Les restes d'aquest edifici històric situat al paratge de Castell (Sant Joan de Palamós), semblen esperar millors temps... mentrestant, ja s'ha ensorrat una part de la torre de defensa i també ja han espoliat els marcs d'algunes portes i finestres. La llinda amb inscripcions de la porta principal es troba al terra i segurament no se la van poder emportar degut al seu elevat pes i per la dificultat d'accedir al lloc on es troba.
La masia es troba inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment pertany a la Generalitat de Catalunya.
La torre és anterior a l'edifici principal, segurament del segle XVI, tot i que un capbreu del Castell de Vila-romà del 1315 ja apareix esmentat aquest mas encaixonat al congost on es troba, lluny de la vista dels pirates que atacaven aquestes costes.
Al segle XVIII es deuria construir el mas actual adossat a la torre i aquest element va perdre el seu caràcter defensiu. La façana principal del mas està orientada a sud-oest. El portal té gravada la data 1787 a la llinda. L'estat general del mas és ruïnós: els sostres estan caiguts, falten els marcs d'algunes finestres, etc. La torre adossada a l'extrem est estava prou ben conservada fins fa pocs anys, però ara presenta un estat lamentable i una part ha caigut.
És de planta rectangular (5,57x4,90m.) i té una alçada de 7 metres dividits en tres plantes. La part baixa és ocupada per un forn de pa que té una data del segle XVI. La segona es comunica amb la casa per una porta que deuria ser la poterna, ja que al capdamunt hi ha les restes d'un matacà. Es comunica amb la superior per una trapa. A l'exterior hi havia tres finestres i algunes espitlleres aparedades, emmarcades amb pedra de granit. Estava coberta amb una teulada a dues vessants que va cedir al pas del temps i a l'abandó.
Adjunto algunes fotos actuals i també unes de l'any 1986 realitzades per la Maria Mercè Pibernat i Domènech on podeu veure com era la torre abans que una part s'ensorrés.
Bibliografia: "Els Masos de Vila-romà (1a part)" de Pere Trijueque i Fonalleras, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i la Viquipèdia.
