La magnífica porta adovellada (segle XVI) del Mas Miró, conegut popularment com a Torre Mirona (Sant Joan de Palamós).
Un dels masos més importants que podem trobar a l'antic terme de Sant Joan de Palamós, és el Mas Miró, conegut popularment com a Torre Mirona (actual Hotel la Malcontenta).
Aquest masia, com a elements arquitèctonics més caraterístics, hi destaquen una bonica torre de defensa quadrada, així com una porta renaixentista coronada amb l'escut de la família Miró envoltat per una corona romana.
Situada al costat de la carretera que porta fins a Castell, aquesta masia fou una joeria del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i estava habitada pels batlles de sac que recaptaven els delmes de l'Abad. La joeria era el mas principal dins les possessions que el monestir tenia a les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega.
La façana principal, orientada a ponent, i la torre de defensa, disposen de tota una sèrie de símbols o elements protectors contra la bruixeria, els mals esperits i les malediccions.
Cal tenir present que antigament les persones, sobretot les que vivien al camp, eren molt religioses i també creien en moltes supersticions.
Detall de la porta d'entrada, amb l'escut de la família Miró i una espitllera a sobre.
Hi podem observar diferents gravats sobre les dovelles per tal de posar la casa sota protecció sagrada, per tal de defensar-la del maligne.
Hi apareix el monograma IHS, símbol de Jesucrist, acompanyat d'una creu posada sobre un triangle que simbolitza el Mont Calvari. Aquesta simbologia ja la trobem al segle XII i Bernat de Claravall, fundador de l'ordre del Cister, ja l'utilitzava. En altres exemples apareix una creu al mig de la lletra H i, fins i tot, es feu més senzill, deixant només la lletra H.
Com a nom sagrat més evident ens apareix "MARIA".
Les portes de les cases tenien un fort simbolisme religiós ja que Jesús va dir: "Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran" (Joan 10:9).
Preciosa roda solar de ceràmica situada sobre una finestra de la façana principal. Es tracta d'un símbol antiquíssim protector contra les bruixes i els mals esperits. Aquest element de la façana és posterior al segle XVI. Des de l'antiguitat, es creia que amb la sortida del sol els dimonis i les bruixes marxaven, els quals solien actuar sobretot de nit.
Detall de la finestra que te una roda solar al seu damunt. També apareix l'any 1577 i un altre símbol gravat a la llinda.
En aquesta foto veiem una creu situada sobre una peanya en forma de triangle, amb un motiu floral al seu interior. El triangle simbolitzava el Gòlgota o Mont Calvari, indret on Jesucrist fou crucificat, amb una creu al damunt per tal potenciar el seu poder sagrat o diví. No obstant això, aquest triangle té un origen anterior i diferent, ja que des de temps remots era un símbol protector contra les bruixes i els mals esperits. Aquests símbols no eren gaire ben vistos pels estaments eclesiàstics, això va fer que es retoquessin amb decoracions florals i que s'hi posés una creu a sobre per no tenir problemes, llavors el triangle primigeni va passar a ser el Mont Calvari.
Al damunt de l'antiga torre de defensa hi trobem una magnífica creu de ferro i un penell que ha quedat encallat senyalant el nord-oest. També hi destaca una curiosa olla de terrissa. Aquest símbol cristià protegia la casa, les collites i el bestiar contra les malediccions i conjurs de les bruixes i el dimoni.
La torre està adossada a l'extrem nord-oest de la masia. És de planta rectangular atalussada i té una alçada de 12 metres. A les tres plantes de què consta s'hi accedeix per tres portes de la cara est. La façana sud posseeix dues finestres rectangulars i dos finestrals d'arc de mig punt. Al costat nord hi ha quatre espitlleres (dues de rectangulars i dues de quadrades) emmarcades en maó. I a la part oest hi ha tres obertures, una porta d'accés des de l'exterior sobre la qual hi ha dues finestres amb espitllera sota l'ampit i dues de quadrades flanquejant la del tercer pis. Els murs són arrebossats, a excepció de l'oest que està repicat. Actualment la coberta és una teulada a quatre vents de teula àrab.
Detall d'una finestra situada sobre la porta principal, amb l'any 1572.
A l'interior del mas apareix l'estructura bàsica tradicional (3 crugies paral·leles), un xic encoberta pels múltiples cossos afegits. Es manté, però, la sala central amb una gran arcada de carreus escairats. La sala de la dreta, l'antic estable, està coberta d'embigat de fusta a dues vessants. El paviment de la planta baixa és fet de còdols i argamassa i el del primer pis de rajoles de terra cuita, tant un com l'altre són els originals.
El mas ja apareix esmentat en un document de l'any 1391.
Bibliografia: "Els Masos de Vila-romà" 2a part, de Pere Trijueque i Fonalleras, web de cutura.gencat, Viquipèdia i informació facilitada per Gabriel Martín Roig.
Un dels masos més importants que podem trobar a l'antic terme de Sant Joan de Palamós, és el Mas Miró, conegut popularment com a Torre Mirona (actual Hotel la Malcontenta).
Aquest masia, com a elements arquitèctonics més caraterístics, hi destaquen una bonica torre de defensa quadrada, així com una porta renaixentista coronada amb l'escut de la família Miró envoltat per una corona romana.
Situada al costat de la carretera que porta fins a Castell, aquesta masia fou una joeria del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i estava habitada pels batlles de sac que recaptaven els delmes de l'Abad. La joeria era el mas principal dins les possessions que el monestir tenia a les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega.
La façana principal, orientada a ponent, i la torre de defensa, disposen de tota una sèrie de símbols o elements protectors contra la bruixeria, els mals esperits i les malediccions.
Cal tenir present que antigament les persones, sobretot les que vivien al camp, eren molt religioses i també creien en moltes supersticions.
Detall de la porta d'entrada, amb l'escut de la família Miró i una espitllera a sobre.
Hi podem observar diferents gravats sobre les dovelles per tal de posar la casa sota protecció sagrada, per tal de defensar-la del maligne.
Hi apareix el monograma IHS, símbol de Jesucrist, acompanyat d'una creu posada sobre un triangle que simbolitza el Mont Calvari. Aquesta simbologia ja la trobem al segle XII i Bernat de Claravall, fundador de l'ordre del Cister, ja l'utilitzava. En altres exemples apareix una creu al mig de la lletra H i, fins i tot, es feu més senzill, deixant només la lletra H.
Com a nom sagrat més evident ens apareix "MARIA".
Les portes de les cases tenien un fort simbolisme religiós ja que Jesús va dir: "Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran" (Joan 10:9).
Preciosa roda solar de ceràmica situada sobre una finestra de la façana principal. Es tracta d'un símbol antiquíssim protector contra les bruixes i els mals esperits. Aquest element de la façana és posterior al segle XVI. Des de l'antiguitat, es creia que amb la sortida del sol els dimonis i les bruixes marxaven, els quals solien actuar sobretot de nit.
Detall de la finestra que te una roda solar al seu damunt. També apareix l'any 1577 i un altre símbol gravat a la llinda.
En aquesta foto veiem una creu situada sobre una peanya en forma de triangle, amb un motiu floral al seu interior. El triangle simbolitzava el Gòlgota o Mont Calvari, indret on Jesucrist fou crucificat, amb una creu al damunt per tal potenciar el seu poder sagrat o diví. No obstant això, aquest triangle té un origen anterior i diferent, ja que des de temps remots era un símbol protector contra les bruixes i els mals esperits. Aquests símbols no eren gaire ben vistos pels estaments eclesiàstics, això va fer que es retoquessin amb decoracions florals i que s'hi posés una creu a sobre per no tenir problemes, llavors el triangle primigeni va passar a ser el Mont Calvari.
Al damunt de l'antiga torre de defensa hi trobem una magnífica creu de ferro i un penell que ha quedat encallat senyalant el nord-oest. També hi destaca una curiosa olla de terrissa. Aquest símbol cristià protegia la casa, les collites i el bestiar contra les malediccions i conjurs de les bruixes i el dimoni.
La torre està adossada a l'extrem nord-oest de la masia. És de planta rectangular atalussada i té una alçada de 12 metres. A les tres plantes de què consta s'hi accedeix per tres portes de la cara est. La façana sud posseeix dues finestres rectangulars i dos finestrals d'arc de mig punt. Al costat nord hi ha quatre espitlleres (dues de rectangulars i dues de quadrades) emmarcades en maó. I a la part oest hi ha tres obertures, una porta d'accés des de l'exterior sobre la qual hi ha dues finestres amb espitllera sota l'ampit i dues de quadrades flanquejant la del tercer pis. Els murs són arrebossats, a excepció de l'oest que està repicat. Actualment la coberta és una teulada a quatre vents de teula àrab.
Detall d'una finestra situada sobre la porta principal, amb l'any 1572.
A l'interior del mas apareix l'estructura bàsica tradicional (3 crugies paral·leles), un xic encoberta pels múltiples cossos afegits. Es manté, però, la sala central amb una gran arcada de carreus escairats. La sala de la dreta, l'antic estable, està coberta d'embigat de fusta a dues vessants. El paviment de la planta baixa és fet de còdols i argamassa i el del primer pis de rajoles de terra cuita, tant un com l'altre són els originals.
El mas ja apareix esmentat en un document de l'any 1391.
Bibliografia: "Els Masos de Vila-romà" 2a part, de Pere Trijueque i Fonalleras, web de cutura.gencat, Viquipèdia i informació facilitada per Gabriel Martín Roig.