Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 24 de juliol del 2025

23-24 de juliol: pluges balsàmiques

Vídeo de les pluges de les darreres hores segons les imatges composades dels radars meteorològics. Font: https://x.com/meteocat

Tenint en compte la situació meteorològica que hem patit durant els darrers estius, amb rècords de calor i sequera prolongada, podem afirmar que el temps de les darreres hores ha sigut una autèntica benedicció.
Sembla que no pugui ser, però el mes de juliol ens ha dut tota una nit sencera (del 23 al 24 de juliol) amb pluja molt ben caiguda, juntament amb un ambient més típic de finals d'estiu o de tardor. En aquest sentit, cal destacar que aquest dijous 24 de juliol hem enregistrat una màxima de 24,6 ºC i una mínima de 17,9 ºC, amb predomini del cel ennuvolat.
Sens dubte, es tracta d'un fet molt poc habitual en els darrers anys, convertint-se en un autèntic regal. 

El pas d'un tàlveg d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, ens portà una accentuada inestabilitat, tot fent crèixer diversos trens de tempestes que passren ben a prop nostre. En total, entre la tempesta d'ahir al vespre i les pluges de la passada matinada, hem aconseguit acumular 33,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 32,6 mm a La Fosca, 29,5 mm al camí Vell de la Fosca, 28,4 mm al carrer Enric Vincke, 28,2 mm al port de Palamós i 23,4 mm al barri Vell. 

Aquestes precipitacions encara prenen més rellevància en aquesta època de l'any, ja que redueixen el perill d'incendi, augmentant el nivell d'humitat en el sòl i la disponibilitat d'aigua per la vegetació i la fauna.
Malauradament, però, aquest fet no es dona a tot el Mediterrani. Cap al Mediterrani oriental s'hi manté una prolongada onada de calor, amb incendis devastadors a Grècia, Turquia, Xipre o Síria.  

Imatges composades dels radars meteorològics on veiem la tempesta que ens afectà ahir dimecres a les 22:36h. 

dimecres, 23 de juliol del 2025

Llancen per primer cop diverses boies a Roses que aniran a la deriva per analitzar la temperatura i els corrents del mar

S'han llençat les boies en diferents punts del Golf de Roses. / Maria Garcia

El Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura, a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR), ha dut a terme el primer llançament de diverses boies de deriva per analitzar i mesurar la temperatura de la mar i els corrents del Mediterrani. Les primeres boies s'han col·locat a Roses, però la previsió és estendre la iniciativa a la resta del litoral durant els propers dos anys. El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que l'objectiu és crear una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí. Les dades obtingudes s'integraran al sistema global d'observació oceànica.

Una boia de deriva és un dispositiu flotant que es desplaça amb els corrents marins. Està equipat amb un GPS i amb sensors per mesurar la temperatura, la salinitat i altres paràmetres. En funció del model, registra els indicadors a una fondària diferent per tal d'obtenir informació de la columna d'aigua.

Aquest dimarts s'ha dut a terme el primer llançament de boies a la deriva per diferents punts del golf de Roses. L'investigador del CSIC, Jordi Isern, explica que s'han desplegat quatre flotadors per mesurar corrents superficials de fins a un o dos metres de fondària. A banda, s'han llençat quatre boies que mesuren corrents subsuperficials i també la temperatura de l'aigua. Després, un aparell -anomenat 'Argo'- és l'encarregat d'elaborar perfils verticals de manera autònoma de la temperatura, salinitat i pressió, fins als 2.000 metres de profunditat.

En total es llençaran un centenar de boies al llarg del litoral català. / Maria Garcia

Isern ha exposat que han utilitzat aparells que mesuren a diferents fondàries, "perquè no hi ha el mateix corrent a un metre que a quinze metres sota l'aigua". Les boies transmeten les dades via satèl·lit i poden tenir una vida de fins a tres o quatre anys. "Però n'hi ha que acaben embarrancant o que les perdem", ha assenyalat.

El subdirector general de política marítima, Joan Ylla, ha destacat que tota la informació que recullin s'utilitzarà per "millorar la predicció dels estocs pesquers, per temes de seguretat marítima per si hi ha un vessament de contaminants, o fins i tot per preveure el canvi climàtic i els efectes que han de venir".  A més, també serviran "per verificar i millorar els models de predicció d'oceanografia operacional".

La costa catalana, mesurada amb boies i radars

Impulsat pel Consell Superior d'investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d'Agricultura -a través de l'Institut Català per a la Recerca de la Governança del Mar (ICATMAR)- el desplegament d'aquestes boies forma part del primer Pla estratègic pluriennal de l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030, que preveu la creació d’una xarxa integrada de monitoratge ambiental i físic al medi marí.

Una de les boies surant davant la costa de Roses. / Maria Garcia

En la primera fase es van desplegar una xarxa de radars d'alta freqüència que mesuren els corrents superficials a la costa catalana, i la segona fase és el llançament de diferents tipus de boies.

Aquest és el primer experiment per validar els nous sistemes operacionals d'ICATMAR i se centrarà a analitzar els corrents al nord del litoral català, al llarg de la plataforma continental, en condicions d’estiu. La previsió és llençar un centenar de boies al llarg de la costa catalana durant els pròxims dos anys.

Les dades obtingudes en aquesta campanya s’integraran al sistema global d’observació oceànica.

Font: https://www.emporda.info/comarca/2025/07/22/mar-temperatura-boies-mediterrani-corrents-119953891.html

dilluns, 21 de juliol del 2025

Una tortuga pon 80 ous a la platja Gran de Platja d’Aro


Una tortuga marina ha nidificat recentment a la platja Gran de Platja d’Aro, on ha dipositat 80 ous. És el segon niu d’aquest estiu a la Costa Brava (vegeu article) i el primer al municipi. La posta es va fer el passat divendres divui de juliol a la nit. Després de detectar la presència de la tortuga i la intenció, hores més tard, de fer-hi niu, s’activà el protocol i es va alertar els serveis de protecció de fauna.

Segons els experts, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, associada al canvi climàtic, estaria al darrera d'aquestes darreres postes de tortuga marina al Mediterrani occidental.  

Hi han intervingut l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). El niu s’ha senyalitzat i tancat i quedarà custodiat per voluntaris que el protegiran durant el període d’incubació. Es demana respecte per aquest espai.

Les indicacions si es detecta una tortuga a la platja són no tocar-la, ni molestar-la o il·luminar-la. També es demana no trepitjar el rastre i avisar el 112. A més, es busquen voluntaris per formar part de la xarxa de custòdia de nius de tortuga marina detectats a tot Catalunya. El servei el coordina el Departament de Territori, mitjançant el formulari que es pot trobar a la pàgina web del CRAM.

Aquesta és la primera vegada que hi ha una posta d’ous a les platges de Platja d’Aro. L’estiu de 2021 es va veure per primera vegada una tortuga marina, però finalment no va fer-ne cap.

Font: https://www.gerio.cat/

dilluns, 14 de juliol del 2025

SOS Costa Brava denuncia el robatori de les balises de protecció a Cap Roig – Castell

 

Només tres dies després de la seva instal·lació, les balises de protecció a les cales de l’espai Natura 2000 Cap Roig – Castell han estat arrancades i robades, en un acte que posa en perill la seguretat de les persones i confirma la manca de control i vigilància efectiva en aquest entorn natural protegit. 
Les balises, instal·lades amb retard per l’Ajuntament de Mont-ras i destinades a delimitar espais segurs per al bany, l’snorkel i altres activitats respectuoses amb el medi, han estat violentades amb premeditació i nocturnitat. 
Aquesta acció irresponsable, comesa per embarcacions d’esbarjo que actuen amb total impunitat, suposa un nou atac al fràgil equilibri ecològic del litoral.

dijous, 10 de juliol del 2025

El juny del 2025 és el mes més càlid des que es tenen registres

 


Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de juny de 2025 superà en temperatura elevada el juny de 2003, que era el rècord vigent fins ara a Catalunya, amb anomalies de +4ºC per sobre de la mitjana i rècord de 12 nits tòrrides a la ciutat de Barcelona.

L’històric Observatori Fabra va registrar la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i un rècord d’insolació solar.

A grans trets, el mes va ser sec a tota Catalunya i molt sec al litoral i prelitoral, amb xifres de 0 mm de pluja a la regió metropolitana.

La primera quinzena de juny tan càlida (vegeu informe del SMC) ja feia sospitar que podíem fer front al mes més càlid des que es tenen registres a Catalunya. Amb el tancament del mes, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirmà que el juny de 2025 va tenir la mitjana de temperatura més alta de l’històric, per sobre del juny de 2003, el qual tenia el rècord fins ara. Concretament, ens situem en una anomalia de temperatura de 4 ºC per sobre de la mitjana climàtica del període 1991-2020. A més, malgrat que les màximes diàries no foren les més altes de l’històric (les supera el 2019), “cal destacar que la calor fou persistent durant tot el mes, amb molts dies que superaren la mitjana”, apuntà Anna Rius, cap dels Serveis Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

També la pluja va ser protagonista en aquest recull del mes de juny: hi hagué una absència total de precipitacions a sectors del litoral i del prelitoral, com per exemple la regió metropolitana de Barcelona, amb 0 mm de pluja. El que sí que va tenir Catalunya, i en especial Barcelona, és un bon nombre de nits que no van baixar de 25 ºC, les conegudes com nits tòrrides: un total de 12 nits a la ciutat comtal, que suposen el rècord de país i rècord en un mes de juny des que es tenen registres (l’anterior era de 2003 amb 10 nits). 

“Un dels motius principals és l’efecte illa de calor que es produeix a les ciutats”, indicà Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. Aquesta situació també s’evidencia a l'històric Observatori Fabra (depenent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), que registrà la temperatura més alta amb 37,9ºC el dia 30 i 342,5 hores d’insolació (rècord). A nivell català, el dia 29 més de la meitat de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), 100 de 182 actives, van enregistrar nit tropical i el dia 30, 8 estacions van detectar nit tòrrida.

Per sobre dels 40 ºC

Pel que fa a la xifra per sobre dels 40ºC, set dies del passat mes de juny superaren el valor de temperatura 40 °C, en un lloc o altre, i en estacions com a Vinebre (la Ribera d’Ebre), aquest llindar es superà consecutivament els darrers 3 dies del mes, arribant el dia 28 fins als 42,9 ºC, el valor de temperatura màxima més elevat del mes a Catalunya. A banda de la Ribera d’Ebre, també es van superar els 40 ºC a les comarques del Priorat, Alt Empordà, Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Pallars Jussà i Terra Alta entre el 21 i el 30 de juny.



dilluns, 7 de juliol del 2025

Diumenge sis de juliol: s'acaba la calor exagerada i la falta de pluges

Núvols Asperatus o Asperitas observats el diumenge sis de juliol sobre Palamós abans de caure la primera tempesta de la tarda.

L'onada de calor que ens ha estat afectant durant les últimes jornades del passat mes de juny i a principis del mes de juliol (llegiu la següent nota de premsa del Meteocat), per fi ha passat a la història. Després dels rècords de calor, les nits d'insomni i la sequera de les darreres setmanes, el temps ha fet un gir de 180º.

Ahir diumenge vàrem tenir un còctel explosiu que va fer crèixer els núvols convectius, coincidint amb la formació d'una línia d'inestabilitat especialment activa al nord-est de Catalunya, degut a l'arribada d'un solc d'aire fred en altura, la presència de convergència de vents en superfície i a la calor acumulada.

La manca de pluges a la nostra zona i la calor persistent i exagerada, es va acabar de forma dràstica. Primerament, l'arribada d'una tempesta amb abundant i sorollós aparat elèctric, va servir per inaugurar la tarda. Seguidament, al cap de poca estona, una tongada de ruixats intensos es va repetir fins al vespre. Fins i tot, a tres quarts de 5 de la tarda, es va tornar a inundar algun carrer de Palamós i Sant Joan, tal com detalla la notícia de Ràdio Palamós.

Aquest espectacle meteorològic que no es veia des de feia mesos, va deixar-nos 43.4mm a La Pietat, 41.2mm al nucli antic de Sant Joan, 34.6mm a La Fosca, 32.8mm al carrer Enric Vincke i 32.4mm al carrer Joan Vilar. El canvi de temps també ha renovat la massa d'aire. Avui dilluns 7 de juliol això ha acabat donant una màxima de 26.1°C i una mínima que per fi ha baixat dels vint graus, amb 19.1°C. Tot un luxe pels temps que corren.

Bassals en el que queda del Pla de Sant Joan aquest dilluns 7 de juliol.

 
Imatge composada dels radars meteorològics del diumenge sis de juliol a les 16:18h. 

Gràfica on veiem el descens del mercuri coincidint amb la tempesta que caigué ahir diumenge.

Mapa de llamps d'ahir diumenge on veiem l'abundant aparat elèctric que ens afectà. 

dijous, 3 de juliol del 2025

Apareixen noves restes de la muralla de Palamós

Restes d'una torre del segle XVI que formava part del sistema defensiu de Palamós.

El passat 7 de juny, "Clau de Volta. Associació d'Art i de Patrimoni de Palamós", va informar a través de les xarxes socials que havia sortit a la llum una torre i un llenç de la muralla del segle XVI i tot un tram del baluard de Sant Joan del segle XVII, en un solar on s'han derruït els edificis en el carrer Salvador Albert i Pey de Palamós.
En teoria, degut al grau de protecció que tenen les restes històriques aparegudes, aquestes s'hauran de respectar i integrar en el projecte constructiu de l'obra que els vulgui fer en el solar.



Dibuix de Lorenzo Possi on veiem les muralles, torres i baluards que defensaven Palamós des del nord, just a la zona on ara han aparegut les restes. Agost del 1676. Font: www.fundaciomascort.com 
 
Recull de fotografies