L'hivern del 2024-2025 començarà aquest dissabte 21 de desembre a les 10 hores 21 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2025 amb el començament de la primavera.
L'inici de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb l'instant en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. Aquest dia, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i descriu l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, és el dia amb menys hores de sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, provocant que el començament de l'hivern també es digui solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet).
Així mateix, el començament de l'hivern a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.
El cel durant l'hivern del 2024-2025
Les nits d'hivern són llargues i sovint asserenades, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern, podrem veure en fosquejar els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, juntament amb Venus, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol desapareixent del cel del capvespre a finals de febrer. Mentrestant, Mart començarà a ser visible al capvespre a mitjans de gener i Mercuri farà una breu aparició des de mitjans de febrer a mitjans de març.
A l'alba, d'altra banda, en el cel veurem Mart i Mercuri al començament de l'hivern.
A més dels diferents planetes, el cel del capvespre hivernal ens mostrarà algunes de les constel·lacions preferides dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. La vermellosa Aldebaran, el Ca Major amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pòl·lux. Aquestes estrelles unides amb altres adjacents, formen un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern, siguent característic dels vespres de l'estació.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2024-2025 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, amb un màxim cap al 3 de gener.
Així mateix, les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 13 de gener, el 12 de febrer i el 14 de març.
El 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol de 2025.
Durant l'hivern de 2024-2025 hi haurà un eclipsi total de Lluna. Serà el 14 de març i es veurà des d'Amèrica, l'oest d'Àfrica, Europa, l'est d'Àsia i Oceania. Des de Catalunya serà visible, tot i que no complet, ja que la Lluna es pondrà abans de finalitzar totes les fases de totalitat.
Algunes curiositats sobre l'hivern
Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més ràpid a la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.
L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'hivern correspon al de menys d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a les nostres latituds, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
