A prop del Molí Cremat i a la vora de la riera dels Molins, trobem les restes de dos antics pous de glaç del segle XVIII, anomenats tipològicament com a "bessons" pel fet de trobar-se enganxats un al costat de l'altre. Tot i que molta gent creu que es troben dins del terme de Calonge, en realitat estan situats a dins del terme de Castell-Platja d'Aro.
Un dels dos pous encara conserva l'arrencada de la cúpula que el cobria.
Els pous de glaç es solien situar en els indrets més freds
i ombradissos, en fondalades orientades cap al
nord, com és el cas d'aquest indret de la Vall dels Molins.
Normalment, els pous de glaç tenien una estructura cilíndrica coberta per una volta de pedra, mentre que la base solia estar excavada uns metres per sota el nivell del terra.
Estaven associats a alguna bassa situada no gaire lluny i a una resclosa per contenir i desviar l'aigua de la riera cap a ella. Amb la baixada de la temperatura que es donava a les llargues nits d'hivern, l'aigua de la bassa es gelava.
Aleshores, el gel resultant s'extreia i es posava al pou.
El gel s'emmagatzemava durant els mesos de més fred, entre novembre i febrer, cobrint amb palla la darrera capa de gel per mantenir la temperatura freda. Aleshores es distribuïa entre els mesos de juny i octubre.
El gel que s'extreia d'aquests pous es destinava per a refredar begudes, per a la conservació d'aliments com el peix, i per a usos mèdics, com per exemple curar la febre, aturar hemorràgies, tractar inflamacions i, fins i tot, es creia que facilitava la digestió.
Les restes emboscades i abandonades d'aquests pous de glaç, són un testimoni mut de la Petita Edat del Gel, entre el segles XIV i el XIX.
Aquest període fred va provocar que es construïssin diversos pous de glaç a les Gavarres. El declivi i l'abandó d'aquestes construccions destinades a preservar l'apreciat gel, apareix durant la
segona meitat del segle XIX, un cop es generalitza la fabricació industrial del gel utilitzant amoníac.
