Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Fotos de 6 rèptils de Costa Rica

Serp " Terciopelo " (Bothrops asper), vista durant una passejada nocturna pel Parc Nacional Volcan Arenal, La Fortuna (Costa Rica). És considerada la serp més perillosa de Costa Rica, responsable del 46% de totes les mossegades i del 30% de tots els casos hospitalitzats. Abans del 1947 la taxa de mortalitat era del 7%, però des d'aleshores s'ha reduït a gairebé el 0%.
En els departaments colombians d'Antioquia i Chocó causa un 50-70% de totes les mossegades de serps, amb una taxa de seqüeles del 6% i una taxa de mortalitat del 5%.
A l'estat de Lara (Veneçuela) és responsable del 78% de tots els enverinaments i de totes les morts per mossegada de serp.
Aquesta espècie és fàcilment irritable i té la reputació de ser agressiva. La seva grandària i el seu hàbit d'aixecar la part superior del cos pot donar lloc a mossegades dalt dels genolls. També s'ha observat que pot expulsar verí a una distància d'uns 1,8 m des de les puntes dels seus ullals.
Els símptomes de la mossegada inclouen dolor, supuració de les ferides punxants, inflamació local que pot augmentar durant 36 hores, blaus que s'estenen des del lloc de la mossegada, butllofes, entumiment, febre lleu, mal de cap, sagnat del nas i les genives, hemoptisi, hemorràgia gastrointestinal, hematúria, hipotensió, nàusees, vòmits, alteració de la consciència i sensibilitat de la melsa. En els casos no tractats, sovint es produeix necrosi local que pot requerir l'amputació.


Us poso unes fotografies de sis espècies de rèptils que vaig poder veure i retratar l'any passat a diferents parcs naturals de Costa Rica.
Aquest país centreamericà, exemplar en molts aspectes, posseeix fins a 225 espècies de rèptils, de les quals 120 són espècies de serps i unes 20 estan classificades com a verinoses.
Malgrat que al llarg del viatge en vaig poder veure algunes més, degut al seu caràcter fugisser no vaig ser a temps de fotografiar-les totes.
Cal destacar que l'aparició d'algun rèptil, sobretot serps i llangardaixos, és un fet molt habitual durant qualsevol passejada guiada que es faci, ja sigui per un parc natural o simplement pels voltants de les cases, tan de dia com de nit.
Sens dubte, es tracta de tot un luxe pels admiradors d'aquests éssers fascinants i enigmàtics.
A part de les sis fotos, al final de l'article també podreu veure un vídeo molt interessant i de curta durada sobre la fauna de Costa Rica, on hi destaquen especialment les serps i les granotes.
Finalment, tot i la perillositat d'algunes d'aquestes serps, cal tenir present que són un autèntic tresor biològic i tenen un paper molt important dins l'equilibri ecològic, amb la qual cosa han de ser respectades i protegides.


Serp " Tamagá " (Porthidium nasutum), vista durant una passejada nocturna pel Parc Nacional Volcan Arenal, La Fortuna (Costa Rica). Espècie verinosa que pot ser mortal en alguns casos greus.


Iguana verda (Iguana Iguana), vista al Parc Nacional Tortuguero (Costa Rica), passejant-se pels jardins de l'allotjament.


Serp " Bejuquilla verde " (Oxybelis fulgidus), vista al Parc Nacional de Tortuguero (Costa Rica), passejant-se entre la tanca d'una casa. Espècie verinosa que pot causar forts dolors i paràlisis d'algun dit durant mesos. En gent al·lèrgica pot arribar a ser mortal.


" Basilisco verde " (Basiliscus plumifrons), vist al Parc Nacional Tortuguero (Costa Rica), descansant en una branca sobre l'aigua. Aquest bonic llangardaix pot còrrer per sobre l'aigua.


Dues serps " Oropel o Bocaraca " (Bothriechis schlegelii), vistes a Puerto Viejo de Talamanca (Costa Rica). El verí de la Bothriechis schlegelii és principalment hemotòxic, però també conté factors fortament miotòxics. Les mossegades d'aquesta espècie són poc freqüents i rarament fatals, no obstant, les víctimes mortals inclouen principalment nens petits. Els símptomes típics d'un enverinament sever inclouen dolor local intens, inflor, lleu necrosi dels teixits, marejos, nàusees, i dificultat respiratòria. No existeix un antídot específic per les mossegades d'aquesta espècie.
L'Institut d'Investigació Clodomiro Picado, de la Universitat de Costa Rica, utilitza el verí de la Bothriechis schlegelii per produir antisèrum.