L'inici de la tardor, a l'hemisferi nord, es produeix quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celeste durant el seu moviment aparent cap al sud.
Podem apreciar que la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen en el dia d'avui, un fet que també s'anomena equinocci de tardor.
Quan la tardor comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la primavera.
El cel durant la tardor de 2023
Després de la posta de Sol, a l'inici de la tardor, trobarem Saturn com a únic planeta visible. A partir del novembre farà la seva aparició el planeta Júpiter per l'est. Més tard, al desembre, Mercuri serà visible durant unes setmanes cap a l'oest.
Durant les matinades de tardor, per part seva, començarem l'estació amb Venus, Júpiter i Mercuri ben visibles, però l'últim d'aquests planetes desapareixerà aviat coincidint amb la brillantor de l'alba. Per la seva banda, Júpiter deixarà de veure's al novembre.
Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles als capvespres de tardor, s'hi destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a l'Àliga, que seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, encara que gradualment a menor alçada sobre l'horitzó oest.
A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l'est les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.
Durant la tardor del 2023 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna
L'eclipsi de Sol succeirà el 14 d'octubre, serà de tipus anul·lar i es veurà a Amèrica. També serà visible com a parcial a les illes Canàries més occidentals, però amb magnituds molt baixes.
L'eclipsi de Lluna esdevindrà el 28 d'octubre, serà de tipus parcial, i es veurà a l'est d'Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. La fase de parcialitat començarà a les 21:35h i acabarà a les 22:53h.
Així mateix, uns altres dels fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2023 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, les oriònides, amb el màxim cap al 21 d'octubre, les lleònides, amb el màxim cap al 17 de novembre, i les gemínides, amb un màxim cap al 14 de desembre.
Les llunes plenes de la tardor tindran lloc el 29 de setembre, el 28 d'octubre i el 27 de novembre.
Canvi d'hora
Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2023 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia, el 29 d'octubre, a les 3 de la matinada hora oficial, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2.
Algunes curiositats sobre la tardor
L'inici de la tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà els dies 22 i 23 de setembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
L'inici de la tardor és l'època de l'any on la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt als matins més d´un minut després que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència d'això, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.
