divendres, 11 de febrer del 2022
dijous, 10 de febrer del 2022
Paisatge primaveral, però mirant de reüll la sequera
Cel serè i paisatge primaveral al Pla de Calonge el passat dimarts 8 de febrer.
El cel blau que ens va acompanyar el passat dimarts 8 de febrer, va ser el marc perfecte per gaudir amb plenitud del paisatge florit que embolcalla alguns sectors del Pla de Calonge, talment com si ja hagués arribat la primavera.
Sortosament, les abundants pluges caigudes durant el passat mes de novembre, permeten que la nostra zona no sigui de les més perjudicades degut a la manca precipitacions dels darrers dos mesos.
Tot i que les fotografies bucòliques ens transmeten que les plantes es troben en una molt bona situació, res més lluny de la realitat.
Si ens fixem en els sembrats d'hivern, es pot constatar que la falta de pluges està posant en perill el seu normal desenvolupament. Malauradament, les previsions semblen apuntar que aquesta manca de precipitacions abundants va per llarg. En tot cas, amb una mica de sort podrien caure quatre gotes entre diumenge i dilluns, encara que això no està clar del tot amb els mapes actuals.
A part d'un temps assolellat, el passat dimarts 8 de febrer va donar una temperatura màxima de 13,2 ºC i una mínima 6,7 ºC.
El cel serè va donar pas a alguns núvols baixos durant la posta de sol. El vent fou feble i de direcció variable, amb predomini de l'est-nord-est al centre del dia, ratxa màxima 21 km/h. Humitat del 70 al 87 %. Pressió màxima 1033 hPa, mínima 1029 hPa. Dades del Barri Vell de Palamós, meteoclimatic.
Un sembrat del Pla de Calonge força esquifit degut a la manca de pluges el passat dimarts 8 de febrer.
dimecres, 9 de febrer del 2022
El saurí i la recerca d'aigua en corrents subterranis
L'aigua és un dels 4 elements més demandats per tothom. Font de vida i a vegades de conflicte, la nostra societat té una gran dependència d'aquest element, especialment durant les èpoques de sequera.
A causa del canvi climàtic, l'aigua s'ha convertit en un dels tresors més valuosos i tot un repte pel que fa a la seva localització i explotació.
Una de les pràctiques mil·lenàries per a la recerca de l'aigua correspon al saurí, un expert la sensibilitat del qual li permet trobar corrents subterranis.
A la província d'Osca, José Antonio Gracia, ens va revelar el 2006 tècniques i secrets per a la recerca d'aquest valuós líquid.
dimarts, 8 de febrer del 2022
Diumenge 6 de febrer amb minves i flors
El fenomen de les minves segueix entre nosaltres. Imatge captada el passat diumenge 6 de febrer des de la platja de Sant Esteve de la Fosca.
L'intent de canvi de temps del passat dissabte 5 de febrer va ser flor d'un dia.
Els núvols baixos o de cert desenvolupament vertical es van desfer amb celeritat, i l'endemà l'astre rei va brillar amb força.
El temps assolellat del passat diumenge 6 de febrer, va permetre que es pogués contemplar sense dificultats la bonica paleta de colors que ens deixa la floració dels comptats ametllers que sobresurten entre els marges i els camps de la vila palamosina.
Tal com podeu veure a les imatges, actualment la floració dels ametllers també es veu acompanyada per l'espectacular floració de les mimoses, en una mena de simfonia de colors.
D'altra banda, l'impertorbable estabilitat atmosfèrica que ens dona l'alta pressió, manté el nivell del mar força baix. Les minves deixaren al descobert un altre dia les algues més superficials que cobreixen el rocam costaner.
Altres dades que ens deparà la jornada dominical foren uns 13,2 ºC de màxima i una mínima de 6,7 ºC. Vent fluixet de garbí a les hores centrals, ratxa màxima 24 km/h. Humitat del 47 al 85 %. Pressió màxima 1028 hPa, mínima 1025 hPa.
Imatges del passat diumenge 6 de febrer. Veiem la floració dels ametllers, les mimoses i minves a la platja de Sant Esteve de la Fosca
dilluns, 7 de febrer del 2022
Núvols, rebuf i canyís d'antics aiguamolls
Núvols amenaçadors al damunt del Pla de Sa Nau el passat dissabte 5 de febrer. En primer pla veiem una clapa de canyís.
El passat dissabte 5 de febrer hi va haver un petit intent de trencar la monotonia i l'estabilitat anticiclònica de les darreres setmanes.
La configuració sinòptica d'aquella jornada va afavorir l'entrada de vent intens de component nord-oest i nord-nord-oest al golf de Lleó. Tal com passa en algunes ocasions, el buit creat per aquest vent a les capes més baixes de la troposfera, va provocar l'entrada del típic rebuf entre la Costa Central i el sud de la Costa Brava.
Aquest rebuf o vent de direcció contrària, de component sud-est i carregat d'humitat, i la formació d'una línia de convergència de vent, va permetre l'ascens de la massa d'aire i el creixement de núvols convectius. No obstant això, encara que es van veure alguns cúmuls gruixuts durant la tarda, la cosa no va anar a més i la pluja va seguir brillant per la seva absència.
El passat dissabte el mercuri va anotar 15,0 ºC de màxima i una mínima de 8,7 ºC. La humitat relativa es va moure entre un màxim del 92 % i un mínim del 46 %. La pressió va enregistrar un màxim de 1027 hPa i un mínim de 1021. La ratxa més alta de vent fou de 26 km/h.
D'altra banda, les fotos que podeu veure, a part de mostrar-nos l'estat del cel, també ens mostren un petit retall de canyís. Aquesta planta és molt típica de les zones humides i ens dona una pista dels aiguamolls que havien existit antigament en tota aquesta zona del Pla de Sant Joan i del Pla de Sa Nau, tal com ens recorda aquesta notícia de Ràdio Palamós.
Desgraciadament, a Palamós sempre fem totes les coses al revés. En comptes de recuperar ni que sigui un petit sector d'aiguamolls, tal com es va fer a Platja d'Aro amb el Parc dels Estanys, es preveu que en els propers anys quedi tot urbanitzat, coincidint amb l'obertura dels carrers que aniran perpendiculars a la prolongació del carrer Enric Vincke i les diverses construccions previstes.
Cal recordar que els aiguamolls són uns aliats per lluitar contra el canvi climàtic, per protegir la biodiversitat i pel cicle de l'aigua, entre d'altres aspectes. En aquest sentit us recomano llegir el següent article del Diari de Girona.
El canyís (Phragmites australis), és una gramínia alta, de fins a tres metres, amb la tija coberta de fulles llargues i planes i coronada per una inflorescència en plomall, sedosa i de tons violacis. A l'hivern s'asseca i adquireix una coloració daurada, i a la primavera rebrota ben verd.
És molt característic dels aiguamolls, on es concentra al voltant dels estanys i les llacunes d'aigua més dolça, tot i que tolera cert grau de salinitat.
A la nostra vila es pot veure sobretot a la zona humida de la platja de Castell i forma part de l'hàbitat de diferents espècies d'aus i altra fauna.
Mapa de vent en superfície del passat dissabte 5 de febrer a les 17:00h. Veiem la situació que he descrit anteriorment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)