L'espectacular imatge que podeu veure a l'encapçalament ha estat captada la passada matinada des de l'Estartit. En ella podem apreciar una aurora boreal, un fenomen que s'ha vist en comptades ocasions a les nostres latituds.
La fotografia es pot considerar com un fet històric, el qual ha estat immortalitzat per en Miquel Gutiérrez, un fotògraf aficionat al qual l'hi hem d'agrair que m'hagi enviat aquesta instantània. Cal destacar que aquest fenomen s'ha pogut produir gràcies a l'elevada activitat geomagnètica solar que hem tingut en les darreres hores, amb un índex Kp 9.
A Palamós, alguns testimonis privilegiats que es trobaven desperts a altes hores de la matinada, afirmen que el fenomen s'ha vist mirant cap al nord, tot i que ha sigut molt més tènue i la nuvolositat imperant ha impedit que es pogués veure en tota la seva esplendor, a més, també han caigut alguns ruixats.
A mesura que arribi més informació sobre aquest fet històric aniré ampliant l'article.
Cal recordar que l'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord se la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment es veuen més intensament durant l'hivern.
Les aurores polars terrestres són causades per electrons d'energia 1 a 15 keV, i protons i partícules alfa, i la seva llum es produeix quan xoquen amb els àtoms d'aire de l'atmosfera del planeta, principalment d'oxigen i de nitrogen, generalment a altituds entre 80 i 150 km. Cadascú li dóna l'energia de col·lisió de les partícules de l'àtom perquè s'aconsegueixi un procés d'ionització, dissociació i excitació de les partícules. Quan es produeix la ionització, els electrons creen un efecte dominó, provocant la ionització dels àtoms en altres. L'excitació dels resultats d'emissió, dóna àtoms inestables que emeten llum en freqüències específiques, mentre s'estabilitzen.
En general, el color brillant final està dominat per l'emissió d'àtoms d'oxigen en les capes atmosfèriques altes (al voltant de 200 km d'altitud), que produeix el color verd. Quan la tempesta és forta, les capes inferiors de l'atmosfera es veuen afectades pel vent solar (al voltant de 100 km d'altitud), i apareix un to vermell fosc de l'emissió d'àtoms de nitrogen (predominant) i d'oxigen. Els àtoms d'oxigen emeten molts matisos de colors, però el predominant és el vermell i el verd.