El mes de juliol ha començat amb unes imatges que aixecaren gran expectació al port de Palamós.
Dilluns passat, la barca d'arrossegament Concha va pescar dos espècimens de manta de grans dimensions. Els espectaculars peixos cartilaginosos quedaren atrapats a l'art de pesca de forma accidental.
La tripulació del pesquer les va posicionar dins l'aigua marina per intentar mantenir-les en vida. Aleshores les descarregaren al moll, però ja havien mort i no es van poder salvar.
L'operatiu va ser supervisat pel cos d'Agents Rurals. També hi van intervenir biòlogues de la Fundació CRAM i es van fer càrrec dels dos exemplars morts per realitzar els estudis pertinents.
La manta o mantellina (Mobula mobular) és un peix cartilaginós batoïdeu de la família dels mobúlids, que viu a l'Atlàntic i a la Mediterrània. La seva pesca és ocasional amb xarxes i actualment es troba en perill d'extinció. Són animals molt sensibles i, en cas de trobar-ne un, per exemple avarat en una platja, els científics recomanen no molestar-lo, no tocar-lo ni cobrir-lo amb res, no fer sorolls, i tampoc intentar el seu retorn a l'aigua, perquè aquesta és una tasca que només poden fer professionals.
Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample. És capaç d'arribar a un miler de kg de pes. El disc és romboïdal i deprimit, molt més ample que llarg amb la vora anterior convexa i la part posterior còncava. A la cua, llarga i prima, apareix un agulló curt. El cap és ample i per davant apareixen unes prolongacions de les aletes. La boca és molt ampla i subterminal. Dents petites i nombroses. Els ulls es troben en posició lateral per davant dels espiracles. Les obertures branquials són àmplies. Tant les dorsals com les pelvianes, molt petites, es troben a l'inici de la cua. Les pectorals estan molt desenvolupades. Manca d'aleta caudal. El dors és negre amb reflexos blaus metàl·lics. El ventre és blanc.
Apareix al Mediterrani occidental (ocasionalment i a l'estiu) i central. A l'Atlàntic apareix tant a la part oriental com a l'occidental. És una espècie epipelàgica oceànica que forma petits grups. Salta sovint, espectacularment, fora de l'aigua.
És planctòfaga ja que s'alimenta per filtració de zooplàncton i petits peixos pelàgics que captura amb l'ajut de les prolongacions cefàliques.
És un peix ovovivípar. El període de gestació és llarg (al voltant de 25 mesos) i només té una cria (molt rarament dues). Les cries neixen amb les pectorals enrotllades i fan 180 cm de llargada.