Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 26 de novembre de 2015

L'any 2015 i el quinquenni 2011-2015 podrien ser els més càlids de tota la història

Anomalies de la mitjana mundial anual de la temperatura prop de la superfície segons dades de HadCRUT4.4.0.0 (la línia negra i la zona gris indiquen l'interval d'incertesa del 95%), GISTEMP (blau) i NOAAGlobalTemp (taronja). La mitjana per al 2015 és una xifra provisional basada en els mesos de gener a octubre d'aquest. Font: Centre Hadley del Servei Meteorològic de Regne Unit.


Segons la darrera nota de premsa de l'Organització Meteorològica Mundial (25/11/2015), la temperatura mitjana global en superfície d'aquest any 2015 serà, probablement, la més càlida de la qual es té constància i arribarà al llindar simbòlic d'1 grau Celsius per sobre dels nivells preindustrials, a causa de la combinació entre l'intens episodi del Niño que hi ha actualment i l'escalfament de la Terra provocat per l'activitat humana.

També es considera que el quinnenni de 2011 a 2015, ha estat el més càlid des que tenim dades, amb nombrosos episodis meteorològics extrems (sobretot onades de calor) per influència del canvi climàtic, segons una anàlisi quinquennal realitzada per l'OMM.

"L'estat del clima mundial del 2015 farà història per diversos motius", va dir el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud. "Els gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera van assolir uns nous nivells màxims i, durant la primavera del 2015 de l'hemisferi nord, la concentració mitjana mundial de CO2 va superar per primera vegada la barrera de les 400 parts per milió. El 2015 serà probablement l'any més càlid des que es tenen dades, amb unes temperatures a la superfície de l'oceà en els nivells més elevats des que van començar els mesuraments. És probable que es superi el llindar d'1 grau Celsius ", va afegir el senyor Jarraud. "Són males notícies per al planeta."

"Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que estan provocant el canvi climàtic, poden controlar-se. Tenim els coneixements i les eines per actuar. Nosaltres podem triar. Les generacions futures no tindran aquesta opció. "

"A això se suma al fet que estem experimentant un intens episodi del Niño, i la seva potència va en augment. La seva influència es deixa veure en les condicions meteorològiques de moltes zones del món i ha provocat un mes d'octubre excepcionalment càlid. Es preveu que l'impacte en l''escalfament general d'aquest episodi del Niño continuï fins ben entrat el 2016 ", va dir el senyor Jarraud.

L'OMM va publicar la seva declaració provisional sobre l'estat del clima del 2015, juntament amb una anàlisi quinquennal addicional del període 2011-2015, perquè servissin de base a les negociacions de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de París.

Una estimació preliminar, basada en dades recollides de gener a octubre, ens mostra que la temperatura mitjana mundial en superfície per al 2015 era 0,73ºC superior a la mitjana del període 1961-1990 (de 14,0ºC) i aproximadament 1ºC superior al període preindustrial 1880-1899.

Aquesta tendència a l'alça de les temperatures fa deduir que aquest any 2015 pot ser l'any més càlid des que es tenen dades. La temperatura mitjana mundial de la superfície del mar, que va assolir un rècord l'any 2014, igualarà o superarà probablement aquest rècord durant el 2015. Les temperatures mitjanes mundials en zones terrestres de gener a octubre suggereixen que el 2015 també va camí de ser un dels anys més càlids dels quals es té constància. Amèrica del Sud està registrant l'any més càlid des que es té dades, igual que Àsia (similar al 2007)., a l'Àfrica i a Europa és el segon més càlid.

Segons xifres preliminars, a finals de setembre del 2015, el període 2011-2015 va ser el quinquenni més càlid que s'ha registrat en el món, siguent al voltant de 0,57ºC per sobre de la mitjana del període de referència patró de 1961-1990. Va ser el període de cinc anys més càlid registrat a Àsia, Europa, Amèrica del Sud, Oceania i Amèrica del Nord. L'OMM va fer una anàlisi quinquennal perquè ofereix indicis climàtics de més llarg termini que l'informe anual.

Aspectes destacats del 2015

El Niño

És probable que els efectes del fort episodi del Niño 2015 sobre la temperatura mundial continuïn plenament una vegada que aquest arribi al seu nivell màxim. No obstant això, ja s'estan notant altres repercussions. A principis d'octubre, la NOAA va declarar que el nivell rècord de les temperatures oceàniques mundials havia provocat un episodi de decoloració dels corals a les tres conques oceàniques, que va començar al Pacífic nord a l'estiu del 2014 i es va propagar al Pacífic sud i a l'oceà Índic el 2015.

Com sol succeir en els episodis habituals del Niño, extenses zones de l'Amèrica Central i del Carib van registrar precipitacions inferiors a la mitjana. Brasil, que va començar l'any amb sequeres a les zones meridional i oriental, va experimentar un desplaçament de la sequera cap al nord, amb escasses pluges durant l'estació seca a l'Amazones. Les precipitacions durant el monsó a l'Índia van ser un 86% del normal. A Indonèsia, és probable que la poca precipitació hagi contribuït a la major incidència d'incendis forestals. Perú va patir intenses pluges i inundacions, igual que l'Argentina.


Anomalies de la mitjana mundial anual de la temperatura (respecte del període 1961-1990) entre el 1950 i el 2014, sobre la base d'una mitjana de tres conjunts de dades sobre temperatures mundials (HadCRUT.4.4.0.0, GISTEMP i NOAAGlobalTemp). La mitjana del 2015 es basa en dades de gener a octubre. El color de les barres indica si un any s'ha classificat com a any del Niño (vermell), any de la Niña (blau) o any neutre en termes del Niño/Oscil·lació del Sud (ENOS) (gris). Cal assenyalar que els intervals d'incertesa no es mostren, però són d'aproximadament 0,1ºC.


Els oceans s'escalfen i el nivell del mar puja

Els oceans han absorbit més del 90% de l'energia acumulada en el sistema climàtic a causa de les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle, donant lloc a un augment de les temperatures i del nivell del mar. En els tres primers trimestres del 2015, el contingut de calor oceànic mundial fins als 700 metres i fins als 2000 metres de profunditat, va assolir nivells sense precedents. Les estimacions més recents del nivell del mar, ens indiquen que el nivell mitjà mundial durant el primer semestre del 2015 va ser el més elevat des del 1993, any a partir del qual es disposa d'observacions per satèl·lit.

Es van registrar temperatures significativament elevades en grans zones oceàniques. El Pacífic tropical va aconseguir temperatures molt més càlides que la mitjana, superant-les en 1ºC a gran part del Pacífic equatorial central i oriental, situació característica d'un episodi d'intensitat forta del Niño. El Pacífic nord-oriental, gran part de l'oceà Índic i zones de l'Atlàntic nord i sud, van registrar temperatures significativament més elevades que la mitjana. Va haver-hi zones al sud de Groenlàndia i a l'extrem sud-oest de l'Atlàntic que van aconseguir temperatures força més fredes que la mitjana.

Temperatures regionals

Es van registrar temperatures significativament més càlides que la mitjana a la majoria de les zones terrestres observades, especialment a la zona occidental d'Amèrica del Nord, grans zones d'Amèrica del Sud, Àfrica i les zones meridional i oriental d'Euràsia. A la Xina es va observar que el període de gener a octubre va ser el més càlid des que es mantenen els registres. Al continent africà, el 2015 és fins ara el segon any més càlid del que es té constància. Austràlia va registrar el mes d'octubre amb les temperatures més altes des que es tenen dades. Una onada de calor a principis de mes va establir un nou rècord de temperatura a principis de temporada.

Una zona notablement freda va ser la regió antàrtica, on una gran anomalia de les condicions atmosfèriques denominades Mode Anul·lar del Sud va durar diversos mesos. Les zones orientals d'Amèrica del Nord van arribar a temperatures més fredes que la mitjana durant l'any, però no foren les més fredes des que es tenen dades. Després d'un període de gener a setembre càlid, a l'Argentina es va experimentar el mes d'octubre més fred del que es té constància.

Onades de calor

Una gran onada de calor va afectar a l'Índia durant el maig i juny, amb temperatures màximes que van superar àmpliament els 42ºC de mitjana i els 45ºC en algunes zones. Al Pakistan meridional, les temperatures van superar els 40ºC al juny.

Les onades de calor van afectar a Europa, Àfrica septentrional i l'Orient Mitjà a finals de primavera i a l'estiu, aconseguint molts rècords de temperatures màximes. Al maig, les temperatures elevades van afectar a Burkina Faso, Níger i el Marroc. A Espanya i Portugal també es van observar temperatures elevades poc habituals. Al juliol hi va haver onades de calor en una àmplia zona des de Dinamarca, al nord, fins al Marroc, al sud, i l'Iran, a l'est. A principis d'agost, Jordània va experimentar una onada de calor, mentre que Wroclaw (Polònia) va registrar la temperatura màxima més alta de la qual es té constància, 38,9ºC el 8 d'agost. La calor va continuar fins al setembre, internant-se més a l'Europa oriental.

Durant la primavera del 2015, a Sud-àfrica es van superar de manera periòdica les temperatures màximes des que es tenen dades.

Pluges i sequera

Les zones de pluges abundants van incloure les següents: zones meridionals dels Estats Units, Mèxic, Bolívia, Brasil meridional, Europa sud-oriental, zones del Pakistan i l'Afganistan. Les intenses pluges de gener van provocar inundacions a Malawi, Zimbabwe i Moçambic, i al febrer van afectar al Marroc, Algèria i Tunísia. El 2015 es van registrar valors estacionals totals de pluja fora del normal en diverses parts de Burkina Faso i Mali.

Al març hi va haver fortes pluges no habituals a Xile que van provocar inundacions i esllavissades de terres. A l'agost, les pluges a la província de Buenos Aires (Argentina) van ser de tal intensitat que es van batre diversos rècords mensuals i diaris durant el mes. Mèxic va registrar el març més humit des que es tenen dades (des del 1941). Maig va ser el més humit a la zona contigua dels Estats Units i també el mes més humit dels 121 anys de registres. Entre maig i octubre, la Xina va experimentar 35 episodis de pluges intenses. Les inundacions subsegüents van afectar a 75 milions de persones i van provocar unes pèrdues econòmiques estimades de 25.000 milions de dòlars.

Els patrons de pluja a llarg termini poden tenir una enorme variabilitat dels totals a curt termini. El 2015 hi va haver molts casos en què els totals de 24 hores van superar la mitjana mensual habitual. Per exemple, la ciutat marroquina de Marràqueix va rebre 35,9 mm de pluja en una hora a l'agost, més de 13 vegades el valor mensual normal. Al Pakistan, durant el monsó, una estació va registrar 540 mm de pluja en 24 hores, quan el valor anual normal és de 336 mm.

Entre les zones seques van figurar Amèrica Central i el Carib, la zona nord-oriental d'Amèrica del Sud, inclòs Brasil, parts d'Europa central i Rússia, parts d'Àsia sud-oriental, Indonèsia i Àfrica meridional. A la part occidental d'Amèrica del Nord van persistir les condicions de sequera a llarg termini. Les conques de l'oest depenen del mantell de neu com a recurs hídric. L'1 d'abril, l'equivalent en aigua de la neu era el 5% del normal.

Les condicions seques i càlides observades a gran part de l'oest d'Estats Units durant l'any 2015 van afavorir els incendis forestals. A Alaska, hi va haver més de 400 incendis que van cremar 728.000 hectàrees al maig, trencant-se el rècord anterior de 216 incendis i 445 000 hectàrees. Al juliol es van notificar més de 700 incendis forestals a Alaska, amb el resultat de gairebé 2 milions d'hectàrees cremades durant l'estiu. A tota la zona nord-occidental es van produir grans incendis a l'agost, i l'estat de Washington va patir el major incendi des que es tenen dades.


Anomalies de la temperatura mitjana per al període de gener a octubre del 2014, segons el conjunt de dades HadCRUT.4.4.0.0. Les creus (+) indiquen temperatures superiors al percentil 90º, excepcionalment elevades, i les ratlles (-) indiquen temperatures inferiors al percentil 10º, la qual cosa indica condicions excepcionalment fredes. Les creus i ratlles grans indiquen temperatures fora del rang dels percentils 2n a 98º. Font: Centre Hadley del Servei Meteorològic de Regne Unit.


Ciclons tropicals

Entre principis d'any i el 10 de novembre es van formar a tot el món un total de 84 tempestes tropicals, en comparació amb la mitjana anual de 85 entre 1981 i 2010. L'huracà Patricia, que va arribar a terra el 24 d'octubre a Mèxic, va ser l'huracà més potent des que es tenen dades a la conca de l'Atlàntic i a la conca oriental del Pacífic nord, amb velocitats màximes del vent sostingut de 320 km/h. A la conca del nord-oest del Pacífic es van registrar 25 tempestes amb nom. A la Xina van arribar a terra 6 tifons, tres dels quals van provocar unes pèrdues econòmiques combinades de 8.000 milions de dòlars.

Es van formar 4 tempestes amb nom al nord de l'oceà Índic. Les pluges associades amb la tempesta tropical Komen van contribuir a greus inundacions i esllavissades de terra a Myanmar. Bangladesh també va patir crescudes sobtades i esllavissades de terra. Iemen va experimentar una situació sense precedents de 2 ciclons consecutius a principis de novembre; el primer que va arribar a terra va ser el cicló tropical Chapala, seguit de Megh.

Al sud del Pacífic es van registrar nou tempestes amb nom. El cicló tropical Pam va arribar a terra a Vanuatu com cicló de categoria 5 el 13 de març, destruint nombrosos habitatges.

Àrtic i Antàrtic

Des que van començar a anotar-se registres de manera uniforme a finals de la dècada del 1970, s'ha observat una disminució general de l'extensió del gel marí a l'Àrtic durant tot el cicle estacional. El 2015, l'extensió diària màxima, que es va registrar el 25 de febrer, va ser la menor de la que es té constància, 14,54 milions d'km2. L'extensió mínima de gel marí es va observar l'11 de setembre i va ser de 4,41 milions de km2, la quarta més baixa mai registrada per satèl·lit.

A l'hemisferi sud, l'extensió diària màxima, de 18.830.000 de km2, es va registrar el 6 d'octubre a l'Antàrtida. Ocupa el número 16 en els valors d'extensió màxima registrats per satèl·lit. L'extensió mínima, registrada el 20 de febrer, va ser de 3,58 milions de km2, la quarta més elevada de les que es tenen dades.

Reconeixement del canvi climàtic

Les avaluacions científiques han arribat a la conclusió que, en el cas de molts dels episodis extrems durant el període 2011-2015, especialment els relatius a temperatures altes extremes, s'ha multiplicat, en certes ocasions per deu o més, la probabilitat que aquestes succeeixin durant un període de temps determinat com a resultat del canvi climàtic provocat per l'activitat humana.

Dels 79 estudis publicats pel Butlletí de la Societat Meteorològica Americana entre 2011 i 2014, més de la meitat van observar que el canvi climàtic antropogènic havia contribuït a episodis extrems. La influència més constant es va observar en els episodis de calor extrema, ja que alguns estudis van arribar a la conclusió que la probabilitat de l'episodi observat s'havia multiplicat per deu o més.

Entre els exemples d'això figuren les temperatures màximes sense precedents, tant estacionals com anuals, registrades als Estats Units el 2012 i a Austràlia el 2013, els estius càlids a l'Àsia oriental i l'Europa occidental el 2013, les onades de calor de la primavera i tardor del 2014 a Austràlia, les elevades temperatures anuals sense precedents registrades a Europa el 2014 i l'onada de calor d'Argentina al desembre de 2013.

Alguns episodis més duradors, encara no sotmesos a estudis oficials d'atribució, s'ajusten a les projeccions de canvi climàtic de curt i llarg termini. Entre ells figura la major incidència de sequeres multianuals en zones subtropicals registrades en el període 2011-2015 al sud d'Estats Units, zones del sud d'Austràlia i, cap a finals del període, el sud d'Àfrica. A més, s'han donat certs episodis, com estacions seques excepcionalment prolongades, intenses i càlides a la conca de l'Amazones, al Brasil, tant el 2014 com el 2015 que, tot i que encara no es pot afirmar amb seguretat que formen part d'una tendència a llarg termini, són motiu d'inquietud considerable, ja que podrien ser "punts crítics" en el sistema climàtic, tal com va determinar el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic.


Contingut de calor oceànic fins a una profunditat de 700 m (gràfica superior) i de 2 000 m (gràfica inferior). Es mostren les mitjanes trimestrals (vermell), anuals (negre) i quinquennals (blau). Font: Centres Nacionals per a la Informació Ambiental de la NOAA.