Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 7 d’abril del 2011

Esllavissades a Tailàndia i pols del Sàhara a Portugal




Malauradament, les xifres de víctimes i els danys que hi han hagut a Tailàndia, degut a les intenses pluges, s'han anat incrementant amb el pas de les jornades. Segons les últimes dades, la pluja (recordem que va arribar a superar els 1200 mm en algunes regions) va provocar esllavissades generalitzades al sud de Tailàndia durant l'última setmana de març del 2011.

La imatge superior ens mostra els turons boscosos de la província de Krabi, situada al costat occidental de la Península de Malacca. Les taques marronoses mostren la terra que ha quedat al descobert degut a les esllavissades, juntament amb les crescudes dels rius plens de sediments formats per fangs, els quals destaquen sobre el verd fosc del bosc.

La imatge cobreix una àrea molt àmplia, ja que s'ha creat a partir d'una composició d'altres imatges captades el mateix dia, encara que els núvols oculten gran part de la regió. El satèl.lit Terra de la NASA, va captar aquesta sèrie d'imatges amb les que s'ha realitzat la composició, el passat 4 d'abril.

Es calcula que els moviments de terra i les inundacions han afectat a més de dos milions de persones i la xifra de morts s'eleva a 53, en 11 províncies de Tailàndia, segons informes de premsa del 5 d'abril. En una zona situada al sud-est de la imatge que està coberta de núvols, les esllavissades van enterrar un poble d'unes 100 llars.





Aquesta setmana us vaig comentar que hi havia una important entrada de pols del desert del Sàhara a tota la nostra zona. A la imatge superior captada ahir pel satèl.lit Terra de la NASA, podem observar una impressionant columna de pols a sobre l'Oceà Atlàntic, davant de la costa de Portugal.

La pols que arribava des del desert del Sàhara, a l'Àfrica del Nord, era aixecada pels forts vents associats a un sistema de baixes pressions. El sistema de baixes pressions, va canalitzar la pols cap a l'oest i després cap al nord, donant lloc a aquesta mena de plomall. Aquesta pols participa en molts processos que tenen lloc al nostre planeta a gran escala.

La pols en suspensió és una de les partícules d'aerosol més abundants a l'atmosfera i esdevé un excel.lent nucli de condensació per a la formació dels núvols. Les partícules de pols i els núvols que es generen, poden reflectir l'energia que ens arriba del Sol cap a l'espai i són un mètode molt efectiu per fer ombra a la superfície de la Terra, d'aquesta manera poden generar un cert refredament.

Un altre de les funcions en la que participa la pols és la seva capacitat de portar minerals, especialment ferro, que ajuden a fertilitzar els oceans de la Terra i fins i tot, sòls pobres en nutrients, com els de la Selva Amazònica. A les aigües pobres en ferro, la pols els hi proporciona nutrients essencials per al desenvolupamnet del fitoplàncton, format per petites plantes i organismes semblants a les plantes, que creixen a les aigües superficials il.luminades pel Sol. De fet, a la imatge també s'aprecia un "boom" de fitoplàncton. Es tracta de les taques més clares que hi han a sobre l'Atlàntic, a sota la pols, encara que no hi ha necessàriament una connexió entre la tempesta de pols i aquesta presència massiva de fitoplàncton.



La Selva Amazones.


Aquesta funció d'adovar la Selva Amazònica, es troba molt ben reflexada en els vents de la regió de Bodele, a la república africana del Txad, els quals transporten cada any uns 40 milions de tones de pols fins a la conca de l'Amazones, aportant al seu sòl gran quantitat de nutrients i minerals. Segons un estudi de la revista "Geophysical Research Letters", aquesta pols és molt més rica en minerals del que es pensava, ja que té una gran quantitat de fòsfor i ferro, important micronutrient per al procés de fotosíntesi de les plantes.

La gran quantitat de nutrients del Bodele, són fonamentals perquè la selva tropical sobrevisqui. El seu origen rau en la descomposició de petxines diatomees d'aigua dolça que antigament van poblar aquesta zona, abans ocupada per un llac.

Segons Charlie Bristow, de la Universitat de Londres, hi ha prou quantitat de pols a Bodele com per adovar la Selva Amazònica durant més de mil anys. No obstant això, existeix la teoria que si les pluges augmenten en aquesta regió africana, degut al canvi climàtic, la selva de l'Amazones i la seva capacitat per captar diòxid de carboni es veurien afectades.

Informació extreta de: NASA, i les revistes "Geophysical Research Letters" i "Nature"