L'església de Sant Esteve de Canapost, amb el seu campanar romànic i el xiprer monumental al seu costat. Aquest arbre més que centenari té una alçada de 14 metres i un perímetre de 2 metres.
Canapost és una entitat de població de Forallac, que formava part de l'antic municipi de Peratallada abans del naixement de Forallac, al Baix Empordà. L'any 2006 tenia 59 habitants. Al poble s'hi arriba per una carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret.
El nucli està format per una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve; alguns altres masos, dispersos, pertanyen també a aquesta parròquia.
L'indret s'esmenta per primera vegada en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto. En la fundació de la vida canònica a la Seu de Girona, de l'any 1019, s'al·ludeix a un alou de la parròquia de Canapost. L'etimologia del topònim no està clara. S'ha dit que cana pot tenir sentit de fita o pedra de camí, suposició que s'avindria amb l'emplaçament del lloc a la vora d'un antic viarany.
El nucli de Canapost està format per un conjunt de cases de poble o masies fetes de pedra sorrenca molt ben rehabilitades.
La necròpolis medieval
A l'any 2005, un equip d'arqueòlegs va descobrir 18 sarcòfags antropomorfs de pedra al voltant de l'església, originaris del segle X, segons informen els estudis de Carboni 14 realitzats per Daniel Punseti.
Panell informatiu de la necròpolis medieval.
En un sarcòfag es van trobar olles i unes petxines portades per un antic pelegrí que va anar a Santiago de Compostela fa més de 600 anys.
L'església de Sant Esteve de Canapost
Panell informatiu de l'església de Sant Esteve de Canapost.
Sant Esteve de Canapost és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, a part de la necròpolis medieval, també van aparèixer restes de pintures murals.
Segons sembla havia estat dedicada a Sant Clet i ja és esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia. A mitjans del segle XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.
Absis preromànic rectangular amb un fris decorat amb figures geomètriques.
Absis romànic situat al costat de l'absis rectangular preromànic. Veiem les típiques arcuacions llombardes.
Es tracta, en realitat, de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis. La comunicació entre ambdues naus es fa a través de tres arcs adovellats de mig punt.
La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del campanar. Aquesta nau està coberta amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta transversal del creuer és de ferradura. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboïdals.
La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Està coberta per una volta de canó i el tram presbiteral que condueix a l'absis queda cobert amb una volta de quart d'esfera. L'absis és ornamentat amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises.
Detall de l'excepcional fris preromànic que decora l'absis amb motius geomètrics en forma de rombes.
La porta més antiga està envoltada d'opus spicatum. La nau té dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus spicatum.
Detall de l'opus spicatum.
La porta de ponent es va obrir en època barroca. Aquesta façana es troba inacabada i havia d'estar coronada per una rosetó que actualment es troba desmuntat al costat de la necròpolis medieval.
Creu esculpida en un lateral de la façana principal.
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.
A l'interior de la nau preromànica es conserven restes de decoració mural en molt mal estat, tret d'un fragment amb caps de personatges nimbats, una franja vermella i extrems d'ales, a la volta del transsepte.
Cal destacar el retaule gòtic, obra pictòrica sobre fusta de l'anònim Mestre de Canapost, de la segona meitat del segle XV, dedicat a la Mare de Déu de la Llet, que es custudiava en aquesta església.
Després de la Guerra Civil fou traslladat al Museu Diocesà de Girona, avui Museu d'Art de Girona. És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen francès, dins de l'estil proper a Jean Foquet. Aquest retaule es trobava a l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost.
Torre del campanar i porta antiga.
Detall d'una cara esculpida.
Detall d'una cara esculpida.
Detall de l'ornamentació llombarda de la torre del campanar.
El campanar disposa d'aquesta gran campana.
Diferents elements protectors: espantabruixes (ràfec decorat), cues de gall, creu i llinda
Al ràfec de l'església, sobre la porta antiga, podem observar restes de dibuixos protectors que servien per espantar les bruixes (segons la creença popular). Vegeu el següent article.
Al costat de l'església veiem aquesta llinda decorada amb el típic triangle protector contra la bruixeria i mals esperits, amb una flor al centre.
Cua de gall decorant un carener d'una masia situada a prop de l'església.
Cua de gall decorant un carener d'una masia situada a prop de l'església.
Diferents elements protectors contra les bruixes i els mals esperits. Veiem una cua de gall, una creu de ferro amb penell i la figura d'un gall. Això també es pot veure a prop de l'església.
