Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 30 de juny de 2011

La UB explorarà el canyó de La Fonera i altres fons submarins de la costa catalana


El submarí Liropus 2000 ja és a punt de ser submergit per explorar les valls abissals de la costa catalana. Foto: X.B.C.


Durant dues setmanes, a partir d'avui, un equip de 26 persones, entre tècnics i científics, de la Universitat de Barcelona, comanat per Miquel Canals-responsable del grup de recerca consiolidat (GRC) de Geociències Marines- recorrerà la costa catalana per explorar-hi les valls i les profunditats submarines amb l'objectiu de fer, entre d'altres, una descoberta dels canyons i els fons de la nostra mar, tal com s'ha fet aquest dimarts a bord del vaixell del CSIC, Sarmiento de Gamboa, a bord del qual hi ha el submarí Liropus 2000, que per primera vegada podrà baixar fins als 2.000 metres de profunditat, tot i que està preparat per abastar els 3.000 metres.

A la presentació, a la sala de comandaments del vaixell -que ha aixoplugat els periodistes i els convidats del sol de justícia que queia a la capital catalana-, a més del doctor Miquel Canals, hi han participat el Dr. Eduardo Balguerías, director de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO); el Dr. Jordi Alberch, vicerector de Recerca de la UB; el Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia de la UB; Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ignasi López, sots-director de l'Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de l'Obra Social “la Caixa” i la presència de la Dra. Conxita Àvila, delegada del rector per a Accions Especials de Recerca a la UB.


Canyons submarins al davant de la Costa Brava.


Estudiar la topografia submarina i els processos dinàmics dels fons marins del marge continental del litoral català, en especial els canyons submarins del cap de Creus, Palamós i Blanes, serà la primera missió científica del vehicle submarí no tripulat de gran profunditat Liropus 2000, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). El projecte s'emmarca en la campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar, que dirigirà el catedràtic Miquel Canals, cap del grup de recerca consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

La primera campanya científica amb el Liropus 2000, que tindrà lloc del 30 de juny al 14 de juliol, se centrarà en operacions d'identificació, de cartografia submarina i d'anàlisi de la naturalesa dels fons marins, i estudiarà les estructures sedimentàries, les comunitats bentòniques i l'impacte de l'activitat humana als canyons submarins i al talús del marge continental del litoral català. Els experts estudiaran els diversos processos dinàmics que tenen lloc als canyons submarins i als talussos adjacents, en especial els fenòmens lligats a les tempestes extremes i als processos de cascades d'aigües denses a la plataforma continental, a la Mediterrània nord-occidental, fins a 2.000 metres de fondària

En la campanya participen experts del GRC Geociències Marines de la UB, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia. També té el suport de la Comissió Europea, del Ministeri de Ciència i Innovació, de l'Obra Social de La Caixa —mitjançant el projecte Oasis del Mar—, i de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Miquel Canals, responsable del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya Promares - Oasis del Mar, ha dirigit diversos projectes de geologia marina en grans vaixells oceanogràfics per estudiar la topografia submarina, el registre sedimentari i el canvi climàtic a la conca mediterrània, l'Atlàntic i l'Antàrtida. Segons la seva opinió, «l'objectiu principal ara és investigar els ecosistemes profunds de les grans valls submarines del nord de Catalunya, concretament els canyons submarins de Blanes, la Fonera (o Palamós) i el cap de Creus, uns ecosistemes que encara avui són essencialment desconeguts. Per les seves dimensions, proximitat a la costa, gran fondària, estat de preservació de l'ecosistema, i pels recursos pesquers que acullen (com la coneguda "gamba de Palamós", en el cas de la Fonera) aquestes valls submarines formen un ambient únic i excepcional que cal conèixer. Són, en definitiva, una riquesa per al nostre país».




Vídeo d'una entrevista a Miquel Canals (no Nadal com posa el vídeo).


Per la seva banda, Eduardo Balguerías, director de l'IEO, remarca, a propòsit del Liropus 2000: «És un equip científic d'última generació que permet l'accés a grans profunditats per observar els ecosistemes marins sense pertorbar-los, i permet agafar mostres de manera selectiva. És l'únic a Espanya capaç d'arribar als 2.000 metres de profunditat i l'IEO l'ha adquirit per atendre les necessitats del projecte Indemares». I afegeix: «A més de fer-lo servir per a la recerca pròpia, l'IEO posa el Liropus 2000 a disposició de la comunitat científica, tant espanyola com internacional. Mostra d'això és el fet que, després que l'IEO l'hagi provat i posat a punt, la seva primera campanya la lidera la UB i es fa en un vaixell del Ministeri de Ciència i Innovació que és operat pel CSIC».

Un vehicle submarí que grava imatges i recull mostres a grans profunditats

Promares - Oasis del Mar és la primera campanya científica del Liropus 2000, un vehicle submarí científic de control remot (remotely operated vehicle, ROV) de l'IEO, un organisme públic de recerca que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació i que es dedica a la investigació en ciències del mar, en especial a l'estudi dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí.

El vehicle és un model Super-Mohawk II, un dels més venuts del fabricant Sub-Atlantic, i està preparat per operar fins a 2.000 metres de profunditat, tot i que té capacitat per treballar a 3.000 metres. Aquest nou equipament ampliarà la capacitat oceanogràfica de recerca dels equips científics i facilitarà l'estudi dels ecosistemes profunds en els oceans amb mitjans no invasius que permeten l'observació directa dels hàbitats marins i de les comunitats biològiques sense produir impacte en l'ecosistema natural. El nom "Liropus" és el nom d'una espècie de custraci trobat en el mont marí El Cachuco, a la badia de Biscaia, tal com ha revelat Eduardo Balguerías.

El Liropus 2000 disposa de sis motors i combina una gran potència i capacitat de càrrega que li permet portar sis tipus de càmeres, instruments científics de mesura i presa de mostres. Està dotat d'equips CTD per mesurar temperatura, pressió i salinitat, i d'un correntòmetre d'efecte Doppler per estudiar els corrents a les diverses profunditats de treball. L'aparell està dissenyat per suportar fins a 20 quilograms d'altres equipaments científics que es requereixin. El ROV té un potent sistema d'il.luminació i càmeres d'elevades prestacions (per exemple, una d'alta definició en format HD i una altra de baixa lluminositat) per garantir l'alta qualitat de les imatges enregistrades a profunditat. També disposa de dos braços manipuladors hidràulics de precisió per a la recollida d'objectes i d'un sistema de succió per a mostres líquides i gasoses.

La campanya Promares - Oasis del Mar es durà a terme a bord del Sarmiento de Gamboa, sota el comandament del capità Rafael García. Es tracta del vaixell oceanogràfic més modern del Ministeri d'Educació i Innovació, operat pel CSIC i amb base d'operacions al port de Vigo.

El vaixell, avarat el gener del 2006, disposa de moderns equipaments científics i tècnics per a campanyes d'oceanografia, biologia i geologia marines, i incorpora les tecnologies més avançades en sistemes de navegació (per exemple, el posicionament dinàmic). És, a més, el primer vaixell oceanogràfic espanyol amb capacitat d'operar amb vehicles de control remot de grans profunditats i amb vehicles submarins autònoms, i el primer que està dotat amb sistema de comunicacions de banda ampla per via satèl.lit amb cobertura global.

El Sarmiento de Gamboa és propietat del CSIC i està operat per la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC a Barcelona. Va ser finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (60 % fons FEDER), el CSIC (20,5 %) i la Xunta de Galicia (19,5 %).


Galeria de fotos


Informació, imatges i vídeo extrets de: http://www.ecodiari.cat/