Vista del cementiri de St. Cuthbert's amb el castell d'Edimburg al fons de la imatge.
Els dia de Tots Sants i el dia dels Fidels Difunts que hem commemorat aquest cap de setmana llarg, són unes jornades que històricament s'han dedicat al record dels familiars que ja no estan entre nosaltres. Això fa que les visites als cementiris siguin habituals en aquestes dates.
Recentment he realitzat un viatge fins a la ciutat escocesa d'Edimburg. En aquest indret podem trobar diferents cementiris històrics ben a la vora o al bell mig del centre urbà.
Us poso algunes fotos de tres cementiris històrics que podem trobar al centre d'Edimburg. Entre d'altres, veiem el cementiri d'Old Calton, el de St. Cuthbert’s i el de Canongate.
Hi han situades vàries tombes de personatges il•lustres, com per exemple el filòsof David Hume, l'últim dels grans empiristes britànics, o l'economista i filòsof Adam Smith, pare de l'economia moderna.
Fotografies del cementiri d'Old Calton
Obert a principis del segle XVIII, aquest cementiri és especialment conegut per contenir la tomba de David Hume, el filòsof escocès més reconegut.
Antigament, el cementiri de Calton s'estenia fins a l'actual zona de Waterloo i per sota del carrer principal des del qual s'hi accedeix.
No obstant això, després de la victòria a la batalla de Waterloo de 1815, es va aprovar la creació d'un espai dedicat a ella (que seria Waterloo Place) i gran part de les tombes van haver de ser traslladades a l'anomenat New Calton Burial Ground. Tot i això, no es realitzen nous enterraments en aquest cementiri des de finals del segle XIX.
«Salvats per la campana» no era només una sèrie de TV.
Va ser arran d'aquest trasllat forçós dels soterraments quan es va descobrir un fet molt curiós: durant el segle XVIII, moltes persones eren enterrades vives, en donar-les per mortes quan per diverses causes entraven en estat de catalèpsia.
Als ulls d'un habitant del XVIII, algú que no es movia ni responia a cap estímul, estava clarament mort, i per tant havia de ser sepultat. En moure les tombes del vell al nou cementiri de Calton, es va descobrir (o això s'explica) que una bona part dels taüts tenien marques de cops i esgarrapades a la coberta, i que molts dels enterrats havien mort, en realitat, per asfíxia.
La veritat és que ja pel segle XVIII algú va haver d'intuir el que estava passant, ja que es van posar de moda els anomenats taüts de seguretat, que incloïen tot tipus d'ingenioses idees perquè, si el mort despertava, pogués avisar perquè el traguessin. Una era lligar-li una corda a la mà, connectada a una campaneta, perquè pogués fer-la sonar si despertava.
Fotografies del cementiri de St. Cuthbert’s
El negoci dels lladres de cadàvers va sorgir a Edimburg motivat per la gran escassetat de cadàvers legalment disponibles per a la investigació mèdica a la Universitat (l'únic subministrament legal de cadàvers, els de criminals executats, va disminuir considerablement a causa de canvis en execucions a pena de mort i en lleis).
Això va atraure delinqüents que buscaven ingressos com fos i es van convertir en els lladres de cossos i profanadors de tombes que venien els cadàvers a metges i investigadors. Motiu pel qual nombrosos cementiris van augmentar la seva seguretat, aixecant murs i llocs de vigilància.
La torre que hi ha en un dels extrems de St. Cutberth és un vestigi d'aquells temps on la presència d'un vigilant nocturn era necessària per evitar aquestes profanacions i assalts a les tombes i cementiris.
Fotografies del cementiri de Canongate
Una de les tombes més visitades del cemetiri de Canongate és la d'Adam Smith (1723-1790) gran economista i autor de La riquesa de les nacions, avui dia considerada una obra fonamental a l'economia clàssica. L'imponent monument funerari no posseeix símbols funeraris significatius, però aquí rau la seva bellesa.
Emotiva és la història d'Agnes Maclehose (1759-1841) nascuda a Glasgow. Separada del seu marit comença una estreta relació d'amistat amb el poeta Robert Burns, tots dos comencen una íntima correspondència que signa sota el nom de "Clarinda". Burns li va dedicar diversos poemes que no van ser publicats fins a la mort del poeta que va morir amb tot just 24 anys en un manicomi d'Edimburg.
També podem apreciar la làpida d'un altre poeta. En aquest cas és la del poeta Robert Fergusson que conté un bonic poema esculpit.
