L'estiu del 2024 a l'hemisferi nord començarà aquest dijous 20 de juny a les 22 hores 51 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
A l'hemisferi nord, l'estiu astronòmic s'inicia quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des d'on el Sol presenta la màxima declinació nord. Així mateix, coincidint amb aquesta circumstància, el Sol arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu al cel l'arc més llarg. Tot això provoca que aquest dijous sigui el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, la qual cosa fa que del començament de l'estiu també se'n digui solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet).
D'altra banda, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.
El cel durant l'estiu del 2024
Les nits de l'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.
El cel, després de la posta de Sol, veurem que al començament de l'estiu no presentarà cap planeta visible. Durant el mes de juliol, Mercuri farà una breu aparició, mentre que Venus serà visible molt baix a l'horitzó des de l'agost. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.
El cel d'abans de la sortida del Sol, per contra, començarà l'estació amb tres planetes visibles: Mart, Júpiter i Saturn, però l'últim d'ells desapareixerà a mitjans de setembre coincidint amb la claror de l'alba. En acabar l'estació Mercuri començarà a ser visible.
A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2024 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb un màxim cap al 12 d'agost, Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 22 de juny, el 21 de juliol, el 19 d'agost i el 18 de setembre.
El 5 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va succeir el 3 de gener.
Durant l'estiu del 2024 tindrà lloc un eclipsi parcial de Lluna que succeirà el 18 de setembre i serà visible a Amèrica, Europa, Àfrica. La fase de parcialitat (visible a Catalunya) començarà a les 4.13 hora oficial peninsular i acabarà a les 5.16.
Algunes curiositats sobre l´estiu
Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això passa perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això esdevé, la Terra es mou més a poc a poc per la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.
L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
Tot i que el dia del solstici d'estiu correspon amb el que té més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud nostra, el dia del solstici d'estiu tindrà 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici dhivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.