Segons els investigadors de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), a falta de poques setmanes per acabar l'any, és gairebé segur que el 2014 serà l'any més càlid des que hi han registres. Si això és així, es trencarien els rècords establerts els anys 2010, 2005 i 1998.
Els resultats preliminars també són recolzats des d'organitzacions cientíques de tot el món, des del Regne Unit al Japó, a través dels Estats Units. Alguns climatòlegs sostenen que l'any en curs pot ser, fins i tot, el més càlid des de fa 4000 anys, un fet que canviaria dràsticament la percepció del problema de l'escalfament global.
L'Arxiu de Dades Climatològiques (CNDC), indica que els primers deu mesos d'aquest any han sigut els més calorosos de la història recent. Segons les enquestes del CNDC, la temperatura global mitjana va ser superior a la mitjana del segle XX en tots els mesos. Octubre va ser el mes més calorós que hi ha hagut mai, amb una temperatura mitjana combinada que va superar en 0,74°C la referència mitjana de trenta anys. De moment, tenint en compte els 11 mesos passats, aquesta anomalia ha sigut de 0,62°C.
Per exemple, les altes tempertaures han fet estralls a Austràlia, un país acostumat a la calor, ja que aquest any ha tingut la primavera més càlida des que es tenen registres. Al Regne Unit, amb sèries des del 1659, va camí de situar el 2014 a la part alta de la llista d'anys calorosos. I el mateix passa amb països limítrofs amb l'Àrtic, com Noruega.
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ja ho anticipava a principis d'aquest mes, coincidint amb la Cimera del Clima celebrada a la capital peruana per intentar aconseguir un acord global i frenar l'escalfament del planeta.
Segons l'OMM, les altes temperatures globals es deuen principalment a l'alta temperatura de la superfície dels oceans a tot el món, la qual es mantindrà en valors superiors al normal fins al final de l'any. Les dades aportades per la NOAA revelen que la temperatura dels oceans fins al mes de novembre és la més alta del registre, amb 0,04ºC de diferència sobre l'anterior rècord de l'any 1998. Una diferència que pot semblar petita, però que suposa un abisme entre totes dues dades.
L'informe de l'Anàlisi Global del mes de novembre, realitzat per la NOAA, posa èmfasi en les altes temperatures que han dominat el continent europeu durant el passat mes. Per a alguns països, com Suïssa o Àustria, ha estat el mes de novembre més càlid des que es tenen registres. Mentre que en d'altres com Dinamarca o el Regne Unit, no s'ha batut el rècord, però s'ha situat com el tercer i el cinquè més càlid respectivament.
" Per a Europa està sent un any càlid i, fins i tot, hi ha molts llocs on s'han batut rècords ", assegura Ana Casals, portaveu de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet). Dades que també confirma el Centre Europeu per a les Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les seves sigles en anglès), que enumera fins a 19 països en què previsiblement es batran els registres màxims locals de temperatures màximes. Espanya no està entre ells, però sí que ho estan països propers com Itàlia, França, Holanda o el Regne Unit, i llunyans com Islàndia, Noruega o Suècia, països aquests últims amb una gran importància sobre l'estat de salut de l'Àrtic, l'anomenat termòstat del planeta. De fet, la NOAA destaca en les seves conclusions que l'extensió de la capa de gel del Pol Nord ha sigut la novena més petita des que es van començar a tenir dades des de satèl·lit a partir del 1979.
La cadena de rècords mensuals que s'ha viscut a escala global el 2014 ha suposat un gerro d'aigua freda per a aquells experts, alguns d'ells anomenats escèptics climàtics, que asseguraven que el canvi climàtic s'havia aturat. Després de l'alt registre de l'any 1998, es van succeir uns anys que, a excepció del 2005 i 2010, van registrar temperatures força menors que la d'aquest any. Això va servir de pilota d'oxigen per als pocs defensors de la teoria de la conspiració climàtica orquestrada per les Nacions Unides, que es van oblidar de tot el registre previ a aquests anys, on s'aprecia la tendència d'augment i van argumentar que l'escalfament global s'havia aturat i que això provava la seva inexistència.
" L'escalfament ha estat ininterromput des de l'època industrial. Des de certs cercles s'han volgut veure algunes dades d'anys passats com a punts de tall, però la tendència continua. El 2014 és un punt més d'escalfament ", afirma José Manuel Moreno, Catedràtic d'ecología de la Universitat de Castilla-La Mancha, i vicepresident del Grup de Treball II de l'IPCC.
" Hem avançat en el coneixement de les bases científiques dels registres dels últims anys, a vegades que es qüestionin les dades exigeix que la ciència aporti respostes. I aquestes dades no es van ignorar en el cinquè informe de l'IPCC ", explica Moreno.
" Seria impossible que la comunitat internacional acceptés les conclusions dels científics, si no s'hagués posat sobre la taula una ciència gairebé inqüestionable ".
L'últim d'ells, publicat a la revista " Science " i realitzat per científics de la Universitat de Washington, mostrava que la desaparició de la calor pot ser degut a que s'està amagant a les profunditats del nord i el sud de l'Oceà Atlàntic, tal com vaig avançar en un anterior article.
Segons la investigació, l'escalfament sota la superfície de l'oceà explica per què les temperatures mitjanes mundials de l'aire s'han estancat des del 1999, malgrat una major presència de gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor solar a la superfície de la Terra .
" La Terra s'ha escalfat clarament en l'últim mig segle i és obvi que les emissions de gasos d'efecte hivernacle del nostre sistema energètic és el principal culpable. Cada dècada ha estat més càlida que l'anterior ", segons Ken Caldeira, de la Carnegie Institution de Washington, a la Universitat de Stanford. " No pretenc ser capaç de predir què passarà el pròxim any, però estic segur que si continuem emetent diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, el món serà molt més calorós d'aquí a 50 anys ", afirma.
" El patró de temperatura global en l'última meitat de segle ha estat una barreja d'efectes causats per l'home i altres fonts de variabilitat ", segons Chris Field, director del Departament d'Ecologia Global de la Universitat de Stanford (EUA) . " La parada de l'escalfament atmosfèric des de finals dels 90 ha estat un procés de variabilitat natural que ha transferit més calor a l'oceà que a l'atmosfera ", assegura.
" La informació provisional per al 2014 diu que 14 dels 15 anys més càlids del registre han ocorregut al segle XXI ", segons el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud.
" No hi ha cap parada en l'escalfament global ", afirma Jarraud. " En els propers anys veurem gairebé amb tota seguretat períodes d'escalfament ràpid i altres de parada de l'augment de temperatura o refredament temporal, ja que el canvi climàtic causat per l'home i la variabilitat natural segueixin actuant junts ", afirma Field.
Font: diari El Mundo