L'estiu astronòmic començarà aquest dilluns 21 de juny a les 5 hores i 32 minuts hora oficial
peninsular. Aquesta
estació durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament
de la tardor.
Un cop més, cal tenir en compte que l'inici de les estacions es dona quan la
Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant de el Sol. En
el cas de l'estiu, aquesta posició es esdevé en el punt de l'eclíptica on el Sol
arriba a la seva posició més boreal. Aquell dia el Sol arriba a la seva màxima
declinació Nord (+ 23º 27 ') i durant diversos dies la seva altura màxima al migdia no canvia. Aquesta circumstància s'anomena solstici ( "Sol quiet") d'estiu. En
aquest instant, a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.
El dia del solstici d'estiu coincideix amb el que té més hores de llum de tot l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més aviat i aquell on es pon més tard.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dona
també en aquesta època: el dia de l'afeli, és a dir, el dia que el Sol i la Terra estan
més allunyats entre si al llarg de l'any. Aquest major allunyament entre la Terra i el Sol fa que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, aquesta estació acaba siguent la de major durada.
Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que passa entre la sortida i la posta de Sol en un lloc donat, aquest dilluns 21 de juny serà
el dia llarg. Per exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3
minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (l'any 2021 serà el 21 de desembre). Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència
entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars
i els pols. Precisament, per sobre del cercle polar boreal alguns dies, al voltant del 21 de juny, té lloc el fenomen del Sol de mitjanit. Aleshores el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Es podria pensar que el dia més llarg de l'any també serà el
dia on el Sol surt més aviat i es pon més tard, però això no és així. En aquest sentit, s'ha de tenir present que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i, a més a més, l'eix
de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta
el·lipse. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol
fictici, estiguin desajustats. Llavors, el dia on el Sol va sortir més aviat fou el passat 14 de juny,
mentre que el dia on el Sol es pondrà més tard serà el 27 de juny.
Per aquestes dates també tenim el màxim allunyament anual (afeli)
entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim allunyament es donarà el dia 5 de juliol,
sent la distància d'una mica més de 152 milions de km, uns 5 milions de km més que
en el moment del periheli o de menor distància (2 de gener del 2021).
D'altra banda, els càlculs astronòmics també ens indiquen que durant l'estiu no es produirà cap eclipsi.
A falta d'eclipsis, en cada època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com
són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les
observacions en dates properes a la lluna nova (10 de juliol, 8 d'agost i 7 de
setembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de l'estiu es donarà el 24 de juny, donant-se les
següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran tres llunes plenes més: 24 de
juliol, 22 d'agost i 21 de setembre.
A l'inici de l'estiu, Júpiter i Saturn seran visibles a l'alba, i passaran a ser visibles gairebé tota la nit durant part del mes d'agost, per acabar l'estació sent visibles únicament al vespre.
Finalment, al vespre seran
visibles Venus i, fins a finals d'agost, Mart.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les
pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. Les dues pluges de meteors més
importants de l'estiu seran les delta Aquàrides, amb un màxim cap al 30 de juliol, i
les populars Perseides, el màxim succeirà cap al 12 d'agost.
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, possiblement l'estiu és l'època de l'any on més mirades es
dirigeixen cap al cel, destacant l'espectacular franja blanquinosa que forma la Via
Làctia. Quan tot just es fa de nit, comencen a aparèixer les estrelles més brillants i és
fàcilment identificable el triangle format per Altair de la constel·lació de l'Àguila,
Deneb de la constel·lació del Cigne i Vega de la constel·lació de la Lira. Es tracta del
denominat triangle d'estiu.
Al voltant de l'estrella Polar, es veuran al llarg de
la nit les constel·lacions de Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Ósses.
També seran visibles d'est a oest, Pegàs, l'Àguila, la Corona Boreal i la
Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó podrem observar al llarg de la nit
algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja gairebé a l'
alba.
Amb grans prismàtics o un
petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu
de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere
nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, ja que així es veuen aparèixer
nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la Lluna nova,
es pot intentar veure algunes nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió
(Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estelada
que constitueix la Via Làctia.
