Projecte CATaMARà: navegant per la Xarxa Natura 2000 catalana

 

El projecte CATaMARà és una proposta d’educació ambiental que té com a objectiu connectar CATalunya amb els espais protegits del MAR Mediterrani, seguint com a ruta de navegació la Xarxa Natura 2000 catalana. 

CATaMARà integra la cultura oceànica des de la perspectiva digital, desenvolupant una sèrie de recursos sense perdre la perspectiva local més propera i orientada a l’acció pel canvi. 

Aquesta iniciativa busca promoure la participació de diferents actors socials, educatius, sectors econòmics i administració pública i apropar la Xarxa Natura 2000 marina arreu del territori català. 

El projecte CATaMARà compta amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Coets contra les pedregades Cetme i Igual cota 3000

 

A la dècada dels anys seixanta del segle passat, es van instal·lar bases coeteres per lluitar contra les pedregades i protegir les collites d'arròs i taronges a la Ribera Baixa i a la Ribera Alta al País Valencià.

Aquest reportatge està gravat amb la intenció de recordar aquella lluita contra els elements i a tots els servidors encarregats de fer-la. 

Al mateix temps, també és important intentar localitzar totes les bases existents a dia d'avui, d'aquelles 189 bases que existien als anys 60 i geolocalitzar-les per a l'estudi de les línies de foc, tal com estaven establertes i preparar tota la documentació necessària perquè siguin declarades com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). 

Es tractaria d'incloure aquestes construccions a la categoria de zones d'interès etnològic valencià.

La Garrotxa entra en situació d'excepcionalitat per la sequera

Diumenge 30 d'abril: més sequera i dos creuers alhora

Els creuers Sea Cloud II (a l'esquerra de la foto) i Sea Cloud  Spirit (a la dreta de la foto) amarrats al port de Palamós el passat diumenge 30 d'abril.  

El passat diumenge 30 d'abril, Palamós va rebre la visita dels creuers Sea Cloud II i Sea Cloud Spirit. 

Aquests dos magnífics vaixells inspirats en els antics velers que creuaven els oceans, deixaren una bonica estampa a la badia palamosina durant la jornada dominical.

El creuer Sea Cloud II va venir des del port de Barcelona i després de Palamós es dirigí a Saint Tropez. Aquest vaixell fou construït a l'any 2001. La seva eslora arriba als 105,9 m i la mànega mesura 16 m. Pot dur 96 passatgers i una tripulació de 63 efectius.

Per la seva banda, el creuer Sea Cloud Spirit també va realitzar el mateix recorregut. La seva eslora és de 125,7 m i la mànega mesura 17,2 m. L'any de la seva construcció fou el 2021. Té 69 suites i 85 tripulants.  

Les dues embarcacions de luxen porten turistes nord-americans d'elevat poder adquisitiu. 

Pel que fa als paràmetres meteorològics, per seguir amb la tradició, aquella darrera jornada del mes d'abril només va deixar-nos quatre gotes, provinents de les escurrialles dels ruixats tempestuosos que descarregaren a l'interior de Girona. En total, a Palamós (barri Vell) i a La Fosca van caure 0,2 mm, i 0,4 mm al Passeig del Mar.

Aquesta misèria de precipitació, fou el colofó final d'un mes d'abril que ha tornat a ser molt sec, en consonància amb el mes anterior. 

En total, aquest passat abril ha sigut per oblidar. Tan sols s'han acumulat 17,4 mm a Palamós-La Fosca, 16,2 mm a Palamós-Passeig del Mar i 14,2 mm a Palamós (barri Vell), quan la mitjana climàtica de precipitació d'aquest mes és de 56,2 mm a la nostra vila.

Més dades meteorològiques del passat 30 d'abril

Temperatura màxima 23,6 ºC, mínima 16,3 ºC. Vent fluixet amb cops moderats del nord al matí, ratxa màxima 37 km/h., garbí fluixet a la tarda. Humitat del 50 al 89 %. Pressió màxima 1016 hPa, mínima 1012 hPa. Matí-migdia assolellats., tarda-vespre ennuvolats i caiguda de quatre gotes.

Pèrdues de més del 80% en la collita de cereal de la Catalunya Central per culpa de la sequera

 

Situació desastrosa de la collita de cereal a la Catalunya Central per culpa de la sequera. 

Aquesta situación extrema també fa que no hi hagi collita de farratge i això vol dir que no hi haurà suficient aliment per mantenir els ramats. De fet, els pagesos temen que hi haurà desabastiment i alerten de les conseqüències "greus" que això pot comportar, amb la desaparició de ramats sencers. 

Davant d'aquesta situació, Unió de Pagesos lamenta que el poc farratge que queda s'exporta a l'estranger, on estan disposats a pagar preus "encara més desorbitats". I això fa encarir més el preu d'aquí.

Per tot plegat, el sindicat reclama mesures perquè aquest farratge "es quedi al país i serveixi per cobrir l'emergència actual". 

Pel que fa a les restriccions d'aigua, la pagesia lamenta que hagi estat el primer sector a rebre les conseqüències. En aquest sentit, el responsable de cereals i herbacis d'Unió de Pagesos, Santi Caudevilla, denuncia que s'està donant prioritat al sector del turisme: 

A Manresa hi ha un dels pocs ramats d'ovelles que encara queden al Bages. És el del Josep Serra, que s'hi ha dedicat des que era ben petit. 

Amb la sequera, es troba que no té camps ni bosc per pasturar perquè els animals no hi troben aliment i assegura que, sense farratge, la situació és "molt greu". Davant d'això, no sap per on passa la solució. No contempla sacrificar el ramat perquè, d'una banda, no li pagarien el preu que val, però sobretot perquè s'hi ha dedicat tota una vida. 

Un ramat que en Josep porta a pasturar cada dia. Una feina "clau" per a la gestió del sotabosc de la zona.