de vent en superfície previst per la nit del divendres. Observeu com hi haurà tramuntanada.

2011, el desè any més càlid des del 1850




Segons un darrer comunicat de l'Organització Meteorològica Mundial, amb seu a Ginebra, les temperatures mundials del 2011, actualment són les desenes més càlides, i superen a les de qualsevol any anterior afectat per períodes de La Niña, els quals solen propiciar una baixada de la temperatura global.
Els 13 anys més càlids s'han succeït, sense excepcions, durant els darrers 15 anys transcorreguts des del 1997. L'extensió de gel al Mar Àrtic durant el 2011, fou la segona més petita, amb el volum més baix en termes absoluts.

Aquestes són algunes de les dades més destacades de la Declaració anual de l'Organització Meteorològica Mundial sobre l'estat del clima mundial, que, juntament amb una avaluació de la temperatura mundial, ofereix una instantània de l'evolució meteorològica i climàtica del món durant el 2011. Aquestes dades es van fer públiques ahir, durant la Conferència Internacional sobre el Clima que està tenint lloc a Durban, Sud-àfrica.

"La nostra tasca consisteix en oferir coneixements científics per ajudar als que prenen decisions en la seva tasca", va assenyalar el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud. "La nostra ciència és sòlida, i demostra inequívocament que el món s'està escalfant i que aquest augment de temperatura és atribuïble a les activitats humanes ", va declarar.

"La concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera ha assolit nous màxims. S'està acostant molt ràpidament a uns nivells que podrien reflectir un augment de 2 a 2,4º C en la temperatura mitjana mundial, que, segons els científics, podria desencadenar canvis irreversibles i d'ampli abast en el nostre planeta, així com en la nostra biosfera i oceans ", ha manifestat.

Segons l'estimació provisional de l'OMM, durant el 2011 (entre gener i octubre) la temperatura de l'aire a la superfície de la terra i del mar es va situar en 0,41º C (± 0,11º C) per sobre de la mitjana anual del període 1961-1990, que va ser de 14,00º C, segons la declaració provisional. Aquest és, doncs, el desè any més càlid des que van començar els registres el 1850.

El període 2002-2011 va ser, juntament amb 2001-2010, el decenni més càlid mai registrat, amb 0,46º C per sobre de la mitjana de llarg període.



Gràfic de la mitjana global del canvi de temperatura a la terra i el mar entre 1880-2010, respecte a la mitjana de 1951-1980. La línia negra és la mitjana anual i la línia vermella és la mitjana mòbil cada 5 anys. Les barres verdes mostren estimacions de la incertesa.


Durant el 2011, el clima mundial va estar fortament influenciat per una intensa Niña, que es va gestar al Pacífic tropical durant el segon semestre del 2010 i que va prosseguir fins el maig del 2011.

Va ser un dels fenòmens més intensos dels últims 60 anys, i va estar estretament associat a les sequeres patides a l'Àfrica oriental, en les illes del Pacífic equatorial central i al sud dels Estats Units, i a les crescudes sobrevingudes al sud d'Àfrica, Austràlia oriental i sud d'Àsia.

Els anys en que La Niña ha estat intensa, solen ser entre 0,10 i 0,15º C menys càlids que els anys precedents i posteriors al fenomen. Les temperatures mundials del 2011 van seguir aquesta mateixa pauta, i van ser inferiors a les del 2010, encara que van ser considerablement més altes que en els episodis d'intensitat moderada a intensa dels últims fenòmens de la Niña: 2008 (+0,36º C), 2000 (+0,27º C) i 1989 (+0,12º C). En les últimes setmanes s'ha tornat a manifestar un Niña feble, encara que sense arribar a la intensitat de finals del 2010 i començaments del 2011.

Durant el 2011, la temperatura de l'aire a la superfície va ser superior a la mitjana de llarg període, en la majoria de les àrees de terra ferma del món. Les diferències respecte de la mitjana, van ser màximes a Rússia, especialment a la seva part septentrional, en què les temperatures van ser, entre gener i octubre, aproximadament 4º C superiors a la mitjana en alguns llocs.

L'extensió mínima estacional dels gels marins al mar Àrtic, que es va assolir el 9 de setembre, va ser de 4,33 milions de quilòmetres quadrats. Aquesta xifra va ser un 35% inferior a la mitjana del 1979-2000, i només lleugerament superior al mínim registrat, que es va assolir el 2007.
A diferència del que va passar aquest any, tant el corredor marítim nord-occidental com el nord-oriental van estar exempts de gel durant certs períodes de l'estiu passat. El volum de gel marí va ser novament inferior a la mitjana, havent assolit, segons les estimacions, un nou mínim sense precedents, de 4.200 quilòmetres cúbics, inferior als 4.580 quilòmetres cúbics assolits el 2010.

En la majoria de les regions polars septentrionals, les temperatures superiors a la mitjana, van coincidir amb el valor mínim del volum de gel marí i amb la segona extensió mínima mai registrada dels gels al Mar Àrtic.

Altres dades significatives:

• Sequera intensa, seguida d'inundacions, a l'Àfrica oriental.
• Grans crescudes al sud-est d'Àsia, Pakistan, i Amèrica del Sud i Central.
• La pitjor crescuda sobtada, en nombre de víctimes, acompanyada d'esllavissades de terra al Brasil.
• Un any de valors extrems als Estats Units.
• Un començament de l'any sec a Europa i la Xina oriental.
• Un altre any d'activitat ciclònica tropical inferior a la mitjana.


Cal tenir en compte que:

Aquesta declaració provisional es publicà durant la 17a Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que s'està celebrant a Durban, Sud-àfrica, del 28 de novembre al 9 de desembre del 2011. Les dades definitives respecte a l'any 2011 seran publicades al març del 2012, en la Declaració de l'OMM sobre l'estat del clima mundial.

La informació preliminar sobre el 2011 es basa en dades provinents de xarxes d'estacions meteorològiques i climàtiques terrestres, així com de vaixells, boies i satèl·lits. Les dades són obtingudes i difoses ininterrompudament pels serveis meteorològics i hidrològics nacionals (SMHN) dels 189 membres de l'OMM i diverses institucions de recerca col·laboradores.
Són transmeses contínuament a tres centres principals de dades climàtiques mundials i anàlisi de dades, que han establert i mantenen patrons de dades climàtiques mundials homogènies, basats en metodologies revisades per homòlegs.

Per tant, l'anàlisi de l'OMM sobre les temperatures mundials està basat principalment en tres conjunts de dades complementàries:

Un és compartit pel Centre Hadley de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit i la Dependència d'Investigacions Climàtiques de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit.
Un segon conjunt de dades és el recopilat per l'Organisme Nacional de l'Oceà i l'Atmosfera (NOAA), i un tercer està en poder de l'Institut Goddard d'Investigacions Espacials (GISS), operat per l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA). També s'ha obtingut informació addicional del patrimoni de dades de reanàlisi provisional sobre activitats de resposta d'emergència, mantingut pel Centre europeu de predicció meteorològica a mig termini (CEPMMP).

dimarts, 29 de novembre del 2011

Dia de ruixats amb anticicló




Malgrat trobar-nos sota la influència de les altes pressions, amb valors que han arribat fins a 1024 hpa, la pluja en forma de ruixats esporàdics ha sigut la protagonista del dia. Segons la xarxa d'estacions meteorològiques Meteoclimatic, avui Palamós ha estat l'indret on ha plogut més de tot Catalunya, amb 4,0 litres recollits en forma de petits ruixats, repartits entre la matinada i la resta de la jornada.

Tot i que s'associa l'anticicló amb el "bon temps", res més de lluny de la realitat, ja que poden aparèixer altres condicionants que afavoreixin les precipitacions, fins i tot de forma torrencial, com en el cas de la situació coneguda popularment com a "gota freda".
En el cas que ens ocupa avui, aquests ruixats que hem tingut, venien propiciats per una zona de convergència al davant de la costa, amb vent fluix de xaloc o llevant al damunt del mar i vent fluix de component nord en terra, juntament amb la presència d'aire fred en alçada, amb valors d'uns -18º C a 500 hpa.

Cal ressaltar l'extrema irregularitat d'aquests ruixats, ja que a Calonge només han caigut 0,5 litres. Altres dades destacades del Baix Empordà són els 3,2 litres de Bellcaire d'Empordà, els 3,2 litres de La Bisbal, els 0,8 litres de Palafrugell o els 0,8 litres de Verges .

Pel que fa a altres dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 16,8º C, mínima 11,6º C. Estat del cel amb nuvolositat variable i petits ruixats dispersos de matinada, al matí i un altre de molt feble a la tarda. Estat de la mar amb maror generalitzada, mar de fons de llevant.
Vent de component nord molt fluix fins a migdia, amb estones de calma, i vent de llebeig a 10 km/h durant la tarda, ratxa màxima 27 km/h.
Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1022 hpa. Humitat relativa màxima 97 %, mínima 83 %. Dades de meteoclimatic.com.



Mapa de vent en superfície d'avui a les nou del matí. Observeu com a mar bufava vent molt fluix de llevant o xaloc i en terra bufava vent molt fluix de component nord.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós hem de preveure un dia assolellat, amb alguns núvols alts i baixos passatgers. A la resta de la demarcació també hi predominarà el Sol, sobretot al Pirineu i a la costa, amb bancs de boira matinal a l'interior que podran fer el ronso.

La temperatura màxima rondarà els 16/18º C a l'interior, els 15/17º C a la costa i els 9/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -3/5º C al Pirineu (amb més fred a les valls que als cims), fins a 2/7º C a l'interior i fins a 9/11º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner pot bufar fluix de direcció variable, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres., al nord del cap de Begur pot bufar tramuntana a 8/10 nusos. Al matí tindrem vent molt fluix de direcció nord o calma. A la tarda bufarà vent de llebeig a 8/12 nusos. A la nit es mantindrà el llebeig a 12/14 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada, amb mar de fons de llevant, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí s'espera marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons. A la tarda hi haurà marejol generalitzat, amb mar de vent de sud-oest i mar de fons de l'est. A la nit es preveu maror generalitzada, amb mar de vent del sud-oest.

Cascades en sentit contrari


Una cascada que va en sentit contrari a les muntanyes Anjaneri, Maharashtra (oest de l'Índia).


El curiós fenomen de les cascades que van en sentit contrari, conegudes també com a cascades reversibles o cascades inverses, es produeix en situacions meteorològiques adverses, caracteritzades per forts vents que incideixen de manera perpendicular a les aigües que baixen per una cascada.
En aquestes ocasions, la força del vent guanya a la força de la gravetat que fa caure l'aigua cap avall, tot provocant una escena espectacular, ja que l'aigua perd la seva direcció habitual i es dirigeix en sentit contrari...veure per creure!


Cascada a Austràlia. Aquell dia hi havien vents de 120 km/h i prenia una direcció ascendent. També es veuen imatges d'un arc de Sant Martí i el fort temporal de mar:





Cascada de l'Índia que en comptes d'anar cap avall va cap amunt:





Una altre cascada de l'Índia amb la mateixa situació i uns quants observadors que queden remullats pel curiós fenomen:





Una cascada reversible de les Illes Fèroe, situades entre Escòcia i Islàndia., indret habitual de grans temporals de vent:





Primer pla d'una cascada que va a l'inrevés, també a l'Índia:



dilluns, 28 de novembre del 2011

La platja Rena Majore, paradís de dunes i vegetació dunar


Imatge d'aquest lloc idíl·lic de la costa nord de Sardenya.


A prop de la població d'Aglientu, situada a uns 10 quilòmetres de Santa Teresa di Gallura, hi trobem una de les platges més paradisíaques que poblen la costa nord de Sardenya.
A diferència de casa nostre, on les platges verges i la costa lliure d'edificacions són una excepció, a Sardenya, sortosament, encara hi podem trobar desenes de quilòmetres de costa lliures d'edificacions, amb una gran quantitat de platges que ens recorden la Costa Brava de fa 50 o 70 anys.



Cirrocumul​us floccus a sobre les dunes de Rena Majore. El dia radiant estava acompanyat per aquests bonics núvols alts.


En comptes de construir arran de sorra i sepultar els primers metres de costa sota tones de ciment, a Sardenya moltes zones urbanitzades del sector costaner es situen a centenars de metres de la primera línia de mar, preservant les dunes litorals i la costa rocosa, un autèntic luxe pels sentits i la preservació del medi.

Un d'aquests exemples el trobem en l'extensa platja Rena Majore, situada a prop de la carretera de la costa en direcció a Castelsardo. Aquesta bella platja s'estén al llarg d'uns dos quilòmetres al costat de la desembocadura del riu Cantaru.



Dunes altes i un altre ampli sector costaner que es perdia a la vista completament lliure d'edificacions.



Aigües turqueses.


D'aquest indret ens cridarà poderosament l'atenció la seva fina sorra blanca, la qual ens recorda les platges del Carib, juntament amb les aigües color turquesa.
Aquesta sorra, al llarg de milers d'anys, s'ha format per l'embat de la força del mar, i el vent l'ha anat expulsant cap a l'interior, de manera que es formà un magnífic tram de dunes, el qual emmarca tot el fons de la platja.



Cirrocumul​us floccus undulatus a sobre l'extens camp de dunes.


Darrere d'aquest cinturó de dunes, ens apareix un espès bosc de pins que hem de creuar per arribar a la platja i en tercer terme, hi ha una urbanització integrada a l'entorn i invisible des de la platja.

Per arribar-hi s'ha de seguir la carretera SP90 en direcció a Santa Teresa di Gallura.



En alguns sectors apareixen afloraments de roques granítiques que donen lloc a petits recers o cales d'especial encant.



Duna amb una interessant vegetació típica dels ambients dunars.



Detall d'uns lliris de mar (Pancratium maritimum), després de la floració.


Una de les plantes més típiques d'aquest indret és el lliri de mar (Pancratium maritimum), pertanyent a la família de les amaril·lidàcies (Amaryllidaceae).
Cal destacar la gran quantitat de peus presents en tota aquesta platja i en d'altres que vaig visitar, fet que demostra la seva especial rellevància, ja que el lliri de mar, és una de les poques espècies vegetals que es poden trobar encara en estat natural, en algunes de les platges dels Països Catalans millor conservades, com ara la dels Muntanyans de Torredembarra, la llarga de Tarragona, la del Torn de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la serra d'Irta del Baix Maestrat o als Trucadors de Formentera.
Aquest fet li dóna un caràcter bioindicador molt important de l'estat de conservació de l'ecosistema.

Aquest lliri és una planta halòfita, que li agrada la sal. És també una planta psamòfila (amiga de la sorra) que viu als sorrals litorals, preferentment a la zona de la reraduna. Es caracteritza per ser una planta bulbosa, amb el bulb soterrat a la sorra, gros, d'entre 5 i 8 centímetres. Del bulb neixen unes fulles en forma de cinta de 10 a 20 mm d'ample, de color verd blanquinós

La tija que neix del bulb és una mica més petita que les fulles i al seu extrem surten les flors, normalment de 4 a 12 mm, de color blanc i en forma d'embut. Floreix a l'estiu i cal destacar la seva extrema fragància que es desprèn quan s'acaba el dia.

El fruit, del qual en podem veure varis exemples en la fotografia superior, és una càpsula grossa amb moltes llavors negres.



Un bon exemplar de càdec marítim.


Tot aquest sector també està poblat per nombrosos exemplars de càdecs marítims (Juniperus oxycedrus L. subsp macrocarpa (Sibth. & Sm.) Ball 1878).

Aquesta interessant subespècie (semblant al càdec que podem veure en alguns sectors del Baix Empordà i en altres indrets del país) és una conífera longeva, nativa de les costes mediterrànies i presenta formacions que representen, en molts casos, l'ecosistema madur de dunes i penya-segats costaners. La seva àrea de distribució s'estén des d'Espanya, pel Nord d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia) i el Sud d'Europa (Espanya, Itàlia, Grècia), fins Orient Pròxim, incloses les grans illes mediterrànies (Mallorca, Còrsega, Sardenya). Lamentablement, en l'actualitat les seves poblacions es troben molt reduïdes, tot i que en aquesta platja apareix en abundància.



La platja de Rena Majore. A l'octubre presenta un aspecte molt tranquil, a diferència de l'estiu, moment en el qual és molt concurreguda.


Ecològicament parlant, el càdec marítim és una espècie tolerant a l'estrès hídric, està adaptada a viure en condicions molt dures, en llocs secs, pobres en nutrients i sotmesa als vents marins carregats de sal i sorra.
La traducció del seu nom científic ens parla d'una mena de cedre punxegut (oxycedrus) i de fruits grans (macrocarpa).

Aquest càdec és una espècie dioica, és a dir, hi ha individus masculins i femenins. Les seves fulles són linears, agudes, apareixen en verticils de tres i tenen dues línies blanques a l'anvers. La seva floració és produeix a la tardor-hivern (novembre-gener), però la fertilització es retarda fins al maig-juny.
Com en altres coníferes, els càdecs produeixen unes pinyes que en les espècies de Juniperus són carnoses i es denominen gàlbuls o arcèstides.
Els gàlbuls, que solen tenir tres llavors, maduren entre setembre i octubre del segon any, presentant llavors d'un color marró-vermellós, amb un diàmetre que pot arribar fins als 25 mil·límetres, i una olor forta molt característica. Això últim els fa molt atractius per als mamífers carnívors, com la guineu i el teixó que en dispersen les seves llavors.

Alguns investigadors consideren al càdec marítim com a arbust i a les seves formacions com a arbustives, però, aquestes han de ser considerats com realment el que són: boscos costaners, on els càdecs marítims constitueixen l'estrat superior. Els càdecs creixen amb estructura piramidal, molt ramificada des de la base.

Sota les estrictes condicions que imposa l'ambient costaner, solen adoptar estructures rabassudes i tupides, no sobrepassant els 3/4 metres d'altura, encara que en condicions més protegides poden arribar a gairebé 10 metres.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Pocs canvis fins divendres


Mapa de superfície amb fronts previst per dijous a la nit. Observeu com s'acosta un front.


En aquest inici de setmana, pocs canvis hem d'esperar pel que fa a la situació meteorològica.
Tot i l'aparició d'alguns núvols baixos a la costa, el temps continuarà dominat per l'anticicló, almenys fins el proper divendres. Aquest potent anticicló que avui ens donava pressions de 1029 hpa a Palamós, mantindrà un fort contrast tèrmic entre la temperatura nocturna i la diürna, amb inversions de temperatura, juntament amb una proliferació de boires a les valls i planes de l'interior del país.

Sembla que aquest binomi de Sol i boires, es pot trencar a partir del divendres (això amb mapes d'avui), degut a l'arribada d'un sistema frontal que podria donar alguns ruixats al nord-est del país i una entrada d'aire fred, provocant una baixada de les temperatures prou destacada, amb valors de zero graus a uns 1500 metres d'alçada. Abans, però, entre dimecres i dijous, el vent de llebeig podria ser molt destacable i alterar l'estat de la mar.

Dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 14,8º C, mínima 8,5 º C. Estat del cel amb predomini del Sol i alguns núvols baixos passatgers. Vent de component nord a 10/15 km/h de mitjana, ratxa màxima 26 km/h. Estat de la mar amb marejol o maror mar endins, i marejol o mar arrissada arran de costa, amb mar de fons de llevant.
Pressió atmosfèrica màxima 1029 hpa, mínima 1026 hpa. Humitat relativa màxima 91 %, mínima 72 %. Dades de meteoclimatic.com.


Previsió per aquest dilluns

A Palamós preveiem una jornada marcada pel Sol, tot i que tindrem alguns núvols baixos decoratius, més importants durant el vespre. A la resta de la demarcació també hi haurà un dia dominat pel Sol, amb bancs de boira matinal a les fondalades interiors i alguns núvols baixos a la costa i sector del Montseny, més importants a la tarda/vespre.

La temperatura continuarà amb un fort contrast entre el dia i la nit., la màxima pot rondar els 16/18º C a l'interior, els 14/16º C a la costa i els 10/15º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -3/2º C al Pirineu, fins a 2/4º C a l'interior i fins a 6/9º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner pot bufar molt fluix amb component nord, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns, amb estones de calma. Al matí tindrem vent molt fluix de gregal o calma. A la tarda bufarà vent de gregal a 4/8 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de gregal o llevant i estones de calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns, amb mar de fons de llevant o gregal. Al matí preveiem marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de llevant. A la tarda i a la nit es mantindrà la mar de fons de l'est, amb marejol arran de costa i maror mar endins.



Imatge captada per la càmera de TV3 avui diumenge a la tarda. Observeu com hi havien alguns stratocumulus decoratius.

Consideren molt greu el decret llei que regula la captura d'ocells fringíl·lids


Els pinsans, com el de la foto, han estat desprotegits a través del decret llei de la Generalitat.


El passat dilluns va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret Llei pel qual es modifica el Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, i s'estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d'ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, adreçada a l'activitat tradicional de cant durant l'any 2011.

Segons el parer de les entitats ambientals (ADENC-EdC, Associació de Naturalistes de Girona-EdC, CEPA-EdC, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC), Ecologistes de Catalunya (EdC), Grup de Defensa del Ter-EdC, Grup Naturalistes d'Osona, IAEDEN-EdC, IPCENA-EdC, SEO/BirdLife, WWF), la Generalitat ha cedit davant la pressió de la Federació Catalana de Caça per autoritzar pràctiques prohibides per les directives europees i la legislació nacional. A més, les ONG recorden que actualment es troba imputada una exdirectora general per donar aquest tipus d'autoritzacions a Catalunya. De fet, és més que probable que la Generalitat vulgui blindar la decisió en fer-ho en format de Decret Llei que ha de ser ratificat dimarts que vé pel Parlament Català per evitar que les ONG puguin recórrer la decisió.

Aquest anunci, de forma independent a la opinió que els diferents sectors afectats (caçadors, entitats representants de la societat civil, etç...) puguin tenir, el que posa de rellevància és la manca de diàleg per part del govern de la Generalitat, i en definitiva la manca de sensibilitat vers el medi natural patrimoni dels catalans. Per a les entitats ambientals el més greu és la forma en què aquest decret llei ha estat aprovat, sense permetre la opinió de la societat civil ni haver procedit a la consulta sobre el mateix a les entitats ambientals que la representen.

El passat més de juny, amb el paquet de normativa a modificar de l'anomenada llei òmnibus, ja s'incorporava una part d'aquesta proposta, a la que es van presentar al·legacions i va tenir un important ressò en la premsa escrita catalana. Posteriorment el govern va passar aquest paquet de propostes al parlament de Catalunya, on estava ja dividit en diversos projectes de llei diferents, sense donar opció a la societat civil a la seva discussió. Però finalment, i després d'haver estat anunciat que es discutiria en el Parlament de Catalunya, ha estat mitjançant un acord de govern el 15 de novembre, sense estar publicat a les actes dels acords de govern del dia, com finalment s'ha tramitat. D'aquesta forma, per a un decret llei que afecta a la conservació d'una part del patrimoni natural de Catalunya, per a mantenir unes pràctiques que poden beneficiar a no més de 5.000 caçadors, el Govern ha deixat fora de debat als ens representants de la societat i la resta de forces polítiques.

Es significatiu que s'hagi silenciat aquesta aprovació a 5 dies de les eleccions, i que l'anunci en el DOGC hagi estat publicat just l'endemà de les eleccions. Les entitats ambientals considerem del tot inacceptable la forma d'aprovació d'aquest decret llei i la ocultació de tota aquesta tramitació.

El decret elimina quatre espècies d'ocells de la llista d'espècies protegides (pinsà, verdum, cadernera i passerell); prohibeix el vesc aprovant només com a mètodes de captura d'ocells els que estiguin previstos a la normativa comunitària i legislació bàsica estatal; i autoritza la captura de femelles d'aquestes 4 espècies amb l'objectiu d'aconseguir una població captiva.

Modificar la Llei de protecció dels animals per a treure l'annex d'espècies protegides aquestes espècies, no es basa en aspectes científics ja que verdums, caderneres i passerells tenen tendències poblacionals molt negatives a Catalunya, que en tot cas són les que haurien d'explicar aquesta desprotecció.

Quin sentit té haver declarat fa molts anys aquestes espècies com a protegides i ara quan les seves poblacions estan molt pitjor deixar-les de protegir? Però és que a més a més permetre la seva captura continua vulnerant la legislació europea. Ja que aquestes espècies a nivell europeu no estan a l'annex d'espècies cinegètiques que són les que es poden capturar o caçar, i per tant la seva autorització ha de fer-se segons l'article 9 que marca les excepcions, s'ha de fer en petites quantitats, ha d'estar ben justificada i s'ha de demostrar que no hi ha mètodes alternatius (com és la cria en captivitat). En aquest cas, considera el govern català que autoritzar pels dos mesos que resten de l'any 2011 la captura de 60.000 exemplars, està ben justificada?

Assumpció Ruiz, directora executiva de SEO / BirdLife considera que "és molt greu i preocupant que les administracions aprovin per llei pràctiques il·legals contràries al medi ambient que eliminen la possibilitat de recurs en els tribunals per part de les ONG. Aquest és el cas dels fringíl·lids a Catalunya, de la Ciutat del Medi Ambient de Soria, del Parany a València o del Catàleg d'Espècies Amenaçades de Canàries ".


Font: http://www.ecodiari.cat/

dissabte, 26 de novembre del 2011

Castelsardo


La població de cases acolorides està dominada pel seu castell, amb una mica de mar de fons i el cel ennuvolat.


Castelsardo, a vegades escrit com a Castel Sardo, (Caltheddu en sassarés o Casteddu Sardu en sard) és una població italiana d'uns 5.881 habitants, pertanyent a la província de Sàsser, a la costa nord de Sardenya.

La població acolorida de Castelsardo, gaudeix d'una posició privilegia arran de mar i al damunt d'un turó rocós de 114 msnm, envoltat per una bonica platja i una rada que serveix de port.

Aquesta posició, així com l'existència de petits ports naturals, sens dubte va contribuir a l'elecció d'aquest lloc com a candidat pels antics assentaments.
Els romans, aprofitant les favorables característiques naturals, van construir les seves cases a les rodalies del port, format per una àmplia platja anomenada Fritum Janii (El Port de Janus), la qual també serveix per denominar el promontori rocós anomenat Frigiano, on s'assenta la població.



Les cases esgraonades s'arrapen a les faldes del castell.


A pocs quilòmetres es va fundar el famós monestir benedictí de Tergu, mentre que al turó Frigiano ja hi havia un antic monestir d'eremites antonians, al voltant del qual es va anar acostant la població local, sobretot la dels llogarrets dispersos de les zones rurals.

Com a lloc de trobada, a l'any 1.102 es fundà la població actual, coincidint amb la fundació del castell dels Dòria de Gènova, anomenat Castelgenovese. Aquesta es considera com la data oficial de la fundació del castell, però estudis posteriors indiquen que la data més probable es situa a l'any 1.270, coincidint en ple període feudal on proliferaven els castells al nord de Sardenya.

Els habitants de la zona, a poc a poc es van traslladar a dins la fortalesa i crearen nombrosos habitatges i cisternes per recollir l'aigua. La població però, no va crèixer fins que a partir de l'any 1950 es començà a construir de forma massiva.





La fortalesa, per la seva posició i tal com va ser concebuda, va ser gairebé inexpugnable fins a l'arribada de les armes modernes. Des del 1520 l'enclavament fou denominat com a Castell Aragonès., en aquest interval, Castelsardo es va convertir en Seu Episcopal del Bisbat d'Empúries.

Castelsardo el 1767, ara sota el domini dels Savoia, va rebre el seu nom actual de les mans del rei Carlo Emanuele III.

Cal protegir el corall vermell a les costes catalanes


Un estudi alerta de l'efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l'impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes.


La pesca furtiva causa prop del 60 % de les pèrdues de colònies de corall vermell a la Reserva Marina de les Illes Medes, segons un article publicat a la revista Conservation Biology que té com a primera autora la biòloga Cristina Linares, del Departament d'Ecologia de la UB.

L'estudi avalua per primer cop l'efecte del furtivisme en aquesta reserva marina i alerta també de l'impacte del busseig esportiu sobre la comunitat del coral·ligen a les Medes. També signen l'article els experts Bernat Hereu i Mikel Zabala (Departament d'Ecologia de la UB), Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol d'Oceanografia), Christian Marschal (Centre d'Oceanologia de Marsella) i Enric Sala (Centre d'Estudis Avançats de Blanes-CSIC).

L'efecte «reserva» de l'àrea de les Medes ha millorat l'estat de conservació de moltes espècies marines en el seu hàbitat natural. En el cas del corall vermell (Corallium rubrum), una espècie endèmica a la Mediterrània que es captura de manera legal i il·legal a les costes catalanes, l'estudi indica que la pesca furtiva és l'amenaça principal sobre les colònies d'aquest invertebrat marí.

Pesca furtiva, la gran amenaça

En l'antigüitat, grecs i romans explotaven el corall vermell per utilitzar-lo en joieria, un interès comercial que avui en dia encara es manté. Tal com explica Cristina Linares, «el corall és un organisme molt fràgil i vulnerable, amb una taxa de creixement lentíssim, d'entre 0,3-0,5 mm de diàmetre basal a l'any. A la conca del Mediterrani occidental, la situació de les colònies és força similar, amb talles molt petites, a excepció d'algunes reserves marines a França».

En l'article, els experts estudien l'evolució temporal, del 1992 al 2005, del diàmetre i la densitat de les poblacions de Corallium, dins i fora de la Reserva Marina de les Illes Medes, i ho comparen amb els resultats obtinguts en tres àrees marines protegides a França (Banyuls, Carry-le-Rouet i Scandola), on es prohibeix la pesca i el busseig. A partir d'aquesta comparació, es comprova que les dimensions de les colònies de corall vermell a les Medes són menors del que s'esperava i estan per sota del que s'observa a les colònies de les àrees marines de França, sense pesca ni busseig. L'estudi també constata que l'espècie és més abundant dins la Reserva Marina de les Illes Medes que en àrees exteriors.

«L'impacte del furtivisme causa una pèrdua irreparable de les poblacions de Corallium rubrum —subratlla Cristina Linares—, i per això convindria plantejar pautes noves de protecció sobre pesca i busseig per preservar les poblacions». L'expert Bernat Hereu, coautor de l'estudi, afegeix que «a la costa catalana el corall es troba a menys fondària que en altres àrees mediterrànies. Això té un gran interès econòmic per al sector turístic però fa que els pescadors furtius puguin capturar les colònies sense gaires dificultats».

Reimplantar corall als fons marins

A més de fer una recerca aplicada per dissenyar eines de gestió i conservació, els experts col·laboren amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per restaurar els efectes de l'espoli que causa el furtivisme sobre les colònies de Corallium. Aquesta iniciativa, en la qual també participa l'investigador Joaquim Garrabou, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), té l'objectiu d'establir protocols per recuperar el corall confiscat per la justícia als furtius i reimplantar-lo als fons marins.

«Aquesta acció és puntual —alerta Cristina Linares— i no resoldrà el problema del corall. És una opció per recuperar una part del corall que encara és viu, reimplantar-lo en el substrat rocós i convertir-lo en una comunitat natural integrada en la resta de l'ecosistema marí». Reintegrar al medi natural les colònies capturades als furtius és una operació delicada i l'èxit depèn de molts factors. Per saber si la iniciativa ha funcionat, en el futur caldrà fer monitoritzacions constants de les colònies per comprovar si han esdevingut poblacions viables.

Corall vermell: legislar per protegir

Bona part de les grans colònies de corall centenari que poblava les costes catalanes ha desaparegut a causa de l'acció humana. El gènere Corallium, protegit pel Conveni de Barcelona, encara no ha estat inclòs dins l'Apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades (CITES), un acord internacional que vetlla per les espècies més amenaçades regulant-ne el comerç mundial.

Aplicar els resultats de la recerca i potenciar els esforços en l'àmbit de la conservació i la gestió seran els grans desafiaments per conservar la bellesa del coral·ligen del litoral català, segons assenyalen els experts de la UB, que són membres de l'antic Grup d'Ecologia del Zoobentos Marí de la UB i de l'actual Grup de Recerca MedRecover, que estudia els efectes directes i potencials del canvi global sobre la conservació de la biodiversitat marina.

Cal recordar que fa més de trenta anys que va començar l'activitat científica de la UB a l'arxipèlag de les Medes, una de les reserves marines de més valor ecològic de la Mediterrània. Els primers estudis descriptius de les comunitats marines, iniciats l'any 1973, van culminar amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes (1983), un treball de referència per a la futura protecció dels espais naturals, obra del catedràtic del Departament d'Ecologia de la UB Joandomènec Ros, juntament amb Ignasi Olivella i Josep M. Gili, del CSIC.


Font: http://www.ecodiari.cat/

divendres, 25 de novembre del 2011

Previsió pel cap de setmana


Mapa de vent en superfície previst per dissabte a les 12:00h. Observeu com al Golf de Lleó bufarà tramuntana.


Aquest dissabte a Palamós hem d'esperar un dia assolellat, amb intervals de núvols alts i mitjos, més destacats a la tarda. A la resta de la demarcació el dia serà similar, amb un fort contrast tèrmic entre el dia i la nit.

La temperatura màxima pot pujar fins a 18/20º C a la costa i a l'interior, i fins a 11/16º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 8/10º C a la costa, fins a 5/7º C a l'interior i fins a -3/5º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 12/18 nusos, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., mar endins hi hauran uns 25 nusos. Al matí tindrem vent de nord a 8/12 nusos, superior mar endins, on bufarà a 20 nusos. A la tarda hi haurà vent de tramuntana a 12/16 nusos. A la nit continuarà la tramuntana a 10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la nit tindrem maror mar endins i mar arrissada arran de costa, amb mar de fons de nord.


Aquest diumenge a Palamós preveiem un dia amb predomini del Sol., no obstant, hi hauran núvols dispersos en varis nivells que a estones podran ser abundants. A la resta de la demarcació també hi predominarà el Sol, amb alguns intervals de núvols i algun banc de boira a les fondalades de l'interior.

La temperatura màxima tendirà a ser més baixa que el dia anterior i la mínima pot ser una mica més elevada.

El vent al nostre sector costaner pot bufar amb component nord, a 4/8 nusos, durant la matinada del diumenge. Al matí tindrem vent molt fluix de direcció variable o calma. A la tarda bufarà vent de component nord molt fluix o hi haurà calma. A la nit s'espera vent fluix de tramuntana.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa, durant la matinada del diumenge, amb mar de fons de nord. Al matí s'espera mar calma o arrissada arran de costa i marejol mar endins. A la tarda tindrem mar calma o arrissada arran de costa i una mica de marejol mar endins. A la nit hi pot haver mar arrissada arran de costa i marejol mar endins.

La Roca de l'Elefant


La Roca de l'Elefant observa els cotxes que passen per la carretera.


La Roca de l'Elefant és un dels símbols de la població de Castelsardo (Sardenya). Aquest curiós monument natural, ha adoptat l'aparença d'un gros elefant petri que vigila els cotxes que circulen per la carretera 134, entre Castelsardo i Sedini.

Al llarg de milers d'anys, els procesos de meteorització han actuat de forma lenta, però persistent, a sobre la roca volcànica. Aquests procesos causats pels agents atmosfèrics i físico-químics, han provocat la desintegració i descomposició de la superfície rocosa, com si fos una mà silenciosa que esculpia aquestes curioses formes.

La forma d'aquesta roca ha cridat l'atenció dels primers habitants d'aquestes terres, ja que també hi podem admirar un dels monuments més significatius del període Neolític de Sardenya, entre el 6.000-3.000 aC.


La forma d'elefant es fa molt evident si es mira de lluny.


La Roca de l'Elefant, ha sigut un testimoni silenciós de la història antiga. El monument, en definitiva, no provoca indiferència i no només per la seva forma única, sinó també perquè l'home hi excavà sepulcres prehistòrics, amb relleus sagrats decorant les parets interiors que ens recorden les banyes d'un toro, símbol d'un déu caracteritzat per la seva força i potència.

Aquests antigues tombes excavades a la roca, conegudes com a "domus de Janas", la creença popular les associa amb cases de fades, bruixes o ogres, i es poden trobar en molts indrets de la conca del Mar Mediterrani, tot i que a l'illa de Sardenya és on n'hi ha més quantitat.

Des del final del Neolític fins a l'Edat del Bronze (període prenuràgic), es construiren milers de domus de Janas. Actualment, a Sardenya se n'han trobat més de 2.400 (gairebé un per quilòmetre quadrat) i molts encara no s'han excavat.



Observeu els orificis excavats a la roca. Es tracta d'entrades a tombes excavades al seu interior.

dijous, 24 de novembre del 2011

362 mm en un mes, descans ...i repetició de la jugada??


Mapa de pressió en superfície previst per aquest dijous a migdia. Finalment, l'anticicló i l'estabilitat han tornat amb nosaltres.


Tot i que la tardor va començar amb una manca de pluges evident i un ambient força càlid, a partir del 19 d'octubre va començar a ploure a bots i a barrals, i així, fins el passat dimarts.

Les fortes i continuades precipitacions caigudes al llarg de 32 dies (entre el 19 d'octubre i el 22 de novembre) per una autèntica desfilada de pertorbacions, a Palamós ens han deixat 361,8 litres. Aquests 361,8 mm són més de la meitat del que plou en tot un any (673 mm).

Sembla mentida, com després de l'estiu, molts de nosaltres esperàvem setmana rera setmana a que arribés alguna situació de pluges i els mapes només ens mostraven un anticicló que semblava inamobible., no obstant, encara que els canvis de temps es puguin fer pregar, tard o d'hora tot arriba...i de quina manera aquesta vegada!


Després de veure com el risc d'incendi era inusualment elevat, els pantans anaven baixant de nivell i alguns cultius com els de l'olivera i la sembra dels camps, es veien perjudicats per la manca de pluja, finalment hem arribat a l'extrem contrari, amb camps anegats, pantans a vessar, alguns cultius perduts per excès d'aigua i riuades. I és que això ja ho sol fer el clima Mediterrani, on passem d'un extrem a l'altre.

Després d'aquestes pluges històriques en molts indrets, ara toquen uns pocs dies de descans, ja que l'anticicló de les Azores i l'Europeu es volen apropar i formaran un pont anticiclònic a sobre nostre. Aquesta situació ,ara com ara, es podria tornar a alterar a partir del dimarts que vé i en dies posteriors, amb l'arribada d'un altre profund sol d'aire fred en alçada, amb vents de garbí o xaloc en superfície, que ens tornarien a portar més pluges.

Mentrestant, caldrà aprofitar el bon temps dels propers dies, on ahir ja ens va portar màximes de 20ºC o lleugerament superiors, a tota la nostre comarca.



Mapa sinòptic previst per aquest proper diumenge. Observeu com tindrem un pont anticiclònic


Curiosament, tot i que la fiablilitat a una setmana vista és força reduïda, els mapes actuals ens diuen que la situació que hi podria haver l'1 de desembre, seria gairebé calcada a la del passat 3 de novembre.
Tot i la baixa fiabilitat, no deixa de ser digne d'esment., no obstant, com a possible tendència s'ha de tenir molt en compte. Observeu els següents mapes:


Mapa sinòptic previst per dijous vinent dia 1 de desembre.



Mapa sinòptic del passat 3 de novembre, aquell dia s'hagué de tallar el Vial del Port pel fort temporal del sud i l'endemà caigueren 40 litres. Comproveu com són molt semblants.


dimecres, 23 de novembre del 2011

L'arc de Sant Martí i les seves dites


Bonic arc de Sant Martí fotografiat el dilluns passat a Calonge. Autor: Jordi Oriol (http://www.calonge-meteoweb.com/)


El passat dilluns al matí, la presència de clarianes, la baixa posició del Sol i la feble precipitació que queia, van permetre la formació del bonic arc de Sant Martí doble que obre aquest article.
Aquest fenomen òptic fou fotografiat a prop del Cementiri de Calonge, tot i que també es va poder veure a Palamós i en altres indrets de la rodalia.

La saviesa popular, ha associat l'aparició d'aquest fenomen al matí amb l'arribada de pluges. Aquesta apreciació realitzada des de molt antic, el darrer dilluns va tornar a ser corroborada plenament, ja que la pluja ens acompanyà la resta del dia.

Tot seguit us poso un recull de refranys que relacionen el moment del dia on apareix l'arc de Sant Martí, amb la situació meteorològica que es pot esperar:


"Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada"

"Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia"

"Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda"

"Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí"

"Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta"

"Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat"

"L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir"

"Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada"

"L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra"

"L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir"

"Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina"

"L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí"

"Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí"

"Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí"

Dites extretes del refranyer popular.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Temporal marítim de 1a divisió


Imatge del temporal de mar d'aquesta tarda a la Fosca amb el cel ennuvolat.


La forta mar de fons d'entre llevant i gregal, ens ha deixat una jornada marcada per un temporal marítim de 1a divisió.
L'àmplia pertorbació que afecta el Mediterrani occidental, ha generat un flux molt marcat de vents de gregal o llevant, amb un gran recorregut marítim, que es tradueix en un fort tràngul de mar de fons.
Segons la boia de Puertos del Estado, al llarg d'avui dimarts hem tingut, i encara hi han, onades que ronden els 4 metres d'alçada significant, amb maregassa., fins i tot, a les 5 de la matinada es superaven lleugerament els 4 metres d'alçada significant, amb mar brava.

Aquest fort temporal sembla que es mantindrà al llarg de les properes hores., en aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya manté un avís per risc de l'estat de la mar, amb onades superiors a 2.50 metres (maregassa), fins dimecres a la tarda.


Pel que fa a altres dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 16,3º C, mínima 14,4º C. Estat del cel ennuvolat, amb plugims o roines intermitents. Pluja 1,0 mm. Vent de gregal a 20/25 km/h de mitjana, ratxa màxima 55 km/h. Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1009 hpa. Humitat relativa màxima 94 %, mínima 77 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.






Previsió per aquest dimecres

A Palamós s'ha d'esperar un dia amb predomini del Sol i alguns intervals de núvols baixos, sobretot durant el matí. Encara podria caure alguna roina o plugim en les properes hores. A la resta de la demarcació també hi predominarà el Sol, juntament amb alguns núvols baixos, sobretot al sector costaner.

La temperatura màxima pot pujar fins a 16/18º C a l'interior, fins a 15/17º C a la costa i fins a 8/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -1/6º C al Pirineu, fins a 7/11º C a l'interior i fins a 12/14º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner pot bufar del nord-est a 20/25 nusos, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem vent de nord a 15/20 nusos. A la tarda hi haurà vent de tramuntana a 20 nusos, siguent superior mar endins, on s'arribarà a 25 nusos. A la nit es preveu la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb maregassa generalitzada (ones superiors a 3 m), durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí s'espera forta maror o maregassa arran de costa i maregassa mar endins, amb mar de fons de llevant o gregal. A la tarda hi haurà forta maror generalitzada (ones de 2/2,5 m), amb àrees de maregassa mar endins, tot això amb mar de fons de gregal i mar de vent de tramuntana.


Recull d'imatges del temporal d'avui a La Fosca:
























Ocàs a la platja de Sant Joan (l'Alguer)


Posta de Sol des de la platja de Sant Joan, amb els últims raigs de Sol reflectint-se a la badia de l'Alguer.


A les següents imatges, podeu veure la seqüència fotogràfica d'una posta de Sol del passat mes d'octubre a la platja de Sant Joan (l'Alguer).
A part de la seva bellesa intrínseca, en aquest ocàs, podem veure els bonics reflexes dels darrers rajos de llum d'aquell dia, fins que el Sol arriba a desaparèixer a l'horitzó, tot submergint-se en les aigües del Mediterrani.

Cal mencionar, que en aquesta época de l'any, el Sol es pon just al davant del Cap de la Caça (Capo Caccia, en italià). Fixeu-vos també amb els nombrosos núvols alts que enterenyinaven el cel, juntament amb alguns estratocúmulus., aquests núvols indicaven que s'acostava un front, el qual deixà algunes pluges febles l'endemà a la tarda.