Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 9 de juliol del 2009

Les tempestes elèctriques sobre la mar


Llamp caient al mar d'Aràbia. Fotografia feta des del portavions nord-americà, Lincoln. Font:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lincoln_Lightning.jpg


Ara que ens trobem en plena época de vacances molta gent aprofita per sortir a navegar., avui faré esment al perill que pot suposar el fet de trobar-se al mig del mar dins d'una embarcació i amb la inoportuna presència d'una tempesta elèctrica.

Tot i que molta gent pensa que les tempestes elèctriques sobre el mar poden provocar molts maldecaps, les estadístiques ens diuen que el perill no és més elevat que a terra ferma.
Els màstils dels vaixells hi ha la creença que són com un imant pels llamps, la realitat ens diu, però, que tenen el mateix poder d'atracció que l'antena d'una ràdio. Molts testimonis després d'haver atravessat una tempesta elèctrica, es fan creus que cap llamp no els hagi tocat.
Tot seguit explicarem les causes, del perqué les probabilitats d'un impacte de llamp no són tant elevades:

Una tempesta genera moltes descàrregues elèctriques tot i que només 1/3 cauen al terra, la majoria de descàrregues es produeixen de núvol a núvol, són els anomenats llampecs.
Per a què es produeixi la formació d'un llamp ha d'existir un gran dipol amb camps elèctrics d'enorme intensitat, amb l'aparició d'una tempesta. El camp elèctric arran de terra és d'entre 4 -10 kv/m.
Aquesta intensitat és suficient per formar un llamp., a la superfície de la mar és necessari que hi hagin entre 40-50 kv/m, això és degut a la manca d'efecte corona.
Els objectes punxeguts o que sobresurten del mar, si que són capaços de crear l'efecte corona, l'efecte corona es visualitza en forma de llums de colors blavosos i soroll d'ous ferrats, que es manifesten a l'extrem dels objectes més elevats, aquest fenòmens és el que els navegants coneixen com a Foc de Sant Telm.

Per calcular les probabilitats que ens caigui un llamp al màstil del vaixell hem de suposar que si clavem una estaca de ferro a sobre el terra, amb una alçada "H", la superfície que pot patir la caiguda d'un llamp és 3 vegades l'alçada de l'estaca.
Si això ho apliquem a un màstil que estigués 15 m per sobre l'aigua, podríem dir que la superfície de caiguda seria de 6362 m2 o el que és el mateix, 0.0064 km2 Suposant que el vaixell es trobés en una zona on cauen 3 llamps per km2 a l'any, tenim una probabilitat de 0,0064X3=0,02, és a dir, tenim la probabilitat de que ens caigui a sobre un llamp un cop cada 50 anys !
Això explica perqué és tant difícil que ens caigui un llamp a sobre trobant-nos al mar.

Precaucions que cal pendre per evitar la caiguda d'un llamp a sobre nostre:

Si ens trobem en una barca sense màstil, el millor que podem fer és estirar-nos al terra de l'embarcació.

Retornar ràpidament a terra, buscar refugi a prop d'un penyassegat o a sota un pont.

Si tenim una embarcació antiga o fabricada amb plàstic haurem de posar dues cadenes lligades al peu del màstil i posar els extrems en contacte amb l'aigua. Amb això aconseguim fabricar un parallamps.

Per protegir les ràdios, GPS, sondes, etç.. dels fectes dels llamps, hem de desconectar-los i instal.lar descarregadors de gas.

Al següent vídeo es pot veure un llamp caient a prop d'un veler: