Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 30 d’abril de 2011

Cúmuls decoratius i mar de fons a La Fosca


Imatge d'aquest migdia on s'aprecia una notable mar de fons i alguns cúmuls decoratius a La Fosca.


Tal i com es preveia, la mar de fons de llevant ha estat la protagonista de la situació marítima.

Aquesta mar de fons és deguda a la influència exercida a sobre el Mediterani, per la borrasca que hi ha situada cap a Itàlia i que podem veure amb forma d'espiral nuvolosa a la dreta de la imatge satel.lital que hi ha sota aquestes línies.





Segons la boia que Puertos del Estado té situada davant de Palamós, l'alçada significant de l'onatge arriba als 2 m d'alçada. Arran de costa l'onatge arriba al metre.




Vídeo gravat aquest migdia on s'aprecia l'onatge que hi ha a la Fosca.


El vent per la seva banda, ha bufat amb component est-nord-est a uns 15/20 km/h de mitjana al llarg de la jornada, amb una ratxa màxima de 37 km/h.
La temperatura ha pujat fins als 18ºc i la mínima ha sigut de 13,2ºc.
L'estat del cel s'ha mantingut amb predomini del sol, tot i la presència d'alguns cúmuls i estratocúmuls que a estones han sigut molt abundants.



Imatge presa des de Sa Tamardia.


La humitat relativa s'ha mantingut molt elevada ja que ha oscil.lat entre el 72/92% i a pressió atmosfèrica ha estat força estable i per la banda baixa, rondant els 1002/1003 hpa.



Gran onada cobrint la Roca del Ganxo.


Recull d'imatges de la mar de fons i els núvols baixos que hi han hagut avui:



En aquesta foto s'observen "Les Tres Maries". Tongada de tres onades que apareixen amb la mar de fons. Observeu com entre onada i onada hi ha una separació o període més llarg que en les típiques onades que es formen degut al vent. Foto publicada a l'espai del temps de TV3.










Dades de febrer i març


Barraques de s'Alguer petit.


Dades més rellevants del passat mes de febrer a Palamós:


Temperatura màxima: 17,7ºc (el dia 3)
Temperatura mínima: 2,6ºc (el dia 9)

Humitat relativa màxima: 97% (el dia 26)
Humitat relativa mínima: 11% (el dia 2)

Pressió atmosfèrica màxima: 1033 hpa (el dia 4)
Pressió atmosfèrica mínima: 1005 hpa (el dia 17)

Ratxa màxima de vent: 82 km/h (el dia 2)

Pluja total: 5,3 mm (caiguts en 6 dies)


Dades més rellevants del passat mes de març a Palamós:


Temperatura màxima: 20,2ºc (el dia 18)
Temperatura mínima: 3,0ºc (el dia 3)

Humitat relativa màxima: 99% (el dia 13)
Humitat relativa mínima: 35% (el dia 1)

Pressió atmosfèrica màxima: 1034 hpa (el dia 23)
Pressió atmosfèrica mínima: 998 hpa (el dia 13)

Ratxa màxima de vent: 71 km/h (el dia 1)

Pluja total: 99,4 mm (caiguts en 13 dies)


Font: meteoclimatic.com

divendres, 29 d’abril de 2011

Previsió pel cap de setmana


El creuer Thomson Dream vist aquesta tarda des de la càmera de TV3. Els seus passatgers han gaudit d'un dia amb predomini del sol i 17,4ºc de màxima.


Aquest dissabte a Palamós ens espera un dia assolellat amb algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació podran aparèixer algunes nuvolades, més importants en zones de muntanya i a la meitat oest. Al llarg de la tarda podria descarregar algun ruixat o petita tempesta cap al Pirineu o Serralada Transversal.

La temperatura màxima pot pujar fins a 17/19ºc a la costa, fins a 20/22ºc a l'interior i fins a 12/17ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 8/10ºc a la costa, fins a 4/7ºc a l'interior i fins a 0/3ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord-est a 8/12 nusos al llarg de la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí tindrem vent de gregal a 6/10 nusos. A la tarda s'espera vent fluix de llevant o calma. A la nit tindrem vent en calma o bufarà molt fluix amb component est.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror mar endins, al llarg de la matinada de dissabte, amb mar de fons de llevant. Al matí hi haurà maror generalitzada amb mar de fons de llevant. A la tarda i a la nit s'espera la mateixa situació, amb mar de fons.



Aquest diumenge a Palamós tindrem un dia amb nuvolusitat variable de tipus baix i estones de sol. No es preveu pluja, en tot cas, pot caure algun petit ruixat molt localitzat cap al Pirineu.

La temperatura no tindrà grans canvis.

El vent al nostre sector costaner pot restar en calma durant la matinada del diumenge. Al matí tindrem vent de component sud i est a 6/10 nusos. A la tarda hi haurà la mateixa situació. A partir del vespre el vent encalmarà.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror generalitzada, amb mar de fons de llevant (ones entre 0,5/1 m), sobretot als indrets més exposats a llevant, al llarg de tot el dia.



Mapa d'onatge previst per la nit de dissabte a diumenge. Observeu com es pot acostar al metre d'alçada.

Tornados mortífers als EUA


Casa en runes a la ciutat d'Alberta. Font: http://www.recordonline.com/


Si no n'hi havia prou amb les inundacions que us vaig comentar en un anterior article, durant les darreres hores els mitjans informatius s'estan fent ressó de l'episodi de tornados més mortífer ocurregut als EUA des de l'any 1974, on van morir 315 persones.

L'estela del front fred que està creuant els EUA, al llarg del dia d'ahir va deixar una reguitzell de morts i cases destruïdes en el seu desplaçament cap a la costa est.

Segons el governador d'Alabama, aquest dijous com a mínim havien mort 194 persones a causa de les tempestes que generaren vents de 160 km/h i tornados que poden haver arribat a superar els 400 km/h. El nombre total de defalliments s'elevava ja a 280 en sis estats. Centenars o potser milers de persones van resultar ferides.
El major nombre de víctimes per culpa dels tornados a Alabama, es va produir el 21 de març del 1932, quan set tornados van afectar una dotzena de comtats d'Alabama central i del nord-est, deixant 268 morts i 1.834 ferits.



Tempestes de la nit del dimecres vistes des del satèl.lit. Font: NASA


A més d'Alabama, hi havia almenys 33 morts a Mississippi, i l'agència "Associated Press" va reportar 14 morts a Geòrgia, 33 a Tennessee, 8 a Virgínia i un a Kentucky.

Una dels indrets més afectats va ser la ciutat de Tuscaloosa, a Alabama, on aquest dimecres un tornado va creuar el centre de la població i va matar un centenar de persones, a més, va deixar tota la ciutat sense llum i 600 persones van ser tractades per lesions relacionades amb la tempesta.





Impressionant vídeo del tornado de Tuscaloosa. Sembla ciencia-ficció però és real


Aquesta impressionant onada de tornados d'increïble violència ha devastat enormes franges de terreny i es calcula que els danys materials produïts per les tempestes són els més importants de tota la història.

Segons el NOAA, fins ara hi han registrats 160 informes preliminars de tornados entre les 8 am del dimecres fins les 8 am d'ahir dijous. Com a mínim 11 d'aquests tornados van ser tornados assassins. Els danys d'alguns d'aquests tornados arriben a categoria EF-4 o EF-5, en una escala que va del 0 al 5.

A més, des de dimarts passat, els informes preliminars d'aquest episodi ens parlen de 278 tornados, situant-se ben a prop dels 323 informes preliminars que hi van haver entre els dies 14-16 d'abril.
Aquest episodi, fins ara té 155 tornados confirmats, cosa que el situa com el pitjor abril des que es tenen dades.
Si aquestes dades encara no són prou esfereidores, cal dir que tampoc es té constància de dos episodis massius tant a prop un de l'altre.
D'acord amb la llista d'episodis tornàdics de la Wikipedia, només hi han dos episodis de tornados que hagin tingut com a mínim 150 tornados, el maig del 2004 (385), i el maig del 2003 (401).



Destrucció a la ciutat de Birmingham, Alabama, un altre dels indrets més afectats.


Font:http://www.wunderground.com/ i http://www.nytimes.com/2011/04/29/us/29storm.html?hp

dijous, 28 d’abril de 2011

La pluja neteja el pol.len


Imatge de radar d'aquest vespre.


La pluja que ha caigut avui ha servit per netejar la gran quantitat de pol.len dels pins, que tenyeix de color groc totes les superfícies.
Aquesta jornada típicament primaveral ens ha portat el creixement de molts ruixats i alguna tempesta local. A la nostra comarca han deixat alguns registres prou destacats com els 16,6 mm de Monells, els 13,3 mm de La Bisbal, els 7,0 mm de Torroella o els 9,2 mm de Castell d'Aro.
A Palamós entre el ruixat que ens ha caigut de matinada i la pluja feble que cau des de les set de la tarda, només han deixat 8,0 mm, acompanyats per algun llamp.

Aquestes pluges venen donades per l'existència d'un ampli centre de baixes pressions que ens abraça de ple, juntament amb l'aparició d'humitat suficient a l'entorn dels 700 hpa, a més, tenim una gran zona de convergència amb vents que venen del nord i uns altres que venen del sud-sud-est., tot això ha facilitat l'ascens de les masses d'aire, amb les pluges que a hores d'ara ens acompanyen i que poden incrementar lleugerament els registres anteriors.

Pel que fa a les dades del dia, temperatura màxima 19,3cº, mínima 13,5ºc. La nuvolusitat ha estat molt abundant a primeres hores del dia, llavors ha predominat el sol i a la tarda s'ha tornat a tapar. El vent ha bufat fluix i de direcció variable, ratxa màxima 34 km/h ponent. Estat de la mar amb mar arrissada o marejol, tant arran de costa com a mar endins, amb mar de fons de sud-est.
La humitat relativa ha oscil.lat entre el 58/89 % i la pressió atmosfèrica ha rondat els 1009/1012 hpa. Dades de meteoclimatic.com i meteocat .com


Previsió per aquest divendres

Aquest divendres a Palamós s'espera un dia bàsicament assolellat, amb alguns núvols alts i baixos decoratius. Encara pot ploure una mica en les immediates hores, però ràpidament farà net al llarg de la matinada. A la resta de demarcació es preveu un temps similar, amb algun ruixat de tarda cap les zones muntanyoses de l'oest de Girona i algun plugim dispers a la resta.

La temperatura màxima pot pujar fins a 15/18ºc a la costa, fins a 18/21ºc a l'interior de la demarcació i fins a 8/16 cº al Pirineu amb més fred als llocs elevats que a les valls. La mínima pot rondar els 10/12ºc a la costa, els 6/9ºc a l'interior i els 0/5ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord fluix o restarà en calma al llarg de la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem vent de llevant o gregal fluix. A la tarda s'espera vent de llevant fluix o calma. A la nit tindrem vent de gregal a 8/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma arran de costa i una mica de marejol mar endins, al llarg del matí i de la tarda. A partir de la nit podria haver-hi marejol arran de costa i maror mar endins, amb mar de fons de llevant.



Mapa de llamps d'avui.

"Cuando el rio crece"




Les fortes inundacions que s'estan produint a la zona del mig oest americà degut al desbordament de molts rius, entre ells el Mississipi i els seus afluents, m'ha fet recordar una pel.lícula que vaig veure fa molts anys i que valdria la pena tornar a visionar, us la recomano.

Es tracta de la pel.lícula "The River" estrenada als EUA a l'any 1984 i que arribà a les nostre pantalles l'1 d'abril del 1985 sota el nom "Cuando el rio crece".

Aquest film americà ens explica la lluita d'una família d'agricultors, Tom Garvey (Mel Gibson), la seva dona Mae (Sissy Spacek) i els seus dos fills, contra un riu que es vol desbordar i que es troba a la vora de les seves terres, on hi tenen plantades les seves collites. Aquest film és una mostra del coratge i la determinació amb que afronten el cúmul de desgràcies amb les que han de lluitar, ja que a les dificultats inherents a l'època en què està ambientada, cal sumar-hi les males maniobres de Joe Wade (Scott Glenn), un adinerat cacic que va tenir una antiga relació amb Mae i que tracta de comprar les seves terres per construir una presa.

Les escenes de la pel.lícula són magnífiques i trasmeten el poder de les aigües desfermades, amb estones d'una pluja incessant. Va ser dirigida pel bon director Mark Rydell que entre altres films va dirigir "En l'estany daurat" i la magnífica pel.lícula de culte, que cap aficionat a la música en general pot deixar de veure, anomenada "La Rosa", entre altres.

Mel Gibson exerceix un gran paper d'home honest, tenaç, coratjós i lluitador. És un pagès que no està disposat a cedir davant del cacic., la seva determinació el fa tirar endavant amb brillantor i amb un extraordinari treball d'actor, acompanyant la funció dignament realitzada de Sissy Spacek i Scott Glenn.

Com a curiositat, cal dir que totes les escenes de la inundació i pràcticament la totalitat del film, van ser rodades en una vasta extensió de terra a la vora del riu Tennessee, a l'estat del mateix nom i van aprofitar l'aigua que es deixava anar, de manera contolada, des d'una presa que estava en reparació. Les terres van ser llogades per la Universal i comptaven amb la col.laboració del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit.
La banda sonora realitzada pel compositor John Williams és magnífica.




Fragment de la pel.lícula.




Banda sonora.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Glicina (Wisteria sinensis)


Flor de la glicina.

En aquesta época de l'any podem contemplar una altre de les plantes més oloroses que tenim a les nostres contrades, la glicina (Wisteria sinensis). La seva floració espectacular esdevé tot un espectacle de colors i aromes que omple alguns dels nostres jardins., en alguns casos també arriba a florir a la tardor, tot i que això és més rar i sense tanta exuberància.

La Wisteria sinensis és una planta llenyosa, lleguminosa, caducifolia, perenne i enfiladissa que pot arribar a cobrir grans superfícies. És endèmica de la Xina., sobretot es troba present a les províncies de Guangxi, Guizhou, Hebei, Henan, Hubei, Shaanxi, Yunnan.

Aquesta planta fóu introduïda a Europa a l'any 1816. A les nostres contrades es va fer molt popular entre els propietaris de masos, cases benestants i cases d'indians, pel caràcter exòtic de l'espècie i la seva floració espectacular. Actualment podem trobar molts exemplars de gran tamany en moltes d'aquestes edificacions.

Un exemple paradigmàtic de glicina és la que podem trobar al peu de la carretera de Girona a Palamós, a La Bisbal d'Empordà. La glicina de Can Batlle arriba a la categoria d'arbre monumental i no és per menys, ja que s'estima que té uns 150 anys. El seu perímetre és de 1,30 m i es manté fins als 5 m d'alçada.

Si mai aneu a l'hotel La Gavina de s'Agaró, conegut a tot Catalunya per haver-s'hi rodat la sèrie del Tricicle anomenada "Tres estrelles", heu de contemplar el conjunt de glicines que conserven, les quals s'apropen al centenar d'anys i tenen des d'1,40 m a 1,70 m de perímetre., segurament és el conjunt de glicines més important de la comarca.





Característiques de l'espècie

El seu fullatge és dens, integrat per fulles de color verd brillant, pinnades i que arriben fins als 25 cm de llarg, amb 9-13 folíols oblongs de 2-6 cm de llarg.

Les flors poden ser blanques, violetes, o blaves, disposades en forma de penjolls de raïm de 15-20 cm de llarg. Les flors de cada penjoll s'obren simultàniament abans de l'expansió del fullatge, presentant una fragància semblant a la del raïm madur.

Els seus fruits són llegums aplanats, de color marró, vellutats, de 5-10 cm de llarg, amb llavors discoides d'1 cm de diàmetre; maduren a l'estiu, i es trenquen alliberant les llavors., les beines buides persisteixen durant l'hivern.

Es considera com a planta tolerant a l'ombra, però només floreix exposada a ple sol o parcial., no obstant, pot tardar molt en florir ja que el seu organisme ha de passar de l'etapa juvenil a l'estat adult, una transició que pot portar molts anys. Pot viure més de 100 anys.
Es considera una espècie invasora en algunes àrees de l'est dels Estats Units on el clima és semblant al de la Xina.

Atenció! Ja que totes les parts de la planta contenen el glicòsid anomenat "wisterina" el qual és molt tòxic i si s'ingereix pot provocar nàusees, vòmits, dolors d'estómac i diarrea en adults i la mort per enverinament en nens produint una gastroenteritis mitjana a severa. La part més perillosa són les tabelles.


Pluges torrencials als EUA





Els darrers dies han caigut fortes precipitacions a la zona del mig oest americà, les quals s'han afegit al desglaç anual de la coberta de neu hivernal, fet que ha provocat una gran crescuda dels rius amb importants inundacions.

Cal mencionar que el Servei Meteorològic Nacional dels Estats Units ja va predir al febrer que tota aquesta regió podria patir grans inudacions, fins ara això s'ha complert amb escreix.
Durant la tarda d'ahir, el Servei Avançat de Predicció Hidrològica (AHP) va detectar grans inundacions en 48 estacions d'aforament i inundacions moderades en 86 estacions centrals de mesura, al llarg dels rius dels EUA.

El mapa superior ens mostra les precipitacions que van caure a la regió central dels EUA entre els dies 19-25 abril. Les estimacions es van fer des de varis satèl.lits sobre la base de dades preses per la Missió de Mesura de Pluges Tropicals (TRMM).
En tons de color verd i blau, podem veure precipitacions estimades que van dels 150 mm a més de 525 mm.
Les estacions meteorològiques de l'AHS situades en terra, van mesurar fins a 348 mm al sud-est de Missouri, a la ciutat de Poplar Bluff, entre els dies 22-26 d'abril. El riu anomenat "Black River" es va desbordar per 30 llocs diferents i més de 1.000 habitatges van haver de ser evacuats

La població de Westville, Oklahoma, va rebre fins a 380 mm. A Arkansas, a la ciutat de Springdale, es van produir inundacions degut a la caiguda de 500 mm i a prop de Fayetteville, van caure 352 mm. El governador d'Arkansas va declarar l'estat d'emergència.
A les poblacions de Carbondale, Illinois, i a Paducah, Kentucky, situades a prop de la confluència dels rius Mississippi i Ohio, van caure 230 mm, fet que va obligar al governador de Kentucky a declarar l'estat d'emergència.

Davant d'aquesta situació, el cos d'enginyers de l'exèrcit dels EUA, tenia intencions de prendre la mesura extraordinària de dinamitar intencionadament els dics situats al sud-est de Missouri, just aigües avall de la confluència de varis rius, en un intent per reduir la quantitat d'aigua que baixa pel Mississippi. Aquesta acció podria inundar fins a 130.000 hectàrees de terres de cultiu.

El Centre de Predicció del NOAA preveu que aquest episodi de pluges intenses pot durar fins a mitjans de setmana, a la conca del Mississippi i a les valls del riu Ohio, pel que adverteix que encara hi hauran inundacions a les dues conques, així com a la Vall de Tennessee. Acompanyant aquestes fortes pluges, el passat 25 d'abril com a mínim hi van haver 38 tornados i segons el Servei Meteorològic Nacional, encara hi han condicions perqué n'hi hagin més.

Font: http://earthobservatory.nasa.gov/

dimarts, 26 d’abril de 2011

Tramuntana cremadora i altocúmulus


Altocúmulus fotografiats aquest migdia a la Platja de Castell.


Avui altre vegada la temperatura ha estat notícia, ja que s'han assolit 23ºc de màxima degut al vent reescalfat de tramuntana que ha bufat de forma persistent des de la passada matinada. Si la temperatura màxima ha estat elevada, la temperatura mínima tampoc s'ha quedat curta, ja que només ha baixat fins a 15,5cº. Aquest ambient càlid i sec s'ha allargat tota la jornada, juntament amb el pas de nombroses franges de núvols mitjos del gènere altocúmulus.

Si ens centrem en altres dades del dia, cal dir que el vent de tramuntana ha bufat fins les dues de la tarda a 15/20 km/h de mitjana, ratxa màxima de 45 km/h., a partir de llavors ha entrat vent de garbí a 5/10 km/h. L'estat de la mar s'ha mantingut amb marejol arran de costa i mar de fons de llevant., mar endins hi ha hagut maror amb ones que s'acostaven al metre d'alçada.
La humitat relativa ha arribat a baixar fins al 39 % i ha pujat fins al 79%. La pressió atmosfèrica ha oscil.lat entre els 1012/1011 hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.



Encara es veia una mica de tràngol a el Polvorí.


Previsió per aquest dimecres

Aquest dimecres a Palamós s'espera un dia assolellat. A la resta de la demarcació s'espera una situació similar, no obstant, a l'interior poden crèixer alguns núvols d'evolució i deixar quatre gotes cap a les Guilleries.

La temperatura podrà pujar fins a 20/23ºc a la costa , fins a 23/26ºc a l'interior i fins a 14/20cº al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 14/18ºc a l'interior de l'Empordà i fins a 4/10ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 15/20 nusos al llarg de la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem vent de component nord a 8/10 nusos. A la tarda s'espera vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit tindrem vent fluix de component nord.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins al llarg de la matinada de dimecres. Al matí s'espera mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la tarda tindrem marejol arran de costa i maror mar endins. A la nit hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins.


Previsió per aquest dijous

Aquest dijous a Palamós tindrem un dia amb nuvolusitat variable, més important al matí i amb més sol a la tarda. No es preveu pluja. A la resta de demarcació hi haurà un panorama semblant, exceptuant la zona pirinenca on hi podran caure alguns ruixats de tarda poc importants.

La temperatura màxima pot superar altre vegada els 21ºc a tot l'Empordà i en altres indrets de l'interior., al Pirineu poden arribar fins a 15/20ºc. La mínima tampoc tindrà grans canvis, amb ambient poc fred.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix de tramuntana o restarà en calma al llarg de la matinada de dijous. Al matí tindrem vent fluix de garbí. A la tarda s'espera vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit tindrem vent de nord fluix o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins al llarg de la matinada de dijous. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda tindrem marejol generalitzat. A la nit hi haurà mar arrissada arran de costa i marejol mar endins.


Més imatges d'avui al migdia a la zona de s'Alguer:










"Aquesta primavera, vivim els boscos"


Cap d'ase o tomaní (Lavandula stoechas). Planta remeiera que ara la podem trobar en plena floració.


Seguint la dinàmica d'aquests darrers anys, l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós organitza una nova edició del cicle d'activitats mediambientals de primavera que enguany es dedicarà als boscos i emmarcada dins l'Any Internacional dels Boscos.

El cicle d'activitats “Aquesta primavera, vivim els boscos”, totalment gratuït i obert a la participació de tothom, inclourà projeccions, conferències i sortides de camp, amb l'objectiu d'apropar els ciutadans a la realitat dels boscos donant-los a conèixer la seva importància mediambiental i la necessitat de preservar-los.

EL PROGRAMA D'ACTIVITATS

Les activitats programades s'iniciaran avui dimarts amb la primera de les projeccions previstes en el programa i que enguany permetrà gaudir d'una mostra de treballs presents al Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient-FICMA 2010.

La primera de les projeccions serà la titulada Vivamazonia guardonada amb el Sol d'Or al millor documental del FICMA 2010. Aquest treball, que es projectarà a les 2h al teatre La Gorga, mostra la tasca realitzada per una parella d'europeus que han creat una escola per a infants a l'Amazonia i la tasca pedagògica realitzada amb els adults i dedicada a aspectes mediambientals de l'entorn on viuen.

Posteriorment el dissabte 7 de maig al matí tindrà lloc la primera sortida de camp amb una visita guiada a la vall de Bell-lloc i amb una especial atenció a les plantes remeieres que es troben en aquest espai natural del municipi. Al final de l'activitat es realitzarà un taller per preparar un remei tradicional, concretament el xarop de pinya verda. Una setmana més tard, el dissabte dia 14, tindrà lloc la segona sortida guiada del cicle, en aquesta ocasió per visitar el parc urbà de Cap Gros.

Les projeccions incloses dins el cicle “Aquesta primavera, vivim els boscos” seguiran el dia 24 de maig amb la presentació del documental Green, que es podrà veure a partir de les 21 h al teatre La Gorga. Green és el nom d'una femella d'orangutan que ha estat víctima de la desforestació i l'explotació dels recursos de l'entorn on habita en plena selva tropical.

Una de les principals amenaces dels boscos és el foc. Precisament aquesta serà la temàtica al voltant de la qual girarà la conferència programada pel divendres 27 de maig, a les 19 h, a l'Espai del Barri (c/ de Mn. Jacint Verdaguer, 12). Amb el nom de Conviure amb el foc, el coordinador-tècnic de l'ADF Gavarres-Marítima, Gaspar Segués, realitzarà una conferència en la qual explicarà la tasca forestal en la gestió d'incendis que realitza aquest organisme. Aquesta activitat tindrà una segona part el diumenge 29 de maig al matí, amb una visita guiada a diverses infraestructures de prevenció i extinció d'incendis ubicades en l'àmbit de les Gavarres.

La darrera de les projeccions del cicle mediambiental tindrà lloc el dimarts 7 de juny, amb el passi del documental "Els dies de la terra", que aproparà la història del moviment mediambiental modern. La projecció tindrà lloc al teatre La Gorga a partir de les 21h.

El cicle d'activitats “Aquesta primavera, vivim els boscos”, es tancarà el dia 12 de juny al matí amb una sortida a l'espai natural de Castell-Cap Roig, on es realitzarà un taller de demostració de la pela de suro i d'elaboració d'un test fet amb panna de suro.

SORTIDES GUIADES AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Per a participar a les sortides guiades és imprescindible la inscripció prèvia a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós (c/ de Mn. Jacint Verdaguer, 12) o bé al telèfon 972 27 72 00, e-mail: educacioambiental@palamos.cat

Font: http://www.palamos.cat/

dilluns, 25 d’abril de 2011

Una tarda càlida




Avui altre vegada hem tingut alguns núvols, sobretot estratocúmulus i altocúmulus, però sense precipitacions i amb presència del sol. De fet, aquesta Setmana Santa ens haurà deixat un magre registre de pluges a la part sud del Baix Empordà, pel que ja podem dir, amb quasi tota seguretat, que aquest mes d'abril haurà sigut molt sec.

I si la falta de pluges no fos poc, aquesta tarda hem tingut una entrada de vent de tramuntana força reescalfat que ha fet pujar la temperatura fins als 23ºc a gairebé tota la comarca i fins als 22,3ºc a la nostra vila. Com exemple d'això trobem les següents màximes d'avui:

Torroella de Montgrí 23,1ºc
La Bisbal 23,1ºc
Bellcaire d'Empordà 23,1ºc
Calonge 23,0ºc
Monells 22,8ºc
Castell d'Aro 22,8ºc
Verges 22,7ºc


Pel que fa a les dades del dia a Palamós, temperatura màxima 22,3ºc, mínima 14,6ºc. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones superiors a 1,25 m) segons la boia de Palamós, amb mar de fons de xaloc i maror arran de costa (ones superiors a 0,50 m). El vent ha bufat amb component nord i est a 10/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 47 km/h NE.
Humitat relativa màxima 86%, mínima 54%. Pressió atmosfèrica màxima 1015 hpa, mínima 1011 hpa. Dades de meteoclimatic.com, meteocat.com i Puertos del Estado


Previsió per aquest dimarts

Aquest dimarts a Palamós ens espera un dia bàsicament assolellat, amb alguns núvols alts i baixos, més importants al matí. No es preveu pluja. A la resta de demarcació es preveu un panorama semblant, no obstant, encara es pot escapar algun ruixat de tarda a prop del Montseny.

La temperatura pot pujar fins a 19/22ºc a la costa, fins a 22/25ºc a l'interior i fins a 14/20ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 13/15ºc a la costa, fins a 11/13ºc a l'interior i fins a 6/10ºc al Pirineu., malgrat tot, la temperatura experimentarà una ràpida remuntada des de primeres hores del dia.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 20/24 nusos al llarg de la matinada de dimarts. Al matí tindrem vent de component nord a 10/15 nusos. A la tarda s'espera vent fluix de direcció variable o calma. A la nit tindrem vent de nord a 10/15 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb forta maror mar endins i marejol arran de costa, al llarg de la matinada de dimarts. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda tindrem marejol o mar arrissada arran de costa, amb maror mar endins. A la nit hi haurà forta maror mar endins i marejol arran de costa.

Un Diumenge de Pasqua amb sol i núvols


Imatge d'ahir al migdia on s'observen cúmulus força desenvolupats.


La jornada d'ahir també va venir marcada per l'absència de pluja i per l'aparició de nombrosos núvols., sobretot es tractava de cúmulus, estratocúmulus i cirrus, que acompanyaven la presència del sol, per tant, la frase típica que moltes vegades es diu "avui tindrem sol i núvols" es va complir al peu de la lletra.

Ja de bon matí, el dia va començar força ennuvolat, no obstant, el primer bany de l'any es va desenvolupar amb total tranquil.litat i amb una temperatura de l'aigua de la Badia que es trobava a 14,5ºc, fet que va provocar més d'un esglai als aventurats banyistes.
Amb el pas de les hores el sol es va acabar imposant, deixant pas a un dia força agradable, no obstant, la nuvolusitat es va tornar a fer molt abundant a mitja tarda.



Nuvolades a sobre St. Joan vistes des del Puig del Molí de Vent.


La presència del sol va permetre que la temperatura màxima pugés fins a 17,9ºc i la mínima es va quedar en els 14,7ºc perqué el cel va estar cobert al llarg de la nit.
El vent va bufar amb component nord i est a 15/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 40 km/h NE. L'estat de la mar es va mantenir amb maror, amb ones de mar de fons de gregal que arribaven a 0,8/1,1 m segons la boia de Palamós.
La humitat relativa va rondar el 96/70% i la pressió atmosfèrica va oscil.lar entre els 1016/1013 hpa. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.







diumenge, 24 d’abril de 2011

La pluja respecta el dia de Sant Jordi


Imatge presa des de la Plaça Mossèn Gumersind, on podeu contemplar el dia assolellat que feia amb alguns cúmuls a l'horitzó.


A Palamós la Diada de Sant Jordi va ser tot un èxit de participació, ajudada per la meteorologia favorable i la gran quantitat de visitants que es troben entre nosaltres.

Al matí vam poder comprobar com després de la caiguda d'alguns plugims, al llarg de la matinada, el cel ens donava una treva i deixava pas a una jornada marcada per l'ambient assolellat, alguns cúmulus inofensius i una atmosfera nítida, que acompanyava el nombrós públic que es va atansar a les llibreries i a les parades de roses i llibres que es podien trobar al carrer Major i en altres indrets de la nostra vila, en el que fou una gran jornada, marcada també per moltres altres activitats com la fira dels anys seixanta.



Camp de cereals al Pla de Sa Nau amb sol i alguns cúmuls cap a l'interior.


Si ens centrem en les dades que van marcar la jornada, trobem que la temperatura màxima es va enfilar fins a 18ºc i la mínima es va quedar en 12,2ºc. Pel que fa a la pluja, al llarg de la matinada es van recollir 1,2 mm més. El vent va bufar a 5/10 km/h de mitjana amb direcció variable i una ratxa màxima de 35 km/h.
L'estat de la mar es va mantenir amb forta maror degut a la mar de fons d'entre llevant i gregal. Segons la boia de Palamós, hi havien onades que oscil.laven entre els 1,74 m i els 2,11 m.
La pressió atmosfèrica va rondar els 1012/1005 hpa i la humitat relativa va oscil.lar entre el 97/80%.


Tot i que a Palamós no hem recollit gaire pluja, en els registres pluviòmetrics de les últimes 72 hores a l'Alt i Baix Empordà, comprobareu com hi ha indrets on la pluja va ser molt més important:

L'Escala 48,4 mm
Verges 41 mm
La Jonquera 34,8 mm
Figueres 27,6 mm
La Bisbal 27,3 mm
Darnius 24,4 mm
Castelló d'Empúries 23,6 mm
Palamós 6,2 mm
Calonge 3,1 mm

Dades de meteoclimatic.com


Recull d'imatges de la jornada primaveral que vam tenir ahir on predomina el verd dels camps i les nuvolades que hi havien a l'interior de la comarca:

















dissabte, 23 d’abril de 2011

On cauen més llamps?






El mapa de l'encapçalament mostra la mitjana anual de llamps que cauen per quilòmetre quadrat al nostre planeta, a partir de dades recollides per satèl.lits de la NASA entre els anys 1995 i 2002. Els indrets on de mitjana hi cau menys d'un llamp a l'any són de color gris o morat clar. Els llocs amb un major nombre d'impactes de llamps són de color vermell fosc.

Generalment, és molt més freqüent que un llamp caigui sobre la terra que al mar, ja que el Sol cada dia escalfa la superfície terrestre més ràpid que l'oceà. La superfície calenta escalfa l'aire i llavors al ser més calent es produeix una forta convecció que crea tempestes elèctriques i llamps. El mapa també mostra que hi han més llamps a prop de l'equador que a prop dels pols. Aquest patró es deu a les enormes diferències en l'escalfament del sòl. L'equador sempre rep més radiació solar i s'escalfa més que els pols., la convecció, les tempestes elèctriques i els llamps són un fenòmen que es produeix cada dia a les regions tropicals.






El mapa que podem veure sobre aquestes línies ens mostra la distribució geogràfica dels llamps, segons la NASA. Les zones més prolífiques en caiguda de llamps són de color taronja, vermell, marró i negre. Les àrees amb més baixa activitat són de color blanc, gris, morat i blau. Com es pot comprobar, al mapa es veu clarament com l'activitat més baixa es troba als oceans i a les zones polars. La més alta es troba a sobre les zones continentals. L'escala numèrica del mapa assenyala els centelleigs produïts pels llamps per quilòmetre quadrat i any (fer clic per ampliar).

Com es pot comprobar, l'àrea de la Terra amb una major activitat elèctrica es troba a la República Democràtica del Congo, a l'Àfrica Central. Aquesta zona compta amb tempestes elèctriques durant tot l'any, degut a les masses d'aire carregades d'humitat que arriben procedent de l'Oceà Atlàntic i que ascendeixen per les muntanyes.
Fixeu-vos com al Congo hi apareix una gran taca negre i una taca blanca degut a que arriba al màxim de l'escala. Si mai hi aneu segur que us trobeu amb alguna tempesta.

Cal destacar, que tot i que existeix la creença que un llamp només pot caure una sola vegada al mateix indret, aquesta afirmació és completament falsa., això ho poden comprobar perfectament els habitants del Congo, ja que s'hi poden trobar moltes roques que han rebut varis impactes al llarg de l'any, sobretot pel que fa a les roques més isolades.

Contràriament, la freqüència més baixa de caiguda de llamps correspon a les zones polars. Poques vegades s'ha vist algun llamp a l'Oceà Àrtic o a l'Antàrtida. Aquestes àrees són massa fredes per albergar els tipus de tempestes que produeixen els llamps. Els llamps com he comentat, també tenen una incidència molt baixa a sobre els oceans.




Tempesta a Buenos Aires.


divendres, 22 d’abril de 2011

Tarda plujosa i fotos del temporal


Imatge del temporal amb el cel cobert per nimbostratus.


Com podeu observar a la imatge superior captada a la Cala del Morro del Vedell, avui hem tingut la mar molt remenada amb ones que en aquests moments arriben als 2,5 m d'alçada o superiors, segons la boia de Puertos del Estado., això representa entre forta maror i maregassa, de direcció est-sud-est.

Tot i que al llarg del matí hem tingut el cel cobert i han caigut quatre gotes de fang, també ha aparegut alguna clariana. No obstant, a partir de primeres hores de la tarda el cel s'ha cobert completament per nimbostratus i ha començat a caure una pluja fina i persistent, la qual fins a hores d'ara a Palamós ens ha deixat 4,0 mm.

Dades de precipitació a l'Alt i Baix Empordà fins fa poca estona, tot i que encara plou:

L'Escala 20,0 mm
La Jonquera 11,6 mm
Figueres 10,6 mm
Darnius 11,8 mm
La Bisbal 9,9 mm
Verges 9,0 mm
Calonge 2,5 mm


Altres dades del dia de Palamós., temperatura màxima 16,3cº, mínima 13,1ºc. Vent entre llevant i gregal, 10/20 km/h de mitjana, ratxa màxima 44 km/h. Pressió atmosfèrica màxima 1012 hpa, mínima 1007 hpa. Humitat relativa màxima 97%, mínima 80%. Dades de meteoclimatic.com.




Josep Pla ens parla de la Pasqua


Mona de Pasqua.


En el calendari gregorià, Pasqua és una data important. Socialment parlant, Pasqua és important perquè quan arriba aquest dia els pagesos poden tornar a ballar. Els han tinguts fermats durant tota la llarga i magra Quaresma, i ara els donen llibertat. Poden tornar a alçar la cama i poden tornar a cantar. Després d'una temporada d'immobilitat, la distensió és la cosa que s'assembla més a la felicitat.

Ara, en el sistema del calendari gregorià, de la situació de Pasqua depenen les dates de totes les festes anomenades mòbils. Aquestes festes i festetes són solidàries de Pasqua i, segons quina sigui la situació de la festivitat pasqual, varia la situació de les altres festes en el calendari.

–Vejam... –em diu un senyor que està amoïnat perquè troba que aquest any les festes van molt avançades– . ¿Vol fer el favor d'explicar-me aquesta confusió de les festes mòbils? De què es tracta? Això és un galimaties...

–Però perdoni: què li ensenyaren a estudi? ¿Què ensenyen a les escoles ?

–Tingui calma. Les escoles són intocables. La ignorància és sempre respectable.

–Com vulgui. Ací tenim un calendari popular: el «Calendari del pagès», que és grotesc, però inefable. ¿Vol fer el favor de trobar, en aquest paper, la data de l'equinocci de primavera... ?

Després d'una estona, el meu amic no troba la data de l'equinocci de primavera. Així van fets els calendaris populars. Fan calendaris, fins i tot els venen, i no hi posen l'equinocci de primavera ni el de tardor, el solstici d'estiu i el d'hivern. Això sí: hi posen pronòstics meteorològics que fan caure la cara de vergonya. Què troba la gent en aquests calendaris? ¿Per què els compra? ¿Com és possible que aquestes enganyifes durin encara?

L'equinocci de primavera hauria d'estar marcat en el calendari –dic al meu interlocutor– . No hi és. Faig constar la meva protesta. Sàpiga, amb tot, que aquesta magna realitat astronòmica se situa entre el 20 i el 21 de març de cada any. Es tracta d'un esdeveniment considerable, inescamotejable. Ara ja sap, doncs, la situació de l'equinocci. Tracti, si li plau, sabut això, de trobar, en el calendari, el primer pleniluni posterior a l'equinocci. (No és necessari dir al lector que estic manejant el calendari de 1953. El càlcul és sempre el mateix.)

–Ja el tinc. Entre el 30 i el 31 de març hi ha la següent indicació: lluna plena a les 12 hores 55 minuts de la tarda.

–Perfecte. Ara busqui el primer diumenge posterior a aquest pleniluni. Què diu?

–Pasqua de Resurrecció.

– De manera, doncs, que Pasqua de Resurrecció se situa en el primer diumenge posterior al pleniluni que segueix l'equinocci de primavera. Em segueix?

–Molt bé. ¿I no podria dir-me qui arreglà les coses d'aquesta manera ?

–Aquest ordre de coses fou acordat en el concili Nicea, que tingué lloc l'any 325.

–De llavors ençà ha plogut una mica.

–Potser no tant com hauria convingut, almenys al Mediterrani.

–I cada any passa igual?

D'una manera absoluta, no passa pas cada any igual. En les coses terrenals no existeix ni el sempre ni el mai. L'Església, que ha endegat aquestes coses, té una considerable dimensió terrenal. Les convencions, les conveniències, són importants, decisives. Aquesta noció de les conveniències es va perdent, perquè arribarà un moment que no comptaran més que les particulars o de classe. A més, hem de callar, però és que a més a més la realitat té un pes inqüestionable. El pleniluni que serveix per a la fixació de la Pasqua Florida no es produeix a la mateixa hora a San Francisco, a Nova York, a Londres, a Barcelona, Istanbul i a Bombai. Pot donar-se el cas que aquest pleniluni es produeixi, en alguns llocs de la terra, una mica abans de l'equinocci i en altres llocs una mica després. Com obviar a aquesta realitat? Quan les autoritats astronòmiques infeudades a l'Església es trobaren davant d'un fet semblant, prescindiren de l'equinocci i fixaren la data pasqual a través d'un còmput de «lluna mitjana hipotètica». I no cregui que parli per ganes de parlar. No. El 1924, a l'Europa occidental el pleniluni es produí una mica després de l'equinocci: el divendres 21 de març. El diumenge següent fou el 23 de març. Així i tot, Pasqua no fou en tal dia. Hom féu el càlcul del còmput de la lluna teòrica i fixà la festivitat pasqual el 21 d'abril. Però això ha succeït rares vegades.

– Ho entenc.

–I d'aquí podrà deduir el joc de les festes mòbils. La situació de la data pasqual pot oscil·lar de més d'un mes –exactament de trenta-quatre dies– en relació al pleniluni posterior a l'equinocci. La Quaresma, quaranta dies abans de Pasqua, depèn de l'oscil·lació assenyalada. I la situació en el calendari de les festes compreses entre la Resurrecció i Pasqüetes o Pentecosta depèn de la dita oscil·lació Així com el Corpus i totes les festes religioses mòbils.

– De totes maneres, la cosa és complicada...

– Ho és, quin dubte hi ha? Amb les crítiques que s'han elaborat contra el calendari gregorià es podrien emplenar infòlios espessos i pesants que si li caiguessin al cap li farien molt de mal. Però el calendari gregorià, que en definitiva no és més que un perfeccionament dels vells calendaris egipcis i romans, és el que ha durat més, la qual cosa demostra que per ara és el millor de tots els que l'home ha manejat fins ara. En la vida civil, les festes mòbils han estat molt criticades. Davant d'aquestes crítiques, l'Església ha dit reiteradament que espera el calendari estabilitzat astronòmic que les societats de savis s'han proposat reiteradament de fer per tal d'inserir-hi la festivitat pasqual i estabilitzar en conseqüència les festes mòbils. Però el cert és que la reforma científica del calendari no ha aparegut encara i el Congrés Internacional de Societats Astronòmiques celebrat a Roma el 1922 no pogué arribar a un acord plausible. La Societat de Nacions, que s'ocupà també del problema, arribà al mateix pobre resultat. Així, doncs, no tenim més remei que anar tirant a base del vell calendari del Papa Gregori.

–És clar ! De tota manera, aquest any les festes vénen molt avançades.

–Què hi vol fer ? Nicea dixit...! Ara, el que jo voldria dir-li és que personalment trobo molt poètica l'elecció del diumenge posterior al pleniluni consecutiu a l'equinocci de primavera per a celebrar la Pasqua. De petit, no podia explicar-me el malenconiós i trist aspecte que tenen els dies i sobretot les nits de Setmana Santa. Són els dies més tètrics de l'any. Encara que de dies faci sol i bon temps, les seves hores transcorren com tocades per una ombra opaca vagament tenyida de violaci o de verd fosforescent. Però recordi el que dèiem fa un moment. En primer lloc, la Setmana Santa està, de més o menys a prop, íntimament lligada amb l'equinocci de primavera, que és temps indefectible de tràmpols i d'accidents meteorològics dramàtics. I després, estant Pasqua situada després del pleniluni, els dies immediatament anteriors a la festivitat són dies de lluna vella, és a dir, de lluna minvant. Aquest any, el dimarts sant serà lluna plena. El dimecres, dijous, divendres i dissabte sants seran dies de lluna en minvant, que és la fase trista, esmorteïda i cadavèrica de la lluna. Aquest any tindrem Setmana Santa trista, com correspon a les festivitats una setmana de nits tocades per verds fosforescents, malves i violacis.


Josep Pla, en l'obra "Les hores" oc 20.

dijous, 21 d’abril de 2011

Previsió pels propers dies festius


Mapa de precipitació prevista per aquest divendres a les nou del matí.


Divendres Sant: A Palamós el dia començarà amb alguns ruixats acompanyats amb fang, més intensos a partir de la tarda i fins i tot, amb alguna tempesta. A la resta de demarcació pot ploure de forma continuada al llarg de la tarda i acumular quantitats superiors als 30/50 mm, especialment als sectors muntanyosos, com el Montseny, Garrotxa, Ripollès i a les Alberes.

La temperatura pot pujar fins a 14/16ºc a la costa, fins a 15/18ºc a l'interior i fins a 10/14ºc al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 12/14ºc a la costa, fins a 8/10ºc a l'interior i fins a 2/6ºc al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component sud-est a 20/24 nusos al llarg de la matinada de divendres. Al matí tindrem vent de xaloc o llevant a 15/20 nusos. A la tarda hi haurà vent de garbí a 6/10 nusos. A la nit s'espera vent molt fluix de component sud o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb forta maror generalitzada, amb mar de fons de llevant fins la matinada de divendres. Al matí s'espera la mateixa situació. A la tarda hi haurà maror o forta maror amb mar de fons de xaloc. A la nit tindrem maror generalitzada.


La Diada de Sant Jordi: Començarem el dia amb cel cobert però com a molt pot caure algun ruixadet. Durant la resta de la jornada es poden mantenir els núvols baixos, però amb l'aparició d'alguna clariana. No es descarta que caigui algun petit ruixat a qualsevol indret de la demarcació, per tant, la pluja tot i aparèixer, no hauria d'espatllar el dia.

La temperatura màxima pot rondar els 14/17ºc a la costa i interior de la demarcació, al Pirineu es pot quedar més baixa. La mínima pot ser més elevada.

El vent al nostre sector costaner pot restar en calma durant la matinada de dissabte. Al matí tindrem vent molt fluix de llevant o xaloc, amb estones de calma. A la tarda hi haurà la mateixa situació igual com a la nit.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada, amb mar de fons de llevant al llarg de tot el dia.


Diumenge de Pasqua: El dia començarà altre vegada amb molts núvols, malgrat tot, podran aparèixer algunes clarianes a partir de migdia. No es descarta que es pugui escapar algun petit ruixat en indrets de l'interior, especialment en zones de muntanya.

La temperatura màxima pot ser una mica més elevada i la mínima pot mantenir-se igual.

El vent al nostre sector costaner bufarà de gregal a 6/8 nusos al llarg de la matinada de diumenge. La resta de la jornada s'espera la mateixa situació.

L'estat de la mar es mantindrà amb maror generalitzada, amb mar de fons de l'est, al llarg de la matinada de diumenge. Durant la resta de la jornada es mantindrà la mar de fons de llevant, amb marejol o maror.


Dilluns de Pasqua: Es presenta un dia amb predomini del sol especialment a la costa, tot i que es mantindran alguns intervals nuvolosos de tipus baix i mig. Al llarg de la tarda podran aparèixer alguns ruixats a l'interior de la demarcació, sobretot cap al Montseny., aquests ruixats podrien arribar al vespre cap al sud de la Costa Brava i deixar quatre gotes.

La temperatura màxima tindrà una clara recuperació i es podran superar els 20ºc a l'interior de l'Empordà., a la costa es poden assolir els 18/20ºc., al Pirineu s'arribarà a 12/15ºc. La mínima no tindrà grans canvis.

El vent al nostre sector costaner bufarà fluix i de direcció variable fins a migdia, a partir de llavors pot entrar vent de garbí a 6/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror al llarg de la jornada, amb mar de fons de xaloc i mar de vent de garbí a la tarda.


Jasminum officinale


Gessamí (Jasminum officinale).


Avui parlaré del Jasminum officinale, conegut per la majoria de gent com el gessamí que trobem en nombrosos jardins i que ens acompanya amb la seva fragància durant la primavera.

Parlar de gessamí a nivell popular és parlar d'aquesta espècie, encara que en realitat hi han més de 200 espècies, entre arbustives i enfiladisses llenyoses, de molt diferent aspecte i comportament en el jardí.

Si descrivim aquest gessamí, direm que es tracta d'un arbust de port trepador i de fullatge caducifoli. Si el deixem crèixer al seu aire, pot arribar fins als 11 metres d'altura mitjançant les seves llargues tiges d'aspecte desmanegat.

Les seves fulles creixen de forma oposada amb 5-9 folíols lanceolats i les seves flors apareixen en grups terminals d'unes cinc unitats, tot desprenent un agradable i intens aroma que és capaç de ser transportat pel vent fins a certa distància.
Del seu calze verd, en surt una atractiva corol.la blanca amb un tub d'uns dos centímetres de longitud.



Detall de les flors de gessamí. Llàstima que la foto no pugui transmetre l'olor que feien.


El Jasminum officinale pertany a la família de les Oleàcies i és natiu de l'Àsia Central, encara que existeixen certs dubtes al respecte. Com a curiositat, cal assenyalar que és la flor nacional del Pakistan i apareix en el seu escut amb forma de corona de flors.

En textos xinesos del segle III dC, es diu que els gessamins ja es trobaven en nombrosos jardins i al segle IX dC es diu que els gessamins provenen de Bizanci.
El seu nom xinès, Yeh-Hsi-ming, és una versió del vocable àrab-Pèrsic «Yasmin» que pot significar "flors blanques".

La seva entrada als jardins europeus va ser probablement a través de la cultura àrabo-normanda de Sicília, però segons l'historiador John Harvey, es coneix molt poc sobre la història d'aquesta cultura.
A mitjans del segle XIV, el florentí Boccaccio, descriu en la seva obra "El Decameró", l'existència d'un jardí emmurallat en què "els costats dels carrerons es trobaven coberts amb roses blanques i vermelles i gessamí"
L'aigua "Jasmine" també figura a la història de Salabaetto, recollida en El Decameró.

A Suïssa existia una gran tradició en destil.lar les flors de gessamí per crear perfums, això va fer creure al mateix Linné que aquesta planta era originària de Suïssa.
William Turner, va incloure el gessamí com a planta de jardí en la llista d'Herbes realitzada el 1548.


Usos

El gessamí s'utilitza per fer perfums i com a oli essencial en l'aromateràpia., sobretot en dermatologia, ja sigui com un agent antisèptic o antiinflamatori.

L'essència de gessamí és coneguda com el "rei dels olis", i la seva olor forta i dolça és molt apreciada per la majoria de gent. La major quantitat de perfum es sol despendre en la foscor, això fa que es reculli en hores nocturnes. També s'utilitza per fer el conegut té de gessamí.

L'aroma del gessamí és descrit com a calmant i relaxant (sense ser soporífer), i està indicat per a la depressió i l'estrès, així com algunes malalties respiratòries.
Està indicat per a les afeccions de la pell massa sensible. Però sobretot l'oli essencial té una gran reputació com a afrodisíac i s'utilitza per a tot tipus de problemes sexuals.

No obstant, cal tenir en compte que aquest oli pot causar irritació en algunes persones, si es fa servir amb massa freqüència o en altes concentracions. Per tal d'utilitzar-lo amb precaució, és necessari aplicar-lo en baixes concentracions.

Un component essencial del gessamí és l'acetat de benzil (25%). Al ser absorvit per la pell pot ser un sensibilitzant al.lèrgic. Les persones que tenen al.lèrgies als aliments picants, als perfums i als cosmètics són més propenses a reaccionar. Tot i així, el poder de l'olor és tal que només es necessiten unes petites quantitats.

dimecres, 20 d’abril de 2011

Santa Cruz de La Palma


La Plaça d'Espanya amb l'ajuntament (edifici dels arcs).


Comença el primer dia a l'Illa de La Palma i amb ell també arriba una pluja fina i persistent que fa canviar els plans previstos el dia anterior, anul.lant l'excursió prevista per la coneguda ruta dels volcans.
Tot i que les condicions per a realitzar-la són molt dolentes i segons em comenten la pluja afecta la major part de l'illa, m'arrisco a anar fins a l'indret previst. Tal com es preveia s'està tot el camí plovent i no hi ha més remei que deixar-ho per un altre dia.
Un cop retornats a la capital, ja és més enllà del migdia i sortosament el cel s'aclareix i apareixen algunes clarianes, fet que aprofitem per visitar la ciutat.

St. Cruz de La Palma és una capital que està molt a l'abast de la mà i amb un dia es pot visitar tranquil.lament. Els atractius principals són el seu casc antic, on hi trobarem un carrer principal amb nombrosos palaus i altres edificis que conserven l'arquitectura típica de les illes, juntament amb els típics balcons.

La fotografia de l'encapçalament és un dels indrets que més em va cridar l'atenció, la Plaça d'Espanya. En aquest indret hi podem veure el palau renaixentista més ben conservat de les Illes Canàries, erigit entre els anys 1553-1663., actualment acull l'ajuntament.



Parròquia de El Salvador.


En un costat de la plaça també hi trobem la parròquia de El Salvador, edifici construït el 1497 i amb una torre-campanar aixecada a l'any 1553 després d'un atac dels francesos.
Com a curiositat cal dir que la pedra que forma aquesta torre va ser transportada des de l'illa de La Gomera. Aquest indret, juntament amb una font que hi ha en un lateral, formen el conjunt renaixentista més important de Canàries.



Imatge dels balcons típics.


Un altre lloc que no podem deixar de visitar són els balcons típics canaris, fets amb fusta i adornats amb tot un reguitzell de plantes florides. Aquest balcons acolorits són un veritable oasi de vida i permeten tenir una visió molt agradable, en un indret que no ho seria tant, ja que està situat al davant de l'Avinguda Marítima, dominada per l'asfalt i amb un trànsit força important.





Sta. Cruz de la Palma, a part d'aquests atractius, també té un interessant museu etnològic que recull part de la seva llarga història, malauradament massa centrada en la seva col.lonització i no tant en els seus antics habitants.

Fundada el 3 maig de l'any 1493, primer va rebre el curiós nom de Vila de Apurón i es fundà sobre una platja situada en una badia que feia de port natural. Posteriorment, i ja com a Santa Cruz de la Palma, el rei Felip II li concediria el títol de Molt Noble i Lleial. En el seu terme municipal es troba el Reial Santuari de la Mare de Déu de les Neus (patrona de la Palma).

En honor a aquesta verge, els habitants d'aquesta ciutat celebren l'anomenada "Bajada de la Virgen de las Nieves". Es tracta de la festa patronal en honor a aquesta verge i es realitza cada cinc anys (anomenada també "Fiestas Lustrales"), on la propera celebració es realitzarà el juliol de l'any 2015.
Aquest esdeveniment acull durant un mes milers de persones vingudes de tot arreu per celebrar-ho i admirar tot un espectacle del folklore canari, amb multitud d'actes i representacions al.legòriques.
Al següent enllaç trobareu més informació sobre aquesta festa:

http://www.bajadadelavirgen.es/index.cfm




La danza de los enanos. L'acte més típic d'aquesta celebració i símbol de l'Illa de La Palma. Escolteu la bonica polca.

La ciutat es troba situada al vessant oriental de l'illa de la Palma, entre el cingle de La Concepción, a la vora de la Caldereta (antiga caldera volcànica) lloc on hi ha un espectacular mirador, i el Barranco Seco.
Part de la ciutat i el seu port es situen sobre l'antic vessament de la lava de la Caldereta, refredada bruscament en trencar-se la part de la paret que queda cap al nord-est, de manera que la lava va arribar ràpidament al mar on va formar una colada basàltica.
Gaudeix durant tot l'any d'un clima suau tot i que és habitual que el seu cel estigui cobert per núvols a causa de la influència dels vents alisis procedents de l'Oceà Atlàntic.

El municipi té una extensió de 43,38 km2, amb 4,03 km de longitud de costa i una població superior als 17.000. El nucli urbà es troba al nivell del mar, però el territori municipal s'estén fins als 1.800 m d'altitud. Això ho podeu comprobar amb les fortes pujades que trobareu si us allunyeu una mica del casc històric.

La ciutat va créixer ràpidament gràcies al seu port que era l'últim en la ruta d'Amèrica, i pel qual s'exportava la canya de sucre produïda a l'illa.

La ciutat va ser destruïda el 1553 pel pirata François Le Clerc, més conegut per "Pata de Palo", pel que va haver de ser reconstruïda i fortificada. De les antigues fortificacions queden únicament el Castell de Santa Catalina i el Castell de la Santa Cruz del Barrio, recentment rehabilitat al nord de la desembocadura del barranc de les Neus, on també es conserven restes de la muralla i portada.



El Castillo de la Virgen, indret on es desenvolupa una de les representacions en el seu honor, anomenada Diálogo del Castillo y la Nave.


Santa Cruz de la Palma té el privilegi de comptar amb el primer ajuntament d'Espanya elegit democràticament, que estava localitzat en el que avui es coneix com a "Cueva de Carías". El 1773 s'hi van celebrar les primeres eleccions per sufragi popular de tot Espanya, després d'un plet contra els regidors perpetus de la ciutat, mantingut pel comerciant d'origen irlandès Dionisio O'Daly i Anselmo Pérez de Brito, que van obtenir una resolució favorable de la Corona de Castella.

Cal resaltar que durant l'aixecament militar del 1936, que acabaria desembocant en la Guerra Civil Espanyola, l'illa de La Palma es va ressistir al cop d'estat, tot mantenint la legalitat republicana fins el 25 de juliol, moment en què arriba a la ciutat de Santa Cruz de la Palma el canoner Canalejas. Aquest episodi serà conegut amb el nom de "Setmana Roja".



Un altre dels bonics balcons.


Per acabar l'article d'avui, com no podia ser de cap altre manera, hem d'esmentar un fet meteorològic molt rellevant que tingué lloc el gener del 1998. Aquell dia la ciutat va patir una greu inundació degut a una "marea viva" combinada amb un gran temporal oceànic, que va causar nombrosos danys materials, encara que no hi va haver morts ni va danyar a cap edifici.







Continuarà...