Tot i que la primavera meteorològica o climatològica s'inicià el passat dissabte 1 de març (acabarà el dissabte 31 de maig), la primavera astronòmica ha començat avui dijous 20 de març a les 10 hores 2 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
La primavera a l'hemisferi nord comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest durant el seu moviment aparent cap al nord. En aquest moment la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Quan això succeeix es dona l'equinocci de primavera. Així mateix, coincidint amb el començament de la primavera a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud s'inicia la tardor.
Què es veurà al cel durant la primavera del 2025?
Després de la posta de Sol començarem l'estació amb Mart i Júpiter ben visibles en la foscor, però aquest darrer planeta deixarà de ser visible a principis de juny. També a primers d'aquell mes Mercuri farà la seva aparició al cel del capvespre.
Durant les albes, d'altra banda, començarem la primavera sense cap planeta visible. Venus començarà a veure's des de finals de març, mentre que a primers d'abril apareixeran Saturn i Mercuri. Aquest darrer deixarà de veure's a finals de maig.
Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure algunes de les més típiques de l'hivern, com Orió, Canis Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma des signe d'interrogació invertit acabat a l'estrella Règul, Verge, amb la brillant Espiga, i el Bouer, amb l'estrella vermella Artur.
En un altre ordre de coses, al llarg de la primavera del 2025 tindrà lloc un eclipsi parcial de Sol. Serà el 29 de març i es podrà veure des del nord-oest d'Europa, Rússia i Àfrica, Groenlàndia i l'extrem nord-est d'Amèrica. Serà visible des de tota la península Ibèrica amb magnituds mitges-baixes.
Aquest és el primer d'una sèrie d'eclipsis de Sol que seran visibles des de casa nostra els propers anys: el 12 d'agost del 2026 i el 2 d'agost del 2027 podrem gaudir de dos eclipsis totals, seguits d'un anul·lar el 26 de gener del 2028.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2025 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb màxim cap al 6 de maig.
Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 13 d'abril, el 12 de maig i l'11 de juny.
Canvi d'hora
Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2025 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquell dia, el 30 de març, a les 2 de la matinada, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3.
Algunes curiositats sobre la primavera
Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003.
L'inici de la primavera és l´època de l'any on la llargària del dia es prolonga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, pel matí el Sol surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, cada dia el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més que el jorn anterior.