Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 30 de juny del 2024

Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós


Un camp ple de roelles a les Gavarres el passat 20 de maig. 
El passat mes de maig va ser més sec del normal. Només van caure 32,0 mm, quan la mitjana climàtica és de 51,7 mm. Pel que fa a la temperatura, veiem que  la temperatura mitjana mensual (16,7 ºC)  fou quasi calcada a la temperatura mitjana climàtica (16,8 ºC).  


Temperatura màxima absoluta: 23,6 ºC, el dia 8. 

Temperatura mínima absoluta: 7,4 ºC, el dia 3. 

Temperatura mitjana mensual: 16,7 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 19,9 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 13,4 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,9 ºC el dia 2. 

Temperatura mínima més alta: 17,2 ºC el dia 28. 

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, el dia 1. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, els dies 8 i 31. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1019 hPa, els dies 7,8,9,10,23,27 i 28.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1002 hPa, el dia 1. 

Ratxa màxima de vent: 61 km/h N, el dia 8. 

Dies de precipitació apreciable (9 dies). També pot ser rosada: dia 1 (3,8 mm), dia 3 (0,2 mm), dia 6 (2,2 mm), dia 7 (1,2 mm), dia 14 (11,4 mm), dia 15 (1,4 mm), dia 21 (0,2 mm), dia 23 (1,0 mm), dia 30 (10,6 mm).

Precipitació total: 32,0 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimecres, 19 de juny del 2024

Aquest dijous comença l'estiu astronòmic


L'estiu del 2024 a l'hemisferi nord començarà aquest dijous 20 de juny a les 22 hores 51 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
A l'hemisferi nord, l'estiu astronòmic s'inicia quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des d'on el Sol presenta la màxima declinació nord. Així mateix, coincidint amb aquesta circumstància, el Sol arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més llarg. Tot això provoca que aquest dijous sigui el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, la qual cosa fa que del començament de l'estiu també se'n digui solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet).

D'altra banda, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

El cel durant l'estiu del 2024

Les nits de l'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

El cel, després de la posta de Sol, veurem que al començament de l'estiu no presentarà cap planeta visible. Durant el mes de juliol, Mercuri farà una breu aparició, mentre que Venus serà visible molt baix a l'horitzó des de l'agost. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.

El cel d'abans de la sortida del Sol, per contra, començarà l'estació amb tres planetes visibles: Mart, Júpiter i Saturn, però l'últim d'ells desapareixerà a mitjans de setembre coincidint amb la claror de l'alba. En acabar l'estació Mercuri començarà a ser visible.

A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2024 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb un màxim cap al 12 d'agost, Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 22 de juny, el 21 de juliol, el 19 d'agost i el 18 de setembre.

El 5 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va succeir el 3 de gener.

Durant l'estiu del 2024 tindrà lloc un eclipsi parcial de Lluna que succeirà el 18 de setembre i serà visible a Amèrica, Europa, Àfrica. La fase de parcialitat (visible a Catalunya) començarà a les 4.13 hora oficial peninsular i acabarà a les 5.16.


Algunes curiositats sobre l´estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això esdevé, la Terra es mou més a poc a poc per la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.

L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Tot i que el dia del solstici d'estiu correspon amb el que té més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud nostra, el dia del solstici d'estiu tindrà 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici dhivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

dimecres, 12 de juny del 2024

Balanç climàtic de maig molt contrastat

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de maig ha estat termomètricament normal a Catalunya, amb lleugeres anomalies negatives al nord de Catalunya i positives a l'extrem sud.

El cinquè mes de l'any ha estat sec i molt sec a punts del prelitoral i litoral sud i de la plana de Lleida. En canvi, ha estat plujós al quadrant nord-est i alguna zona del Pirineu occidental, i molt plujós a l’Alt Empordà, nord del Baix Empordà i extrem nord del Gironès.

Meteorològicament, el mes de maig ha estat caracteritzat per una circulació zonal (corrent de l’oest a les capes mitjanes de la troposfera) molt pertorbada amb continues ondulacions que han afavorit els pas de sistemes frontals molt marcats i acompanyats d’aire fred en altura (aproximadament a 5.500 metres). Aquest fet ha provocat precipitació a la meitat nord del territori que juntament amb una temperatura més alta en superfície a la segona part del mes, pròpia d’altra banda del mes de maig, ha estimulat la formació de fenòmens meteorològics violents com tempestes amb una intensitat de precipitació elevada i acompanyades de pedra. Fins i tot, cal assenyalar la formació d’un tornado el dia 16 de maig entre les localitats de Cabanes i Masarac a l’Alt Empordà. El treball de camp que el Servei Meteorològic de Catalunya va dur a terme l’endemà de l’episodi ha permès estimar que va ser d’intensitat IF1,5 segons l’escala internacional de Fujita (180 km/h ± 20%). Feia sis anys que no hi havia un tornado a l’Alt Empordà, des del gener del 2018.

Precipitació els dies 1 i 2 de maig

Un primer front va creuar el Principat entre els dies 1 i 2de maig amb aire molt fred al seu centre. Va provocar precipitació al terç nord i extrem sud del país, i va afectar especialment el Baix Empordà i la Garrotxa on puntualment es van superar els 50 mm. Es van enregistrar fins a 63,2 mm a Verges (el Baix Empordà), a Maià de Montcal (la Garrotxa) es van mesurar 52,5 mm, i 51,6 mm a la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà). A l’Alt Empordà les quantitats van ser entre 20 i una mica més de 30 mm.

Neu al Pirineu els dies 7 i 8 de maig

El fet més destacat del front que va creuar el país entre els dies 7 i 8 de maig va ser la nevada que va afectar gran part del Pirineu, acumulant entre 2 i 20 cm de neu nova, especialment al Pirineu occidental, donades les característiques del front atlàntic que ens va visitar. Cal destacar els 20 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 14 cm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà, els 13 cm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran, o els 10 cm Sasseuva (2.228 m) a la Val d’Aran.

Tempestes del dia 14 al 16 de maig

Un altre front de característiques molt semblant al dels dies 1 i 2, va provocar una tongada de tempestes entre els dies 14 i 16 de maig que van deixar quantitats per sobre dels 30 mm al quadrant nord-est, prelitoral Central i arribant a tocar la línia de la costa de Barcelona i Tarragona. Entre les quantitats de precipitació més destacades: els 49 mm a Constantí (el Tarragonès), els 45,7 mm de Castellar del Vallès (el Vallès Occidental), o els 39,7 mm de Vilobí d’Onyar (la Selva).

Tempestes els dies 20 i 21 de maig del 2024

Associades a un altre front fred, es van produir tempestes que novament van quedar concentrades al quadrant nord-est del país i molt especialment a l’Alt Empordà, destacant els 43,6 mm registrats a Lliurona i els 40,4 mm a Pantà de Darnius - Boadella.

Tempestes el dia 30 i 31 de maig del 2024

El mes va acabar amb un altre front fred que va provocar tempestes i van descarregar amb força al Prepirineu oriental, especialment al Berguedà, el Lluçanès, Osona i el Ripollès. Es van recollir més de 30 mm de precipitació; es van superar els 50 mm a Castellar de n’Hug (el Berguedà), on es van mesurar 56,9 mm, i el llindar dels 40 mm a Orís (Osona) amb 43,5 mm, al Pantà de Sau (Osona) amb 42,5 mm, a Les Llosses – la Riba (el Ripollès) amb 42,0 mm, i finalment 40,1 mm a Roda de Ter (Osona).

Maig fred a la meitat nord de Catalunya i càlid a la resta del país

El maig ha estat termomètricament normal a Catalunya, amb lleugeres anomalies negatives al nord de Catalunya i positives a l'extrem sud.

El mes ha estat molt contrastat tèrmicament, però a diferència del mes anterior, que va ser càlid la primera quinzena i fred la segona, en aquesta ocasió el contrast ha estat en la distribució espacial, que ha estat marcada entre el nord i el sud del territori, en relació amb els fronts freds que han afectat la part septentrional del país.

Plujós al quadrant nord-est i molt plujós a l’Alt Empordà

El mes de maig ha estat sec i molt sec a punts del prelitoral i litoral sud i de la plana de Lleida. En canvi, ha estat plujós al quadrant nord-est i alguna zona del Pirineu occidental, i molt plujós a l’Alt Empordà, nord del Baix Empordà i extrem nord del Gironès.

Cal recordar que el mes de maig és, climàticament, un mes plujós, amb mitjanes per sobre dels 40 mm a tot Catalunya amb un gradient de sud a nord marcat, per sobre dels 80 mm al Prepirineu i dels 100 mm al Pirineu (destacar el màxim del país amb 154,4 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà). L’arribada de fronts freds a les nostres contrades, interacciona amb la temperatura més elevada al vessant mediterrani de la península Ibèrica, afavorint la formació de tempestes i precipitació que pot ser intensa.

D’aquesta manera, si bé el mes de maig ha deixat registres per sobre dels 40 mm a gran part de la meitat nord del país i dels 80 mm al Prepirineu i més de 100 mm al Pirineu (126,8 mm a Certascan (2.400 m) com a exemple), aquestes quantitats no han estat suficients per a arribar a la mitjana climàtica quedant un mapa d’anomalies amb predomini dels colors groguencs, ataronjats, i els vermellosos al sud. Tan sols les quantitats abundants que ha registrat el quadrant nord-est, especialment l’Empordà, han aconseguit superar la mitjana climàtica.

Irradiació solar per sota de la normal al terç nord de Catalunya

La irradiació solar global ha estat per sota de la normal al terç nord de Catalunya, punts de la plana de Lleida i serra del Port. Ha estat per sobre a l’altiplà Central i al litoral Sud. A la resta el mes s’ha de qualificar de normal.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç:  https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/612822/balanc-climatic-de-maig-molt-contrastat