Una tempesta solar considerada severa pels experts, va permetre veure el passat divendres 10 de maig a la nit aurores boreals des de diversos punts de Catalunya.
Un dels punts on s'ha pogut observar aquest efecte lluminós habitual en països del nord d'Europa -però molt rar a Catalunya- ha estat arreu de la demarcació de Girona, però també en altres punts com la ciutat de Sabadell i en altres localitats com Castelltallat, Viladrau, Sant Vicenç de Torelló, Súria, tota la plana de la Cerdanya i el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i el del Montsec. De fet, l'aurora boreal registrada al Montsec és la més important des de fa més de 150 anys.
El director del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), Salvador J. Ribas, ha afirmat que l'aurora boreal vista ha estat de màxima escala G5 i la "més potent" registrada mai des de les nostres latituds en un segle i mig. En aquest cas, la unió de diverses ejeccions de massa coronal (CME) han generat un esdeveniment de tipus G5 (extrem), el més intens després de l'esdeveniment anomenat de Carrington del 1859, que va aturar els telègrafs a mig món i va provocar problemes elèctrics.
Durant la nit del divendres es van poder observar aurores a latituds no habituals i també una variant anomenada Stable Aurora Red Arc (SAR), quan de forma persistent es manté estable un arc vermellós. Es va viure un altre episodi G5 l'any 2003, anomenat les tempestes de Halloween, però no va ser tant visible des de la superfície de la Terra.
Segons informen els tècnics del PAM, entre el dimecres 8 i el dijous 9 de maig es van produir al Sol una successió de fenòmens d'activitat CME. Aquests són el tipus de fenòmens més violents al Sol i són més freqüents i intensos en el cicle de màxima activitat solar com el que estem entrant enguany.
Els efectes de la tempesta solar van tardar 48 hores en arribar a la Terra, ja que les partícules carregades resultants del fenomen no viatgen a la velocitat de la llum. Si els CME es produeixen en direcció a la Terra, les partícules ejectades impacten contra nosaltres. En condicions normals les partícules interactuen amb el camp magnètic de la Terra i s'escolen pels pols magnètics terrestres produint les clàssiques aurores boreals o australs.