Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 5 d’abril de 2011

Cúmulus a Los Cristianos i a la Montaña Chayofita

Cúmulus a sobre de Los Cristianos.

L'arribada al sud de Tenerife i més concretament a la zona turística de Los Cristianos, és com un retorn a l'estiu degut al sol esplèndid, les elevades temperatures i a l'ambient que s'hi respirava, amb molta gent que fugia del fred hivern europeu per disfrutar de la platja o pendre una cervesa a les concurregudes terrases del passeig marítim, tot un contrast. No obstant, encara quedaven unes hores per arribar al destí, ja que el vaixell que m'hauria de portar sortia a la tarda.

Aprofitant aquesta estona i la presència del sol que es veia acompanyada pel creixement de bonics cúmulus, degut a les restes d'inestabilitat que deixà el pas del sistema frontal, vaig realitzar algunes fotos dels bonics celatges vistos des del port i des del bonic mirador que representa la Montaña Chayofita.


Cim de la Montaña Chayofita.

La Montaña Chayofita és un con volcànic de 100 m d'alçada situat al nucli urbà de Los Cristianos. Recentment s'hi ha realitzat un projecte de restauració per recuperar l'estat natural d'aquest indret actualment protegit. La intervenció va consistir en eliminar els nombrosos camins que havien erosionat el seu terreny, deixant-ne un de principal., també es van replantar nombroses espècies de flora típica de la zona i es van recollir uns abocaments incontrolats que existien.

Des d'aquest magnífic mirador es podien contemplar una bona representació de núvols baixos (cúmuls) i també núvols alts (cirrus).


Vistes des del volcà Chayofita.


Breu ressenya de Los Cristianos

El nucli poblacional i turístic de Los Cristianos compta amb un total de 19.039 habitants i pertany al municipi d'Arona. La seva situació està enquadrada entre dos paratges naturals protegits com són la Montaña Chayofita i la Montaña de Guaza que s'obren al mar a la badia de Los Cristianos.

Proper a una altra zona turística com és la Playa de las Americas, Los Cristianos ha experimentat una forta expansió urbanística al voltant del seu port i la platja, a partir del boom turístic que va sorgir a la dècada del 1970 i que es manté fins avui dia. Compta amb dues platges de sorra daurada, nombrosos bars i restaurants, centres comercials i una gran oferta d'allotjament que inclou apartaments i hotels de totes les categories. Malauradament, moltes de les edificacions i urbanitzacions que es van fer es cobraren un preu molt alt i el paisatge en va ser el més gran damnificat.

Les primeres referències històriques de Los Cristianos daten del segle XVI quan ja es descriu l'existència del seu port. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX múltiples incursions pirates van amenaçar els seus habitants. El primer establiment poblacional permanent es produeix a l'any 1860 quan Pedro de Olive el descrigué com un llogarret pesquer d'Arona, amb tres cases d'un pis, una casa de dos pisos i una barraca.

La població va començar a créixer al voltant de la segona meitat del segle XIX amb l'adveniment de la indústria i el comerç. Amb l'amenaça dels pirates més llunyana, la població amb el seu port natural, va prosperar com a centre d'importació i exportació del sud de Tenerife. El 1909 es construeix el primer moll per permetre una major capacitat d'operacions.

L'agricultura no va figurar a l'economia local fins que la terra no va rebre les aigües procedents de zones més plujoses. El 1914 Teofilo Bell Rodríguez aconsegueix portar aigua des de Vilaflor a Los Cristianos. Aviat s'estengueren els cultius de tomàquets i plàtans.


Imatge de les nuvolades i els moderns edificis.


El 1924 la població creixent va promoure la construcció d'una capella que va ser demolida el 1987 per construir una nova església de majors dimensions. El 1934 a causa de l'augment de la pesca i del tràfic comercial, es va ampliar profundament el port de per tal que pogués acomodar més vaixells i de més gran tamany. El 1975 es va inaugurar la ruta marítima de transport diari de passatgers i mercaderies entre Los Cristianos i San Sebastian de la Gomera.

En temps de la Segona Guerra Mundial es van construir tres petites fortaleses a la línia de costa com a defensa davant d'una possible invasió britànica. Algunes d'aquestes fortaleses romanen intactes. A partir de la segona meitat del segle XX l'economia de la població va començar a canviar, passant d'una original basada en el cultiu i la pesca a l'activitat turística.

Els primers turistes que van arribar van ser majoritàriament nòrdics, sobretot suecs, que van donar origen a una de les principals avingudes de la població, l'Avinguda Suècia. Aquests primers turistes van començar a venir amb finalitats terapèutiques a causa de les excel.lències del clima de la zona. A partir d'aquí el turisme ha anat creixent fins als nostres dies, convertint-se de forma exclusiva en la base econòmica de la població, la qual al seu torn va experimentar un important augment.


La badia de Los Cristianos.


El port de Los Cristianos ocupa el primer lloc d'Espanya pel que fa al trànsit de passatgers, gràcies als seus enllaços amb els ports de San Sebastian de la Gomera, La Estaca a El Hierro i a Santa Cruz de la Palma. A això s'uneixen els diversos vaixells que es dediquen a la pràctica d'excursions turístiques per zones properes, com els penya-segats de Los Gigantes, Masca o les visites als cetacis que habiten a les aigües properes.
He de confesar que la sortida per observar els cetacis és tota una experiència, i sortosament, fa quatre anys vaig poder contemplar la visió d'unes balenes cap-d'olla que solen trobar-se a les aigües profundes del canal que separa la Gomera de Tenerife. Els penyassegats de Los Gigantes, amb alçades d'uns 500 m caient a plom sobre el mar, tampoc no es poden deixar de visitar.

Continuarà...